Està Déu a Barcelona?

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Què pensen els candidats i candidates a l’alcaldia de Barcelona sobre el fet religiós? I sobre les mesquites o la Sagrada Família? Quin model d’integració tenen? Segons el seu parer, les festes religioses han de marcar el calendari laboral? La fe és un fet públic o privat? Amb les eleccions a l’alcaldia de Barcelona a tocar, totes les mirades es posen sobre les seves opinions. “Déu a Barcelona. Sis alcaldables i el fet religiós”, doncs, és el llibre de Paris Grau i Jordi Roigé que posa el debat de la religió sobre la taula.

6 candidats parlant de religió

Ada Colau, Joaquim Forn, Ernest Maragall, Jaume Collboni, Josep Bou i Manuel Valls. Així, només la CUP ha declinat participar de la iniciativa. Amb idees molt diferents, tots ells es plantegen quines seran les mesures en l’àmbit espiritual que tenen planejades de cara el seu mandat. Es tracta, doncs, d’un projecte que neix d’Animaset i dels claretians. L’objectiu? Que a la taula electoral hi hagi un fet que, en múltiples ocasions, passa desapercebut.

Primerament, subratllar que la tria d’autors és molt concreta. I és que es tracta de dues generacions molt diferents, com són la del Paris i la del Jordi. Un llibre on es recapten dades de la Generalitat i l’Ajuntament. En aquestes, algunes d’elles exposades en l’acte de presentació, s’indica que gran part de la ciutadania té certa inquietud religiosa (ja siguin catòlics, musulmans…). Amb total, un 50% de catalans té inquietud espiritual.

Entre els autors, no totes les entrevistes es van poder fer en directe. En el cas de Joaquim Forn, es va fer en format de cartes. Forn explica que és “partidari de la religió a tot arreu”. Ell, de convicció religiosa, assegura que “els valors cristians són 100% humans com, per exemple, l’erradicació de la pobresa”. És per tant, amb aquestes conviccions, les que el fan lluitar en la política. En el cas d’Ada Colau, l’entrevista tampoc va ser en directe. Però com expliquen Paris i Jordi, no es tracta “d’enxampar a ningú”, sinó de “sentir les opinions reflexives”. És per aquest motiu, que el marge de correcció ha estat possible en el llibre.

Un debat interreligiós              

Com van indicar els autors a l’acte de presentació, es tracta de parlar de la religió d’un format que no sigui el de “l’escàndol”. Un cop van fer una breu presentació del llibre, l’acte va generar un debat entre Màxim Muñoz, president de la Fundació ClaretMohamed El Ghaidounipresident de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya. Aquest debat va estar moderat per Mireia Pratsreportera de TV3. A continuació, afegim algunes de les preguntes i respostes que es van generar en el debat:

Què demanaries als alcaldables?

Muñoz: Que es respecti la valoració pel fet religiós. Així, el valor s’especifica més enllà del culte propi: a nivell social, educatiu…no hauria de ser una suplència, sinó una eina de servei pels més desfavorits. També un esforç per superar els prejudicis

El Ghaidouni: Demanem que es compleixi allò que està plasmat en la mateixa Constitució. Em dona la sensació que els polítics tenen por de marcar una nova etapa entre política i religió

Si fóssiu alcaldes, que faríeu per la vostra confessió i per la dels altres?

Muñoz: Respecte i valoració. La importància de donar el punt de vista humà, que l’experiència religiosa sigui valorada

El Ghaidouni: Sobretot, la normalització de totes les religions

DSC08815 dDSC08821 dDSC08833DSC08851 dDSC08878 dDSC08883 d

Read more

Fairy, de la cuina a la revolució

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

De desgreixar plats a seure a les taules del TSJ. De ser un producte amagat entre esponges i baietes, a convertir-se en el Trending Topic mundial. El Fairy, el protagonista que ha omplert les xarxes a partir de mems i bromes. Enric Millo, en la seva declaració com a testimoni de l’1-O, va explicar que algunes escoles havien fet servir “la trampa del Fairy”. Una tàctica suposadament infal·lible per combatre la policia espanyola que volia impedir el referèndum català. Així, aquesta consistia a vessar rentavaixelles a l’entrada de les escoles perquè els agents rellisquessin. Una forma rocambolesca d’assegurar que els policies caiguessin i tothom els comencés a donar puntades de peu al cap.

Amb aquest motiu, s’ha fet furor a la xarxa on s’han publicat tota mena de mems. En dos dies, Fairy ha passat de gairebé l’anonimat a estar nominat a l’Òscar a millor actor secundari del procés independentista. Tot i així, experts asseguren en el Món a RAC1 (28:39 a 29:42) que el ressò que s’ha fet a les xarxes ha afavorit la marca.

“Si haguessin jugat la carta de l’humor, de fer alguna picada d’ull al consumidor amb alguna intervenció a les xarxes socials de complicitat i amb ironia, lògicament amb tota la prudència que pugui requerir la situació del context, això es podria haver traduït en increment de vendes”

Ferran Lalueza professor de Publicitat de la UOC

“Han sigut ‘trending topic’ i han tingut tots aquests tuits, i amb això, el ‘brand awareness’, el coneixement o notorietat de marca, el nom Fairy ha pujat estrepitosament”

Marta Royo economista i experta en màrqueting

Amb tot, el Fairy ha saltat a la fama sense haver-ho buscat ni planejat. Publicitat de forma gratuïta. I és que un fet anecdòtic col·locarà el producte a les estratosferes del genèric. Ara ja no utilitzarem sabó ni detergent, sinó Fairy. Ara s’haurà d’anar al supermercat amb una llicència d’armes en mà no sigui el cas que s’intenti planejar una nova relliscada. I el més segur, ara Fairy augmentarà les seves vendes, almenys per un temps…

Davant les declaracions de Millo, no ha faltat l’humor. Fem un recull dels tuits més destacats que fan una picaresca picada d’ullet:

1- Urnes i Fairy: les dues armes del cop d’estat català

2-No és la primera vegada que el Fairy apareix com un dels productes amenaçadors cap a l’Estat espanyol, els bascs ja havien utilitzat la tècnica

https://twitter.com/suso06031953/status/1103401301294100480

3-El Fary? O el Fairy?

4-Moments crítics d’un equip policial desactivant una ampolla de Fairy

5,6- S’ha de vigilar amb el sòl per no caure

7- El Fairy ja estava present a la Segona Guerra Mundial com a trampa de defensa

8, 9 i 10- L’àmbit lingüístic tampoc s’ha volgut perdre l’oportunitat de fer jocs de paraules

 

Read more

El Clàssic des de l’òptica d’un bar

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Riuades de gent disfressada, música, màscares, carrosses i rauxa inunden els carrers de Terrassa: el Carnestoltes ha arribat per la porta gran. Dues competicions paral·leles disputen per endur-se el premi. Les dues ben diferents, el premi a la millor rua i el partit del Madrid-Barça. Dos conceptes gairebé antagònics, però units per una mateixa causa: guanyar.

Em disposo a anar de bar en bar a la recerca d’una pantalla on seguir el Clàssic. Aquells locals que sempre s’han vestit dels colors de les aficions canvien la panoràmica. Des de les taules traspuen Harry Potter’s, fades, dracs, dimonis o, fins i tot, militars espanyols. Tot i així, no resulta un problema pels més merengues o culers que, frisosos per veure el partit, es fan un lloc a les taules. Alguns es coneixen de tota la vida, altres han fet amistat arrel de compartir “pitis” a les mitges parts o altres, simplement, van en solitari. Les opinions estan dividies, hi ha qui creu que empataran o els qui ja gairebé cantussegen la victòria dels seus respectius equips. L’afició merengue creu que “sí, avui sí que sí”, mentre que els seguidors blaugranes opinen que “tampoc passaria res per deixar-los guanyar, sinó els avergonyirem massa”.

Són les 20:45: comença el partit. Valverde aposta per Arthur en el centre i Sergi Roberto com a lateral. Amb tot, comparteix una clara idea: la defensa de la pilota. Solari, altrament, aposta per Bale, Benzema i Vinicius per formar el trident. Tots dos amb els objectius clars, trepitgen el camp amb la retina de l’ull esbiaixada per la pressió del 0-3. Uns primers minuts d’estira-i-arronsa per part dels dos equips. El Barça comença a prendre possessió i cada vegada se sent més còmode i confiat, acostant-se a la porteria de Courtois. Els blaugranes pressionen els homes de Solaris fins que, al minut 26, Rakitic aconsegueix superar la meta belga. L’estrepitosa música del carrer contrasta amb el cantussejar dels aficionats del primer gol. Un 0-1 que es converteix en la conseqüència del domini barceloní.

 

L’última acció de la primera part destaca per ser la jugada més polèmica del partit. Sergio Ramos es guanya una targeta groga després de colpejar Messi, que queda atordit i sagnat.

 

Inici de la mitja part. Em crida especialment l’atenció, una taula situada fora del bar xinès on la taula està ocupada per un grup de noies que venen a veure el futbol: la Maria, la Mariona, la Sílvia, la Laura, la Vicky i la Betty. Les egarenques em comenten que és un costum que tenen, venir a veure, sense homes, els partits. I és que, amb el 8 de Març a tocar, serveix com a mostra reivindicativa que el futbol no és un esport masculí i que els estereotips fa anys que haurien d’haver quedat enrere.

Després d’apagar el cigarret i coincidint amb l’inici de la segona part, els més ràpids entren dins el bar fugint del fred imperant del carrer. Una segona part tranquil·la, poc variada i probablement amb més domini blaugrana. Finalment, amb uns últims minuts ben disputats, l’àrbitre senyala el final del partit. En una mateixa setmana, dues victòries dels homes de Valverde. I és que, ara sí, deixant el Real Madrid a 12 punts de distància a la Lliga, ja es veurà si l’equip blanc podrà tornar a alçar el cap.

Read more

Josep Borrell, l’home del PSOE?

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

El ministre d’exteriors, Josep Borrell, serà el candidat del PSOE  a les eleccions al Parlament Europeu del poper 26 de maig. La decisió de liderar les europees s’ha pres després d’una “llarga reflexió”, tot i que el seu perfil era l’opció més plausible. Ara bé, aquesta confirmació com a candidat al Parlament Europeu no impedirà que Borrell segueixi desenvolupant el seu càrrec com a ministre d’Exteriors, segons fonts del departament. Així, el seu càrrec seguirà vigent fins que legalment sigui el moment de retirar-se.

home psoeERC i PDeCAT no van tardar en aplaudir la notícia que el lleidatà fos enviat a Brussel·les. Per una part, el portaveu de PDeCAT en el Congrés, Carles Campuzano, va lamentar la seva marxa dient que “arribava tard”. A més a més, va afegir que el ministre d’exteriors havia estat un dels detonant que feia “impossible el diàleg” amb Catalunya, de manera que tenia “gran responsabilitat”. Per altra part, el portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, va assegurar que els socialistes es treien “un pes de sobre”. També, Rufián va bromejar preguntat si Borrell anava pel “PSOE o per Ciutadans”.

Tot i així, el qui s’havia convertit en el malson independentista no deixa de costat el seu arrelament per defensar la unió de l’Estat. Tot i que són múltiples els discursos de Borrell que denoten la seva afinitat nul·la a l’independentisme, aquest dimarts va tocar fons amb unes contundents afirmacions. I és que, segons Borrell, l’independentisme català té “molt a veure” amb el desencadenament de la Guerra Civil Espanyola. Quim Torra no va reaccionar en contestar les declaracions que havia fet la conferència en el Club de Premsa a Ginebra dient que ara ja no només era “lamentable”, sinó que aquesta vegada és “és gravíssim”.

Alguns dels últims tuits de Josep Borrell:

1- Donant suport a Guaidó i preocupació per la situació de la «colònia espanyola»

2-Fotografia dels diputats del PSOE juntament amb el text «com un «païs» lliure, plural i obert que és»

3-Fil crític amb la situació catalana, en el que es mostra «l’adoctrinament», i retuitejat per Borrell com a mostra de conformitat i suport a la causa

Read more

La Vaga del 21F en deu vídeos

Mercè Alonso (@nomesperiodisme)

Recollim de Twitter els deu moments més destacats de la Vaga General del 21 de febrer:

1- Concentració estudiantil a Plaça Universitat a les 12 h.

2-Pintades, fum i crits d'»esquirol» a la seu de CCOO per no haver-se sumat a la vaga.

3-La vaga a Lleida, omplint la plaça Ricard Viñes.

https://twitter.com/epinyol/status/1098634009637281799

4- Pneumàtics cremats per paralitzar les carreteres.

5- A Girona els pagesos organitzen una botifarrada després de tallar la N-II a Medinyà amb tractors.

6- Els CDR baixen a les vies de Plaça Catalunya per impedir la circulació de trens.

7- La C-17 s’omple de manifestants amb les mans alçades.

8- Josep Bou, candidat del PP a l’Ajuntament de Barcelona, es cola enmig de la vaga i protagonitza una polèmica amb gestos ofensius.

9- Manifestants acorralant la policia a Plaça Catalunya.

10-David Fernández comença els parlaments a la manifestació de Barcelona.

Read more

Catalunya es mobilitza pel 21 F

Mercè Alonso Juan-Muns (@nomesperiodisme)

Partits polítics, entitats i organitzacions s’apleguen per fer una aturada de país. Una vaga general que agruparà diferents indrets de Catalunya a partir de manifestacions, accions de piquets o concentracions, entre d’altres. El motiu? Fer una crida que porti els ciutadans fins al moll de l’os de la situació política catalana. Motivats per la reclamació de la derogació de la reforma laboral i la implantació d’un sou mínim català de 1.200€, es vol crear un context de mobilitzacions a favor dels drets i les llibertats.

Mapa interactiu per seguir a les xarxes totes les accions del 21F

Mapa interactiu per seguir a les xarxes totes les accions del 21F

Entitats com ANC, Òmnium Cultural, així com sindicats d’estudiants i partits polítics (JxC, ERC i la CUP) no han volgut perdre la oportunitat de donar suport. Des de l’ANC, per exemple, es fa una crida a la participació «davant l’amenaça als drets civils i polítics dels catalans.». A més a més, per tal de reeixir l’aturada de país, des dels col·lectius s’ha alertat que caldrà estar atents a les xarxes socials per informar-se de les accions que es duran a terme durant la jornada.

Val a dir, però, que les mobilitzacions seran “descentralitzades” i aniran sota el lema “Sense drets no hi ha llibertat”. Amb tot, les concentracions es faran a les 12h davant els ajuntaments, exceptuant el cas de Barcelona, on s’aplegarà a Plaça Universitat.

Pel què fa al transport públic, també es veurà afectat amb serveis mínims. Per una part, Rodalies i FGC preveuen un funcionament del 33%, de manera que els horaris de serveix es podran consultar a les pàgines web corresponents. A Barcelona, hi haurà un 50% del funcionament de metro i autobús en hores puntes, i un 25% a la resta de dia.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies