BCN Film Fest: una mica de cinema entre llibres i roses

SOFIA ALONSO (@sabiduriaaas) i NATÀLIA CUENCA(@nat_bcn7)

Descarrega’t l’article en PDF

Barcelona inaugura Sant Jordi amb grans pantalles de cinema. El passat 21 d’abril es va estrenar el Barcelona Film Festival amb la intenció d’acollir les millors produccions audiovisuals i sumar el cinema als icones del llibre i la rosa. El festival irromp com un intent de retornar a la ciutat de Barcelona un festival de cinema propi des que quedés òrfena d’un festival generalista després de la desaparició del Festival de Cinema de Barcelona l’any 1990.

natalia

Read more

«Tinc la mirada posada a Europa»

SOFIA ALONSO (@sabiduriaaas) i NATÀLIA CUENCA(@nat_bcn7)

Descarrega’t l’article en PDF

Enric Verdaguer (Igualada, 1994)  és un jove músic cantautor d’indie-pop que va trobar l’èxit després de penjar vídeos amb versions de cançons d’altres artistes a Youtube. A dia d’avui, és conegut en l’àmbit nacional i ara busca expandir el seu èxit i atraure nous públics. Però tot amb “humilitat i coherència”, els què considera els seus valors més interns.

 

Enric Verdaguer

Read more

Amors Plurals: «Cada vegada més sectors trenquen amb els tabús i accepten la idea de diversitat»

Anna S. Ribas i Natàlia Cuenca

No us trobeu sovint amb el problema que el terme poliamor defineix moltes realitats molt diferents entre sí?

El terme paraigües que acostumem a fer servir és “no-monogàmies”, o de vegades “diversitat afectiva” o “diversitat relacional”, ja que el poliamor és només un sub-grup d’aquestes. I el terme poliamor engloba una varietat d’estils o visions, com ara el solo-poly, el poliamor jeràrquic, o el poliamor no-jeràrquic.

Poliamor és el terme més famós i moltes vegades es fa servir com a terme paraigües, cosa problemàtica per les persones que comparteixen altres filosofies, com per exemple l’anarquisme relacional: semblava que l’anarquisme relacional era una mena de “germà petit” del poliamor del que se’n parlava poc, fins que a mida que hi ha hagut més difusió i espais per parlar-ne s’ha anat veient que no és així, sinó que te molta presència i desperta molt d’interès. Per motius com aquests cal evitar fer servir poliamor com a terme paraigües.

A banda d’això, cal tenir en compte que la manera de pensar, entendre i viure cada filosofia és diferent per cada persona. Són noms útils, però al final cada persona i cada relació és una realitat única i variable.


Quan va néixer Amors Plurals com a grup?

Vam inaugurar el blog per Sant Jordi de 2015, després d’uns mesos d’anar formant l’equip i el projecte. Ens va semblar una bona data per començar a combatre els mites de l’amor romàntic.


Dirieu que les no-monogàmies està travessant un “boom” a la nostra terra?

La nostra impressió és que sí. Ja ens va sorprendre quan al 2015 vam organitzar una jornada de ponències a Can Masdeu i la participació va superar la capacitat d’aforament, amb més de 160 persones dins la sala en el moment de més assistència. Veient que calia un espai més gran, més dies i més activitats, vam celebrar les jornades del 2016 a la Cinètika de Sant Andreu, amb 3 dies d’activitats, calculem que amb una assistència de més de 500 persones.I això tenint en compte que tot i que va venir gent de fora dels Països Catalans, l’idioma principal era el català.

Des que vam aparèixer que constantment anem rebent peticions per sortir a mitjans de comunicació, col·lectius i grups diversos que ens demanen participar en xerrades, contactes, dubtes i peticions de persones… hi ha força moviment.

A casa nostra es fan, a més, dos esdeveniments anuals de referència molt potents

  • INTERNATIONAL OPENCON CATALONIA (www.opencon.cat): és una trobada-convivencia de dos dies a nivell internacional en format desconferencia on tenen lloc multitud de tallers, xerrades i debats sobre aquests temes. L’idioma de treball és l’anglès. Enguany es farà la sisena edició. Es realitza a finals de maig al Pla de l’Estany i sempre s’omplen les places disponibles en qüestió d’hores.
  • EIXAMS (www.eixams.cat): un aplec similar a l’International Opencon Catalonia pero enfocat als PPCC i amb el català com a llengua vehicular. En aquest cas, les paticipants provenen majoritariament de l’activisme polític-social (diversitat afectiva, feminismes, LGBT, anticapitalisme…) amb l’intenció d’agermanar lluites, estimular el debat, generar idees i ajudar a vertebrar el territori.


Les persones no-monogàmiques “neixen sent-ho” o es forma segons els estímuls i l’entorn en el què creix?

És un debat recurrent, que en part sorgeix de les diferents formes amb què es pot entendre el concepte de “no-monogàmies”.

Nosaltres ho entenem com a filosofies, i per tant, creiem que una part molt important del pes d’allò que et porta a definir-te com a, per exemple, poliamorós o anarquista relacional, rau en l’adopció i treball d’uns valors, d’una presa de consciència sobre les qüestions socials, sobre els privilegis, les estructures de poder, etc. En aquest sentit, algunes persones ens hem trobat que ja en les primeres relacions més íntimes o de parella teníem unes idees més en la línia d’aquests valors (fos per l’educació rebuda o pel que sigui), d’altres persones els hem descobert i après en altres etapes de la vida, i en qualsevol cas: lo important és que és una feina de revisió i aprenentatge constant per tothom.

És cert que algunes tenim la sensació que ho som “de naixement” perquè de bon principi hem vist que la monogàmia no ens encaixava i ens hem trobat amb molts problemes fins que no hem tingut a ma recursos sobre com construir relacions fora de la norma, però rebutgem cap insinuació de l’estil de “portar-ho a la sang”, ja que no aporta massa respostes útils i més aviat és un terreny per les comparatives estèrils i els malentesos.


Una enquesta que vam realitzar ens mostra que la majoria de persones obertes a tenir una relació no-monogàmica són dones… confirmeu aquest fet?

Per una banda, tenim la dada que, segons les més de 2400 persones que van interessar-se per l’esdeveniment de les Jornades d’Amors Plurals de 2016, el percentatge de dones era força superior al d’homes. Però aquesta tendència (que per l’experiència en la participació a altres esdeveniments i espais sovint veiem que es confirma), creiem que és una qüestió que respon, principalment, a l’esforç que estem fent des dels col·lectius no-monògams catalans per dotar-los de missatge polític, i molt especialment dels discursos feministes. Això per una banda. Per l’altra, molts col·lectius feministes —o de lluites socials diverses que també tinguin base feminista— han anat mica en mica incorporant els discursos no-monògams a les seves agendes.

Això fa que l’escenari actual sigui que tant els col·lectius purament no-monògams, com la resta de col·lectius que també tenen inquietuds per aquestes temàtiques comparteixin una base feminista (entre d’altres sensibilitats socials) i que per tant: qui organitza els esdeveniments, crea grups, qui crea canals de difusió, qui escriu articles i llibres i crea discurs, siguin principalment aquests actors.

Per tant, una teoria seria que aquesta presència majoritària de dones sigui una mostra del resultat d’aquests esforços.


Des d’Amors Plurals, defenseu un tipus de poliamor (jeràrquic, no jeràrquic, anarquia relacional… ) com “més pur” o “millor”?

Abans que res, ens remetem a la primera pregunta: l’anarquisme relacional no és un tipus de poliamor sinó un tipus de no-monogàmia.

Com a col·lectiu, defensem el component ètic en els plantejaments relacionals no-normatius, i a demés, proposem una mirada àmplia i radical sobre què significa ètica quan l’emprem en aquest context. Això és perquè a vegades es fa servir l’adjectiu per referir-se a persones que “s’ho expliquen tot entre elles i no es menteixen”, i això queda molt lluny de com ho entenem nosaltres. La nostra proposta és que, per ser “ètiques”, cal pensar en unes no-monogàmies que es basen en la presa de consciència dels problemes, poders i desigualtats que hi ha en joc en les relacions i en la societat, cosa que ens portaria a veure que hi ha persones que en surten més privilegiades, d’altres en surten més oprimides, com interseccionen les diferents opressions, etc i fet això: escoltar i aprendre quins canvis són necessaris.
Per tant, sí que identifiquem que certes pràctiques, valors, idees o filosofies poden ser més ètiques que d’altres. No ens identifiquen aquelles que pretenen limitar-se a mantenir les relacions com han sigut sempre “però canviant el número” i sense qüestionar-se res més, ja que el que aconseguixen és mantenir intactes els problemes de masclisme, relacions de control i poder, i demés situacions tòxiques que trobem en els models relacionals tradicionals.

L’anarquisme relacional, a l’emanar de l’anarquisme, i pel tipus de col·lectius que ho van promoure, ja porta de forma inherent uns valors en aquesta línia, i assenyalem la falsedat que suposa que hi hagi persones que s’identifiquin com a anarquistes relacionals sense ni aprofundir ni aprendre què proposa aquesta filosofia. El poliamor es considera en part l’evolució del moviment amor lliure dels 60, i també es podria haver alimentat per una vessant del moviment “swinger” en la que volien buscar connexions més profundes amb les altres parelles en comptes d’únicament l’intercanvi sexual. Per tant, els orígens del poliamor es basen en el qüestionament de l’exclusivitat en les relacions amoroses.

Potser per aquest motiu en el poliamor hi ha una diversitat de pràctiques i ideologies molt heterogènia: des d’aquelles que defensen un poliamor que revisi aquestes qüestions a fons i que si no és feminista, no serà —que vindrien a ser les corrents que promovem des d’Amors Plurals— fins a qui s’hi apropa des d’unes perspectives masclistes i més amb la idea de treure’n un benefici i reforçar privilegis que no pas de qüestionar-los.

Així doncs, al marge de l’etiqueta, el que compta per nosaltres és si s’està fent o no aquesta revisió de valors.


Quins dirieu que són els principals problemes o problemes típics d’una relació poliamorosa?

Entre les persones que participin en la relació, un problema típic i tòpic seria el de la gelosia, i diem tòpic perquè no tothom el pateix o ho pateix greument, i perquè la majoria de persones que fan un treball per aprendre a gestionar aquesta emoció aconsegueixen que acabi sent una fase anecdòtica que superen en pocs minuts, i no pas un impediment. És clar que hi ha qui ho pateix molt i no volem restar importància a la seva realitat, però no creiem que sigui bo perpetuar el mite de que la gelosia és un gran mur insalvable que determina si ets “apte o no” per les no-monogàmies.

Una altra cosa que per algunes persones és un problema, és que cal dedicar moltes hores a comunicar, i cal aprendre eines de comunicació efectiva, treballar la vulnerabilitat, la honestedat… tot això és feina. Hi ha la broma (alosexista, per cert) que la gent poliamorosa passen més temps parlant que tenint sexe.

De cara a la societat, els problemes són els habituals de qualsevol model dissident: principalment la manca de reconeixement, és a dir: aquestes relacions són vistes com a “menys reals”, “menys compromeses”, “on no s’estimen de debò”, etc. tal com passaria amb tot allò que no sigui heterosexual, de família nuclear tradicional, de gènere binari i cis, amb unes pràctiques sexuals estàndard, etc. També hi ha molt rebuig, que deriva en problemes seriosos de cara a sortir de l’armari si hi ha criança d’infants pel mig, rebuig a l’entorn laboral, rebuig per part de la família…


Creieu que hi pot haver confusió entre una relació oberta i una poliamorosa?

Bé, la primera confusió és que si parlem de no-monogàmies, tenim que les relacions obertes i el poliamor són dues formes diferents de no-monogàmia.

En aquest sentit, a vegades les diferències no són tan grans. No existeix un col·lectiu o moviment “per les relacions obertes” de forma diferenciada, i al final molta gent que fa servir el terme “relació oberta” ho fa perquè no es veu identificat amb (o desconeix) la resta de termes. No obstant sí que hi ha una certa convenció de considerar que quan es diu “relació oberta” ens estem referint a una relació que està oberta únicament a nivell sexual.


Creieu que el fet que ara no sigui tan tabú parlar d’aquests temes fa que hi hagi un augment de gent poliamorosa? O creieu que sempre n’hi ha hagut però no se’n parlava?

Desconeixem les dades de quina presència ha tingut històricament, però cal tenir en compte que el terme és molt nou. Dit de memòria, crec que te poc més de 30 anys. Però com citàvem anteriorment, hi ha altres moviments com l’amor lliure o més enrere l’alliberament sexual, anteriors a l’aparició del concepte poliamor.

Sobre el tabú… tot i que està esdevenint “mainstream”, sovint és en el terreny de “la notícia curiosa del día”, i per tant, una presència que respon més a interessos capitalistes d’obtenir un retorn a costa de fer servir la diversitat com a rareses de circ que no pas a una voluntat de divulgar i atorgar reconeixement a aquesta diversitat, de la mateixa que passaria per exemple amb qualsevol pràctica sexual no convencional. Això no només no fa que no deixi de ser un tabú, sinó que encara reforça més aquesta dicotomia de “nosaltres la gent decent i normal, i la resta, la rareta”. Afortunadament no tots els mitjans són així i mica en mica va calant en formes més pedagògiques i respectuoses.

També és cert que, tot i el retard cultural i social que paguem per l’encara recent dictadura franquista, hi ha cada vegada més sectors que trenquen amb els tabús i que accepten la idea de diversitat. Potser podríem interpretar la diversitat i distribució política catalanes, la quantitat i força dels moviments socials, del cooperativisme, etc. com a indicadors de que socialment anem pel bon camí, comparat amb les tendències a l’alça de l’ultradreta en altres països. Però seguim estant molt lluny del món millor que voldríem.

Per què és important lligar el concepte de poliamor amb el feminisme?

Ens remetem a la pregunta de si creiem que un model és més pur que l’altre, i per qui vulgui aprofundir més en la nostra postura sobre aquestes qüestions, li pot interessar l’apartat Qui som del nostre blog (www.amorsplurals.cat/qui-som).

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies