L’edició més renyida dels Premis Gaudí

“Estiu 1993” guanya el guardó a millor pel·lícula mentre que “Incerta Glòria” es converteix en la pel·lícula més galardonada de la nit

@mireiaBMA

“Incerta Glòria”, d’Agustí Villaronga, que estava nominada a 14 guardons, es converteix en la pel·lícula més premiada dels X Premis Gaudí amb 8 estatuetes, i no podia tenir un títol més encertat: una glòria incerta és la que han viscut els seus creadors i actors durant la gala. “Estiu 1993”, que trepitjava els talons al gran favorit, ha guanyat el guardó més desitjat: el de millor pel·lícula, convertint-se en la gran guanyadora dels Gaudí davant de “Incerta Glòria”. L’opera prima de Carla Simón, doncs, ha culminat la nit amb 5 premis, d’entre ells el de millor direcció i guió.

Altres galardonats de la nit han estat “La Librería” d’Isabel Coixet que s’emporta a casa dues estatuetes i “Tierra Firme” de Carlos Marqués-Marcet que es corona també amb dos guardons, el de millor pel·lícula de llengua no catalana i el de millor actor protagonista per David Verdaguer, que trenca amb la maledicció de no poder ser presentador i guardonat alhora. Durant la nit també han pujat a l’escenari personatges tan reconeguts del panorama del cinema català com Mercedes Sampietro, que ha recollit el premi Gaudí d’Honor per la seva trajectòria o “Los Javis” (Javier Ambrossi i Javier Calvo), que han inaugurat la categoria del premi del públic amb més de 10.000 vots per la seva pel·lícula “La Llamada”.

Però les reproduccions de les xemeneies de la Pedrera no han estat les úniques protagonistes de la nit. L’Auditori del Fòrum de Barcelona s’ha tenyit durant l’última edició dels Premis Gaudí dels colors groc i negre, deixant una mica en l’ombra la lluentor del daurat dels guardons. El negre ha estat present en les catifes vermelles de totes les gales arreu del món des dels Golden Globes, on, totes les actrius es van vestir d’aquest color per denunciar la violència contra les dones. I el desè aniversari dels Premis Gaudí no podia ser una excepció. Amb el hastag #lesdonessomaquí, la versió catalana del #metoo, les dones del cinema català han reivindicat amb aquesta iniciativa de donesicultura la necessitat de fer més igualitària la industria audiovisual.

En l’edició més paritària de la història dels Gaudí, amb un 40% de dones nominades,  Beth i Elena Gadel han regalat al públic una versió de “Companys, no és això” de Lluís Llach, després de llançar un missatge clar: “diem prou fins que cap dona no li calgui dir: jo també”. Però el feminisme no ha estat l’única reivindicació fervent de la nit, que també s’ha vist sacsejada per la situació política que viu Catalunya.

Entre el 2.000 convidats del públic s’han pogut veure certs tocs subtils de groc: guants, corbates, llaços o bufandes i tres cadires buides amb els cartells de “Vicepresident”, “President” i “Conseller de cultura”. Tal i com David Verdaguer, presentador de la gala, ha comentat aixecant un sentit aplaudiment, hi havia moltes autoritats entre el públic però n’hi havia moltes que segur que voldrien haver-hi estat i no hi eren. Així, el missatge dels discursos que han ressonat aquesta nit a l’Auditori, i en paraules de la mateixa presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha estat unànime: “Com que el cinema és llibertat, avui, més que mai, visca la llibertat”.

Read more

La nit del cinema català més “emocional i potent”

“Incerta glòria” i “Estiu 1993” surten com a favorits en la cursa dels X Premis Gaudí

@mireiaBMA

Deixeu-nos somiar! Aquesta cita de Georges Méliès és el lema que acompanyarà la desena edició dels Premis Gaudí la nit del 28 de gener i que prediu clarament el tarannà dels discursos que es podran escoltar durant la gala, presentada per l’actor David Verdaguer. La cerimònia, doncs, en paraules de la presidenta de lAcadèmia del Cinema Català, Isona Passola, vindrà marcada per la “complexa situació” cultural i política per la que passa Catalunya i serà, sense ànim de convertir-la en una revenja, “molt emocional i potent”.

“Incerta Glòria” d’Agustí Villaronga i “Estiu 1993” de Carla Simón es col·loquen com les preferides de la desena edició dels Gaudí, amb 16 i 14 nominacions respectivament. Ambdues lluitaran per aconseguir el guardó a millor pel·lícula, direcció i guió i les quals tenen al darrere “La librería” d’Isabel Coixet amb 12 nominacions i “Tierra firme” de Carlos Marques-Marcet, que opta a 11 premis, entre els quals, millor pel·lícula en llengua no catalana.

fotografia dels nominats de la desena edició dels Premis Gaudí al Mandarin Oriental de Barcelona

fotografia dels nominats de la desena edició dels Premis Gaudí al Mandarin Oriental de Barcelona

Read more

Roger Torrent (ERC), escollit president del Parlament de Catalunya amb els vots dels partits independentistes

El candidat republicà es converteix així en el president de la Mesa més jove de la història des de la transició

@danidorado7 | @mireiaBMA

Enmig de la ressaca de tensions polítiques i socials que han fet sacsejar l’actualitat catalana en els últims mesos, aquest matí s’ha inaugurat la XII legislatura del Parlament de Catalunya. Avui tots els ulls anaven dirigits a la cambra legislativa, on els diputats electes a les darreres eleccions havien de procedir a constituir la Mesa del Parlament.

Després d’una primera votació on cap dels candidats a president ha aconseguit fer-se amb la majoria absoluta, el candidat d’ERC Roger Torrent ha obtingut 65 vots davant els 56 que ha assolit José Maria Espejo-Saavedra, el candidat de Ciutadans. Els membres d’En Comú Catalunya han complert amb el seu compromís i han votat en blanc per desmarcar-se d’ambdues coalicions. Un fet al qual també s’ha sumat un membre misteriós del triplet PP-PSC-C’s que ha dipositat una papereta blanca i que hagués truncat l’elecció de Saavedra en cas d’haver comptat amb el suport dels comuns.

Treballaré incansablement perquè aquesta legislatura la política es torni a situar en el centre de tot. Conjurem-nos per recuperar les institucions i posar-les en mans de la ciutadania. Aquest ha estat el missatge que ha volgut transmetre el candidat electe, Roger Torrent, en el seu primer discurs com a president del Parlament. En el seu testimoni ha volgut recordar també “els escons buits” dels tres diputats que encara avui es troben en presó preventiva, i ha fet referència a la necessitat de “cosir la societat catalana”.

Després de les votacions, la Mesa del Parlament ha quedat constituïda de la següent manera: Roger Torrent (ERC) com a president, Josep Costa (JxCat) com a vicepresident primer i José María Espejo-Saavedra (C’s) com a vicepresident segon; Eusebi Campdepadrós (JxCat) com a secretari primer, David Pérez (PSC) com a secretari segon, Joan García (C’s) com a secretari tercer i la única dona de la Mesa, l’Alba Vergés (ERC) com a secretaria quarta. Aquest ha estat motiu de crítica d’alguns sectors per la falta de paritat de sexe a la Mesa del Parlament, no només en nombre (1 dona davant 6 homes), sinó també en la distribució dels càrrecs.

En comparació amb l’anterior legislatura, els partits independentistes no han perdut força, ja que mantenen els 4 membres que van aconseguir amb Junts Pel Sí el 2015 però aquesta vegada en formacions separades. El canvi més significatiu ha estat l’incorporació d’un membre de Ciutadans, que ha obtingut uns resultats de rècord a les eleccions del 21-D, en detriment de Catalunya Sí que es Pot, que ha perdut el seu únic membre de la Mesa.

2015Captura de pantalla 2018-01-17 a las 23.13.55 Captura de pantalla 2018-01-17 a las 23.14.312018

El joc de colors de la nova constitució de la Mesa no és més que un reflex de l’actual mosaic de partits que formen el Parlament: una majoria independentista dèbil enfront del bloc constitucionalista encapçalat per Ciutadans que ha deixat clar, des del minut 1, que no posarà les coses fàcils a l’hemisferi sobiranista de la cambra.

Inés Arrimadas, líder de la coalició taronja s’ha mostrat completament en contra de la possibilitat que els diputats Junqueras, Forn i Cuixart poguessin delegar el seu vot al.legant que contradiu l’article 93 del reglament de la cambra, tot i que finalment han pogut exercir el seu dret a votar. La primera sessió celebrada al Parlament després d’haver estat més de dos mesos desert ha evidenciat que el camí de Puigdemont cap a la presidència de la Generalitat serà complicat i que la XII legislatura que avui ha començat estarà marcada per la incertesa.

Read more

Ignasi, impulsor d’Ethical Time: “em vaig adonar que les persones no estaven comprant coherentment amb els valors que tenien”

@mireiaBMA

La iniciativa suposa la primera xarxa de consumidors de roba sostenible a Espanya

Manifestar rebuig contra el treball esclau però vestir roba confeccionada amb mà d’obra esclava, malgrat semblar una antítesi, és, avui en dia, una realitat en la nostra societat. Ethical Time arriba de la mà del jove i emprenedor Ignasi Eiriz per trencar amb aquesta realitat i permetre’ns a tots comprar com pensem. És estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra i a més, té en les seves mans un dels projectes més reveladors dels últims anys: una aplicació gratuïta que permetrà crear un espai on marques de roba sostenible i els consumidors es puguin trobar. 

 

 

Parla’m una mica d’Ethical Time. Com vas començar i per què?

Fa cosa de dos anys vaig decidir que no volia, amb les meves compres, fomentar el treball esclau. A partir d’aquí vaig començar una investigació i em vaig adonar que, realment, hi havia moltes alternatives a les grans empreses tèxtils. Aleshores, la gent del meu entorn, que em veia comprar en aquestes botigues, em va començar a preguntar: on puc comprar una samarreta? On puc comprar uns pantalons? I va haver-hi un moment que va passar de ser una persona qui m’ho demanava a deu, quinze… I va ser aleshores que em vaig adonar que la gent està en contra del treball esclau però que no compra coherentment amb els seus valors.

 

Un dels arguments per a no canviar on comprar és que la roba sostenible és molt més cara i no és del mateix estil. Això és així realment?

Això és també el que volem reivindicar: tenim la percepció que la roba és hippie perquè es diu “roba alternativa” i pensem que és molt més cara. Però això no és així. Si ho compares amb una samarreta del Zara que et pot costar 4 € doncs sí, és més cara i mai trobaràs una samarreta per 4 €. Però és que això, si ho penses, no pot ser sostenible per enlloc, a saber què estan cobrant les persones per poder vendre una samarreta per 4 €. Però si ho compares amb roba de marca, que moltes persones en compren, és fins i tot més barata. Hem de canviar una mica el xip i dir: enlloc de comprar 10 samarretes, me’n compro 5 i que siguin bones i que siguin coherents amb els meus valors.

 

Què vols oferir tu, doncs?

Parlant amb aquestes marques sostenibles m’he adonat que el que més els costa és el tema del màrqueting, donar-se a conèixer. Aleshores, si no existeix una plataforma que faciliti posar en comú aquestes marques amb les persones, s’ha de crear. I això és el que he fet: crear-la.

 

Com funcionarà?

La idea que vaig pensar que seria millor és una pàgina web amb una aplicació mòbil. Que les persones puguin dir la peça de roba que busquen, a quin preu, on la volen trobar i també amb un apartat de què li exigeixen a la seva roba: el bàsic seria el treball digne de les persones, però a partir d’aquí també poden decidir que volen producció local, teixits sostenibles i darrerament també hem afegit un paràmetre per a persones veganes.

 

Es podrà comprar des de la mateixa web aleshores?

No. Sortirà un mapa de les diferents botigues físiques on pots trobar la roba amb aquestes característiques o la mateixa web et redirigirà a les pàgines web d’aquestes marques on pots comprar.

 

Com heu finançat el projecte?

Per tirar-ho endavant hem fet una campanya de crowdfunding amb micromecenatges. El que demanàvem a través d’aquesta campanya eren 20.000 € i teníem quaranta dies. Vam començar el 10 de desembre i el dia 9 de gener es van aconseguir. Han participat més de 500 mecenes i a més, ens queden 9 dies de campanya encara. Per tant hem posat un nou objectiu de 30.000 € i si s’aconsegueix, també entraran motxilles, bosses de mà i carteres, que des d’un inici només es contemplava roba i calçat.

 

I aquests mecenes qui són?

Hi ha l’apartat de persones individuals que qualsevol pot entrar i donar diners i aleshores aquestes persones obtenen una recompensa i l’apartat per a empreses, marques de roba, amb altres tipus de recompenses.

 

Quan veurem disponible la web d’Ethical Time?

A finals d’abril, principis de maig.

 

Serà pagant l’aplicació?

Sempre hem volgut que sigui el millor tant per les marques com pels consumidors. Per tant farem que sigui gratuït per ambdós.

 

Aleshores, com el projecte podrà ser sostenible econòmicament?

El que fem és crear la primera xarxa de consumidors de roba sostenible. Farem que les persones que estan interessades en comprar aquest tipus de roba es puguin fer sòcies d’Ethical Time, la qual cosa costa 20 € l’any. Amb això aconsegueixen descomptes a les botigues i per tant, quan hagin de comprar, ja aniran a aquelles botigues. Així, a elles els sortirà bé pagar els 20 € perquè quan comprin, els sortirà més econòmic.

 

Amb quin equip comptes?

Ara mateix treballem amb voluntaris però sí que tenim previst que, quan tiri endavant la iniciativa, si funciona bé, passin a ser treballadors assalariats, per tant, també crearem llocs de treball.

 

El tema màrqueting com el porteu?

Ha sigut la part més rodada perquè és el que estic estudiant. Vam fer un pla per aconseguir sortir als mitjans i hem aconseguit sortir a més de 60 mitjans de tot Espanya. Realment ha sigut el que ha fet que la idea s’expandeixi del tot i es faci efectiva.

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies