La cooperativa TopManta, ara taller solidari de mascaretes i bates

El sindicat de manters crea un banc d’aliments i demana la regularització de les persones migrades

Més de 5.000 mascaretes i 300 paquets d’aliments distribuïts a famílies vulnerables de la ciutat. Aquest és el resum en xifres de les iniciatives impulsades pel sindicat Top Manta de Barcelona arran de la pandèmia de la Covid-19. Per una banda, utilitzen les eines que empraven per cosir la roba de la marca #TopManta per produir material sanitari. Per l’altra, han creat un banc d’aliments per repartir productes bàsics a les famílies vulnerables.

“Les mascaretes són per les veïnes i pels col·lectius que no poden assumir comprar-ne, i les bates les estem fent arribar als hospitals de la ciutat”, explica en Daouda, membre del sindicat. Des de l’inici de l’estat d’alarma, són molts els voluntaris que s’han ofert a cosir per la causa. És per això que des de la cooperativa han decidit comprar cinc màquines més: “Veient que teníem més mans de les que pensàvem, vam optar per augmentar el material de producció”, afegeix en Daouda.

https://infogram.com/untitled-dashboard-1h7z2lgj0q3g4ow?live
Recompte del repartiment de mascaretes del Sindicat TopManta

Les mesures socials i econòmiques aplicades durant els últims dies deixen desemparades a moltes persones migrades. Segons dades oficials, a l’Estat Espanyol hi ha prop de 600.000 persones en una situació d’irregularitat. D’aquí va sorgir la segona iniciativa: “Quan ens vam adonar que tots els manters es quedarien sense ingressos i, per tant, sense manera de fer front a les despeses diàries, vam veure imprescindible crear un banc d’aliments”, afirma en Daouda. Les famílies que ho necessiten es posen en contacte amb el sindicat i, els membres d’aquest fan el repartiment casa per casa. Part dels aliments es paguen gràcies al fons del col·lectiu i, la resta, es finança a través de donacions online.

Tanmateix, la situació legal de molts dels voluntaris complica dur a terme d’una manera segura les iniciatives. L’augment de policia als carrers arran de l’estat d’alarma ha convertit els barris de Barcelona en un espai hostil per a ells. El cas d’en Madoki i en Mamadou n’és un exemple. La policia va aturar els dos joves quan sortien de la cooperativa, i els va demanar quin era el justificant que els permetia trencar amb el confinament. Els nois no entenien l’espanyol, però no se’ls va facilitar un traductor. Finalment, després de trucar a un company de la cooperativa per fer d’intèrpret, la policia els va deixar marxar assegurant que “la pròxima vegada que els paressin els posarien una multa o els detindrien”. Segons SOS Racisme, aquest no és un cas aïllat: “S’ha creat l’àmbit perfecte perquè els cossos policials puguin cometre abusos, això s’exemplifica en què set de les dotze demandes que hem rebut denuncien membres de la seguretat ciutadana”.

L’augment de vigilància als carrers de la ciutat, ha provocat que les persones sense papers estiguin molt exposades si surten de casa. Segons declaracions de SOS Racisme: “L’estat ha limitat alguns drets (circulació, treball, reunió) que col·loquen en una posició molt complicada les persones en una situació jurídica irregular”. Davant d’aquesta situació, el Sindicat de Manters i altres col·lectius antiracistes van engegar la campanya #RegularitzacióJa per exigir al govern una resposta global. El primer manifest que es va llançar estava signat per poc més de 100 col·lectius, ara ja són més de 1.000 les organitzacions que hi donen suport. Entre les principals demandes de la iniciativa hi trobem la regularització immediata, incondicional i indefinida per a totes les persones migrades i el tancament definitiu dels Centres d’Internament per Estrangers. 

De moment el Govern ha anunciat mesures per regularitzar la situació de les persones que treballen en el sector sociosanitari o l’agricultura. Segons una portaveu de Novact, un dels col·lectius adherits a la campanya, “això suposa una clara instrumentalització de les persones i és inacceptable, perquè no estem parlant de caritat, ni d’utilitat, estem parlant dels drets humans”. Les organitzacions que participen amb la campanya saben que les demandes seran difícils d’assolir, però esperen aconseguir una resposta parcial o progressiva. Tot i així, segons la portaveu de Novact, “que les veus de les persones en situació irregular, fins ara invisibilitzades, s’hagin articulat i fet espai en el debat públic, és molt positiu”. 

Tot i que la pandèmia ha agreujat la situació de les persones migrades i racialitzades, tots els col·lectius coincideixen en el manifest en què “El racisme és estructural, per tant, s’ha de tractar en tots els moments de l’any”.

Sindicat TopManta:

L’any 2016, un grup de manters de Barcelona va decidir organitzar-se per fer front a les dificultats que comporta la seva situació legal, social i econòmica. Dos anys més tard, veient que molts dels seus membres no podien aconseguir els papers perquè no tenien una feina estable, van crear la cooperativa Top Manta

A partir d’aquí, van dissenyar una marca de roba i la van patentar. Ells cusen, estampen i venen les peces sota el lema “roba legal, feta per persones il·legals”. Els dissenys es poden comprar a la botiga física  o a través de la seva web. 

Des de la creació del sindicat, el grup ha participat amb altres col·lectius en moltes de les iniciatives antiracistes que s’han realitzat a Barcelona. Entre  aquestes en destaquen la campanya contra la criminalització dels manters i els estereotips generats al voltant d’aquests, els comunicats respecte la situació política a Catalunya o iniciatives solidaries, com la loteria mantera, per fer front a la situació de les famílies més vulnerables.

Read more

Horts dins les ciutats

Júlia Claramunt i Pi, Júlia Mezquida i Pedrola

Davant  l’imminent avís d’emergència climàtica, moltes ciutats europees avoguen per propiciar iniciatives saludables i socialment sostenibles. Una d’aquestes és la dels horts urbans. Si bé la ciutat de Barcelona n’ha tingut des dels inicis dels anys 90, actualment la cuida i conreu dels horts ha reeixit. 

El projecte d’horts urbans està destinat a les persones més grans de 65 anys amb l’objectiu que contribueixin en la millora mediambiental de la ciutat a través dels principis de l’agricultura ecològica. A Barcelona hi ha més de 15 horts urbans i aproximadament 751 usuaris, entre els quals s’inclouen persones amb risc d’exclusió social que també són partícips de l’activitat. 

Aquests tipus d’espais fomenten la creació de zones verdes dins de la ciutat, així com l’educació mediambiental. També tenen un caire social per la gent que hi participa, ja que els permet ocupar temps lliure i dur a terme una activitat física positiva per la salut.

Horts ocupats

A banda dels horts urbans que s’impulsen des de l’Ajuntament, a Barcelona també ha sorgit un moviment paral·lel a l’institucional; els horts urbans ocupats. Aquesta iniciativa, a part de contribuir a la creació d’espais verds també té l’objectiu de frenar l’especulació urbanística i la gentrificació, ja que els horts es construeixen en solars ocupats.

Un exemple, és l‘Hort Fortalesa del Poblenou, que a través de la plataforma Ens Plantem vol posar fre a la construcció d’una residència de luxe per aproximadament 750 estudiants.

Reportatge de televisió realitzat per Mònica Homs, Paula Durà, Gerard Ventura i Helena Gassull

Quins horts urbans podem trobar a la ciutat de Barcelona?

L’hort urbà més gran d’Europa

Ciutats com Berlín, Madrid, Londres o París també han adoptat iniciatives per construir horts urbans. De moment, el projecte més ambiciós és el de la capital francesa, que tindrà l’hort urbà més gran de tot el continent. L’hort comptarà amb una superfície de 14.000 metre quadrats i estarà situat al terrat de Expo Porte Versailles de París.

La part superior de l’edifici acollirà 30 espècies diferents i produirà 1.000 kg d’hortalisses i fruites. El projecte s’emmarca dins l’agricultura sostenible, per aquest motiu, no s’utilitzaran pesticides ni fertilitzants químics. Un total de 20 jardiners cuidaran els cultius. La inauguració està prevista al setembre d’aquest 2020.

Read more

«Els hi costa creure que ho faig bé, i sóc tatuadora»

L’entrada de les dones en oficis tradicionalment masculintizats és encara avui tot un repte. Un clar exemple d’aquest fet és el món del tatuatge, on els estereotips i rols de gènere fan difícil que es valori el treball de les dones, pel simple fet de ser-ho en un espai on els homes són molt més visibles.

Des del seu aspecte físic fins el tipus de línia que faran servir en els seus dissenys, les dones tatuadores treballen cada dia contra els estereotips que el gènere els ha imposat. Alhora, han creat un espai segur per a dones que, sigui pel motiu que sigui, es senten més còmodes sent tatuades per una altra dona.

Read more

I tu, et toques?

Cada cop hi ha més dones que parlen sobre la seva sexualitat i se senten més còmodes per fer-ho. Però, podem dir que finalment la masturbació femenina ja no és un tema tabú? Existeixen diferències entre homes i dones? Els homes es masturben més? Quina és l’edat mitjana a la qual es comença?

No et perdis el programa de ràdio que et respondrà totes aquestes qüestions! Contingut:

  • Entrevistes amb la psicòloga i sexòloga, María Hernando i la Júlia Sebastià, representant de Platanomelón, una empresa del sector eròtic que està trencant amb tots els esquemes.
  • Sortim al carrer per preguntar a gent de diferents generacions què en pensen.
  • Els joves de 13 a 16 anys de l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat participen en un joc per expressar-se sobre la masturbació.
  • Èxits musicals sobre la sexualitat femenina com V de Pupil·les i Tu cintura sin censura de Rebeca Lane.

Fes clic al play i gaudeix!


 <a href="https://www.ivoox.com/i-tu-et-toques-audios-mp3_rf_45418500_1.html" title="I tu, et toques?">Ir a descargar</a>

Programa realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Read more

No tinc casa, qüestió de drets

L’encariment progressiu dels preus de l’habitatge ha suposat que no tothom s’ho pugui permetre, la quantitat de pisos ocupats i famílies desnonades va en augment i les administracions es desborden davant d’aquest problema. Un fet que, cada cop més, esdevé motiu de debat. Però, sabem quina diferència hi ha entre aquests dos casos?

Com es gestionen des de l’administració o institucions competents?

En quins casos es necessita una ordre judicial per accedir als pisos ocupats?

Què són les empreses de desocupació?

Totes les respostes les trobareu escoltant aquest reportatge de ràdio, realitzat per Paula Durà, Mònica Homs i Marta Bieto, estudiants de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

¡No t’ho perdis!

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies