Students in reverse

ALBA RÍOS AND NORA TARNOW

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Spending the weekend in Barcelona and studying in other places of Catalunya. That is what thousands of people from Barcelona are forced to do because of minimum grades, the cliché of “studying in the capital” but the other way around.

Home Friday. Marina, the same as the major part of college people from Barcelona that studied outside the town, come back to her town to spend the weekend with her family and friends. MIQUEL PASCUAL

Barcelona have an offer of more than 300 degrees between the four public universities of the town: University of Barcelona, Autonomous University of Barcelona, Pompeu Fabra University and Polytechnic University of Catalunya. Every year, the capital receive thousands of Catalan people that are forced to change residence to be able to study what they wish. However, some young people from Barcelona are in reverse: they leave their town to study in centres of the rest of Catalunya.

The major part of students that decide to leave Barcelona is because of the minimum grades, since they do not reach to the grade they need to enter to the desired degree. Often, the demand is lower in universities outside the town and, thus, the grade is inferior. Some of these cases are Mar, Alejandra and Marina. The qualification they obtained from the addition of high school and the university entrance exam didn’t reach the minimum for them to enter to the degree they wished in Barcelona; but they refused to study any other degree, if they don’t want it.

Mar made her research work in second year of high school and she was sure that she wanted to study Biology, no matter what. As she didn’t make it to enter in the AUB, she decided to live in Girona to study the degree she wanted so much. She is currently studying 3rd degree of Biology and she thinks about it as a very positive experience that made her grow as a person and allowed her to go out the “box” to liven up and meet new friends.

Alejandra is in her first quarter studying Law in the University of Lleida and, with doubts in the beginning, she is sure that made a good decision. She didn’t make it to apply the preregistration on time and, as there was no places left for studying Law in Barcelona, she decided to go to Lleida. Spending a year to rest in doing something else as traveling or working was not an option; she knew that she wanted to keep studying and didn’t want to break her study routine.

Marina did not reach either the minimum grade to study in Early Childhood Education in Barcelona. She had a friend that also was studying the same in Lleida and, as always, she had vocation to become school teacher, the decision was not a problem at all. Although she recognizes that living in Lleida is quieter, even sometimes might be dull, she highlights the freedom she has for organising her free time and coexistence of not living with her parents.

Another motivation to study outside Barcelona is the fact that the degree to be coursed is very specific and it is only given in a university in particular. This was Jordi’s situation, he wanted to study Comunication and Audiovisual Journalism; a degree only offered in Lleida. He assures that it was not a difficult decision to make because it had many aspects in his favour. On one hand, when he finished high school, he decided that he wanted to change his lifestyle and mind set and, on the other hand, he had relatives living in Lleida and they offered him to go with them during the first year of the degree.

Some other frequent reasons between the youth also can be that the degree is private in Barcelona and public in other cities, or the academic training it is only given as a college degree in a particular university. It is the case of Berta, she studies Performing Arts in Eram, an assigned university to the UdG. This was the only option that she had to studying her degree in Catalunya, as a public one.

Barcelona, university town
These five university students are not special cases. They themselves assure us that in their courses people is from all over Catalunya and many few students in Lleida and Girona are actually from there. The last data of the Education Department of the Generalitat reports that 23,9% of students that live in Barcelona study in other Catalan regions.
However, the capital keeps gathering the major part of the enrolled students of all territory. According to the Statistics Institute of Catalunya, there were 208.511 enrolled students in the year 2017-2018 in degrees all over Catalunya, from which only a 16,12%, 33.613 students, went to a public university outside Barcelona.

Unlike other countries as Germany, where moving to another city is usual to course a degree, in Catalunya remains an important factor that is the territoriality of the universities. What motivates students is rather a consequence of the offer that a decision to changing cities.

Read more

Estudiants en sentit contrari

ALBA RÍOS I NORA TARNOW

Read this content in English here

Passar el cap de setmana a Barcelona i estudiar a altres indrets de Catalunya. Això és el que fan milers de barcelonins que es veuen forçats, per les notes de tall, a invertir el tòpic ‘d’estudiar a la capital’.

Divendres de tornada. La Marina, com la majoria d’universitaris barcelonins que van a estudiar fora de la ciutat, torna a Barcelona per passar el cap de setmana amb la seva família i amics. MIQUEL PASCUAL

Barcelona té una oferta de més de 300 graus entre les quatre universitats públiques de la ciutat: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Politècnica de Catalunya. Cada any, la capital rep milers de catalans que es veuen obligats a canviar de residència per poder estudiar el que desitgen.

No obstant això, alguns joves barcelonins van en contradirecció: abandonen la seva ciutat per estudiar a centres de la resta de Catalunya.

Principalment, els estudiants que decideixen marxar de Barcelona ho fan perquè no els arriba la nota de tall que necessiten per entrar al grau que volen. Sovint, en altres universitats fora de la ciutat la demanda és més baixa i, per tant, la nota és inferior. És el cas de la Mar, l’Alejandra i la Marina. La qualificació que van obtenir de la suma entre el batxillerat i la selectivitat no els arribava per poder entrar a la carrera que volien a Barcelona; però elles es negaven estudiar un grau que no els agradés.

La Mar va fer el seu treball de recerca a segon de batxillerat i va tenir clar que volia estudiar Biologia, sí o sí. Com que no va aconseguir entrar a la UAB va decidir anar a viure a Girona per cursar el grau que tan desitjava.

Actualment està estudiant tercer curs de Biologia i considera que és una experiència molt positiva que l’ha fet créixer com a persona i que li ha permès sortir de la ‘bombolla’ per espavilar-se i conèixer noves amistats.

L’Alejandra només fa un trimestre que estudia Dret a la UdL i, tot i dubtar una mica al principi, té clar que va prendre una bona decisió. Ella no va aconseguir fer la preinscripció a temps i, com que no quedaven places per estudiar Dret a Barcelona, va decidir marxar a Lleida.

Prendre’s un any de descans per fer una altra cosa com viatjar o treballar no va ser mai una opció; tenia clar que volia seguir estudiant i no volia trencar la seva rutina d’estudi.

A la Marina tampoc li va arribar la nota per estudiar Educació Infantil a Barcelona. Com que tenia una amiga que també estava estudiant el mateix a Lleida i com que des de sempre ha tingut vocació per ser mestra, la decisió no li va suposar cap problema. Tot i que reconeix que fer vida a Lleida és més tranquil i fins i tot, de vegades pot ser avorrit, destaca la llibertat que té per organitzar el seu temps lliure i la conveniència de no viure amb els pares.

Una altra motivació per anar a estudiar fora de Barcelona és el fet de el grau que es vol cursar és molt específic i només s’imparteix en una universitat en concret.

Amb aquesta situació es va trobar el Jordi, que feia molt temps que volia estudiar Comunicació i Periodisme Audiovisual; una carrera que només s’ofereix a Lleida. Ell assegura que no li va ser gens difícil prendre aquesta decisió perquè tenia molts aspectes al seu favor.

D’una banda, quan va acabar batxillerat va decidir que volia un canvi de vida i de mentalitat i, de l’altra, tenia familiars que vivien a Lleida i que li oferien poder-hi viure durant el primer any de carrera.

Altres raons freqüents entre els joves també poden ser que la carrera sigui privada a Barcelona i en altres ciutats l’ofereixin com a pública, o bé que el tipus de formació només s’imparteixi com a grau universitari en una universitat en concret. És el cas de la Berta, que estudia Arts Escèniques a l’Eram, una universitat adscrita a la UdG. Aquesta era l’única opció que tenia per estudiar la carrera a Catalunya, com un grau públic.

Barcelona, ciutat universitària
Aquests cinc universitaris no es troben fora de la norma. Ells mateixos ens asseguren que als seus cursos la gent és d’arreu de Catalunya i que molt pocs estudiants a Lleida i a Girona són realment lleidatans i gironins. Les últimes dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat diuen que el 23,9% dels universitaris que resideixen a Barcelona estudien a la resta de Catalunya.

Tot i així, la capital segueix concentrant la major part dels matriculats d’arreu del territori. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al curs 2017- 2018 hi va haver 208.511 alumnes matriculats en graus universitaris arreu de Catalunya, dels quals només un 16,12%, 33.613 estudiants, anaven a una universitat pública fora de Barcelona.

A diferència d’altres països com Alemanya, on mudar-se de ciutat és habitual per a fer un grau universitari, a Catalunya hi segueix havent un gran factor de territorialitat de les universitats. Les motivacions dels estudiants són més aviat una conseqüència de l’oferta que una decisió per canviar de ciutat.

Read more

L’adéu definitiu de les Macedònia


Durant gairebé 20 anys el grup ha estat un referent en el panorama musical infantil català

Nora Tarnow, Júlia Claramunt, Maria Rovira

El grup de música Macedònia s’acomiada després de gairebé 20 anys sobre els escenaris. El director musical del grup, Dani Coma, assegura que marxen satisfets, però que era molt difícil gestionar un projecte d’aquestes característiques. Un dels motius de la seva retirada és la dificultat de gestionar un grup de cinc noies menors d’edat.  «A cada bolo acabes pagant més que cobrant, i arrossegues a cinc famílies», explica el director.

El projecte es va iniciar l’any 2001 quan Coma va detectar un forat d’oferta musical per al públic pre-adolescent. Macedònia va començar sent un grup de caire local amb només dues cantants de 8 i 9 anys de Castellar del Vallès. Dos anys més tard, es va decidir ampliar la banda a cinc membres, que és el format que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Les Macedònia són cinc noies d’entre 11 i 16 anys -pinya, mandarina, llimona, kiwi i maduixa- que es renoven cada cinc anys per no allunyar-se del públic al qual s’adrecen. Amb aquest nou format, des de l’any 2003 hi ha hagut 4 generacions de fruites que han publicat fins a 15 discos en total.

La Clàudia Raventós, cantant de Macedònia de la segona generació, assegura que la notícia de la retirada li va saber molt greu. Ella considera que Macedònia omplia un buit dins de la música catalana molt important: “pels nens no és el mateix que et canti un adult que ho faci algú de la teva edat”. A més, tant la Clàudia com la Carlota Busquets, de la tercera generació, creuen que les lletres de les cançons de Macedònia han facilitat el diàleg entre els nens i nenes i els seus familiar o amics sobre temes que no són fàcils de parlar a casa com el divorci, la mort d’algú proper o l’orientació sexual dels infants. D’aquesta manera, han ampliat el repertori musical a noves temàtiques que no eren habituals per al públic infantil d’una manera propera. 

Durant els anys que han estat en actiu, les Macedònia ha estat un referent en el panorama musical català. En la seva trajectòria el grup ha obtingut el Premi Enderroc per votació popular al ‘Millor disc per a públic familiar’ l’any 2017 per Estic contenta i el Premi ARC a ‘Millor gira d’artista o grup musical adaptada a públic infantil o família’ l’any 2014.

A part de l’impacte que ha tingut pels nens i nenes d’arreu de Catalunya, per les cantants també ha estat un projecte i una experiència molt important. “Vaig créixer com a persona i com a professional. Gràcies a Macedònia vaig adonar-me’n que realment m’agradava aquest món i que potser sí que valia la pena dedicar-m’hi”, explica la Carlota. Per la Clàudia formar part de les Macedònia no deixava de ser com una extraescolar on assages després de classe i els caps de setmana tens concerts. Tot i així, assegura que “a nivell personal és una passada: viatges a molts llocs, coneixes molta gent… A més, passés el que passés fora, quan arribaves a l’assaig sabies que Macedònia estava allà”. Però no tot va ser fàcil. La Nina Uyà, cantant de la primera generació, explica que van patir molta pressió, molts nervis i que va ser difícil gestionar tot el que comporta esdevenir un referent per a molts nens i nenes de Catalunya. No obstant això, recalca que va ser “una experiència molt profunda i transformadora, així com un aprenentatge molt potent”.

Com a últim adéu, el grup ha anunciat un concert conjunt amb les 20 cantants de Macedònia a la primavera de l’any 2021, però encara no s’ha definit el format del concert ni els detalls sobre la seva posada en escena. Moltes esperen aquest retrobament amb il·lusió.

Tot i haver posat punt i final al grup, Coma no descarta posar en marxa un nou projecte que cobreixi el buit que deixarà Macedònia en el panorama musical.

Read more

YouTube: els secrets d’un negoci en auge

Els creadors de contingut amb més seguidors poden arribar a cobrar milions d’euros

Alba Ríos i Nora Tarnow

Ja fa temps que YouTube va aparèixer a les nostres vides. Aquesta plataforma ofereix pràcticament de tot: des de vídeos de gatets fins a ressenyes de llibres i videojocs, tutorials de maquillatge, receptes de cuina… Són molts els youtubers que poc a poc s’han obert pas en aquest món i s’han convertit en tot un èxit: AuronPlay, El Rubius, Las Ratitas, Dulceida, Paula Gonu…

Però, com funciona realment aquesta web que actualment compta amb més de 1.800 milions d’usuaris actius? Pot una persona guanyar-s’hi la vida? Segons Virgina Wassmann, cap de premsa de l’Àrea de Negoci de Youtube a Espanya els creadors de contingut tenen cinc formes d’obtenir diners amb el contingut de YouTube: a través dels ingressos publicitaris, dels membres del canal, del marxandatge, del ‘super chat’ i del YouTube Premium. La publicitat és actualment la principal font d’ingressos dels youtubers.

Però no tots els youtubers poden cobrar pel simple fet de penjar contingut a la plataforma: hi ha una sèrie de requisits que han de complir per habilitar la monetització dels seus vídeos. La primera condició és pertànyer al Programa Partners. Per formar-hi part s’ha de tenir un mínim de 1.000 subscriptors al canal i haver penjat més de 4.000 hores de vídeos públics en els últims 12 mesos. També s’han d’acatar les polítiques de monetització de Youtube que tenen a veure amb el tipus de contingut que s’ofereix als espectadors.

Un altre aspecte que sovint els consumidors de YouTube no coneixen és si els youtubers trien els anuncis que apareixen als seus vídeos o si es tracta d’un procediment aleatori. Tota la propaganda que apareix a YouTube es tria automàticament en funció de diferents factors com les metadades (el títol que s’escull pel vídeo, per exemple) i tenint en compte si el contingut és adequat pels anunciants. Gràcies a programes associats a la plataforma com l’AdSense és possible que els youtubers bloquegin anuncis per a que aquest no apareguin al seu canal. Ho poden fer d’un anunci en concret, d’un anunciant o d’un conjunt d’anuncis segons la temàtica de que tractin. Un darrer mecanisme per tenir més control de la publicitat és l’opció que va sorgir al 2019 de col·laborar directament amb els anunciants.

A part del contingut, també es pot triar la forma en la que apareixen els anuncis. Els creadors poden triar a quins vídeos volen tenir publicitat i com volen que aparegui (superposats, saltables, no saltables, etc). Quants més formats s’habilitin, més possibilitats hi ha d’augmentar els ingressos. A més, si la durada del vídeo és superior als 10 minuts, poden col·locar-se pauses publicitàries a mesura que l’espectador està consumint el contingut. Aquestes pauses poden situar-se de manera automàtica o manual i triar exactament en quin segon apareixeran.

Aleshores, guanyen molts diners? És impossible conèixer amb exactitud els ingressos dels youtubers perquè entren en joc molts factors diferents. També depèn de la popularitat del youtuber. El que sí que sembla és que cada vegada es cobren més diners segons la revista Forbes. Alguns exemples dels youtubers millor pagats durant el 2018 és el de PewDiePie amb 91,5 milions de seguidors que va recaudar 15,5 milions de dòlars i el de Ryan ToysReview que amb tan sols sis anys compta amb 23,7 milions de seguidors i va tenir uns ingresos d’11 milions de dòlars.

Nens youtubers

Un altre fenomen que és molt comú veure avui dia és el dels ‘nens youtuber’: canals protagonitzats per menors d’edat, a vegades acompanyats pels seus pares, que sovint es graven obrint regals -’unboxings’- i jugant amb ells. També fan reptes, dances, manualitats, mostren el seu dia dia… Tot per atraure a una audiència cada vegada més gran de nens i adolescents. Canals com ‘Los juguetes de Arantxa’ i ‘MikelTube’ causen furor entre els més petits. Normalment, aquests canals comencen sent un joc pels nens, com una mena de hobbie on volen imitar als youtubers que veuen, però s’acaben convertint en una font d’ingressos per tota la família.

I qui protegeix a aquests menors? És legal que els pares es lucrin a través de vendre la imatge dels seus fills? “Els consentiments vinculats als drets dels infants els exerceixen els pares, per tant són ells qui prenen totes les decisions. Només si hi ha abusos per part d’aquests poden actuar les autoritats: que els pares forcessin als seus fills a fer vídeos seria explotació, per exemple, i si hi ha explotació hi ha abús”, afirma Rafael Bustos, professor de Dret de la Informació a la Universitat Pompeu Fabra. “Per tant, aquests vídeos, que es pengen amb el consentiment dels pares, es publiquen legítimament. Però que passa amb aquestes imatges quan els nens es fan grans i volen retirar-les? Aquí existeix un buit legal perquè el nen no podria fer res, ja que quan aquestes imatges es van penjar eren legals”.


Els consumidors més joves de YouTube

YouTube Kids ofereix contingut destinat als menors de 12 anys amb un sistema de control parental i filtratge de vídeos. De fet, els creadors de contingut d’aquesta plataforma han de marcar si el seu canal està destinat a un públic infantil o no per facilitar la tasca a l’algoritme.
Segons un estudi de Webedia els preadolescents (11 a 15 anys) són els usuaris més freqüents de YouTube. Un 85% dels enquestats consultava aquesta plataforma almenys una vegada al dia.
I què miren tantes hores? Dibuixos animats, videojocs, covers de cançons, manualitats i reviews de joguines són les principals temàtiques.
Sobretot hi ha una obsessió d’infants que consumeixen vídeos d’altres nens i nenes youtubers. El contingut els arriba de més aprop al tenir aproximadament la mateiixa edat. Poden identificar-se i agafar-los de referents.


Read more

L’escola concertada, al punt de mira

NORA TARNOW i CARLES FERNANDEZ

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes amb més alumnes matriculats a escoles concertades i, també, una de les que més diners públics hi destina: més de 700 centres d’arreu del territori català que acullen aproximadament el 30% de l’alumnat.

Però el model pot patir un canvi important, tal com es desprèn de la presentació del nou decret d’admissions pel curs 2021-2022 per part del Departament d’Educació. Aquesta normativa ha rebut una forta oposició per part de les escoles concertades, que no estan d’acord amb algunes de les decisions del Departament.

En tan sols una setmana, la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) han recollit 122.271 al·legacions per posar fre a aquest decret. Les discrepàncies han sigut principalment a causa de dues mesures plantejades pel Departament d’Educació.

El primer desacord rau en què, a partir d’ara, el nombre de places que oferirà cada escola ja no dependrà de la demanda que tingui el centre, sinó que s’establiran prèviament, abans de saber quantes sol·licituds hi ha. D’aquesta manera, el titular de cada centre deixarà de ser el principal responsable del procés d’admissió d’alumnes. Segons els defensors de les escoles concertades, aquest canvi vulnera el dret d’elecció de centre docent i pot provocar que alguns infants i joves es quedin sense plaça a l’escola o institut que hagin escollit.

L’altra crítica té relació amb el finançament destinat als centres concertats. Entre d’altres, les associacions CCAPAC i FAPEL demanen que les places destinades a alumnes amb necessitats específiques i especials de suport educatiu estiguin subvencionades i que siguin gratuïtes per a les famílies; un aspecte que actualment no contemplen els pressupostos del 2020. Així, els centres educatius podran deixar de demanar quotes a la resta de famílies per cobrir aquesta necessitat.

La reducció de finançament d’aquest tipus de centres també pot fer perillar l’estabilitat dels docents, que es queixen d’entrar en una situació més propensa a l’acomiadament per falta de recursos.

Després de presentar les al·legacions, les dues entitats, juntament amb cinc patronals (l’Agrupació Escolar Catalana, l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya, la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya, la Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya), han firmat un comunicat de premsa per fer una crida al diàleg entre les parts afectades.

La resposta dels partidaris de la pública

El nou decret d’admissions tampoc ha agradat a l’altra banda: també ha rebut crítiques d’altres associacions com la Federació de Mares i Pares de Catalunya (FePaC) que promou un sistema d’escola catalana, laica, gratuïta, inclusiva i de qualitat. Consideren que el projecte segueix sense solucionar el problema de segregació escolar i que la normativa beneficia els centres concertats per sobre dels centres públics.

Read more

Més enllà de la pastilla: els altres anticonceptius

Tota la informació sobre els mètodes anticonceptius que expliquem al reportatge és extrapolable per a totes aquelles persones amb genitals interns (vagina, clítoris, úter, ovaris…) i externs (vulva) del sexe biològicament femení; sense la necessitat de ser dones cisgènere.

| Alba Rios i Nora Tarnow |

Els mètodes anticonceptius han variat molt al llarg dels anys. La primera pastilla anticonceptiva va sortir al mercat el maig del 1960, i des de llavors els mètodes no han parat d’evolucionar. No obstant això, hi segueix havent desconeixement per una part molt gran de la població. Els anticonceptius com l’implant, l’anell vaginal, el diafragma o el preservatiu femení segueixen sent conceptes força desconeguts, tot i formar part del mercat des de fa més de 15 anys.

Al llarg del segle XX, i amb la revolució sexual femenina, veiem com la reivindicació per part del feminisme canviarà el paradigma de la sexualitat de les dones: per una banda, gaudir d’una bona salut sexual i per l’altra un control sobre la reproducció i la natalitat.

Avui dia els anticonceptius ja són part del dia a dia de moltes dones de diferents edats. Cada dona és un món que, segons les seves necessitats, requerirà un anticonceptiu o un altre. “No és el mateix una nena de 17 anys que una dona de 40 amb tres fills. Cada una necessitarà coses diferents. Però sempre hi ha una cosa primordial, que és anar a buscar la màxima efectivitat i el mínim risc, i a partir d’aquí és una qüestió de combinar”, ens explica el ginecòleg Antoni Cadafalch.

Però els anticonceptius no només han ajudat amb la prevenció de l’embaràs, sinó que també són claus a l’hora del control de malalties. És el cas dels DIUS hormonals, que segons el doctor Cadafalch han ajudat a tractar molts problemes d’hemorràgies que apareixen principalment durant la premenopausa. “Són problemes que abans no podíem arreglar i que al final acabaven en un quiròfan perquè no es podien solucionar de cap altra manera. La col·locació d’un DIU et permet controlar-lo fins a l’aparició de la menopausa”. Això també passa amb altres anticonceptius, com els progestàgens, que abans només es feien servir amb dones lactants però que actualment també s’utilitzen per controlar malalties com l’endometriosi.

I és que els anticonceptius de llarga duració, com el DIU, són tendència entre la població femenina i cada vegada tenen més demanda. Però, com sabem quin és l’anticonceptiu més adequat per cada dona? L’especialista en ginecologia i sexualitat, Raquel Tulleuda, ens ho explica:

Tot i això, la majoria de ginecòlegs prefereixen no fer públiques les seves preferències en la tria d’anticonceptius, ja que això significa publicitar marques i influenciar en farmacèutiques. A més, són conscients que cada persona necessitarà una solució diferent i que el que va bé per una potser no va bé per una altra.

La gamma de mètodes que prevenen l’embaràs és cada dia més ample. Hormonals, que són perfectes per dones amb regles irregulars o doloroses, o bé sense hormones, ideals per aquelles que no toleren per exemple els estrògens. També existeixen els de llarga duració, recomanats per a aquelles persones despistades amb tendències oblidadisses, o d’ús diari per aquelles que necessiten ser constants… Són moltes les opcions que tenim a la nostra disposició, així com la manera d’aplicar-los: per via vaginal com l’anell, oral com la pastilla o subcutani com l’implant. Alguns te’ls pots aplicar tu a casa -és el cas del pegat o de l’anell- però d’altres necessiten intervenció mèdica, com els DIUS o els implants. 

Per altra banda, en el gran ventall de mètodes anticonceptius n’hi ha alguns que els ginecòlegs no recomanen mai. És el cas de tècniques com seguir el calendari menstrual i la marxa enrere (coitus intorruptus). Tot i que aquests mecanismes tenen el rebuig de la comunitat mèdica, una part significant de la població segueix utilitzant aquests mètodes que Tulleuda assegura que “si bé és cert que si els utilitzes tots donen resultats prop d’acceptables, mèdicament no es poden classificar mai d’acceptables”.

Anticonceptius i regla

Un dels mites que encara segueix latent per part de la població és el fet de no tenir la regla. Existeixen alguns mètodes anticonceptius hormonals que poden provocar l’aparició damenorrea en algunes dones. Tot i que no suposa cap problema, hi ha encara molta gent que ho troba estrany i poc natural.

De fet, tots els anticonceptius hormonals aturen el cicle menstrual i, per tant, la sang que s’expulsa quan s’utilitzen és una ‘regla falsa’. Com que no hi ha ovulació, no hi ha regla. Cadafalch ho diu molt clar: “No passa res per no tenir la regla. No tenir-la no és dolent”. Tulleuda també segueix aquesta línia:

Manca d’educació sexual

Avui dia, l’educació sexual segueix centrant el seu discurs en l’aspecte més fisiològic de l’aparell reproductor. Es parla dels òrgans reproductors sense tenir en compte que aquests també són òrgans sexuals. D’aquesta manera, només s’explica una part minoritària que se centra en la prevenció de les malalties de transmissió sexual (MTS) i dels embarassos no desitjats. Però la sexualitat va més enllà, ja que també serveix per comunicar-nos, per expressar amor i afecte, per sentir plaer, per conèixer el nostre cos…

A més, hem de considerar que la poca educació sexual que es rep es transmet mitjançant xerrades a l’escola en una època sensible on els nois i les noies estan entrant en el món de l’adolescència. La manca d’una bona educació sexual fa que els joves agafin els seus referents d’altres vies com podria ser la pornografia, que majoritàriament consisteix en vídeos on es mostren idees surrealistes i falses sobre el sexe. En aquests referents no s’ensenya als joves qüestions bàsiques com la prevenció dels embarassos o de les MTS. Però, de fet, a les escoles l’educació sexual tampoc s’acaba de fer correctament. Quan es parla de mètodes anticonceptius s’enfoca la situació d’una manera molt superficial i sovint s’acaben utilitzant clixés com, per exemple, aprendre a col·locar un preservatiu masculí fent servir un plàtan.

Per aquest motiu, algunes entitats com és el cas d’UNICEF proposen implantar una educació integral en sexualitat que consideren que tindrà efectes molt positius. Una societat amb un nou model de sexualitat exigeix una cultura sexual d’alta qualitat que atengui les necessitats de tots els joves. Això inclou totes aquelles noies que desitgen trobar un mètode anticonceptiu perfecte per elles però que per manca d’informació acaben recorrent sempre a la mateixa solució: la pastilla.

Read more

Neix Aturem la Invasió, una campanya de solidaritat amb el poble kurd

La plataforma té com a objectiu denunciar les conseqüències de la invasió militar turca sobre el nord-sirià

RUT FONT I NORA TARNOW

Grups i entitats defensores del poble kurd impulsen la creació de la campanya Aturem la Invasió, una plataforma destinada a pressionar a les organitzacions internacionals com la Unió Europea perquè prenguin partit en el conflicte armat entre Turquia i Rojava, el Kurdistan sirià. Frank Doru, portaveu del partit kurd HDP, afirma que les actuacions turques estan duent a terme crims contra la humanitat que tenen com a objectiu l’extinció i el genocidi de la població kurda. Per aquest motiu, Aturem la Invasió crida a manifestar-se en contra de l’ofensiva turca i a deixar de consumir productes del país.

Manifest d’Aturem la Invasió.

Situació actual

Després de tres setmanes des de l’inici de l’ocupació militar, el conflicte ha deixat un balanç de 47 morts oficials. Tanmateix, les autoritats locals augmenten la xifra de morts fins a 300; donat l’alt nombre de desapareguts i de cossos que encara no s’han pogut recuperar. Per tal de buscar solucions, es va intentar impulsar una treva entre els kurds, Turquia i Rússia, però no aquesta s’ha respectat. La treva proposava la retirada de les FDS (Forces Democràtiques Sirianes) en un perímetre de 10 quilòmetres. Tanmateix, 15 hores més tard, Turquia ha anunciat la creació de partides conjuntes entre les forces turques i la policia russa, tal com explica Arnau Pagès, periodista de Rojava Information Center.

Entitats ja adherides

En pocs dies de la difusió del comunicat, ja són forces les organitzacions i entitats adherides a Aturem la Invasió, entre les quals es pot trobar l’Assemblea Nacional Catalana, el sindicat llibertari CGT i diversos col·lectius feministes com Hora Bruixa. Elisenda Peluzie, presidenta de l’ANC, defensa que el moviment independentista ha de ser solidari amb altres pobles en lluita i en situacions més complexes que les viscudes els últims dies a Catalunya.

Convocatòries

La campanya Aturem la invasió ha fet una crida a les entitats perquè se sumin en aquest projecte social que en breus farà la seva primera convocatòria a través de les seves xarxes socials.

Read more

El casting d’Operación Triunfo: un mes de ruta per nou ciutats espanyoles

La nova edició del programa s’estrenarà a La 1 de Televisió Espanyola al gener del 2020

L’Acadèmia d’Operación Triunfo tornarà a obrir les seves portes a 16 nous concursants a principis de l’any 2020, després de més d’un any des del final de l’edició OT 2018.

Amb aquesta aturada, el programa vol remodelar el format i aconseguir atraure un nou tipus de participant: «Ens agradaria trobar a gent amb un estil molt definit, i d’altres una mica més perduts, però començar a ajudar-los des de l’Academia», comentava Noemí Galera (directora de càsting d’OT) al programa «A partir de hoy» (TVE). Versatilitat, exigència i transversalitat en l’aprenentatge seran algunes de les consignes d’aquest nou OT 2020.

L’equip de càsting de Gestmusic (productora d’Operación Triunfo), liderat per la Noemí Galera visitarà un total de nou ciutats en mes. Barcelona, Las Palmas de Gran Canaria, Valencià, Palma de Mallorca, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Santiago de Compostela i Madrid són els punts de trobada amb milers de joves que aspiren a convertir-se en els nous referents del panorama musical espanyol. 

Mapa oficial de les nou ciutats que acolliran l’ #OTCasting2020

Barcelona: la capital catalana triomfa amb l’arrencada dels càstings

Després de prop de 2.000 aspirants que es van presentar al càsting d’Operación Triunfo 2020 al Sant Jordi Club de Barcelona aquest passat 7 d’octubre, només n’han quedat 133 per accedir a la segona fase, celebrada el dia següent. Vint-i-quatre dels quals hi havien accedit amb el Pas directe (seleccionats prèviament mitjançant vídeos a les xarxes socials seguint el hashtag #OTFest, alguns dels quals van actua al festival homònim) i que no havien de fer la cua com els altres participants.

Durant la segona fase del càsting, l’estadi es troba pràcticament buit, es reuneixen grups de joves de manera puntual que, pocs minuts després d’arribar, són recollits per organitzadors i passen el control de seguretat. Un ambient molt diferent del dia anterior.

Testimonis dels aspirants

Els participants van ser assignats a una determinada hora, i varen entrar en grups de dotze persones. Se’ls advertia de l’ordre que havien de seguir i la distribució amb què s’havien de repartir a l’escenari. Els feien fer una breu presentació sobre ells mateixos i cantaven dues o tres cançons, tocant (a cappella o en playback) ells algun instrument.

El jurat, no obstant això, podia demanar-los qualsevol cançó, a part de les que ja havien preparat ells. Aquest va ser el cas de l’Aitor, a qui li van requerir que cantés una cançó de Badgyal, que havia publicat ell anteriorment a les seves xarxes socials.

A la primera fase mentre cantava les cames em tremolaven. Tenia ganes d’arribar aquí [a la segona fase], que no fos tan massiu com l’altra. Em feia il·lusió que fos més petit, veure les cares de la gent i poder cantar una cançó sencera

Explica l’Ariadna, que ha vingut des de Madrid al càsting per tal de poder tornar a presentar-se a la seva ciutat, en cas de no tenir sort a la capital catalana.

Vaig sense expectatives. Vull passar-m’ho bé, gaudir de la música

Afirmava Adrián, minuts abans d’entrar a la prova i acompanyat de la seva guitarra. És el segon cop que es presenta a les audicions del talent show.

Ambdues fases han estat retransmeses en directe mitjançant el seu canal de YouTube. Al final del dia, un cop van concloure totes, també es van publicar els veredictes del jurat, format per Noemí Galera, directora de l’Acadèmia; Mamen Márquez, professora de tècnica vocal; i Ismael Agudo, productor musical i les reaccions dels aspirants.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies