L’oposició reclama independència i paritat al poder judicial

MARTINA ALCOBENDAS

L’oposició ha estat pràcticament unànime: la manca de paritat a la justícia i la necessitat d’independència del poder judicial han estat les reivindicacions més repetides durant la presentació de les propostes de resolució sobre la memòria sobre l’estat, funcionament i activitats del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de l’any 2015. Aquesta memòria és un informe que elabora el CGPJ, òrgan de govern del poder judicial a Espanya, per tal de posar en coneixement del Congrés dels Diputats els punts forts i flacs de la justícia.

La diputada de ERC, Ester Capella i Farré, ha denunciat el posicionament ideològic dels membres del CGPJ, que actualment són escollits pel Congrés i pel Senat. A més, Capella ha demanat més esforços per aconseguir un repartiment equivalent de places entre homes i dones en el si del poder judicial.  “Encara que la majoria d’ingressos en la carrera judicial són dones [80%], els alts tribunals estan formats majoritàriament per homes [80%]”, ha assenyalat.

A més, la diputada d’ERC ha instat al Congrés que, en l’exercici de les seves competències, faci valer els principis de «mèrit, capacitat i igualtat» en relació a l’accés a la carrera judicial. Garantir que les peticions del col·lectiu LGTBI siguin correctament ateses per part de la justícia també és, segons la diputada, una de les assignatures pendents del CGPJ. Per aquesta raó, Capella reclama posar en marxa una formació específica per a jutges i magistrats en aquest àmbit. En matèria lingüística, tant ERC com Podemos han insistit en la necessitat que les llegües cooficials siguin vertaderes llengües vehiculars de la justícia. “No és un exclusiu drets dels magistrats expressar-se amb la seva llengua, sinó també dels ciutadans”, ha destacat Capella. En la mateixa línia s’ha pronunciat Jaume Moya Matas, diputat de Podemos.

Moya Matas també ha advocat per un canvi en el sistema de govern del CGPJ per tal que aquest no funcioni “com un règim presidencialista i personalista”. Podemos també s’ha erigit en defensa de la paritat i ha proposat introduir un sistema de quotes a la carrera judicial. Per altra banda, el diputat de Podemos  ha titllat d’ “intolerable” el fet que les seus judicials, degut a la nova organització de la justícia, cada vegada es trobin geogràficament més lluny de les víctimes, especialment en casos de violència de gènere. “EL CGPJ ha de ser un garant dels drets dels ciutadans i un autèntic pilar de l’Estat social i democràtic, no una eina en mans dels polítics”, ha afirmat. Moyas ha acabat el seu discurs denunciant el cas de la diputada Àngels Vives, que va ser vetada, segons el diputat, per tenir opinions favorables a la independència de Catalunya.

El diputat de Ciutadans, Jose Ignacio Prendes Prendes, ha insistit en la necessitat de seguir treballant per la despolitització i la independència de la justícia. En aquest sentit, la dotació de més recursos i el reforç de les places per concurs també són, segons el diputat, algunes de les mesures més necessàries. “El sistema judicial ha d’adaptar-se a la nova demografia del segle XXI, que és totalment diferent a la del segle XIX”, ha assenyalat. Prendes ha demanat una actualització de les normes processals penals espanyoles, que no van ser reformades ni tan sols després de l’aprovació de la Constitució, l’any 1978.

María Soraya Rodríguez Ramos, del PSOE, també ha sol·licitat més recursos per a la justícia, tant materials com personals. El grup socialista ha estat l’únic a parlar de corrupció. Per a Rodríguez Ramos, “la corrupció no es soluciona posant terminis de prescripció més curts, per tal d’accelerar la instrucció, sinó creant òrgans multidisciplinars destinats a combatre-la”. Per altra banda, la diputada ha atribuït la caiguda de la litigiositat a què fa referència l’informe del CGPJ a les darreres reformes del Codi penal. Segons el grup socialista, aquestes reformes han impedit que molts casos puguin arribar a la justícia, sigui per l’elevat cost de les taxes o per la dificultat d’enjudiciar els fets d’atestats on en un primer moment no s’ha pogut assenyalar un autor. Rodríguez Ramos també ha assenyalat els desnonaments i la violència de gènere com a «xacres socials» que han de ser combatudes des de la justícia.

El grup popular s’ha mostrat obert a acceptar algunes de les propostes dels grups parlamentaris, especialment les relatives a la independència judicial. No obstant això, no s’ha pronunciat sobre la qüestió de la paritat. Per altra banda, i en resposta a la diputada del PSOE, ha atribuït el descens de la litigiositat a un descens de la criminalitat, i no a una major dificultat dels ciutadans d’accedir a la justícia. Amb tot, la reforma del Codi penal a la qual els populars atribueixen el descens data de 2016. L’informe sotmès a debat, de 2015.

 

Read more

Els taxistes de Barcelona, contra Uber i Cabify

MARTINA ALCOBENDAS

El sector del taxi segueix reclamant una reunió amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després de la jornada de protesta d’aquest dijous contra la implantació massiva d’Uber i Cabify a la ciutat. Ho van fer amb una aturada de 8 hores i una manifestació que va començar a l’Arc del Triomf i va arribar fins a la plaça Sant Jaume.  Segons la Guàrdia Urbana, la marxa va comptar amb 2.800 assistents, una xifra que els organitzadors eleven a 6.000.

L’alcaldessa encara no s’ha reunit amb cap sindicat o representant del gremi, com li demana el portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament, Jordi Coronas.  Segons fonts municipals, la reunió no ha tingut lloc per “incompatibilitats d’agenda”.

 Escolta la crònica de Lucía Franco (directe) i Helena de Torres de la manifestació a Arc de Triomf.

 

Barcelona no és la única ciutat on el gremi del taxi ha declarat la guerra a les llicències VTC (Autorització d’Arrendament de Vehicles amb Conductor). També aquest dijous, milers de taxistes madrilenys van sortir al carrer per demanar a l’Ajuntament que actuï contra el que consideren competència deslleial. Mitjançant aquestes llicències, usuaris no donats d’alta com a taxistes poden oferir serveis de transport. Comparativament, han de fer front a molts menys costos.

El mateix succeeix amb les empreses proveïdores del servei: la pròpia Uber, que és l’empresa pionera de llicències VTC, no té ni un cotxe en propietat. Els cotxes del servei pertanyen als conductors, que, a més, cotitzen com a autònoms. Per aquesta raó, les principals empreses barcelonines de taxistes acusen “d’intrusisme” a Uber i Cabify. Actualment, el ràtio de llicències permeses per la llei és de 1 conductor VTC per cada 30 taxistes.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies