L’Uni Girona es retroba als playoffs i el Cadí La Seu haurà d’esperar a dimecres

Una de freda i una de calenta per als equips catalans en l’inici dels playoffs de la Lliga Dia, la màxima competició estatal de bàsquet femení. LSpar Citilyft Girona va aconseguir el bitllet per les semifinals després d’escombrar l’RPK Araski basc per un clar 2-0 en l’eliminatòria, mentre que el Cadí La Seu va veure com l’IDK Guipuzkoa s’enduia el segon partit de la sèrie -que es disputa al millor de tres partits- i haurà d’esperar fins dimecres al Palau d’Esports de la Seu d’Urgell per saber si passa ronda. En cas de fer-ho, es reeditaria la semifinal catalana entre gironines i urgellenques que ja es va viure a la Copa de la Reina. En aquella ocasió, la lògica va imposar-se i l’Uni Girona va desfer-se d’un Cadí que no va posar-li les coses fàcils (80-60).

L’equip dirigit per Eric Surís, que arribava al moment clau de la temporada en hores baixes després d’encadenar dues derrotes consecutives a la lliga, caure eliminat a les semifinals de l’Eurocup i perdre per lesió a la seva MVP, Nadia Colhado, va superar a casa en el primer partit a un Araski que no va perdre-li mai la cara al partit (69-59). Les vitorianes, després de remuntar un parcial de 8-0 inicial de l’Uni, van mantenir-se dins del partit fins a un tercer quart en el que les gironines, sense claredat en atac, es van posar la granota de feina en defensa i dins de la pintura. En el segon partit de la sèrie, disputat a Vitòria, el conjunt català ser molt superior a les de Made Urieta (41-68) liderat per unes pletòriques Laia Palau (11 punts, 6 rebots i 4 assistències) i Keisha Hampton (16 punts, 13 rebots i 1 assistència).

Per altra banda, el Cadí La Seu arribava als playoffs en el seu millor moment de la temporada, després d’encadenar sis victòries i d’assegurar-se el tercer lloc de la Lliga Regular -just darrere del mateix Uni Girona i del Perfumerías Avenida de Salamanca-. En el primer partit, les de Bernat Canut, liderades per una gran Andrea Vilaró (29 punts, 6/6 en triples), van imposar-se de forma convincent a un Guipúscoa que malgrat mantenir-se a prop en el marcador mai va posar en perill el triomf de les urgellenques (84-73). En el segon partit de la série, però, un gris Cadí va veure com les basques forçaven el tercer partit, que es jugarà dimecres a les 20.00 -en directe en streaming pel Canal FEB– a la Seu d’Urgell. Les dels Pirineus van sortir massa relaxades al parquet i van veure com les locals arribaven al descans amb un avantatge de fins a 10 punts. Les nord-americanes Merrit Hempe (12 punts) i Mehryn Kraker (11 punts) van sortir al rescat de les de l’Alt Urgell a la segona part, però no n’hi va haver prou davant l’encert de les jugadores del Guipúscoa.

139277_0
A l’altra banda del quadre, el totpoderós Perfumerías Avenida de Salamanca ja ha fet els deures i s’ha emportat la seva sèrie per la via ràpida davant del Mann-Filter Casablanca de Saragossa (77-51 i 56-79), mentre que l’eliminatòria entre Lointek Gernika i Valencia Basket es troba igualada 1-1 (69-76 i 54-66) i es decidirà el pròxim dimecres a la pista de les biscaïnes.

PO LD

Read more

Els supermercats, cap a un model més sostenible

En els últims temps la consciència sobre la necessitat de ser més sostenibles amb el medi ambient ha augmentat, així com també ho ha fet el nombre de persones preocupades per una bona alimentació. De fet, una enquesta feta recentment per part de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) el 63% dels usuaris tenen en compte els aspectes ètics i ecològics a l’hora de fer la compra. Així doncs, diversos supermercats s’han sumat a aquesta tendència d’oferir productes de més qualitat i que deixin una menor petjada ecològica, impulsant iniciatives com la substitució de les bosses de plàstic o la utilització d’envasos reciclats per als seus productes.

En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas), en la qual estan associades gran part de les principals empreses del sector com Mercadona, Dia, Condis o Coviran, assegura que un dels seus compromisos per als propers mesos és  posar les bases per “un nou model econòmic, més sostenible des del punt de vista mediambiental, social i econòmic”.

Un exemple d’aquestes iniciatives la trobem al supermercat Carrefour, que ha impulsat diverses iniciatives dins del seu programa Act for Food, com ara comercialització de carn d’animals criats sense tractaments antibiòtics, l’adopció del compromís que tots els ous de la seva marca provinguin de gallines criades sense gàbies a partir de 2025, o permetre que els consumidors portin els seus propis envasos a la secció de productes frescos. Un altre supermercat que ha impulsat mesures d’aquest tipus recentment és Lidl, que ha eliminat totes les bosses de plàstic i ha impulsat la comercialització de peix sostenible.

Read more

El Brexit entra en temps afegit sense acord

L’acord pel Brexit seguirà de moment encara sense arribar quan falten pocs dies perquè s’arribi al dia clau del 29 de març, la data fixada perquè el Regne Unit surti de la Unió Europea, després del nou revés parlamentari a la primera ministra Theresa May. La Cambra dels Comuns ha tombat ja aquesta setmana tres propostes de la premier britànica. Després que els diputats tombessin dimarts una nova proposta d’acord de sortida amb la Unió Europea, en una nova jornada rocambolesca la cambra va aprovar una moció forçada pel Partit Laborista, l’oposició, per rebutjar un Brexit sense acord «en qualsevol cas i circumstància”. A més, ahir, la cambra baixa britànica també va refusar l’opció d’un segon referèndum per aturar la sortida. 

D’aquesta manera ens trobem ara en un atzucac, ja que tot i que el Parlament té el mandat d’executar el Brexit, aquest també ha declarat la seva voluntat, encara que mitjançant una resolució parlamentària no vinculant, de no fer-ho sense un acord amb la Unió Europea. Descartat l’escenari d’un Brexit dur, doncs, l’única opció que li queda a Theresa May és negociar amb Brussel·les una pròrroga per al divorci. Això, és clar, si és que no s’aprova l’acord amb la Unió abans de la data límit, una possibilitat que s’especula que podria ser factible si la primera ministra decideix sotmetre el pacte a una tercera votació, en la qual la pressió per la perspectiva d’un Brexit no acordat podria fer canviar el sentit del vot d’alguns parlamentaris. De fet, aconseguir la pròrroga per al trencament no és només cosa de Londres, ja que l’última paraula en aquest aspecte la tindrà Brussel·les.

Pel que fa a aquesta extensió del termini per negociar el Brexit, la primera ministra britànica ha explicat que sol·licitarà allargar el període de negociacions fins al pròxim 30 de juny, encara que també ha afegit que, en cas que no s’aprovi cap pacte abans del dia 20, demanarà una pròrroga més llarga, la qual obligaria al Regne Unit a presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, que es celebraran entre el 23 i el 26 de maig.

Brexit

Read more

Netflix planta cara a la campanya de Spielberg contra les plataformes ‘streaming’

Netflix es defensa de la campanya iniciada pel cineasta Steven Spielberg per excloure les seves pel·lícules, i les de la resta de plataformes de streaming, dels Oscars. El gegant dels continguts audiovisuals ha publicat a les seves xarxes socials un missatge defensant el seu model. “Estimem el cinema”, escrivia, afegint a continuació una llista d’altres coses que també «estimen» com “l’accés a les pel·lícules de les persones que no poden assumir el cost d’una entrada”. Per la seva banda, Spielberg, juntament amb altres directors de renom com Pedro Almodóvar, ha anunciat que es reunirá en breus amb l’Acadèmia per intentar trobar una solució a la injustícia que creuen que suposa la participació als Òscars de les plataformes de streaming, les quals creuen que jugen amb unes nornes diferents.

No és la primera vegada que Netflix desperta polèmica. De fet l’èxit de ‘Roma’, la pel·lícula d’Alfonso Cuarón distribuïda per aquesta plataforma ja va aixecar la reacció de directors com Spielberg, que van donar suport a la seva gran rival ‘Green Book’, de Peter Farrelly, per que s’emportés l’estatueta a la Millor Película. Malgrat que finalment el film de Farrelly va sortir vencedor d’aquesta contesa, la pel·lícula de Cuarón si que va aconseguir recollir tres estatuetes, la de Millor Direcció, la de Millor pel·lícula estrangera i la de Millor fotografia.

La polémica, però, no comença amb els Oscars. De fet, el pasat abril Netflix va anunciar que trencava relacions amb el Festival de Cannes, després que es sabes que la plataforma de streaming no podria participar a la secció oficial per un canvi en la normativa. El certamen francés va decretar una nova regla que impedia que una película que no fos estrenada als cines de França 36 mesos abans de que estigués disponible en streaming hi pogués participar, un model completament oposat al que defensa Netflix, que dona prioritat absoluta al llançament online amb una projecció en sales molt reduida o gairebé inexistent. Altres festivals com el de Venècia o la Berlinale, però, no comparteixen el mateix punt de vista i segueixen acollint les propostes de Netflix. Precisament en l’última edició del certamen alemany el debat es va accentuar arran de la participació en la cursa per l’ Òs d’Or de la película de ‘Elisa y Marcela‘, dirigida per Isabel Coixet i produida per Netflix. En aquell cas un grup d’exhibidors alemanys van presentar una carta demanant l’exclusió del film de Coixet, qui va respondre a les pressions. «Puc entendre les raons dels qui consideren Netflix una amenaça. Però no puc conpartir que, en nom de la cultura es pretengui excloure’ns de la competició», explicava la directora catalana.

 

Captura de pantalla 2019-03-08 a las 15.05.56

Read more

La bretxa salarial trigarà gairebé 300 anys a erradicar-se al ritme actual

Noèlia Llobera Sànchez (@Nllobera)

Europa va celebrar ahir 22 de febrer el Dia per la Igualtat Salarial entre Homes i Dones, coincidint a Catalunya amb una vaga general. Malgrat que un dels motius d’aquesta protesta era eradicar del tot la desigualtat salarial entre dones i homes, tal com assenyala en la convocatòria la Intersindical-CSC, una de les promotores de la vaga, probablement aquest aspecte va quedar en segon pla, tot i que en la propera mobilització, el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, de ben segur passarà a ser protagonista.

Segons les últimes dades, corresponents a l’any 2016 de l’Enquesta anual d’estructura salarial, elaborada per l’Insititut Nacional d’Estadística, la bretxa salarial disminueix tot i que a un ritme tan baix que de seguir així, es necessitarien gairebé 300 anys per eradicar-la del tot. Les dades assenyalen que a Catalunya les dones cobren de mitjana un 23.4% menys que els homes, una xifra que ha disminuït en un 3.8% en l’última dècada –al 2006 la bretxa salarial era del 26.2 %–. En aquest sentit, el salari mitjà anual dels homes al 2016 va ser de 27.573 euros, mentre que el de les dones va de ser de 21.131 euros.

No és només que les dones cobrin menys que els homes per fer la mateixa feina –si mirem la diferència de sous entre homes i dones per hora treballada aquesta és d’un 16,1%– sinó que a més són les dones les que ocupen la major part de feines mal remunerades –gairebé 7 de cada 10 persones que cobren menys de 1.000 euros són dones– en les quals aquesta bretxa salarial és encara més gran. La bretxa salarial entre les persones amb el 10% dels salaris més baixos creix fins al 33.9%, més de 10 punts per sobre de la mitjana.

Aquesta desigualtat salarial existeix des del mateix moment en que els joves s’introdueixen al mercat laboral, malgrat que sí que és cert que ens les franges d’edat més joves la bretxa salarial disminueix. Les dones menors de 25 anys cobren gairebé 2.300 euros menys l’any que els seus companys homes, una diferència del 23.4%. Aquesta diferència s’explica per la segregació ocupacional, és a dir, amb el fet que la societat empeny a les dones a dedicar-se a sectors laborals menys valorats i per tant pitjor remunerats. A més, aquesta diferència de remuneració creix amb l’edat i arriba al 31.3% en el cas dels majors de 55 anys. Aquest increment és degut al fet que les dones tendeixen més a al treball parcial –la taxa de parcialitat femenina se situa entorn del 22,6% davant del 7,5% de la masculina– i perquè els homes acumulen més millores salarials al llarg dels anys.

 

infogram

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies