Rumors i diversitat, un projecte d’ESDAP per trencar els esterotips dels diferents col·lectius socials

Els treballs dels alumnes de l’Escola de Disseny i d’Arts Plàstiques buscaven la participació i conscienciació dels seus visitants

 

MERITXELL DEULOFEU (@meriitxell16) ||

Rumors i diversitat. Aquest és el nom que pren el projecte dut a terme pels alumnes de tercer de l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques (ESDAP) al Convent de Sant Agustí de Barcelona. Els participants de la iniciativa han estat un total de 81 alumnes dividits en 11 grups. En cadascun d’aquests s’hi trobava, com a mínim, un integrant de les diferents especialitats artístiques: disseny d’interiors, gràfic, producte i moda. 

L’objecitu prinicpal d’aquesta mostra, oberta a tots els púbics, és posar de manifest els rumors que giren entorn la diversitat cultural. «Es tracta d’una activitat participativa i el que es vol aconseguir és que la gent sigui conscient una mica d’aquestes premises», apunta Judith Gabriel, professora de disseny gràfic d’ESDAP. Alhora, amb aquest projecte s’ha volgut fonamentar la reflexió sobre els efectes discriminatoris que certs rumors generen.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Els respectius projectes han estat realitzats en un període de tres mesos i han estat finançats pel mateix campus, partint d’un pressupost de 150€ per a cadascun dels grups. Fustes, plàstics, cartrons, com molts altres, són els materials que han utilitzat per a l’elaboració dels treballs. La diversitat no només ha ragut en els materials, sinó també en els seus continguts. «Els alumnes podien escollir la temàtica amb la qual se sentissin més còmodes, sempre i quan tingués una coherència i fos realitzable», explica la professora Judith Gabriel. «Cadascú va triar un col·lectiu social diferent i a partir d’aquí es van posar en contacte amb associacions i altres experts en el tema», continua Gabriel.

Enguany, l’acte ha tingut lloc al pati del Convent Sant Agustí, un edifici d’estil gòtic del carrer Comerç de Barcelona. En edicions anteriors, però, l’escenari d’aquesta mostra artística va ser l’Espai Tàpies o el Mercat de Sant Gervasi, entre d’altres. 

Read more

Cannes, escenari de reivindicacions feministes

Cada vegada són més les celèbrities que volen lluitar contra el masclisme

Meritxell Deulofeu (@meriitxell16) ||

Kristen Stewart caminant descalça per la catifa vermella, una imatge que s’ha repetit al llarg d’aquests dies en múltiples mitjans. I és que l’actriu, coneguda pel seu paper en la saga Crepúsculo, va voler trencar amb els codis de vestimenta, coneguts també com a dress code, que han de seguir els i les assistents del Festival de Cannes.  

El Festival Internacional de Cinema de Cannes, celebrat a aquesta mateixa ciutat francesa, és un dels festivals més prestigiosos a nivell mundial dins la indsútria del cinema. Tanmateix, tot i el renom amb el qual compta, hi ha una sèrie d’aspectes que fan trontollar la imatge d’aquest festival. 

000

Enguany, més d’una actriu ha volgut mostrar el seu desacord amb el codi de vestimenta que se’ls requereix seguir. Des de la fundació d’aquest festival, el 1939, es porta seguint el mateix protocol, un reglament un tan polèmic pels seus criteris masclistes.

Kristen Stewart, enmig de l’alfombra vermella, es va treure les sabates de taló com a gest reivindicatiu. Les dones no poder dur altres sabates que no siguin les de taló. Tanmateix, Kristen Stewart no ha sigut la primera en voler vulnerar les regles. L’any 2016 l’actriu Julia Roberts va assistir a la premiere de Money Monster descalça i va despertar la intriga davant aquest fet. 

Altres assistents com l’actriu Blake Lively o la cantant i dissenyadora de moda Victoria Beckam aquest any han volgut ignorar la regla d’haver de dur vestit, i han optat pels jumpsuits, pantalons i faldilles. L’actiu Susan Sarandon també va desafiar el protocol i es va presentar en dues ocasions amb ulleres de sol.

Però la força femenina no ha sigut l’única en alçar la veu. El guionista Nick Cave durant l’estrena de Lawless l’any 2012 va acudir al festival lluint una corbata normal, en comptes d’una de llaç.

El gest de Kristen Stewart, com també el dels i les altres assistents, ha servit per donar visibilitat a un d’entre molts reptes pendents a ser superats quan parlem de masclisme

 

Read more

Judith Vélez: «Encara segueixes sentint algun comentari desagradable pel fet de ser corpulenta, forta o contundent en el joc»

Parlem amb la jugadora de rugbi sobre el paper de la dona dins el rugbi femení i els estereotips que giren entorn aquest esport

Meritxell Deulofeu (@meriitxell16)

Judith Vélez, nascuda a Sant Feliu de Guíxols, és la capitana del GEIEG de rugbi femení i de la selecció catalana. Enguany ha sigut una temporada plena d’èxits per a Vélez. El Campionat d’Europa amb la selecció espanyola, com també la lliga Kopparberg amb el seu club són algunes de les victòries que s’han afegit recentment a la seva carrera esportiva. La temporada s’acabarà de culminar amb la disputa del GEIEG en la lligueta d’ascens a la Divisió d’Honor espanyola.

 

Quants anys fa des que practiques rugbi?
Des de petita jugava a tenis i tan sols fa 5-6 anys que competeixo a rugbi. Actualment a Girona amb el GEiEG, amb la Selecció Espanyola i amb la Selecció Catalana de rugbi XV i VII.

Per què et vas decantar per aquest esport?
Tot va començar a la Universitat de Vic quan estudiava la meva primera carrera de Mestra. Un dels meus professors, que en aquest moment és un dels meus entrenadors de Girona, em va insistir que anés a provar el rugbi, que m’agradaria molt i que se’m donaria molt bé. Em vaig animar perquè per a mi era un esport nou que mai l’havia practicat i em va agradar tant que em vaig federar a Girona.

Quins són els valors del rugbi?
En el meu esport, el rugbi, intentem exterioritzar una sèrie de valors que són: respecte, constància, disciplina, esforç, passió, etc. de manera que amb aquests valors i amb el treball en equip he pogut arribar a la Selecció Espanyola i a la consecució d’un Campionat Europeu molt important.

Com has viscut i vist l’evolució del rugbi femení des que vas començar fins avui en dia?
Normalment primer tenen en compte els nois i després, en un segon pla, les noies. Encara que nosaltres hàgim jugat un mundial, un europeu i els resultats hagin sigut millors. Però en aquests moments, amb el XV i amb això de l’Europeu amb la Selecció Espanyola, en les xarxes socials i els diaris se n’ha parlat molt i estem molt sorpreses i contentes perquè no han de deixar de sortir notícies.

Com es viu la figura de la dona dins aquest esport?
Molta gent encara pensa com una noia pot jugar en un esport de tant contacte. Però amb el pas del temps s’adonen que la diferència de gènere no és tant.

Tot i les campanyes que s’han promogut per tal de trencar els estereotips de gènere que giren entorn el rugbi, com ara la de Joma, sovint encara les jugadores de rugbi reben comentaris masclistes. En alguna ocasió alguna de les teves companyes o tu mateixa n’heu patit algun?
Hi ha masclisme a tot arreu. El món està canviant però encara segueixes sentint algun comentari desagradable pel fet de ser corpulenta, forta o contundent en el joc. De totes maneres, també sents com des de la grada hi ha els qui valoren que hi ha un esforç al darrere i això et reconforta.

I en els mitjans de comunicació, com es veu la presència del rugbi femení?
Gràcies a les xarxes socials i al fet que el rugbi a VII sigui un esport olímpic, s’està perdent l’estigmatització que acompanyava aquesta categoria des de fa anys.

Què els diries, a les dones, per a animar-les a començar a jugar a rugbi?  

El rugbi és l’esport més inclusiu que conec. No hi ha una talla concreta, tothom pot aportar alguna cosa a l’equip. L’important és l’actitud. Evidentment, també parlo dels valors positius lligats a aquest esport així com de l’aspecte social i els vincles que es generen. El rugbi t’atrapa, tant a dins com a fora del camp.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

(más…)

Read more

Felicitat,un èxode espiritual

MERITXELL DEULOFEU FUSELLAS (@meriitxell16)

Tres quarts de sis del matí. A fora encara és fosc, però el rellotge biològic d’en Quico ens indica que és hora de llevar-se.

Descarrega l’article en PDF

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies