El sabor agredolç de l’obertura del Mercat de Sant Antoni

MARIA FERNÁNDEZ (@m_fdezz)

L’estrena de l’emblemàtic espai ha generat opinions a favor i en contra

El passat 23 de maig es va inaugurar el nou Mercat de Sant Antoni després de passar gairebé una dècada en obres. Entre les novetats de l’espai hi destaquen unes parades més grans, unes marquesines retràctils, l’obertura d’un supermercat Lidl i la futura instal·lació d’un gimnàs o la recuperació de la muralla medieval i la contramuralla.

Totes aquestes implementacions han suposat una modernització de l’espai i els seus voltants. De fet, es preveu que el mes de setembre comencin les obres de remodelació de la ronda de Sant Antoni. L’objectiu de tot plegat: convertir la ronda en un eix verd on vianants, bicicletes i transport públic puguin circular amb preferència.

Junt amb l’alegria de recuperar un espai històric, també hi ha lloc per les queixes. Des de plataformes com Fem Sant Antoni, s’alerta sobre la gentrificació que pot provocar la remodelació del mercat. Es queixen de la possible turistificació del barri i, com a conseqüència, l’augment dels preus dels pisos. De fet, es tem que el mercat de Sant Antoni s’assimili a la Boqueria, que és, avui en dia, la fira més concorreguda de la ciutat de Barcelona.

Des del dia de la inauguració l’emblemàtic edifici ja ha rebut més de 150.000 visitants. La recuperació del mercat ha revalorat els pisos del voltant i ha fet que molts llogaters vegin com se’ls fa fora de les seves cases. Així, els veïns reclamen al consistori que prengui mesures per evitar l’especulació i la massificació. A això, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegura que s’estan prenent les mesures necessàries per evitar-ho. Entre algunes de les actuacions, s’han comprat immobles per mantenir els llogaters i també s’han augmentat els ajuts al lloguer.

Tot i això, Colau ha asseverat que “això no és suficient” i que per aquesta mateixa raó s’està “collant el Congrés dels Diputats perquè es modifiqui la llei d’arrendaments urbans” per tal d’evitar “les pujades abusives dels lloguers que s’estan produint a l’Eixample i a tot Barcelona”.

Gentrificació Barcelona

Read more

El misticisme i la màgia arriben al CCCB

L’exposició La llum negra es podrà veure fins al dia 21 d’octubre

MARIA FERNÁNDEZ (@m_fdezz)

Aquesta setmana el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha estrenat nova exposició. Comissariada per l’escriptor Enrique Juncosa, La llum negra, Tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta, és un espectacle audiovisual que tracta de desentramar els motius més amagats dels quadres d’autors del segle XX tan diversos com Antoni Tàpies, William S. Burroughs, Joan Jonas o Jordan Belson.

El nom que dona títol a l’exposició, la llum negra, és un concepte del sufisme. Fa referència a un estat d’èxtasi absolut. Tal com s’explica al web del CCCB, el sufisme pensa que «la realitat no és sinó llum en diferents graus d’intensitat, parla de tot un sistema de visions interiors de colors que marquen el procés espiritual dels iniciats fins a esdevenir homes de llum. La intenció és aconseguir un estadi de supraconsciència que s’anuncia simbòlicament en aquesta llum negra».

Així doncs, el motiu de la mostra, i com bé anuncia el seu nom, és descobrir les tradicions secretes en l’art des dels anys cinquanta, les aspiracions dels autors d’aquella època, el perquè de les seves composicions, anar un pas més enllà i desdibuixar els simbolismes més ocults. De manera cronològica, l’exposició presenta obres en tot tipus de plataformes: pintura, audiovisuals, llibres, fotografies, dibuixos, etc.

Sempre sense perdre el fil narratiu, s’avança per la mostra descobrint la relació moltes vegades passada per alt de l’art i les tradicions secretes. Tot i la influència que les tradicions esotèriques han tingut en l’art durant el segle XX, «han estat menyspreades en la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes, com també per la dificultat de parlar d’aquestes qüestions amb un llenguatge entenedor i directe».

Així, La llum negra busca desentramar aquests orígens. Anar al fons de la qüestió i deixar-se anar. Deixar de guiar-se per la racionalitat. Començar a guiar-se pel misticisme de les 350 obres que engalanen aquests dies el CCCB.

Read more

La preocupació per les pensions augmenta

MARIA FERNÁNDEZ (m_fdezz)

Segons el baròmetre del CIS, els espanyols veuen les pensions com un dels principals problemes

El 48,8% dels espanyols qualifiquen la seva situació econòmica com a regular, segons les dades que ha presentat aquesta setmana el CIS en el baròmetre del mes d’abril de 2018. Aquesta dada ha disminuït en relació al baròmetre publicat fa un any, en què un 51% de la població deia trobar-se en una situació econòmica regular.

En aquest sentit, ha augmentat la quantitat de gent satisfeta en l’àmbit econòmic. Mentre que fa un any un 30,9% dels enquestats deia que la seva situació era bona, en l’actualitat la xifra és d’un 33,4%. Ara bé, el percentatge d’enquestats que diu trobar-se en una situació dolenta augmenta en una dècima. Tot i això, sí que és cert que l’opció de situació “molt dolenta” baixa d’un 4% a un 3,3% i l’opció de “bona” puja d’un 30,9% a un 33,4%.

comparison-white-2

 

Pel que fa als problemes que els ciutadans pensen que hi ha a Espanya, l’atur se situa en primera posició, ja que és considerat com a problema en un 62,3%. A continuació hi trobem la corrupció i el frau fiscal (38,3%) i, finalment, els polítics, els partits i la política en general (27,4%).

A escala individual, però, els resultats varien. Si bé l’atur es manté en primera posició amb un 32,7%, el segon problema que pensen els ciutadans que els afecta a ells mateixos són els problemes d’índole econòmica (19,8%). A aquests, els segueixen les pensions amb un 16,3%. L’any passat, en canvi, aquest afer preocupava a un 9,7% de la població, un 6,6% menys que en l’actualitat.

Les darreres manifestacions ciutadanes han fet que la problemàtica de les pensions augmenti quantitativament. Les mobilitzacions, que reivindiquen un augment del valor de les pensions amb un mínim equivalent al de l’IPC (Índex de Preus al Consum), han comptat amb el suport dels sindicats i de formacions polítiques com Unidos Podemos i PSOE.

Cal destacar, però, que la de les pensions és una preocupació auto interessada. És a dir, es tracta d’un tema recurrent sobretot entre els majors de 65 anys (28%), mentre que entre els joves menors de 35 anys la preocupació descendeix entre el 5 i el 8%.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies