Un Primavera Sound més «open-minded» que mai

El feminisme i la introducció d’estils com el Trap, R&B i Rap marquen la 18a edició del festival

(más…)

Read more

L’Odissea de viatjar amb avió per Europa

La vaga de controladors aeris a França causa diferents retards i cancel·laments de vols arreu d’Europa

MARIA GARRIDO

El diumenge passat vam emprendre una aventura amb dos amics d’Eivissa cap a Londres. Ja se sap, el típic pont de la segona Pasqua que tothom aprofita i nosaltres, com estudiants universitaris, volíem desconnectar una mica dels llibres abans dels exàmens finals. Quan vam agafar el vol des de Barcelona direcció a la capital britànica amb la companyia Ryanair sense cap tipus de retard ni problema, poc ens pensàvem en quina Odissea ens estàvem ficant.

Passejant vora el Tàmesi, pel Queen’s walk, sota un sol esplèndid poc freqüent a Anglaterra durant el mes de maig, ens vam parar a veure un espectacle de carrer just sota del London Eye. Quina llibertat: una cançó d’Ed Sheeran cantada per una jove de poc més de 14 anyets sonant de fons, canalla rient i gaudint d’un espectacle d’un home vestit amb uniforme dalt d’un monocicle de dos metres, olor de gofre acabat de fer… Què podia anar malament? Prrrrrr, Prrrrrr. Rebo un missatge: «Ho sentim, FR9814 del dia 22-05-2018 ha set cancel·lat. Entra a MyRyanair per triar entre reemborsament o canviar el teu vol gratuïtament». Pànic. Dimecres havíem de ser tant si com no a Barcelona perquè teníem exàmens i classes obligatòries a la universitat. De seguida vam entrar a l’enllaç que ens havia proporcionat la companyia per canviar el vol, però sorpresa: no hi havia opcions de canvi, només et podien retornar els diners.

Després de valorar fredament la situació, vam decidir comprar 3 bitllets altra vegada, aquest cop amb Vueling. Tot i sortir-nos bastant més cars, teníem clares les nostres prioritats: la universitat era el primer. Un cop comprats vam decidir oblidar-nos d’aquell entrebanc, ja que «mai ens havia passat res semblant» i «una cosa així no ens pot esgarrar els magnífics 3 dies de viatge que ens queden». Els següents tres dies del viatge van avançar amb total normalitat i res ens va privar de conèixer els racons més turístics i també els més inèdits de la ciutat, de beure una bona cervesa artesana en els pubs més foscos i antics com el Ye Olde Cheshire Cheese del 1664, de provar el Fish&Chips o de fer la migdiada en els inacabables parcs que envolten el Buckingham Palace.

WhatsApp Image 2018-05-25 at 12.41.06

Un panell de l’Aeroport de Heathrow que indica que el vol cap a Barcelona s’ha retrassat de les 20:30 a les 00:00

Però va arribar el dimarts i l’hora d’anar cap a l’aeroport per tornar a Barcelona. Vam arribar a la Terminal 3 de l’Aeroport de Heathrow, als afores de Londres, amb la freqüent prevenció dels turistes en ciutats estrangeres, bastants hores abans. Estàvem en una cafeteria prenent un cafè mentre estudiàvem quan vam veure en el panell que el vol s’havia endarrerit 2 hores. Ens va molestar però vam seguir a la nostra. La situació ens va començar a preocupar quan a l’aplicació ens va sortir que el vol s’havia endarrerit 6 hores. Alguna cosa no anava bé, altre cop.

Tocades les 12 de la nit es va cancel·lar el vol perquè resulta que l’Aeroport de Heathrow tenca les portes a mitjanit i no poden sortir més avions. Així que, sense cap guia ni ningú que ens ajudés, ens vam acoblar a una família de Barcelona que estava en la mateixa situació i vam aconseguir arribar a l’oficina de Vueling de l’aeroport i ens van ajuntar amb els altres 150 passatgers que havien quedat tirats. Ens van explicar que era resultat de la vaga de controladors aeris de França, iniciada el 27 d’abril, que acabava perjudicant vols d’arreu d’Europa. Després de 2 hores esperant, amb gana i fred, va arribar un autobús que ens va portar fins a l’Hotel Royal National, al centre de la ciutat, just al costat de l’hostal juvenil on havíem estat instal·lats nosaltres les nits passades. Ironies de la vida.

Mentre fèiem una cua interminable per registrar-nos a l’hotel ens va arribar la nostra suposada solució, el vol que ens oferia Vueling per tornar cap a casa: dissabte a la nit, 4 dies després del vol comprat. El cansament i l’estrès es va apoderar de nosaltres i vam començar a mirar possibilitats alternatives com agafar un autobús de Londres a Barcelona que suposava 30 hores de viatge. Però sempre es diu que en els moments de caos és quan apareix també el vessant més humana de les persones i així va ser. Un client de l’hotel que va veure la nostra desesperació, va gastar-se 500 € en hamburgueses, patates i begudes del McDonalds per tots nosaltres. Un àngel anònim caigut del cel.

WhatsApp Image 2018-05-25 at 13.16.43

La cua per registrar-se a l’hotel (3 de la matinada)

Després de menjar ens sentíem una mica millor i vam decidir que l’endemà, ben d’hora, trucaríem a Vueling perquè ens donessin alternatives. I així va ser, vam aconseguir un vol pel dijous a la nit. Malgrat ser joves i estar a la capital anglesa, estàvem una mica angoixats per la Universitat i també perquè el nivell de vida és molt alt a Anglaterra i per uns estudiants és car mantenir-se dos dies més allà. A més, Vueling només et pagava la nit d’hotel i un esmorzar bastant precari de torrada amb melmelada, res més.

Finalment dijous a la nit vam tornar a l’aeroport, amb el transport pagat per nosaltres, que tan bé ens coneixíem ja. Hi tornàvem altra vegada amb moltes hores d’antelació perquè ens havien avisat que hi havia hagut molts vols amb overbooking les nits anteriors i que hi havia gent que havia quedat fora del vol. Asseguts allà davant del panell, i sense tenir-les totes, ens vam ofuscar quan vàrem veure que s’endarreria mitja hora el vol. Però finalment el vol va sortir, amb mitja hora de retard, però va sortir. Per fi podíem tornar a casa amb els nostres i tornar a la vida normal.

És difícil explicar la sensació de quedar-se penjat en una ciutat estrangera a molts quilòmetres de casa teva sense que la companyia de vol que t’ha fallat et doni opcions per tornar. Hi ha coses molt més greus, sí, gràcies a déu estem bé de salut. Però uns fets així i la poca consideració d’aquestes companyies cap als seus clients, poden convertir el record d’un dolç viatge en un de ben amarg. Malgrat això, amb els meus amics ens vam mirar amb un somriure a la boca i vam dir: «el més trist, amics, és que tots nosaltres seguirem comprant els bitllets a companyies com Ryanair i Vueling perquè és el més barat». Doncs sí, malauradament som nosaltres, els clients, els qui els donem la potestat de fer amb nosaltres el que volen. Som un número més.

WhatsApp Image 2018-05-25 at 13.19.55

Controladors aeris revisant un avió de la companyia Vueling a l’Aeroport de Heathrow

Read more

Roger Puig: «En els JJOO del 2022 o 2026 estaré en l’edat òptima per fer diploma o medalla paralímpica»

L’esquiador paralímpic andorrà combina un alt nivell esportiu amb la carrera universitària de Dret

MARIA GARRIDO ||

Roger Puig era una jove promesa de l’esquí andorrà quan amb 14 anys va tenir un accident greu fent una estada amb el Soldeu Esquí Club a Suïssa. La Federació d’Esports Adaptats mai havia tingut a la plantilla un esquiador amb tant potencial i que a més combinés l’esquí paralímpic professional amb una carrera universitària com és dret. El jove, que ara té 20 anys, acaba de tornar dels Jocs Paralímpics de PyeongChang i malgrat que els resultats no han estat els que esperava, té grans expectatives pels futurs JJOO.

Quina discapacitat tens? Aquesta et ve de naixement?
Tinc hemiplegia, és a dir que tinc una paràlisi de la meitat dreta del meu tronc i extremitats. No em ve de naixement. Jo soc andorrà i vaig començar a esquiar quan tenia 5 anys en un hotel amb pistes que hi ha a Andorra que es diu el Parador Canaro, al costat de Soldeu. Després vaig començar a esquiar amb el Soldeu Esquí Club. Just abans de l’accident, tenia un nivell bastant bo a escala d’Andorra. De fet, era 4t de mitja en les carreres i tècnica, més o menys.

Què va passar exactament?
L’accident va passar quan tenia 14 anys i estava en una concentració amb el club als Alps suïssos. Tinc un record borrós del dia de l’accident. Recordo que vaig pujar a pistes i després vaig arribar a un camí molt petit i estret… En aquell moment, em devia desmaiar perquè estàvem a 3.800 metres i vaig caure en un forat d’uns set metres. Em vaig fracturar alguns ossos, dues vèrtebres i trencar tres costelles, però el pitjor va ser que vaig acabar en coma amb tres hemorràgies internes al cap. Vaig estar en coma un dia i en coma induït durant dues setmanes. Em va quedar tota la part dreta afectada i al principi no podia ni caminar i a més, parlava fatal i molt a poc a poc. A parlar vaig anar millorant amb la parla normal. A l’hora de caminar, al principi anava amb un caminador o amb baranes de suport i després vaig començar a caminar autònomament però molt coix i amb molta falta d’equilibri. Gràcies el fisioterapeuta vaig començar a caminar normal tot i que encara em falla l’equilibri i de tant en tant tinc algun desequilibri, però res que no pugui solucionar.

Què creus que et va fer decidir voler seguir esquiant tot i les limitacions?
No tinc cap trauma. Vaig decidir tornar a esquiar perquè és un esport que se’m dóna bé, de fet un dels únics. Havia de fer alguna cosa més d’esport que passejar pel carrer i he de recalcar que el meu club, el Soldeu, em va ajudar molt a tornar.

roger 1

Roger Puig recuperant-se després d’una competició a Kühtai, Àustria

Qui et porta els entrenaments i dieta? O ets autònom?
Tinc un preparador físic aquí a Barcelona que em van presentar i que ja havia treballat amb esquiadors paralímpics i em passa programes. Per exemple ara a l’estiu és època de volum i faig moltes peses. A l’hivern faig més equilibri, estabilitat i salts. Més o menys cada 5 setmanes canviem el programa i pago uns 80 €. El tema de la dieta m’ho faig jo perquè sé el que he de menjar. Per exemple, ara per augmentar volum, menjo més carbohidrat perquè hi hagi més massa. Però no em diuen res sobre el que puc i no puc menjar. Pel que fa a la festa, en temporada d’esquí no surto i els mesos anteriors tampoc. Ara cap a l’estiu sí, perquè és l’única època de l’any que puc.

Tu ets d’Andorra i estudies dret a la UPF de Barcelona. Com ho fas?
Ara vaig molt enfeinat amb la Universitat i prefereixo treure’m el grau com més aviat millor per després poder dedicar-me amb cos i ànima a l’esquí. El normal és esquiar els divendres, dissabtes i diumenges i el que faig és agafar un autobús els dijous cap Andorra. Però a vegades fem setmanes senceres d’entrenaments i no puc anar a classe. La Pompeu Fabra ajuda bastant als esportistes d’alt rendiment per poder-se saltar seminaris o inclús em permeten no fer seminaris i anar a l’examen final directament. El calendari d’examens també me’l canvien si tinc competició.

Com funcionen les categories de paralímpics?
Hi ha una triple classificació: cecs, de peu i asseguts. Els cecs sí que tenen tots la mateixa discapacitat malgrat haver-hi diferents graus (alguns que veuen una mica i d’altres que no veuen absolutament res). Després de peu, com jo, hi entren molts nivells com paràlisis cerebral, amputats, etc. Jo estic en aquesta categoria. Per compensar aquestes diferents discapacitats, perquè clar que et falti una mà és molt diferent a una paràlisi cerebral, el temps correrà més de pressa o més lent depenent del percentatge de discapacitat i dificultat per esquiar que tingui la persona. Es multiplica el temps per 0,83 per exemple. Finalment, els asseguts són els de cadira de rodes

Quins són els teus principals triomfs en l’esquí paralímpic?
El millor resultat que he fet és un tercer en una copa d’Europa a Espot, Catalunya. L’any passat vaig anar als campionats mundials a Tarvisio (Itàlia) i aquest any hem anat als JJOO de PyeongChang (Corea del Sud) als Jocs Paralímpics del 2018. Per anar als JJOO, com que sóc d’Andorra no tinc moltes dificultats, perquè sóc l’únic esportista d’esquí, però s’ha de dir que tenia els punts necessaris per poder-hi anar sense una wildcard, una invitació per si no compleixes els requisits mínims. Els Jocs Paralímpics és una experiència molt maca i única, és com una festa de l’esquí. Hi ha competicions però es viu més com una festa, amb una cerimònia d’inauguració i clausura molt elaborades. Llavors tens una vila paralímpica amb gimnàs, menjador, habitacions… Està molt concentrat tot i està molt bé.

L'andorrà durant la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de PyeongChang (Corea del Sud)

L’andorrà durant la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de PyeongChang (Corea del Sud)

Vas aconseguir el TOP-15 com vas dir a les entrevistes que et van fer alguns mitjans andorrans?
Els resultats van ser bons però no van ser els millors, perquè, clar, et trobes la TV, tota aquella gent i una gran organització i encara que no estiguis nerviós estàs molt tens. Molts dels competidors es van posar tensos perquè jo els veia i deia «aquest esquia millor que l’altre» i després els resultats ens sorprenien a tots. És normal posar-se tant nerviós en els primers JJOO que vas. Quan m’entrevistaven a Andorra, abans dels jocs, vaig dir que faria TOP 15 però no ho vaig aconseguir perquè estava tens. Em deien «no aspiris tan alt perquè en ser els primers jocs el teu rendiment es reduirà bastant». I mira, vaig quedar 23è i 20è. Competien 5 disciplines: en descens vaig caure, en súper gegant, que són corbes més llargues on agafes una alta velocitat, vaig quedar 23è, en súper combinada que és súper gegant més eslàlom vaig caure i a l’eslàlom vaig quedar 20è.

 

Alguns patrocinadors et donen 1.000€ i inclús algun fins a 5.000€. Quants diners et gastes de mitjana en un any?
Per temporada ens gastem més de 20.000€. Això comporta que no arribem a cobrir-ho tot amb els diners de les beques o patrocinadors i hem de pagar-ho nosaltres. En aquests 20.000€ entra competicions, materials, estatges, entrenadors, etc. Tot i que de material aprofito bastant els que ja tinc sempre perquè els pals duren moltíssim. Els esquís sí que s’han d’anar canviant però els comprem a través de la FAE i surten molt més barats que en una botiga.

De cara el futur, quins objectius tens? Penses en JJOO?
Tinc pensat esquiar fins que peti. Tinc l’objectiu ambiciós d’aconseguir un diploma o medalla paralímics en els pròxims Jocs Paralímpics, els del 2022 o els del 2026. Jo crec que estaré en l’edat òptima per a fer molts bons resultats i a més, m’hauré tret els estudis de sobre i em podré centrar només en l’esquí. Ara per ara és dur competir i després a la tarda, en comptes de descansar, t’has de posar a estudiar, fer físic i preparar els esquís i tot el material. S’accentua tot quan entreno amb equip, a mi em toca estudiar i els altres de l’equip no estan fent res, o juguen a la playstation… És realment dur.

thumbnail_Foto Tarvisio

Competint a Tarvisio, Itàlia

 

Read more

Els somriures terapèutics

MARIA GARRIDO ( @mariasgarrido )

Els dijous es respira un aire totalment diferent entre les parets de l’edifici matern-infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Les llargues hores al vestíbul de l’edifici esperant un diagnòstic o el resultat d’una operació o una quimioteràpia es canvien, almenys un cop a la setmana, per somriures, complicitat i esperança. Com cada dijous, a les 11:30 els Papallassos comencen la seva ruta per la Vall d’Hebron. Es tracta d’un grup de pallassos que actuen sense ànim de lucre a diferents hospitals infantils de la ciutat per treure un somriure als més petits que pateixen càncer i malalties greus.

Visualitza la crònica en pdf

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies