La ciència-ficció s’escriu en femení

Meritxell Palou i Úrsula Gazdagi

De Shelley a Le Guin, les dones s’alcen com a veritables hereves d’un gènere usurpat pels homes.

Troba el reportatge sencer a la imatge inferior:

La ciència-ficció s'escriu en femení Read more

El govern canari i Aemet donen per finalitzada l’alerta de seguretat per la calima

El temporal ha provocat vents de més de 160 quilòmetres per hora i temperatures de fins als 30ºC

L’episodi de calima, tempestes de pols i sorra vermella procedent del Sàhara arrossegat pel vent,  viscut a les Illes Canàries el passat cap de setmana comença a remetre. Tal com explica Jesús Agüera, el delegat de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) a les illes, a EuropaPress, es pronostica que el temporal finalitzi dimecres, tot i que es pot esperar una tercera onada de pols suspesa en l’aire. Després que les condicions climatològiques provoquessin el tancament d’aeroports i ports marítims per la baixa visibilitat, la Direcció General de Seguretat i Emergències del Govern de Canàries, ha desactivat l’alerta pel clima. Els serveis de transports opera amb normalitat des de dilluns, però amb certes restriccions i mesures de seguretat. De cara aquesta tarda, es preveu deixar enrere la tempesta de sorra. Es pronostica un cel poc ennuvolat, tot i que no es descarten petites tempestes. Les temperatures aniran disminuint a poc a poc fins a estabilitzar-se.

Tot i que la calima és un fenomen meteorològic característic a l’arxipèlag canari en els mesos d’hivern, Agüera ho considera un episodi “poc comú” i un dels més severs dels últims 30 o 40 anys. La causa de la tempesta de vent i sorra ha estat la unió d’una depressió situada a les illes i desviada del recorregut pronosticat amb, un anticicló atlàntic sobre les Açores.

Les ràfegues de vent van arribar, en primer lloc, a les illes de Lanzarote, La Graciosa i Fuerteventura, on la velocitat mitjana se situa entre els 40 i 70 quilòmetres per hora de vents forts i continus. Aquestes illes, també, van patir ratxes de vent de fins a 90 km per hora. Tanmateix, les illes més afectades van ser Gran Canària i Tenerife, on la força del vent va superar els 160 quilòmetres per hora.

Per altra banda, els termòmetres van registrar temperatures molt altes. El diumenge es van batre rècord: tres de mínimes i una de màximes el mes de febrer. Els Aeroports de La Palma, Tenerife Nord i Gran Canària van marcar mínimes de 20ºC, 23’9ºC i 22’3ºC, mentre que a Tenerife Sur es va arribar a as 30ºC de màxima. La temperatura mitjana al mes de febrer a les Illes Canàries en condicions normals es troba entre els 15 i els 20ºC, el que suposa un augment de fins als 10ºC a causa del temporal del Sàhara.

Read more

La proposta de coalició entre C’s i PP i la seva aplicació

Després de les eleccions generals que es van celebrar el passat 28 d’abril, Pablo Casado va plantejar, en diferents ocasions, la possibilitat de parar la mà a Ciutadans Vox per presentar-se sota una mateixa capçalera. El candidat del PP defensava que «unir forces i optimitzar el vot» era l’únic camí possible per assolir una victòria cap a les urnes i frenar els nacionalismes. La proposta de Casado però no va acabar de quallar, ja que no va convèncer ni a la formació taronja ni als ultraconservadors. Des dels comicis del 10 de novembre però, Ciutadans ha canviat d’opinió. I és que tenint en compte la batuda política que va viure el partit Inés Arrimadas, la candidata ja ha presentat una alternativa. Una proposta que preveu una coalició amb el PP a Galícia, País Basc i Catalunya, tres indrets que considera «excepcionals».

La iniciativa s’inspira en Navarra Suma. A les eleccions del Parlament de Navarra del 2015, Ciutadans va obtenir un 2,96 % dels vots. Si hagués assolit el 3% hauria, arrabassat un escó a la coalició nacionalista basca Geroa Bai impedint que la líder d’aquesta formació es convertís en presidenta de Navarra. El mateix els hi va passar a les eleccions municipals de l’Ajuntament de Pamplona, tant C’s com PP van quedar per sota el percentatge necessari per poder ser transformats en regidors. Això és el que els va portar a presentar-se conjuntament a les convocatòries electorals del 2019 per evitar que la fragmentació del vot conservador espanyolista acabés beneficiant les esquerres nacionalistes. En aquest context, a principis de 2019, el Partit Popular de NavarraUnión del Pueblo Navarro i Ciutadans van agrupar-se en la plataforma electoral comuna coneguda com Navarra Suma. Una proposta que, en definitiva, és com la que pretén tirar endavant Ciutadans que, mentre ha anat perdent força, ha vist com tant el PP i Vox han anat incrementant els seus vots.

La situació gallega

Les negociacions estan a la recta final, ja que el termini per registrar les coalicions electorals s’acaba aquest dijous 20 de febrer a Galícia i el divendres 21 a Euskadi. Ara bé, allò que des de Ciutadans es veu com la solució definitiva, des de les comunitats autònomes corresponents no es veu tan clar. Alberto Núñez Feijóo, membre del Partit Popular de Galícia i president de la comunitat des del 2006, no vol renunciar a les sigles del PPdeG. El gallec ja governa amb majoria absoluta i les enquestes li van a favor. L’atractiu electoral del PP a Galícia està altament condicionat per la identitat nacional i el vot de centredreta ja està aglutinat entorn de les sigles del PP. A més, defensa que les coalicions no sempre sumen perquè poden generar rebuig a una part dels votants tradicionals de cada partit. Així i tot, malgrat que el PP gallec manté el seu «no» a la coalició amb Ciutadans, deixa les seves llistes obertes per si la formació taronja canvia de parer i opta per integrar dirigents en les seves candidatures.

El panorama basc

La coalició al País Basc ja és una realitat. El dimecres 19 de febrer el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i el secretari de Ciutadans, José María Espejo Saavedra, es van reunir per acabar de lligar caps de cara a la coalició. La llista serà encapçalada pel popular Alfonso Alonso, candidat a ocupar la presidència d’Euskadi. El número dos de la llista l’ocuparia un membre del partit taronja, a qui li correspon, també, un lloc capdavanter per província.

En un territori on Ciutadans no té representació política, el partit liberal ha cedit a la coalició, tot i la negativa del PP galleg. S’han obert inclòs a deixar de banda la idea de crear un nom propi per la llista com “Millor Units” i presentar-se amb una unió de les sigles dels dos partits. La llista integrarà, a part, membres de la societat civil i d’UPyD, tal com va explicar Inés Arrimadas després de la reunió amb el líder popular, Pablo Casado, dimarts 18 de febrer.

Actualment, el PP compta amb 9 diputats a la Cambra de Vitòria. Segons l’enquesta realitzada per la televisió pública basca, els conservadors podrien caure fins als 5 o 6 escons, perdent dos representants la província d’Àlaba, antic feu del partit. Pel que fa a Ciutadans, obtindria un 1,7% dels vots, insuficients per convertir-se en representació parlamentària. Per aquest motiu, els dos partits creuen que obtindran dos escons més – d’entre 7 i 8- en cas de presentar-se com a coalició, ja que podrien aglutinar tots els vots de la dreta espanyolista. Tot això, no evitaria una disminució de la representació conservadora, però s’allunyaria de la baixada d’escons pronosticada.

La proposta en territori Català

L’experiment navarrès de fusionar les dretes del PP i Ciutadans també es vol portar cap al territori català. Segons l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, el grup d’Arrimadas podria perdre fins a 20 representants a la cambra catalana passant de guanyar les eleccions del 2017 amb 36 representants a caure fins a la quarta plaça amb 14-15 escons. Tenint en compte aquestes dades, una coalició electoral entre els dos partits els permetria col·locar-se entre el 15 i el 17 % dels vots cosa que automàticament podria revertir les tendències que mostren el sondeig i tirar endavant. La situació però no és fàcil, el problema rau en la qüestió del lideratge que fa que la coalició es refredi.

El PP sempre havia insistit a unir-se amb C’s, els papers ara però s’han invertit. Fins a l’actualitat, el líder dels populars havia defensat en diverses ocasions que no li importava fer un pas al costat per permetre que una altra persona liderés la candidatura conjunta. Així i tot, el PP ha crescut lleugerament en les darreres enquestes, ha guanyat seguretat i ara reivindica que és la seva formació la que ha de liderar la coalició constitucionalista. Ara bé, el partit taronja tampoc renuncia a encapçalar la candidatura.


En contextos de gran confrontació política, quan es percep que els rivals polítics tenen interessos perillosos i il·legítims, els partits poden considerar que les coalicions electorals són el millor instrument per impedir que l’enemic prengui poder. Des de Ciutadans estan convençuts que aquesta és la solució, malgrat tot, les circumstàncies basques, gallegues i catalanes no són senzilles i caldrà esperar com evoluciona el panorama de cara al tancament definitiu de les llistes.

Read more

El Congrés dóna llum verda a la llei de l’eutanàsia

La proposta ha obtingut 201 vots a favor, 140 en contra i dos abstencions

La llei que regula l’eutanàsia ja fa temps que està en el punt de mira. La proposta regulativa es va presentar per primera vegada al Congrés dels diputats el Juny del 2018 i va rebre el suport de la majoria parlamentària. Una convocatòria anticipada d’eleccions però, va fer que la iniciativa quedés arraconada. El setembre del 2019, es va tornar a considerar aquesta qüestió, poc abans però que es tornessin a dissoldre les corts. Aquest passat dimarts 11 de febrer, es va celebrar el primer ple ordinari d’aquesta legislatura, un ple en què es va tornar a posar sobre la taula el tema de la Llei de l’eutanàsia i sembla que, aquesta vegada serà la definitiva si no es produeix cap anormalitat política que n’escapci el seu desenvolupament.

La majoria de la càmera parlamentària li va donar el vistiplau: El partit Socialista va presentar la proposta amb el suport necessari d’Unidas Podemos, el dels partits nacionalistes catalans i bascos i, fins i tot, el de Ciutadans, la proposta va trencar els blocs ideològics de la Cambra baixa. El Partit Popular es va negar a acceptar la proposta al·legant que són “retallades en tota regla” i proposant una llei de cures pal·liatives per a pacients en fase terminal. Vox i UPN també es van posicionar en contra de l’aprovació de la llei. “L’eutanàsia és matar a algú, vostès aspiren a moralitzar aquesta conducta i converteixen l’Estat en una màquina de matar i als metges en còmplices”. D’aquesta manera va defensar el seu parer Lourdes Méndez-Monasterio de Vox.

Debat eutanàsic

L’eutanàsia es pot definir com l’acte deliberat de posar punt final a la vida d’una persona, produït per la voluntat expressa d’aquesta i amb l’objectiu d’evitar sofriments. El debat sobre l’eutanàsia ha estat present en la nostra comunitat durant les últimes dècades, no només en àmbits acadèmics sinó també en l’àmbit social. Un debat que, s’encén cada vegada que es difonen casos personals que commouen l’opinió pública. El que s’intenta valorar i sospesar en aquesta discussió és, d’una banda, els drets fonamentals a la vida i a la integritat física i moral i, d’altra banda, el dret a la dignitat, a la llibertat o bé a l’autonomia de la voluntat. Quan una persona plenament capaç i lliure s’enfronta a una situació vital que al seu judici vulnera la seva integritat i la seva dignitat, el bé de la vida pot caure a favor dels altres béns i drets amb els quals ha de ser ponderats. És per això que el grup parlamentari socialista, proposa dotar d’una regulació sistemàtica i ordenada els suposats casos en què l’eutanàsia no hagi de ser objecte de retret penal.

Les dades s’han obtingut d’unes enquestes fetes per La Vanguardia (abril del 2019) i mostren quina és l’opinió de la ciutadania espanyola en relació al tema de l’eutanàsia
Quin és el context vàlid per l’eutanàsia?

Ara bé, segons la llei, no totes les circumstàncies són vàlides a l’hora de sol·licitar l’eutanàsia. En primer lloc, s’ha de disposar de la nacionalitat espanyola, ser major d’edat i ser capaç i plenament conscient en el moment de presentar la sol·licitud. També és necessari disposar per escrit de la informació que existeixi sobre el seu procés mèdic i les diferents alternatives i possibilitats d’actuació, fins i tot, la d’accedir a cures pal·liatives. El requisit essencial és però, patir una malaltia greu i incurable o bé una malaltia greu, crònica i invalidant, certificada mèdicament i per la qual no hi ha cap mena de cura.

A l’hora de formular la petició, s’han de presentar dues sol·licituds voluntàries per escrit, deixant entre elles una separació de quinze dies. Si el metge considera que la mort del demandant és imminent, podrà acceptar qualsevol període menor que consideri apropiat en funció de les circumstàncies clíniques. En el cas que el sol·licitant sigui físicament incapaç de datar i firmar el document, existeix la possibilitat que ho faci sota el seu consentiment i en plena capacitat, una altra persona major d’edat que haurà de mencionar que qui demana la prestació d’ajuda, no es troba en condicions de firmar el document i indicar-ne les raons. A més, també es demana que el document es firmi en presència d’un professional sanitari.

Aquest professional serà el qui avaluarà la primera petició: analitzarà si és voluntària, si hi ha hagut coaccions externes o no, si expressa fidedignament els desitjos de la persona… I no només ho analitzarà ell com a metge encarregat sinó que ho enviarà a un altre professional de la medicina perquè també ho avaluï. Dues setmanes més tard, el pacient haurà de reiterar la seva petició i serà en aquest moment quan aquesta es derivi a una comissió de control  que s’encarregarà que la llei es compleixi. Si des d’aquesta es considera que el procediment ha estat adequat, el sol·licitant estarà llest per poder morir en un període de dues setmanes, ja sigui prenent-se ell mateix la medicació o bé sent el metge responsable el qui li administri.

El ple va acceptar tramitar la proposició de la llei proposada pels socialistes. Si no es convoquen unes eleccions anticipades i no es produeix cap final abrupte de legislatura, Espanya es convertirà probablement en el sisè país en l’àmbit mundial en despenalitzar l’eutanàsia i, després de dos intents fallits, es reconeixerà als espanyols el dret a una mort digna. «Farem tots els esforços perquè es faci amb totes les garanties però amb la brevetat més gran possible», va explicar Salvador Illa, que va valorar que la llei podria estar aprovada aproximadament al juny.

Read more

Un dia sense plàstic

Meritxell Palou i Orsolya Gazdagi

El plàstic s’ha convertit en un element indispensable en el nostre dia a dia, i la seva producció va en augment. Descobreix com reduir el seu ús.

Troba el reportatge sencer a la imatge inferior:

Un dia sense plàstic Read more

L’observatori Fabra registra un nou rècord; el dia més càlid en un mes de febrer

Meritxell Palou i Laia Solé

El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera, el dia que marca l’equador de l’hivern. Segons diu la dita popular, “Si la Candelera riu, el fred és viu”. Un refrany que suggereix que en aquestes dates, el fred de l’hivern encara és ben present. Aquest any però, les temperatures no han fet cas a la saviesa popular i han assolit uns números anòmals pel que fa a l’alçada de l’any en què ens trobem. 

El passat dilluns 3 de febrer es va registrar per l’Observatori Fabra el nou rècord de temperatura màxima en un mes de febrer: 22,4 ºC. Per segon any consecutiu, s’ha tornat a trencar el rècord de temperatura màxima durant el segon mes de l’any; l’anterior rècord va ser el 2019 quan durant el 22 de febrer es va arribar als 22,2ºC. La temperatura registrada el passat dilluns però, té un agreujant, ja que la màxima queda instal·lada a començaments de mes i no a finals, cosa que seria més normal en estar més a prop de l’època primaveral.

La temperatura mínima, però, també va estar a punt de marcar rècords històrics, ja que a l’Observatori Fabra es van registrar els 15,3ºC que es posicionen com la segona temperatura mínima més alta mai recollida.

Aquestes dades no sorprenen tant si es té en compte que el 2019 es va acabar registrant com el segon any més càlid de la història. Cadascuna de les quatre últimes dècades, ha estat més càlida que l’anterior. Des de la seva formació, el nostre planeta ha estat víctima de diversos canvis climàtics; alteracions irregulars entre períodes de fred i de calor. La Terra, durant els 4500 milions d’anys que porta en curs, ha anat passant per èpoques gelades i per moments on la temperatura mitjana superava l’actual. Ara bé, l’escalfament global d’aquests últims anys, no es pot justificar a partir d’aquesta fluctuació natural. I és que aquest, s’està produint a un ritme frenètic. Les xifres recents són alarmants; aquests canvis de clima se solien produir al llarg de períodes de cent mil anys, malgrat tot, des de l’època preindustrial, la temperatura ha pujat 1,2ºC i els últims cinc anys són els més càlids de la història des del 1850, l’any en què apareixen els registres climàtics.

A més, a diferència dels canvis climàtics als quals s’ha hagut d’enfrontar el planeta terra, l’actual no es deu a causes naturals sinó a causes humanes. Les emissions globals de diòxid de carboni, conseqüència principal de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, són la causa principal d’aquest augment de temperatures. Tradicionalment, les plantes, les algues i tota la resta d’organismes fotosintètics, s’han encarregat d’absorbir el diòxid de carboni sobrant al nostre planeta. Els nivells de CO₂ actuals però són tan alts que aquests organismes són incapaços d’absorbir-lo correctament.

El 2016 va ser l’any més càlid de la història d’ençà que es tenen registres i el 2019 el segon. Això ha tingut una sèrie de conseqüències: el nivell del mar ha augmentat més de 19 cm entre 1901 i 2010, les glaceres de les muntanyes han disminuït en ambdós hemisferis, s’han reduït les capes de gel de Groenlàndia i l’Antàrtida i la concentració de CO₂  a l’atmosfera és preocupant. La comunitat cada cop és més conscient d’aquestes dades i a poc a poc es va mobilitzant cap al canvi, ara bé, sembla que aquest 2020, segueix el camí d’aquests càlids anys anteriors.

Read more

GOYA 2020: les pel·lícules premiades són les que més ingressen?

El passat dissabte 25 de gener, el Palau d’esports José María Martín Carpena de Màlaga va acollir la 34ª edició dels Premis Goya, una gala en què Pedro Almodóvar va ser el clar protagonista. Dolor y Gloria, la seva última pel·lícula, va guanyar 7 dels 16 premis als quals estava nominada. Entre aquests reconeixements, destaca el de Millor pel·lícula del 2019, una categoria en què participava juntament amb altres 4 projectes; Mientras dure la guerra, Intemperie, La trinchera infinita i Lo que arde.

Ara bé, hi ha una relació entre les que es consideren les millors pel·lícules de l’any i les que aconsegueixen convertir-se en les més taquilleres? Dolor y Gloria, ha estat la pel·lícula que més diners ha recaptat globalment, així i tot, en l’àmbit espanyol ha quedat en cinquena posició amb 5679000 €. Pel que fa a Mientras dure la Guerra, tot i que ha guanyat menys premis que l’anterior, ha estat la quarta pel·lícula més taquillera de l’any arribant a la xifra de 11022100 €.

La trinchera infinita, s’ha aconseguit situar en la dissetena posició recaptant més d‘1 milió d’euros. Lo que arde i Intemperie, en canvi, són dos projectes més petits que no han tingut tanta visibilitat en les taquilles durant aquest 2019.

Els Goya serveixen per donar reconeixements al millor del cinema espanyol però també per visibilitzar a les pel·lícules candidates, sobretot, si són projectes que no han tingut massa èxit a les taquilles, ja que els hi permet augmentar la seva recaptació. Guanyar el premi principal sempre suposa un impuls; Dolor y Gloria, s’ha tornat a estrenar a més de 130 cinemes espanyols i La trinchera infinita a més de 90.

No es pot negar que les nominacions s’hagin donat tenint en compte les valoracions del públic, tot i això, també s’han tingut en compte productes més petits. I és que la qualitat no sempre està relacionada amb la quantitat. Padre no hay más que uno, amb una recaptació de 14238290 € i Lo dejo cuando quiera, amb una de 11.376111 €, han estat els films més taquillers del cinema espanyol, en canvi, a diferència dels 5 projectes cinematogràfics esmentats anteriorment, no han aconseguit emportar-se cap premi de les categories als quals els havien nominat.

Read more

Les nominacions i les polèmiques dels Oscar 2020

Meritxell Palou i Serena Iordache

L’Acadèmia del cinema de Hollywood ha anunciat els nominats per la gala d’entrega dels premis Oscar. Aquest any la ceremònia dels premis tornarà a estar marcada per la manca de presentador.

Tanmateix, com cada any, la gala de la nit del cinema estarà acompanyada per la polèmica; per una banda, la falta de nominacions de dones en categories com «Millor director» i, per altra banda, que l’augment de nominacions de pel·lícules produïdes per plataformes com Netflix.

Aquí teniu la informació necessària sobre la gala del proper 9 de febrer al teatre Dolby de Los Angeles:

Read more

Cetrencada nº65

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies