Jordi Turull: «Una societat que té por, és una societat acabada»

El dimecres 7 de febrer de 2018 es va celebrar a l’Auditori del Campus de Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra un acte de suport als presos polítics catalans organitzat per la FNEC (Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya). Un acte d’homenatge als presos que va comptar amb la presència, entre d’altres, del conseller Jordi Turull, i de familiars dels Jordis i d’altres membres del Govern cessat.

WhatsApp Image 2018-02-08 at 02.33.20

L’encarregada de moderar l’acte va ser la periodista Empar Moliner. Moliner va començar l’acte amb un discurs en que va explicar la seva última visita a Soto del Real per a visitar al Jordi Sánchez. Expressant la seva preocupació per la situació actual tancava el seu lament amb unes paraules colpidores: “M’han robat la ironia”.

Tot seguit, la periodista -en el seu paper de moderadora- va obrir la taula a través de la presència del conseller Jordi Turull i la filla de Joaquim Forn, Anna Forn. Turull va explicar com el dia de la castanyada es va assabentar que l’havien citat a declarar a l’Audència Nacional “a través dels mitjans de comunicació”. Va relatar també com els va prendre declaració la jutgessa Lamela i com van romandre a l’espera de saber si la jutgessa els imposaria mesures cautelars. “Primer van cridar a l’Oriol. I veus que no surt i que criden el següent, i ja penses <<a aquest se l’han quedat>>. I van cridant a tothom i ningú torna. I després t’arriba el torn a tu i, efectivament, et comuniquen la resolució de presó provisional i t’enmanillen”. Fet el relat de la seva detenció, Turull va passar a un to més polític i va reclamar als votants de l’independentisme que no tinguessin por: “una societat que té por, és una societat acabada”.

Per la seva banda, Anna Forn va mostrar serenor a l’hora d’explicar la seva vivència personal. “Quan van decretar la presó preventiva, jo era a Londres, on visc, i això ho va fer més dur. Però quan podem visitar-lo, el veiem molt convençut i amb la consciencia molt tranquil·la”. Va apuntar també que tot plegat l’havia fet “reflexionar molt sobre la presó preventiva”.

Després de les intervencions de Turull i Anna Forn, l’acte va prendre un caire més pedagògic i va intentar entrar en el terreny de les solucions: Empar Moliner va presentar a Betona Comín, germana de Toni Comín, i a Laura Masvidal, dona de Joaquim Forn. Ambdues van explicar la posada en marxa d’ACDC: l’Associació Catalana pels Drets Civils. Masvidal ho explicava dient que “això ja no va d’independència, va de democràcia i de Drets Civils fonamentals”. I feia broma amb el calc del nom de l’associació respecte la coneguda banda de heavy metal del mateix nom: “així s’enten que hem vingut amb la voluntat de fer soroll”.

I finalment, per tancar l’acte, Moliner va moderar un col·loqui entre un seguit de familiars dels Jordis i els consellers del Govern cessat. Laura Turull, filla de Jordi Turull, va explicar que ella està estudiant Dret i que el trimestre passat es va donar la contradicció de que “durant la setmana estudiava una assignatura que es deia “Polítiques Penitenciàries” i el cap de setmana veia que la llei no es complia quan anava a veure al meu pare a la presó”. Sergi Corbera, parella del conseller Comín, va explicar la dificultat d’educar “una nena de cinc anys anant a Brusel·les cada 15 dies a veure al seu pare”. També va ser-hi present Bernat Asensio, fill de Meritxell Borràs, que va relatar com la seva mare el va mentir quan va marxar a Brusel·les a principis de Novembre: “ens va dir que marxava a Cadaqués a desconnectar. I al dia següent un amic em diu; tio, ¿què fa la teva mare a Brusel·les?” Oriol Sánchez, fill de Jordi Sánchez, va explicar que el seu pare està bé tot i que no ho sap del cert perquè sospita que “fingeix que està millor del que realment està per no fer-nos patir a nosaltres”. I l’última intervenció va ser la de Pol Leiva, nebot de Jordi Cuixart, que va exhortar al públic assistent a no defallir i “a no abaixar el cap fins que tots siguin en llibertat”.

Read more

Més alt, més ràpid, ¿més gran?

«Més alt, més ràpid, més fort».

Aquest és el lema dels Jocs Olímpics que mira de resumir l’essència de l’esport: la de competir per demostrar ser el més alt, el més ràpid, el més fort.

Però dins el món de l’esport existeix una meta-competició: ser l’esport amb més presència del món. I així sorgeix la pregunta: hi ha un esport més gran que els altres?

L’esport rei

Segons l’estudi “The Sport Market” de la consultora nord-americana AT Kearney, el volum de negoci del futbol es considerablement superior al de la resta d’esports majoritaris.

“Això es deu -explica l’estudi- principalment a dos factors. Un de gust natural: a la gent li agrada el futbol i per això té incentius per entrar al mercat futbolístic. I en segon lloc també es produeix una espiral d’identificació, és a dir, que diferents fenòmens de funcionament social com el sentiment de pertinença a un grup o el desig de reconeixement, ajuden a que gent a la que de natural no els agradaria el futbol, se sumin a la comunitat futbolística per diferents motius”.

D’aquesta manera, mentre el futbol suposa un 43% del volum de mercat esportiu, el Basket només en suposa un 2,7% i el tennis un 1,9%.

sports

Reis de tot

Sempre s’ha dit que el futbol és l’esport rei. Però, fins a quin punt ho avalen les dades?

Actualment tenim mètriques de tot. És així com podem acudir a altres paràmetres per contrastar si les dades que hem consultat es confirmen. Una de les dades indicatives més utilitzades avui en dia és el grau de presència en la conversa social, és a dir, la xifra absoluta d’esments que reps en les diferents xarxes socials que vertebren el discurs públic.

En aquest sentit, si acudim a Twitter podem veure clarament que els equips de futbol tenen molts més seguidors que els clubs i esportistes d’esports minoritaris.

barça madridlakers

Com podem observar, els principals equips de futbol amb més seguidors al món -el Barça (27 milions) i el Reial Madrid (28 milions)- tenen un nombre notablement superior que el dels equips més seguits dels dos esports més icònics dels Estats Units com Los Angeles Lakers (Bàsket-NBA, 7 milions) i els New England Patriots (Futbol Americà-NFL, 4 milions)

Una tendència clara

Des del 2004 l’empresa tecnològica Google emmagatzema les dades de recerca que la gent utilitza arreu del món per navegar per la web. Avui en dia, l’eina Trends permet analitzar el volum de recerca de diferents termes i comparar-los entre sí per poder tenir una perspectiva del pes de cada element en les recerques de la gent.

trends1

D’aquesta manera, amb una ullada ràpida es pot comprovar que el pes del futbol en la vida de la gent a nivell global és molt major que el de la resta d’esports majoritaris com el Basket, l’handbol, el tennis o el motociclisme.

Un biaix de gènere

A més, les dades proporcionades per Google Trends també permeten veure una altra gran diferència de volums en el món de l’esport: la de la bretxa entre el seguiment de les categories masculines, respecte les femenines. Per exemplificar-ho, busquem els resultats de seguiment de les grans icones del futbol masculí (Leo Messi i Cristiano Ronaldo) i les icones del futbol femení (Alex Morgan i Hope Solo).

trends2

Reivindicacions de pluralitat

A la vista dels resultats, són moltes les veus que s’han alçat per reclamar que es rectifiquin els efectes devastadors d’un monopoli tan flagrant com el de l’imperi futbolístic. El tenista Rafa Nadal ha apuntat en alguna ocasió que «tots els esports són importants, però hem de mirar de cuidar aquells esports que no tenen les mateixes facilitats per ser a la primera línia d’audiència».

I en la mateixa línea, el futbolista del Barça Gerard Piqué defensa que els mitjans han «d’educar la gent en el consum d’altres esports. Si només posem futbol, és impossible que es reverteixi el cicle viciós de futbol, futbol i futbol».

Read more

Tots volen ser a Kiev

Des de Cetrencada, analitzem com es presenta el 2018 als principals equips del panorama futbolístic

El moment blaugrana: un fitxatge per guanyar-ho tot

Una despesa de 90 milions d’euros. És el saldo final del mercat de fitxatges del FC Barcelona després de la recent incorporació de Coutinho, que ha costat 120 milions d’euros a les arques del club. Aquests 120 milions, sumats als 105 que va costar Dembelé, els 40 de Paulinho, els 30 de Semedo i els 12 de Gerard Deulofeu, fan un total de 309 milions d’euros, finançats amb els 222 milions de la venda de Neymar i altres ingressos del club.

Amb tot, Coutinho esdevé un fitxatge que molts entenen com la peça clau que permetrà al Barça presentar amb solvència la seva candidatura a guanyar-ho tot. Perquè si bé és cert que Coutinho no podrà jugar a la Lliga de Campions perquè el reglament de la UEFA no permet que un jugador jugui la mateixa competició amb dos equips diferents (Coutinho ha jugat la fase prèvia amb el Liverpool), el brasiler apareix com la clau de toc de les rotacions de Valverde. Això permetrà que tota la plantilla arribi en bones condicions al tram final de la temporada.

L’objectiu primordial del Barça aquest 2018 és guanyar la Lliga de Campions, la final de la qual es jugarà a Kiev (Ucraïna) el 26 de Maig.

El Camp Nou en una nit de Lliga de Campions

El Camp Nou en una nit de Lliga de Campions

La situació del Reial Madrid: tot per salvar els mobles

L’objectiu del Real Madrid és ben diferent. A 16 punts dels blaugrana –tot i que amb un partit menys- la Lliga sembla poc menys que impossible pels de Zidane. Una situació dramàtica si tenim en compte que ens trobem tot just a l’inici de la segona volta i encara queda molta temporada per endavant i poca paciència en l’ànima de l’aficionat madridista.

No obstant això, l’hemeroteca diu que el Madrid té al seu abast un remei que ho cura tot: la Champions League. En són els vigents campions i en els darrers anys han estat capaços d’alçar-se amb l’orelluda sense desplegar el seu millor joc. Amb una barreja d’esperit de lluita, oportunisme i eficiència, els de Zidane ja han demostrat que el mal estat de forma a la competició domèstica no implica un mal rendiment a la Lliga de Campions.

De moment, però, el Madrid veu a l’horitzó proper un escull difícil de salvar en seu camí cap a la consecució del títol europeu. La primera setmana de Febrer s’haurà d’enfrontar al PSG, actual equip de l’ex blaugrana Neymar Jr, que compta amb una de les plantilles més completes i ofensives del panorama futbolístic.

La caiguda actual a la Lliga encara es pot remuntar, però això passa per ser capaç de resistir els embats d’M’Bappé, Cavani i Neymar.

Premier League: la tirania del City.

A Anglaterra, Pep Guardiola no fa presoners. A base de ratxes de victòries que no s’havien vist mai a la Gran Bretanya, el conjunt citizen té molt encarrilada la Premier League. Ara mateix el segon classificat a la lliga anglesa, el Manchester United, és a 15 punts del Manchester City de Guardiola.

Amb els deures fets, l’ambició del tècnic català passa per guanyar la Lliga de Campions. De moment, el proper pas en aquesta competició no presenta massa dificultats: s’enfrontarà als vuitens de final al modest Basilea.

I al marge de la competició europea, el Manchester City també es viu a la resta de competicions domèstiques del Regne Unit. A la FA Cup, l’equip es troba a la 3a ronda, amb l’eliminatòria ja encarada després de la recent victòria contra el Burnley. I a la Capital One Cup, l’equip està pendent de jugar la tornada de la semifinal contra el Bristol amb un avantatge de 2-1 al partit d’anada.

Read more

21D: Trets de fogueig a la UPF

Les forces polítiques fan balanç del 155 i comencen a explicar les seves propostes a una setmana de que comenci la campanya del 21-D

‘És bo que la universitat sigui un espai crític, de debat i de reflexió’. Aquesta és, potser, l’única afirmació en la que els set portaveus de les candidatures que debatien ahir a l’auditori del Campus de Ciutadella de la UPF es van posar d’acord. En la resta, desacords, crítiques i retrets. El debat, organitzat per l’associació estudiantil “deba-t.org”, va començar a les 11:00 i va durar gairebé dues hores, en les que els temps d’intervenció de cada portaveu van ser cronometrat per tal de que tots parlessin la mateixa quantitat de temps.

Al debat van acudir-hi les principals forces polítiques que concorren als comicis del 21-D: ERC, Ciutadans, Junts Per Catalunya, Partit Popular, PSC, Catalunya en Comú i la CUP. El debat va consistir en dos blocs separats per l’eix del 155: l’abans, el com s’hi ha arribat i el després: el que proposa cada candidatura de cara al futur de Catalunya després de les eleccions que posaran fi a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

El primer bloc el va encetar el portaveu de C’s, Carlos Carrizosa, qui va culpar a Junts Pel Sí de la situació actual i a qui va comparar amb el nacionalisme francès del Front Nacional de Marine Le Pen. Elisenda Alamany, representant a Catalunya en Comú, va treure pilotes fora al ser preguntada per la destitució de Dante Fachin per la cúpula de Podem: “el senyor Fachin no és del meu partit”. Per la seva banda, Natàlia Sánchez representava a la CUP i va emprar la seva intervenció en fer una defensa de la proclamació de la República: “el Govern havia de complir el mandat de l’1 d’Octubre. En la mateixa línia es manifestava el número dos de la candidatura d’ERC a Girona, Roger Torrent: “la República la van proclamar els ciutadans l’1 d’Octubre.

En el segon bloc, el de les propostes, l’ex director de Rac1 i portaveu de Junts Per Catalunya, Eduard Pujol, va protagonitzar el moment tens del debat al referir-se a Ciutadans com una força “neofranquista”, etiqueta que va fer saltar Carlos Carrizosa que va replicar dient que “el 21-D ha de servir per a que no continuïn governant aquells que falten al respecte”.

En representació del PP, Esperanza García va exposar que “un govern treballa per solucionar problemes dels ciutadans, no generar-ne de nous. JxSí ha sigut un govern nefast pels ciutadans de Catalunya: no s’ha preocupat de la sanitat ni de l’educació”. Al seu torn, Roger Torrent va qualificar els comicis del 21-D com a “il·legítims” perquè “no els ha convocat qui té la facultat conferida que és el President Puigdemont”.  Eva Granados va representar la candidatura socialista de Miquel Iceta i va fer un al·legat en favor de l’autogovern: “els socialistes catalans som, hem estat i serem uns grans defensors de l’autogovern. Però l’important no és el què, sinó el com. Fins ara s’ha fet malament, i nosaltres volem governar per a preservar les institucions catalanes que garanteixen l’autogovern”.

 

 

Read more

El camí a Cardiff passa per Torí

MARTÍ RODRÍGUEZ

El sorteig dels quarts de final de la Champions League celebrat aquest divendres a Nyom (Suïssa) ha emparellat el Barça amb la Juventus de Torí. Així, el Barça ha aconseguit evitar els equips més perillosos del sorteig com el Reial Madrid o el Bayern de Munic, que jugaran entre ells per una plaça a les semifinals. Les altres dues eliminatòries han emparellat a l’Atlètic de Madrid amb el Leicester City i al Borussia Dortmund amb el Mònaco.

Un sorteig pur en que totes les possibilitats eren equiprobables. Concretament, cada club tenia un 14% de probabilitat de ser emparellat amb qualsevol dels altres equips del bombo. Un sorteig que a nivell demogràfic tenia un clar predomini ibèric –tres equips espanyols: Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid- combinat amb la doble representació alemanya sota els colors del Bayern de Munic i el Borussia Dortmund. Completaven el bombo un clàssic italià, la Juventus de Torí, el Leicester City com a representant del futbol anglès i el Mònaco.

Analitzem les eliminatòries.

sorteig

BARÇA-JUVENTUS DE TORÍ

L’equip entrenat per Allegri és líder a la Sèrie A a 8 punts de la Roma i a 10 del Nàpols. En seu camí europeu fins als quarts de final, la Juventus va guanyar amb solvència el seu grup de la fase de grups tot i que els seus rivals van ser el Sevilla, l’Olympique de Lyon i el Dinamo de Zagreb. Als vuitens de final no va cedir oportunitats a l’Oporto a qui va derrotar per 0-2 a Do Dragao i per 1-0 al Juventus Stadium.

L’eliminatòria es presenta com un repte assequible per al Barça a qui totes les cases d’apostes donen com a favorit per guanyar la màxima competició europea després de la remuntada històrica al Camp Nou contra el PSG.

L’anada es disputarà a Torí l’onze o el dotze d’Abril i la tornada es jugarà una setmana després al Camp Nou el 18 o el 19 del mateix mes.

REIAL MADRID-BAYERN DE MUNIC

L’eliminatòria es presenta com el duel futbolístic més potent dels quarts de final. Abans del sorteig els analistes convergien en considerar que, juntament amb el Barça, el Reial Madrid i el Bayern de Munic eren els grans favorits al títol.

Pel que fa al Bayern, l’equip que comanda Ancelotti –qui va entrenar el Madrid quan fa dues temporades l’equip va guanyar la “Décima”- arriba amb la moral alta i un gran nivell desplegat tant a la Champions com a la competició domèstica. A la Bundeslliga, el Bayern lidera la taula a 10 punts del segon, el Leipzig, i a 16 del tercer, el Borussia Dortmund. I a la Champions ve d’esclafar a l’Arsenal amb un global de 10-2 a l’eliminatòria de vuitens de final.

Per la seva banda el Reial Madrid defensa el títol de vigent campió tot i que no sembla gaudir d’un estat de gràcia equiparable al de l’equip bavarès. Després de les ensopegades a la lliga i de l’esforç que li va suposar guanyar l’eliminatòria dels vuitens de final al Nàpols i el desencís que pateixen alguns puntals de l’equip com Cristiano i James, sembla que el Madrid haurà de suar de valent si derrotar al Bayern i fer-se un lloc a les semifinals.

L’eliminatòria reeditarà l’enfrontament entre els dos equips a les semifinals de la temporades 2012 –va guanyar el Bayern als penals- i 2014 –el Madrid va guanyar amb solvència amb un resultat global de 5-0-.

ATLÈTIC DE MADRID-LEICESTER CITY

Contracultural. Molts han descrit aquesta eliminatòria com una de les més desitjades pels aficionats ja que enfronta dos equips amb esperits futbolístics contraculturals. Per una banda, l’esperit de lluita contra l’establishment futbolístic espanyol que abandera l’Atlètic de Madrid; i per l’altra l’èpica del futbol que encarna la victòria de la Premier League de la temporada passada.

BORUSSIA DORTMUND-MÒNACO

A priori, és l’eliminatòria més discreta dels quarts de final. No obstant els dos equips compten amb el potencial suficient com per haver arribat fins a aquest punt de la competició. Per a la majoria, l’eliminatòria servirà per mesurar les forces dels dos equips i per posar a l’aparador les perles futbolístiques d’ambdós clubs com Aubameyang i Schmelzer del Borussia i Fabinho, Lemar i M’Bappé del Mònaco.

Read more

«Ho deixo»

PATRICIA LÓPEZ ROSELL (@plrosell) i MARTÍ RODRÍGUEZ VIDAL (@marti_rodri7)

Algunes persones decideixen canviar radicalment la seva vida impulsades per una insatisfacció personal o professional

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies