El masclisme emmascarat dels escacs

La guanyadora del torneig rep el premi de la categoria femenina en una competició mixta

Una victòria amarga per a les jugadores dels esports es va proclamar el dimecres 4 de març en el Campionat Universitari d’Escacs del País Valencià, quan va deixar una de les escenes més comentades de la setmana passada. Marta García, la guanyadora del torneig celebrat a la Universitat d’Alacant, va ser premiada a la categoria femenina. El problema va sorgir pel fet que aquesta competició era mixta, com totes les que s’organitzen en aquest esport, on s’enfronten homes i dones indistintament del seu gènere. 

La jugadora barcelonina va obtenir un seguit de cinc victòries consecutives en les rondes eliminatòries i un empat a la final, aconseguint d’aquesta manera sumar la millor puntuació, amb un total de 5,5 punts sobre 6. Tot i que García va estar subcampiona d’Europa sub-16 i octacampiona d’Espanya de diferents edats, aquest torneig va presentar una escena que no havia viscut en competicions diferents . Durant la cerimònia de premis, els organitzadors només la van galardonar com a la millor dona del torneig i, a més, va ser premiada en penúltima posició, quan l’última persona en pujar sempre és la guanyadora del campionat. Els coordinadors de l’esdeveniment no van comptar en cap moment amb què Marta va superar cinc homes en el torneig d’escacs.

Reglaments desactualitzats

El causant del problema va ser les bases del torneig, en les quals s’explicava la separació d’homes i dones en diferents categories. Aquesta confusió té el seu origen en el reglament que té la universitat sobre els esports, que és el mateix per a totes les disciplines, en el qual es s’especifica la separació de les dues categories. Per això, Marta García només va se reconeguda com a campiona femenina de la competició d’escacs, un esport que fa anys que es juga de forma mixta.

José Antonio Rodríguez, responsable tècnic de la Universitat d’Alacant, va assegurar que no va haver cap error en el protocol d’entrega de premis, que s’entreguen en primera posició a un gènere o altre de forma aleatòria, i va afirmar que cap persona va protestar anteriorment per aquestes normes. Tanmateix, el secretari general de la Federació Espanyola d’Escacs (FEDA), Ramón Padulles, van demanar al Consell Superior d’Esports una revisió del reglament que va fer servir la universitat quan es va assabentar de la notícia de García.

El nombre de federades en els Escacs a Espanya augmenta progressivament a mesura que passen els anys. Segons les dades oficials de la FEDA sobre el 2019, la plantilla femenina compta amb 3.174 federades, que ha augmentat respecte l’any passat (2.241 jugadores), cosa que ha suposat un augment del 41,6%. El percentatge de llicències femenines sobre el total de persones federades ha passat d’un 7,89% a un 10,66% aquest últim any, cosa que implica un creixement de la presència de les dones en un àmbit encara regit per homes.

Classificació del torneig

TEXT: Victor Tortosa / ADAPTACIÓ: Elena Garrido i Maria Rovira

Read more

L’adéu definitiu de les Macedònia


Durant gairebé 20 anys el grup ha estat un referent en el panorama musical infantil català

Nora Tarnow, Júlia Claramunt, Maria Rovira

El grup de música Macedònia s’acomiada després de gairebé 20 anys sobre els escenaris. El director musical del grup, Dani Coma, assegura que marxen satisfets, però que era molt difícil gestionar un projecte d’aquestes característiques. Un dels motius de la seva retirada és la dificultat de gestionar un grup de cinc noies menors d’edat.  «A cada bolo acabes pagant més que cobrant, i arrossegues a cinc famílies», explica el director.

El projecte es va iniciar l’any 2001 quan Coma va detectar un forat d’oferta musical per al públic pre-adolescent. Macedònia va començar sent un grup de caire local amb només dues cantants de 8 i 9 anys de Castellar del Vallès. Dos anys més tard, es va decidir ampliar la banda a cinc membres, que és el format que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Les Macedònia són cinc noies d’entre 11 i 16 anys -pinya, mandarina, llimona, kiwi i maduixa- que es renoven cada cinc anys per no allunyar-se del públic al qual s’adrecen. Amb aquest nou format, des de l’any 2003 hi ha hagut 4 generacions de fruites que han publicat fins a 15 discos en total.

La Clàudia Raventós, cantant de Macedònia de la segona generació, assegura que la notícia de la retirada li va saber molt greu. Ella considera que Macedònia omplia un buit dins de la música catalana molt important: “pels nens no és el mateix que et canti un adult que ho faci algú de la teva edat”. A més, tant la Clàudia com la Carlota Busquets, de la tercera generació, creuen que les lletres de les cançons de Macedònia han facilitat el diàleg entre els nens i nenes i els seus familiar o amics sobre temes que no són fàcils de parlar a casa com el divorci, la mort d’algú proper o l’orientació sexual dels infants. D’aquesta manera, han ampliat el repertori musical a noves temàtiques que no eren habituals per al públic infantil d’una manera propera. 

Durant els anys que han estat en actiu, les Macedònia ha estat un referent en el panorama musical català. En la seva trajectòria el grup ha obtingut el Premi Enderroc per votació popular al ‘Millor disc per a públic familiar’ l’any 2017 per Estic contenta i el Premi ARC a ‘Millor gira d’artista o grup musical adaptada a públic infantil o família’ l’any 2014.

A part de l’impacte que ha tingut pels nens i nenes d’arreu de Catalunya, per les cantants també ha estat un projecte i una experiència molt important. “Vaig créixer com a persona i com a professional. Gràcies a Macedònia vaig adonar-me’n que realment m’agradava aquest món i que potser sí que valia la pena dedicar-m’hi”, explica la Carlota. Per la Clàudia formar part de les Macedònia no deixava de ser com una extraescolar on assages després de classe i els caps de setmana tens concerts. Tot i així, assegura que “a nivell personal és una passada: viatges a molts llocs, coneixes molta gent… A més, passés el que passés fora, quan arribaves a l’assaig sabies que Macedònia estava allà”. Però no tot va ser fàcil. La Nina Uyà, cantant de la primera generació, explica que van patir molta pressió, molts nervis i que va ser difícil gestionar tot el que comporta esdevenir un referent per a molts nens i nenes de Catalunya. No obstant això, recalca que va ser “una experiència molt profunda i transformadora, així com un aprenentatge molt potent”.

Com a últim adéu, el grup ha anunciat un concert conjunt amb les 20 cantants de Macedònia a la primavera de l’any 2021, però encara no s’ha definit el format del concert ni els detalls sobre la seva posada en escena. Moltes esperen aquest retrobament amb il·lusió.

Tot i haver posat punt i final al grup, Coma no descarta posar en marxa un nou projecte que cobreixi el buit que deixarà Macedònia en el panorama musical.

Read more

Alarma al sector del ‘motosharing’ a BCN

21 empreses de motos compartides s’han presentat al concurs obert, enmig del malestar de les cinc que ja operen

Sorpresa i malestar de les cinc empreses que gestionen l’actual servei de motos elèctriques compartides a Barcelona després de saber que hi ha 16 empreses més que també poden optar a prestar-lo. La nova ordenança municipal ha obert un concurs per aconseguir les 7.000 llicències disponibles, on s’hi han presentat 21 companyies

Si s’accepten les 21 empreses, correspondria per a cadascuna un total de 331 llicències de motos. Aquesta mesura ha comportat un fort rebuig en les empreses del sector que operen a la ciutat actualment – eCooltraAccionaScootYego Coup– ja que creuen que amb tanta competència els pot perillar el negoci. Per exemple eCooltra amb la nova normativa haurà de reduir el nombre de motos en un 85%, ja que passarà de les 2.300 que té ara fins a les 331 corresponents

Les entitats vigents ara pateixen perquè les inversions que han fet no els surtin a compte. Arran de l’alerta i indignació han fet un manifest per demanar firmes als ciutadans i poder aconseguir que aquesta mesura no s’apliqui. De moment, han aconseguit 10.000 firmes al·legant que ells van “apostar per aquest servei, donant una alternativa real de mobilitat sostenible” i que un nombre il·lògic d’operadors “sobresaturaria la ciutat i confondria l’usuari”. 

Fins ara les companyies funcionaven sense llicència perquè no hi havia cap mena de regulació. És per això, que l’Ajuntament ho ha volgut regular establint el concurs públic i incrementant fins a mil més les llicències per a motos en tres anys. L’adjudicació, però, encara no és definitiva, ja que els aspirants han de passar els últims tràmits. L’alcaldessa Ada Colau, en una entrevista a RAC-1, ha assegurat que ho revisarà, ja que el repartiment en 21 companyies “no és l’idoni” i que compren la preocupació del sector però la situació s’havia de regularitzar d’alguna manera perquè no operaven sota cap marc legal.  

L’incompliment dels requisits comportaria la retirada de les llicències. Les empreses han de respectar la seguretat viària, l’estacionalment i l’ocupació de la via pública. També se’ls obliga a mantenir les assegurances de cadascun dels vehicles, a pagar una taxa municipal anual de 71,52 € per vehicle, i a geolocalitzar totes les seves motocicletes.

Què n’opinen els consumidors?

Entre els usuaris les opinions també són diverses. Alguns consideren que en haver-hi tantes companyies diferents i tan poques motos per cada empresa, serà més difícil tenir-les més a prop. Altres, com per exemple el Max González Adrio, usuari de ‘motorsharhing’, que considera que així “si hi ha més competència, el preu baixarà i ens acabarà beneficiant a tots”. 

Pel que més pateixen els consumidors és sobre si s’han de descarregar 21 aplicacions mòbils per tenir una bona oferta de vehicles de lloguer a prop. Tot i això, hi ha empreses com CityTrips que tenen integrats tots els tipus de transports de la ciutat i et determinen el temps, el preu, i totes les possibilitats (amb les diferents companyies) amb què es podria anar. 

El consistori també ha adjudicat 4.000 llicències de bicicleta d’ús compartit per a una desena d’empreses. En el cas del ‘bicisharing‘, a cada companyia se li han atorgat 419 llicències, excepte a una empresa que només n’ha sol·licitat 200. 

Funcionament

El funcionament del ‘motosharing’ bàsicament és llogar motos elèctriques per minut. Com a nou usuari, el que primer s’ha de fer és descarregar-se l’aplicació de la companyia, i seguidament, es comprovarà la vigència del carnet de conduir. A partir de l’aplicació, es pot veure quines són les motocicletes que hi ha més a prop per començar el trajecte i se’n pot reservar la que es triï. Un cop reservada, es podrà obrir la maleta (on hi haurà dos cascs) i iniciar el recorregut. Quan s’arribi al destí, es pot deixar la moto a qualsevol lloc, sempre que s’hi puguin aparcar motocicletes, i es cobrarà automàticament una tarifa fixa pels minuts de trajecte realitzats. 

Read more

The Oscar: més enllà de l’èxit

Loading...

Loading…

El vestit de Portman a la catifa vermella

Read more

L’adéu de Víctor Tomás al món de l’handbol

Les 14 camisetes retirades pel Barça al Palau Blaugrana

Maria Rovira i Mar Grau

L’extrem del Futbol Club Barcelona (FCB), Víctor Tomás, abandonarà les pistes d’handbol al final de temporada a causa d’un problema cardíac. És per això, que el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha anunciat que el Barça retirarà la seva samarreta amb el número 8 i la penjarà al sostre del Palau Blaugrana.

Aquesta tradició de penjar les samarretes al Palau, es fa quan es retira cada capità del primer equip d’handbol del Barça, però també amb altres disciplines com el bàsquet o el futbol sala. De fet, és una pràctica comuna a l’NBA.

En el Futbol Club Barcelona s’han retirat un total de 13 samarretes, i contant ara amb la de Víctor Tomás, 14. Entre l’handbol, el bàsquet, l’hoquei patins i el futbol sala aquests són els jugadors amb els quals en retirar-se ells, també ho ha fet el seu número i la seva samarreta.

Read more

«I tu, col·labores?»

Per: Elena Garrido i Maria Rovira

"i tu, col·labores?"

ELENA GARRIDO i MARIA ROVIRA

Read more

MIR 2020: «desordenat i estrany»

Deu hores (o més) d’estudi diàries, sis dies a la setmana, amb un sol dia de descans – “que arribi ja el diumenge” – des del 23 de juny de l’any passat. Aquesta intensa rutina va acabar dissabte passat quan 16.176 llicenciats de medicina van realitzar el MIR 2020, amb l’esperança d’aconseguir una de les 7.512 places que s’ofereixen.

A les 20.00h, quan van acabar, milers de familiars o amics estaven a les portes de les Universitats on feien el MIR, esperant amb pancartes i globus la llibertat d’aquests doctors, després d’un dels exàmens més importants de la seva vida.

Milers de persones esperen que acabin l'examen a la Facultat de Física de la UB.
Milers de persones esperen que acabin l’examen a la Facultat de Física de la UB. /MARGRAU

En aquest MIR 2020 tots coincideixen que ha estat una prova “desordenada i estranya”. Les queixes principals dels estudiants s’han basat en el canvi de col·locació de les preguntes. Els altres anys es feia amb blocs temàtics, i enguany no. “Estava tot barrejat i d’una especialitat saltava a una altra”. Una altra de les sorpreses ha estat el contingut: molta geriatria, quan pocs s’ho esperaven i poca estadística, medicina preventiva, hematologia, pneumologia o neurologia, en comparació amb altres anys. Finalment, una altra diferència, però aquesta ja sabuda, és que han tingut 50 preguntes i una hora menys que els altres exàmens de les antigues edicions.

El Ministeri de Sanitat va publicar aquest dimarts, 28 de gener,  les respostes provisionals de l’Examen. Ara és el torn dels més de 16.000 aspirants que es van presentar a la prova per presentar totes les impugnacions que considerin oportunes sobre qualsevol de les 185 preguntes del test. El seu termini acabarà el divendres 31 de gener.

D’altra banda, els que no aconsegueixin una plaça o no aprovin la formació com a resident (que dura quatre o cinc anys) tenen altres opcions: poden ser metges generalistes i treballar en clíniques privades, residències d’adults, mútues o inclús presentar-se a properes oposicions.

Read more

La ‘080 Barcelona Fashion week’ irromp amb una forta presència de dissenyadors internacionals

La nova edició que comença el 3 de febrer comptarà amb un nou format que substitueix el format passarel·la per una «performance»

MARIA ROVIRA MOMPART, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA

La capital catalana acull un any més la XXV setmana de la Moda 080 Barcelona Fashion del 3 al 6 de febrer al recinte Modernista de Sant Pau. Aquest any l’esdeveniment comptarà amb la presència de noves firmes internacionals que aporten un toc diferenciat, multicultural i innovador que trenca amb el que s’havia vist a les edicions dels anys anteriors. 


Destaca la presència de marques com la sudafricana Chulaap, la peruana d’origen asiàtic Esaú Yori, la firma Love Benetti de Nova York amb arrels posades a l’Argentina. Tampoc es perdran l’esdeveniment altres dissenyadors/es estrangers com el grec, Yiorgos Eleftheriades, que retorna a la 080 després de diversos anys sense assistir-hi, o Boris Bidjan Saber, alemany d’origen persa que ha decidit dir adéu a la seva carrera professional desfilant per la passarel·la de Barcelona. 

Un altre dels canvis que més sorprendrà seran les 080 Capsules Day.  En les darreres edicions, la setmana de la moda catalana es basava en desfilades que podien ser més o menys trencadores, les quals es feien durant els 4 dies del festival. Però aquest any els dissenyadors/es i les marques que vulguin trencar amb la normalitat i presentar les seves col·leccions d’una manera més artística, se’ls dóna l’oportunitat de fer-ho en el format “performance” en comptes de passarel·la.

Els dissenyadors que ultimen la 080 Barcelona fashion 2020 són Naulover, Custo Barcelona, OSCARLEON, Menchén Tomàs, Sonia Carrasco, Eñaut, Pablo Erroz, Lera Mamba, Designers Society, Accidental Cutting, Eiko Ai, Txell Miras i Maite by Lola Casademunt. 

També com a novetat cal destacar que aquest any no es lliuraran premis a les millors col·leccions, ni tampoc a el millor dissenyador emergent.

Programació 080 Barcelona Fashion. Font: Generalitat de Catalunya
Read more

La mirada transversal de la investidura

Anàlisi del tractament informatiu de la investidura de Pedro Sánchez dels diaris El Mundo, ABC, El País, La Vanguardia i l’Ara.

Ha calgut discussions, repetides eleccions i molt de temps perquè Espanya tingui govern. Diumenge passat es va realitzar la primera votació d’investidura, en la qual el nou president necessitava una majoria absoluta, que no va aconseguir. Avui el Ple del Congrés dels diputats s’ha reunit per una segona volta. Finalment, després d’una votació molt ajustada,  Pedro Sánchez ha estat investit president amb 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, en les quals es troben els partits EH Billdu i Esquerra Republicana

Tots els mitjans de comunicació de l’Estat han seguit amb deteniment l’actualitat parlamentària, cadascun des d’una òptica diferent. Però què és el que rep i percep la ciutadania segons el mitjà que ha escollit? Analitzem el tractament informatiu d’alguns mitjans a través dels titulars que han publicat just després de que Pedro Sánchez hagi estat investit.

Portada del diari digital El Mundo
Portada del diari digital El País
Portada del diari digital ABC
Portada del diari digital La Vanguardia
Portada del diari digital Ara

Durant el ple d’investidura, Telecinco ha decidit anunciar la pel·lícula d’avui el vespre “Golpe de Estado”. Aquest fet, es podria concebre com un desacord a la formació del nou govern, o com a pura casualitat. Via Twitter es poden veure algunes reaccions, com per exemple la de Jon Inarritu, diputat d’EH Bildu.



Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies