Els nous fets d’octubre

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206)

Es parlarà d’uns nous fets d’octubre, els de l’octubre del 2017, dels quals en brolla una inevitable analogia amb els fets d’octubre del 1934. La memòria històrica és molt important i, per tal d’assentar-la, cal poder assimilar-la. Per aquest motiu, CETRENCADA us ha preparat un resum en perspectiva dels fets d’octubre de 2017, un mes d’escalada de tensió entre la Generalitat i el Govern Espanyol que culmina amb la proclamació de la República Catalana i l’exili del president Carles Puigdemont a Brussel·les.

1 d’octubre: Referèndum d’autodeterminació

Davant l’amenaça de lOperació Copèrnic del Ministeri d’Interior, en què 5.300 efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van ser desplaçats a Catalunya amb l’objectiu d’evitar la celebració del referèndum d’autodeterminació per estar fora de la legalitat constitucional, la societat civil independentista va dormir als col·legis electorals per tal de protegir els punts de votació i les urnes i garantir la constitució de les meses. No obstant, la jornada es va desenvolupar amb una violència brutal per part dels cossos de seguretat de l’Estat contra la gent que feia cua per anar a votar.

El ‘Sí’ va guanyar amb més de 2 milions de vots (90,18% del total), i el ‘no’ va suposar el 7,83% (176.000 vots). La participació, malgrat les dificultats, va ser del 43,03%. El nombre de víctimes per la repressió policial és de 893. 

 

 

3 d’octubre: Vaga general

Després de la repressió policial de l’Estat contra el referèndum d’autodeterminació, la societat civil catalana respon amb una aturada del país. Convocada per la Intersindical Alternativa de Catalunya, la CGT, la COS i la I-CSC, la convocatòria de vaga general en defensa dels drets i llibertats té un seguiment massiu (80%). A més, hi ha manifestacions en denúnica de la violència policial arreu de Catalunya.

Al vespre d’aquest mateix dia, el rei Felip VI fa un discurs apel·lant a la deslleialtat del Govern català i aplanant el camí a Rajoy per a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. No fa cap esment a la repressió policial de l’Estat ni envia cap missatge de consideració a les 893 víctimes de l’1 d’octubre.

https://twitter.com/cgtzonasur/status/915349845271072768

 

8 d’octubre: Macromanifestació unionista

Es produeix la concentració a favor de la unitat d’Espanya més multitudinària des de l’inici del Procés a Barcelona. Es congreguen més de 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, convocades per Societat Civil Catalana sota el lema ‘Recuperem el seny’. 

https://twitter.com/hayalargue/status/917176758226636802

 

10 d’octubre: Puigdemont declara i suspèn la independència de Catalunya

Carles Puigdemont compareix al Parlament de Catalunya per valorar els resultats del referèndum d’autodeterminació. “Assumeixo el mandat del poble que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república”, anuncia el president de la Generalitat declarant la independència de Catalunya. Immediatament després, però, demana al Parlament que la suspengui durant unes setmanes per donar una última oportunitat al diàleg amb l’Estat espanyol.

Seguidament, els diputats de Junts pel Sí i la CUP signen la declaració d’independència, en què es constitueix la República Catalana i s’activa la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república.

 

16 d’octubre: Empresonament Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

L’Audiència Nacional decreta presó sense fiança pel president de l’ANC, Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per la concentració massiva del 20 de setembre davant la Conselleria d’Economia després que la Guàrdia Civil detingués 15 persones relacionades amb el referèndum. Acusats de delicte de sedició, la jutgessa va considerar que Cuixart i Sànchez van ser els instigadors de la concentració i van dificultar que la Guàrdia Civil pogués abandonar el lloc.

 

17 d’octubre: Manifestació per exigir la llibertat dels presos polítics

Concentracions arreu de Catalunya per reclamar la llibertat dels Jordis. Més de 200.000 persones es manifesten a la Diagonal de Barcelona amb espelmes.

21 d’octubre: Amenaça de l’article 155 (Mossos, TV3 i eleccions)

El Consell de Ministres de l’Estat aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que suposa la intervenció total de la Generalitat i, per tant, la suspensió oficial de l’autonomia de Catalunya. Implicacions: cessament de Puigdemont, destitució del Govern, sessions de control del Parlament traspassades al Senat, eleccions anticipades, intervenció del cos de Mossos d’Esquadra, control dels mitjans públics, diners públics intervinguts i el control ferri de les telecomunicacions i webs.

 

26 d’octubre: Eleccions autonòmiques?

Carles Puigdemont convoca als mitjans de comunicació al migdia perquè anuncia que farà una compareixença en motiu de la decisió de dissoldre el Parlament i convocar eleccions autonòmiques el 20 de desembre. No obstant, malgrat l’intent de diàleg per part del Govern català, Rajoy no té intenció de frenar l’aplicació del 155. Per aquest motiu, Puigdemont suspèn la compareixença i no dissol el Govern.

Poques hores més tard, Puigdemont compareix, finalment, al Palau de la Generalitat i fa un discurs descartant l’opció de les eleccions el 20-D per manca de garanties democràtiques. A més, convoca el Parlament perquè respongui contra l’aplicació del 155.

 

Dimissió de Santi Vila, conseller d’Economia, en fracassar l’intent de diàleg amb l’Estat espanyol.

 

27 d’octubre: Proclamació de la República Catalana per part del Parlament i aprovació de l’article 155 per part del Senat

El Parlament de Catalunya vota la proposta de resolució de Junts pel Sí i la Cup, que assumeix la declaració d’independència mitjançant una votació secreta. Alguns partits de l’oposició abandonen la cambra. Per 70 vots a favor, 2 abstencions i 10 en contra, s’aixeca la suspensió de llei de transitorietat i es declara que Catalunya és una República Catalana constituïda com a estat independent i sobirà.

Gairebé immediatament després de la proclamació de la república, el govern espanyol respon amb l’aprovació de l’article 155 per part del Senat que implica la dissolució del Parlament, la convocatòria d’eleccions autonòmiques pel 21 de desembre i el cessament de tot el Govern de la Generalitat.  

 

29 d’octubre: Manifestació unionista i 12 agressions d’ultradreta

Societat Civil Catalana convoca una manifestació a favor de la unitat d’Espanya i en contra de la proclamació de la República. Sota el lema de ‘Tots som Catalunya, per la convivència, seny’, més de 300.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, van concentrar-se al Passeig de Gràcia de Barcelona. Segons la organització, van ser 1.300.000 persones.

Es van produir una desena d’agressions feixistes.

 

31 d’octubre: Exili de Puigdemont i de la meitat del Govern a Brussel·les

El President de la Generalitat trenca el silenci després de la proclamació de la república i de la intervenció de l’Estat al govern català i les institucions. En una roda de premsa que fa des de Bèlgica, on l’han acompanyat la meitat dels seus consellers, Puigdemont explica que el motiu pel qual és a Brussel·les és per no obligar als funcionaris a prendre partit i per fer evident el conflicte català a Europa.

 

Read more

L’Operació Copèrnic en perspectiva

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206)

Ja fa més d’un mes que el Ministeri d’Interior va enviar més de 5.300 efectius de les forces de seguretat de l’Estat espanyol, Guàrdia Civil i Policia Nacional, en el context d’una operació anomenada Operació Copèrnic. Malgrat que l’objectiu del desplaçament de cossos de seguretat era impedir el referèndum de l’1 d’octubre, el termini d’estada dels policies a Catalunya s’ha anat ampliant fins a tres vegades. L’última data era el 28 d’octubre. No obstant, amb la proclamació de la independència per part del Parlament de Catalunya el dia 27 d’octubre i l’aprovació de l’aplicació de l’article 155 per part del Senat, el termini pot allargar-se de nou.

De fet, un dels escenaris possibles és que, amb l’aplicació del 155, els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplaçats a Catalunya en el marc de l’Operació Copèrnic substitueixin els mossos d’Esquadra que es neguin a obeir les ordres de Madrid. El Ministeri d’Interior preveu prendre el control d’aquelles comissaries rebels, és a dir, on hi hagi una majoria de Mossos d’Esquadra que rebutgin la nova situació.

Així doncs, és molt probable que s’ampliï el termini d’estada dels policies una vegada més. De moment, el Govern espanyol ja ha gastat més de 34 milions d’euros en l’operatiu policial contra el procés català. El pressupost inicial per a l’Operació Copèrnic era de 31.776.643 euros, xifra que el ministre Juan Ignacio Zoido ja ha superat de llarg.

Font: La Directa

Font: La Directa

El gruix de de despeses es vertebra sobre tres aspectes. El primer, el lloguer dels tres vaixells italians on s’allotgen els efectius desplaçats i que fan la funció de comissaria. Dos dels vaixells d’Estat, GNV Rhapsody i Moby Dada (més conegut com a Piolín), es troben amarats al port de Barcelona i acullen 1.800 agents. El tercer, Azzurro, roman al port de Tarragona allotjant 800 policies. La contractació d’aquests tres vaixells suposa una despesa diària de 300.000 euros.

El segon aspecte són les dietes dels policies desplaçats. Són un total de 5.300 els efectius desplaçats, dels quals 2.600 s’allotgen als vaixells-comissaria i reben una dieta de 95 euros diaris. 1.900 estan distribuïts en 38 hotels de Catalunya i Aragó (amb un preu de 126 euros per nit) amb una dieta de 80 euros cadascú. Els 800 agents restants, allotjats en casernes militars i de la Guàrdia Civil, reben uns 115€ diaris en dietes. El cost de l’allotjament i la suma de les dietes dels policies desplaçats fins la data del 28 d’octubre és de 18.658.000€.

En definitiva, cada dia ampliat de l’Operació Copèrnic es tradueix en què l’Estat espanyol està destinant 1.119.910 euros del fons públic per mantenir el dispositiu policial.

 

Read more

L’estrena de «Desig sota els oms» entre crits de llibertat

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206)

No hi ha pràcticament cap butaca buida al Teatre Nacional de Catalunya a l’estrena de Desig sota els oms. La programació d’aquesta temporada gira entorn la condició humana, posant l’accent en les qüestions de la identitat i la dignitat. Per aquest motiu, doncs, un discurs de denúncia per la violació dels drets d’expressió i de reunió en motiu de l’empresonament del president de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Jordi Sánchez, i del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el passat 16 d’octubre, és molt oportú. Seguidament, aplaudiments a peu dret i crits de llibertat. S’apaguen els llums i unes lletres blanques projectades al teló ens transporten a la Nova Anglaterra de mitjans del segle XIX. S’aixeca el teló i comença Desig sota els oms, un dels grans clàssics de teatre nord-americans i una de les grans apostes del TNC d’enguany. Escrita originalment per Eugene O’Neill i adaptada i dirigida per Joan Ollé, tracta de l’amor primitiu, la possessió i l’herència.

Deis sota els oms

Font: TNC.

El repartiment de l’obra és impecable amb actors de la talla de Pep Cruz, Laura Conejero i Ivan Benet. La història comença a la granja dels Cabot, quan Simeon (Pepo Blasco), Peter (Santi Ricart) i Eban (Ivan Benet) s’assabenten que el seu pare, Efraïm Cabot (Pep Cruz), s’ha tornat a casar amb una dona atractiva i jove, l’Abbie (Laura Conejero), i temen que els vulgui prendre les propietats que els pertoquen. D’aquesta manera, Simeon i Peter, els fills grans de Cabot, d’un primer matrimoni, abandonen el dur treball del camp per anar a buscar or a Califòrnia. Eban, al seu torn, decideix quedar-se per lluitar per la granja que pertanyia a la seva mare. A partir d’aquí, Efraïm, Abbie i Eban iniciaran una llarga batalla per l’herència de la granja, on el materialisme, l’egoisme i la possessió aniran aflorant més i més al llarg dels tres actes.

 

Segons l’historiador Josep Fontana, l’obra és una transcripció de l’Hipòlit d’Eurípedes a un escenari rural nord-americà de mitjan segle XIX, on Teseu és Efraïm Cabot, Fedra és Abbie i Hipòlit és Eban. Amb el tret distintiu que els personatges d’aquesta tragèdia grega no són més que joguines en mans dels seus déus mentre que els personatges d’Eugene O’Neill són esclaus del seu desig i ambició.

Després de dues hores i una mica més, els espectadors comencen a sortir de la Sala Gran. Al hall, els esperen copes de vi, cava i bombons per acabar de celebrar el dia de l’estrena. El públic, a més, té la possibilitat d’adquirir el guió de l’obra per un preu de tres euros. Desig sota els oms es podrà veure al Teatre Nacional fins el diumenge 26 de novembre.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies