Novetats vistes i nous retorns

Al panorama del Rock n’Roll actual s’està imposant un dels axiomes de la indústria de la moda: tot torna.

Greta Van Fleet, un grapat de barbamecs de Michigan amb molt de Rock n’Roll a les venes, va indundar aquest dimarts el Club Sant Jordi amb la força de les sis cordes. L’aura de la guitarra elèctrica, instrument icònic en dècades passades, s’ha anat diluïnt en la modernitat musical entre sons artificials i prefabricats.

No obstant, «encara que sembli que es desvaneix, el Rock n’Roll mai morirà.» Sempre vindrà algú al rescat desempolsant la guitarra i extraient-li el seu so més afrodisíac. Ja ho van aconseguir Led Zeppelin, ACDC, Queen, Pink Floyd, Black Sabbath o Rolling Stones el segle passat. Alguns d’ells continuen fent-ho. I, en els darrers anys, en mig del què semblava un entorn hostil pel gènere, ha aparegut una nova bandada de grups que ha atiat l’esperança dels nostàlgics.

Greta Van Fleet n’és una de les mostres més recents, però, al llarg del nou segle, altres formacions han estat claus en mantenir ferma la línia succesòria. Airbourne, Arctic Monkeys, Tame Impala , Fontaines DC, The Kooks o King Gizzard and The Lizzard Wizzard són les noves cares del rock.

Font: El·laboració pròpia

Les connexions entre la nova escola i els seus predecesors son constants. L’aura de Led Zeppelin ressona en cada concert de Greta Van Fleet. Les comparaciones entre Jake Kiska, guitarrista de Greta i Jimmy Page, homòleg als Zeppelin, són recurrents. Per altra banda, l’harmònica duresa de ACDC troba el seu eco en els australians Airbourne. I a Elephant, de Tame Impala, la línia de baix evoca la de Children of the Grave, de Black Sabbath. De la mateixa manera, el riff inicial i els baixos de bateria de Planet B, de King Gizzard, guarden certa semblança amb la introducció instrumental de Raining Blood del grup de thrash metal Slayer.

Aquest poble és prou gran pels dos

Nous grups recuperen els clàssics, però això no significa que els predecesors renunciïn al seu tro. Grups mítics com Rage Against the Machine, que havien cesat la seva activitat, han decidit tornar als escenaris. La formació nord-americana va anunciar a principis d’aquest mes una gira de concerts durant el 2020. També l’indie anglès de The Libertines, que va fer vibrar l’illa durant els primers anys del segle, ha tornat a sonar des d’aquest passat estiu. Greta Van Fleet va compondre la Highway Tune, ACDC va recórrer la Highway to Hell i la ruta del rock sembla que, de moment, no té final.

Read more

Ni Fast ni Furious: la fi de la crisi dels patinets elèctrics a Barcelona

Després d’anys de legislacions amb buits a nivell estatal i local, l’Ajuntament de Barcelona dóna el primer pas a tota Espanya per regular l’ús dels patinets elèctrics

Gina Agustina – Eloi de Miguel – Marc García

Patinets i monocicles elèctrics, plataformes de dues rodes, bicitaxis i bicis de mercaderies conformen un conglomerat de mitjans de transport que des de fa pocs anys han envaït les ciutats d’arreu d’Espanya. Són els VMP (vehicles de mobilitat personal) uns nous estris per desplaçar-se per la ciutat que han gaudit d’un fort increment en la seva popularitat i controvèrsia.

Tot i que el primer patinet motoritzat fou construit als Estats Units cap al 1915, la modernització i popularització dels patinets amb motor elèctric no ha ocorregut a Europa fins un segle després. La DGT va realitzar el 2016 la Instrucció 16V. 124, que suposa un primer aproximament estatal a la legislació sobre els VMP. Ara bé, aquesta norma peca d’embrionària i genèrica, doncs ni tan sols estableix factors clau com les sancions per circular en estats de consciència alterada, la circulació per carreteres interurbanes ni la necessitat de dur matrícula o treure’s un carnet per conduir el vehicle. De fet, jurídicament els VMP estan en terra de ningú, doncs «és imposible tant assimilar-los a la figura del peató com categoritzar-los com a vehicles». La gran majoria del gruix legislatiu acaba recaient sobre els ajuntaments.

Lady Florence Norman a bord d’un Autoped al Londres de 1916. Font: Smithsonian.com

Barcelona va ser pionera a tot l’Estat en mirar-se amb lupa l’ús dels VMP: a la ciutat existeix des de 2017 una esmena en l’ordenança de vianants i vehicles que cobreix tímidament unes mínimes bases legals per a la circulació d’aquests mitjans de transport i la seva convivència amb vianants i altres vehicles. 

Factors clau per a les empreses de lloguer de patinets com l’estacionament i la necessitat de matriculació i assegurança, però, no estan reflectits en aquesta esmena. L’ajuntament barceloní va arribar a un acord amb aquestes companyies perquè no comencessin a operar a la ciutat sense que aquests punts indispensables estiguessin resolts, però el consistori depèn de que el projecte estatal de la DGT s’oficialitzi per poder legislar en aquestes matèries; un permís que encara no ha arribat.

Fins el 7 de gener de 2019 la DGT va obrir un termini perquè ciutadans, empreses i organitzacions fesin arribar a l’administració el seu punt de vista sobre la futura legislació a fi d’elaborar un Reial Decret que satisfés tothom. Entre els punts principals s’hi troba la consideració dels VMP com a vehicles però sense requerir matriculació ni assegurança obligatòria, l’establiment de la velocitat màxima genèrica de 25 km/h i la prohibició de circular per vies interurbanes. També tenen previst simplificar la classificació ja existent a la Instrucció 16V. 124.

Classficació que la DGT fa dels VMP en funció de les seves especificacions tècniques a la Instrucció 16V.124

Aquesta categorització dels VMP fou també una eina que l’Ajuntament de Barcelona va emprar quan va elaborar la seva esmena en l’ordenança de vianants i vehicles de 2017, eina jurídica imperant encara a data de novembre de 2019 pel que fa a la regulació del trànsit de VMP. Tot i que més concreta que els pautes de la DGT, l’esmena municipal encara deixa en l’aire qüestions com la matriculació o l’assegurança, factors clau per a les empreses de lloguer de patinets elèctrics que volen operar a la ciutat.

Categorització que l’Ajuntament de Barcelona fa dels VMP. Font: Ajuntament de Barcelona

Ara mateix, l’únic model econòmic de lloguer de VMP permès a Barcelona és el de rutes en grup guiades per algunes zones concretes de la ciutat. La mateixa esmena especifica els trajectes autoritzats en funció de la categoria de VMP: A (Rodes i plataformes elèctriques i patinets elèctrics petits) o B (Segways i patinets elèctrics grossos).

Rutes en grup de VMP autoritzades per l’Ajuntament de Barcelona a l’esmena de 2017. Font: Ajuntament de Barcelona

El buit radica en les empreses de lloguer de patinets individuals: la normativa actual contempla les rutes en grup de VMP, però no el lloguer individual a particulars. L’ajuntament barceloní va arribar a un acord amb aquestes companyies perquè no comencessin a operar a la ciutat sense que aquest forat legal estigués resolt, però el consistori depèn de que el projecte estatal de la DGT s’oficialitzi per poder legislar en matèries com la matriculació dels patinets de lloguer; un permís que encara no ha arribat.

Amb la creixent necessitat d’ordenar l’espai públic el consistori va decidir establir un pla de repartiment de llicències a empreses de motos i bicis de lloguer, patinets elèctrics i cotxes compartits. Aquesta distribució es farà de forma esglaonada: les primeres a entrar a concurs van ser, des del passat 8 d’octubre de 2019, motos i bicicletes, disputant-se un total de 6.958 permisos per les primeres i 3.975 llicències per les segones. Els últims en entrar a la palestra seran els cotxes compartits, deixant en segon lloc i a mig resoldre el lloguer de patinets elèctrics.

La regidora Rosa Alarcón

La Regidora de Mobilitat de Barcelona, Rosa Alarcón, va donar una conferència de premsa el 8 d’octubre de 2019 precisament per donar el tret de sortida a l’adjudicació de llicències a empeses de motos i llicències compartides. Ha afirmat que es va organitzar una primera reunió amb les empreses de VMP al juliol i una segona el 29 de Setembre, però tot i això s’espera que la regulació surti a principis d’abril de 2020.

Mentrestant, més d’una vintena de companyies de lloguer de patinets elèctrics han d’esperar que aquests vehicles tinguin una millor definició legal per poder accedir al concurs de llicències oferides per l’Ajuntament.

“No és el mateix una bicicleta, que pot treure motos de la vorera i cotxes de la calçada, que un patinet, que treu gent del carrer. El nostre objectiu és reduir la congestió de cotxes”

Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de Barcelona, en una roda de premsa el 8 d’octubre de 2019

Ara bé, mentre que totes les empreses de motos i bicicletes que estan sol·licitant plaça per operar a la ciutat tindran espai, no succeirà el mateix amb els patinets elèctrics: Alarcón va advertir en la roda de premsa del passat 8 d’octubre que no totes les companyies de lloguer de patinets tindran llicència per operar.

«Encara estem començant amb els patinets, però el que és segur és que els 10.000 patinets que volien arribar a la ciutat no podran aterrar»

Rosa Alarcón, regidora de Mobilitat de Barcelona, en una roda de premsa el 8 d’octubre de 2019

Aquestes declaracions arriben després que l’agost de 2019 les empreses de lloguer de patinets elèctrics Bird i Reby es saltessin aquest conveni i comencessin a funcionar a Barcelona. Una il·legalitat que l’Ajuntament ha contingut amb sancions de 100 euros i l’embargament del vehicle. 

Sols a l’agost Bird i Reby han acumulat 1.500 multes. Sorprenentment aquest no és un fet aïllat; en els últims mesos les sancions d’aquesta mena s’han triplicat i els motius en són dos: l’incompliment de l’ordenança de circulació, és a dir, una mala conducció, o bé per l’incompliment de l’acord de no operació entre les empreses de lloguer i el consistori. En el segon cas la devolució no succeirà fins a l’inici del concurs de llicències. De fet, 400 patinets elèctrics han estat requisats i emmagatzemats en un dipòsit municipal, tots ells per aquest trencament de l’acord entre companyies de patinets i l’Ajuntament.

Les distribuidores de patinets també s’han sumat a la discusió. Una de les veus que s’ha pronunciat sobre la legislació ha estat Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, encarregada en exclusiva de la distribució a Espanya dels patinets de la companyia xinesa Inokim.

L’empresari Marc Cassany

Cassany ha emfatitzat que els patinets «són vehicles, no joguines» i que «han vingut per quedar-se». L’empresari reclama una millor legislació per part de l’administració per animar la població a abandonar els vehicles privats i que funcionen amb combustibles fòssils en favor de vehicles elèctrics o sostenibles d’altra mena.

«Cal aconseguir que la gent tingui cap al conduir un patinet d’aquesta mena»

Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, al Saló RACC

Cassany ha assenyalat que en els propers anys el panorama relatiu als VMP pot variar enormement i que una regulació excessivament prohibitiva pot ser contraproduent.

«No es poden eliminar els cotxes del centre de la ciutat i alhora limitar o prohibir els vehicles que venen a substituir-los»

Marc Cassany, propietari de l’empresa Emobility Solutions, al Saló RACC

El distribuidor ha acceptat que cal posar ordre: mesures que estaven en boca de ciutadans i polítics com la matriculació o l’assegurança dels patinets li semblen raonables. Ara bé, Cassany no creu que tingui massa sentit limitar la potència dels patinets seguint l’analogia dels cotxes: «no es limita els cotxes d’alta potència, sinó que es controla que els seus conductors vagin a la velocitat que toca». Restar potència als patinets, segons l’empresari, restaria la clientela que viu en zones amb pujades, doncs el vehicle seria incapaç de remuntar-les. El focus, reitera, s’hauria de trobar en educar i controlar els usuaris i l’ús que fan dels patinets.

Però mentre la polèmica dura, els patinets elèctrics mantenen la seva presència als carrers. L’equip de Cetrencada ha sortit al carrer a provar de primera mà la velocitat i l’ús d’aquests controversials vehicles fent un tour per la Diagonal, la Sagrada Família i la plaça de toros Monumental.

Read more

«El masclisme, com qualsevol opressió, va adaptant-se als nous temps»

La il·lustradora Ame Soler, coneguda a xarxes com a Tres Voltes Rebel, publica el seu primer llibre titulat Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar

Ame Soler ha crescut envoltada de pinzells i carbonets. El seu avi, al deixar la pagesia, va invertir el seu nou temps lliure en la pintura. El seu pare va compartir amb ella classe a la carrera de Belles Arts. Però va ser la música de grups com La Gossa Sorda o Obrint Pas, junt amb els fets del 15M, que la van impulsar a expressar la seva consciència política i feminista a les xarxes amb el seu art. Temps després, i amb el pseudònim de Tres Voltes Rebel, Ame Soler ajunta sols a Instagram gairebé 100.000 seguidors i ha arribat a publicar un llibre: Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar. En aquesta autobiografia es retrata també les vivències i progressiu aproximament de l’autora al món del feminisme i la lluita social. Aprofitem la seva bregança en aquest terreny per preguntar-li sobre els canvis que han sofert les reivindicacions socials al llarg dels anys i la implicació del jovent d’avui.

L’artista és valenciana, i aquesta entrevista ha estat transcrita idènticament per tal de respectar la seva varietat lingüística.

Som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar, l’últim llibre de Tres Voltes Rebel, publicat el 21 de novembre de 2019. Font: Tres Voltes Rebel

Quina ha estat l’espurna que t’ha fet agafar els pinzells?

No recorde quan vaig agafar els pinzells per primera vegada, pinte des de que tinc memòria. Però portar-los a la vessant reivindicativa va estar inspirat per la cançó protesta. Utilitzar l’art com a eina de lluita li dóna tot el sentit estricte que necessite per crear.

«Utilitzar l’art com a eina de lluita li dóna tot el sentit estricte que necessite per crear»

Per què has optat per les xarxes socials com a primer vehicle d’expressió?

La veritat és que no va ser una decisió voluntària en un principi. Tot va començar com un treball de classe i vaig voler compartir-ho a xarxes creant un compte nou per separar el contingut polític del meu antic Instagram d’il·lustració. De sobte va esdevindre tot açò i quan me’n vaig voler adonar Instagram ja era el meu principal canal d’expressió artística.

Què t’ha impulsat a fer el salt a la literatura?

Vaig rebre la proposta de Penguin Random House i encara que he d’admetre que m’espantava un poc al principi vaig sentir que tenia una història que explicar i que podria ajudar, així que em vaig llançar.

Com d’efectiva és avui dia la literatura com a mitjà difusor d’idees i visions del món? I la il·lustració?

Molt efectiva. Crec que la cultura en general (il·lustració, música, teatre…) tenen una funció clau en les lluites socials.

Les generacions joves llegeixen?

Jo crec que sí, més del que pensem. D’altra banda també considere que ens hem quedat una mica antiquats pensant que sols es poden llegir llibres. De vegades he trobat molt més interessant llegir reflexions a xarxes de companyes activistes que en llibres editats per grans editorials.

Creus que avui dia les noves generacions estan més conscienciades amb el feminisme i els drets de les minories que les generacions anteriors?

Crec i vull pensar que sí. Pense que hem sabut aprofitar els canals de comunicació dels nostres dies per compartir missatges que abans no podíem trobar enlloc. Em surt al feed amb la mateixa rellevància una notícia d’un diari que les publicacions de les activistes a les que seguisc, i això dóna peu a trobar canals d’informació més enllà dels que estàvem habituades a consultar.

La forta reivindicació feminista, LGTB i ecologista ha nascut o proliferat amb la generació actual o hi ha hagut altres periodes on també s’ha lluitat tant com ara per aquestes causes?

Es porta molts anys reivindicant aquestos temes, però ara comencem a tindre més veu. Parlant de feminisme considere que hem aconseguit donar-li tantíssima força a la lluita que fins i tot el capital, gran aliat del patriarcat, ha hagut d’agenollar-se i fingir que els importa el missatge feminista. No han tingut més remei.

«Fins i tot el capitalisme, gran aliat del patriarcat, ha hagut d’agenollar-se i fingir que els importa el missatge feminista»

El masclisme és un mal que no ha canviat en anys o bé avui dia té formes diferents?

El masclisme, com qualsevol opressió, va adaptant-se als nous temps. Per exemple, fa uns anys no teníem mòbils, ara mateix som conscients de la violència masclista que s’exerceix quan es controla el mòbil de la dona a la parella. Aquest és un nou tipus de violència, i no poc greu.

Els adults del teu entorn t’han encoratjat o bé dissuadit de la teva feina i visió?

Els adults del meu voltant intentaren dissuadir-me quan començava, sé que per protegir-me. Em deien que no em posicionara políticament, però m’és inevitable fer-ho. Tinc una eina de comunicació massiva, que és la il·lustració, i no puc no utilitzar-la per donar visibilitat a lluites justes i necessàries.

Ver esta publicación en Instagram

Per les que lluitaren, lluiten i hauran de lluitar. GUERRERES.

Una publicación compartida de Ame Soler (@tres.voltes.rebel) el

Ver esta publicación en Instagram

El feminisme no sols m’ha canviat la vida. Me l’ha salvada. 💜

Una publicación compartida de Ame Soler (@tres.voltes.rebel) el

Has trobat una gran quantitat de gent que compartia la teva visió? I de detractors?

He trobat molta més gent que pensava com jo del que m’esperava, això em fa sentir còmoda per seguir creant. I tant que hi ha detractors, però si el missatge preten tindre un component revolucionari i no molesta algú és que no s’està fent bé.

Quina mena de persones creus que coincideixen més amb les teves idees? I d’opositors?

Sobretot gent de la meua edat o semblant que pateix les mateixes opressions que jo, o que té certa empatia amb lluites socials que, tot i no tocar-los de prop, saben la dignitat que tenen. Els opositors supose que són gent que viu còmoda en els seus privilegis o gent alienada. Confie que aquests opositors algun dia deixen de ser-ho.

«Si el missatge preten tindre un component revolucionari i no molesta algú és que no s’està fent bé»

El testimoni de Tres Voltes Rebel no és l’únic existent en el feminisme militant a les xarxes. A Cetrencada també hem entrevistat a la tuitera, col·laboradora d’Eldiario.es i escriptora Barbijaputa. Amb més de 300.000 seguidors només a Twitter, Barbijaputa, igual que Tres Voltes Rebel, també ha publicat un llibre, una distopia feminista anomenada Nadie Duerme. Troba la seva entrevista, titulada «Cuando las mujeres nos organizamos, podemos hacer historia» al web de Cetrencada.

Read more

Run to Montjuïc: Iron Maiden tancarà la gira Legacy of the Beast a Barcelona

Els gegants del metal britànic actuaran per primer cop en més de 40 anys de carrera a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, acompanyats de Within Temptation i Airbourne

Iron Maiden no ha de demostrar res: des de 1975 el sextet de Londres ha conquerit sales, festivals i tota mena de recintes en la seva escalada per convertir-se en una de les bandes de heavy metal més reconegudes i exitoses de tots els temps. Però després de més de 40 anys al cim del panteó musical, encara hi ha una muntanya que no han coronat: l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.

Vídeo promocional del concert de la promotora Madness Live

On gegants del rock i el metal com AC/DC i Metallica van triomfar, els uns el 2015 i els altres el 2019, Iron Maiden encara s’havia d’estrenar. I finalment, el 25 de juliol de 2020 els britànics plantaran la bandera en un dels pocs cims que els falta: tancaran la gira Legacy of the Beast, de tres anys de durada, a l’Estadi Olímpic. Vindran acompanyats dels neerlandesos Within Temptation, capitanejats per la polivalent i talentosa Sharon den Adel, i dels australians Airbourne, coneguts pels seus energètics directes tal i com va succeïr a la sala Razzmatazz de Barcelona el passat 26 d’octubre de 2019.

La gira va donar el tret de sortida el 2018 per promocionar el nou joc de mòbil de la banda, Legacy of the Beast. El tour ha durat tres anys i ha recorregut festivals i grans recintes d’arreu del planeta, com el mític Rock in Rio en la seva edició de 2019. La cita d’Iron Maiden amb Barcelona serà l’única a tota Espanya aquest 2020, però això no vol dir que els britànics no hagin visitat altres racons del país: el 14 de juliol de 2018 la Donzella de Ferro va quasi estrenar (Bruno Mars se’ls va avançar) l’estadi de l’Atlètic de Madrid, el Wanda Metropolitano. Acompanyats dels suecs Sabaton i dels francesos Gojira, Iron Maiden va celebrar el seu concert més multitudinari a Espanya, omplint el camp madrileny fins a la bandera amb una audiència rècord de 52.000 persones.

Iron Maiden davant 52.000 heavies a l’estadi Wanda Metropolitano de Madrid el 14 de juliol de 2018. Font: Europa Press

Al no promocionar cap nou disc, el sextet de Londres va tirar de clàssics ben coneguts pel públic, tal com van fer i han fet a la resta del Legacy of the Beast World Tour.

Himnes com Aces High, The Trooper, Fear of the Dark i l’incombustible bis final Run to the Hills van fer les delícies dels més de 50.000 fans que des de les sis de la tarda esperaven veure als seus ídols, que no trepitjaven la Península Ibèrica des de 2016 en la gira The Book of Souls World Tour per promocionar el seu disc homònim.

Justament fou en aquesta gira que els Iron Maiden van visitar Barcelona per últim cop. El 16 de juliol de 2016 van ser caps de cartell del Barcelona Rock Fest junt amb altres grans noms del metal i el rock com Slayer o Barón Rojo. El festival es va celebrar al parc de Can Zam, a Santa Coloma de Gramenet.

Però no ha estat ni de lluny l’únic cop que els britànics han passat per Barcelona. Des del 2000 han visitat la ciutat un total de 7 vegades, 4 de les quals al Palau Sant Jordi.

L’alineació d’Iron Maiden durant la gira Legacy of the Beast. D’esquerra a dreta: Adrian Smith (guitarra), Janick Gers (guitarra), Bruce Dickinson (cantant), Steve Harris (baixista), Dave Murray (guitarra) i Nicko McBrain (bateria). Font: New York Post

Havent actuat tants cops al recinte veí, és lògic que els Iron Maiden acabessin tocant a l’Estadi Olímpic. Però la trajectòria del sextet encapçalat pel baixista Steve Harris ha estat atzarosa, i sols en el que portem de segle XXI aquests reis del heavy han fet acte d’aparició en els racons més variats d’Espanya, des de Viveiro, a Galícia, fins a Sevilla, passant per ubicacions peculiars per a un concert de metal d’aquestes dimensions com Villarrobledo, Mèrida o Jerez de la Frontera. L’emprenta del metal britànic no és pas nova a la Península; en aquest mapa interactiu hi figuren ordenats per colors segons la gira, tots els concerts que els Iron Maiden han ofert a Espanya en el que portem de segle XXI; vint anys de heavy de categoria mundial que el 2020 faran cridar fins a l’afonia la muntanya de Montjuïc.

Read more

L’art inclusiu aterra al Poblenou

De l’11 al 24 de novembre, ‘Vores i Ales’ omple el Poblenou de tallers, espectacles audioviduals i exposicions de caràcter «obert i inclusiu» per a tots els públics

Pere Mercader – Joan Ventura – Marc García

El cicle Vores i Ales estrena la seva segona edició al barri del Poblenou de l’11 al 24 de novembre. La seva programació vol promoure l’accessibilitat de l’art també per a les persones amb diversitat funcional i els col·lectius minoritzats. Segons l’organització, totes les activitats tenen un “caràcter transformador, inclusiu i humà”. El cicle vol convidar “a reflexionar entorn dels sentits, la salut mental i la inclusió”.

La programació de Vores i Ales proposa tallers, espectacles, audiovisuals, exposicions i lectures que pretenen que tothom pugui “tocar i ser tocat per l’art”, fent especial atenció a la diversitat i demostrant que la seva proposta és única a Barcelona.

Ada Vilaró a 360 grams. Crèdit: Eva Freixa

Entre els espectacles que s’ofereixen, 360 grams d’Ada Vilaró representa la diversitat i el factor diferencial de Vores i Ales. Es presenta la història personal i íntima de l’artista, que comparteix amb el públic el què és viure amb només un pit. Seguint la tònica general del cicle, 360 grams té “la vocació de potenciar, donar visibilitat i recolzar creacions que contemplin nous llenguatges escènics, noves dramatúrgies i noves formes de relació amb els públics”. L’espectacle es presentarà el divendres 15 de novembre.

Míriam Camps. Crèdit: uTOpia barcelona

També cal destacar la performance Sujeto dut a terme per la Cia. Brots. Aquesta companyia està formada majoritàriament per persones amb diversitat funcional. La seva directora, Miriam Camps, destaca que és “un espectacle de qualitat a tots els nivells amb molta cura per la part performàtica”. La performance, creada a partir de les teories del teatre de l’oprimit denuncia l’ús de mecanismes de contenció físic per a les persones amb malalties mentals”. Sujeto es podrà veure el pròxim 16 de novembre a la Fundació Joia.

Els responsables que aquest cicle d’activitats culturals i artístiques es duguin a terme són la Fundació Joia, el Centre Cívic Can Felipa, la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, uTOpia Barcelona, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, el Districte de Sant Martí, el veïnat i comerciants del carrer Marià Aguiló i artistes i professionals independents.

Read more

Airbourne electrifica Barcelona amb el més pur rock australià

El quartet de Warnambool va aconseguir vendre totes les entrades del seu show a Razzmatazz en companyia dels rockers americans Supersuckers

Mai n’hi ha massa, mai s’és massa jove i mai es va massa ràpid per gaudir d’una bona dosi de rock. I més encara si aquesta torxa la porten Airbourne, els que començen a postular-se com al relleu del present i del futur dels mítics AC/DC.

Recull de temes que Supersuckers van tocar a Barcelona
Setlist completa i per ordre d’Airbourne a Barcelona

Aquesta fama no ha passat desaparcebuda a la Península Ibèrica, parada obligada de la gira mundial per promocionar el seu nou disc Boneshaker. La promotora Madness Live! va anunciar el 2 de juliol el pas d’Airbourne i els Supersuckers, veterà grup de rock estatunidenc encapçalat per Eddie Spaghetti, per Bilbao, Màlaga, Madrid i Barcelona.

La reacció dels fans no es va fer esperar: el 8 d’octubre les entrades pel concert de Madrid estaven esgotades, i el 24 va succeir el mateix amb Barcelona. S’ensumava una farra de les que fan història, més encara tenint en compte que el 25 d’octubre, nit de concert a Madrid i jornada anterior al show de Barcelona, es va publicar el seu nou disc Boneshaker.

26 d’octubre, 19:00. Les portes del temple Razzmatazz s’obren. Una riuada de gent omple la sala principal. Ningú vol faltar a aquesta missa de rock que, si bé té una fórmula que tothom ja coneix, segueix sent efectiva.

D’esquerra a dreta: Eddie Spaghetti (veu i baix), Christopher «Chango» Von Streicher (bateria) i «Metal» Marty Chandler (guitarra)

Els Supersuckers porten més de 30 anys sobre els escenaris, però amb una mica de sort en la majoria d’ells hauran gaudit de millor acústica: el ritme d’èxits com The History of Rock n’ Roll, Dead Inside o Born With a Tail era audible, però difícilment gaudible degut a la pobre producció tècnica. La semblança física i vocal del frontman Spaghetti amb el llegendari Lemmy Kilmister, baixista i cantant de Motörhead, i el carisma de Chandler va rescatar mínimament un show de teloners que, tot i casar a nivell estilístic i musical amb el públic, va punxar una mica degut a la irregularitat dels aparells de so.

Però aquest inici no volia dir ni de lluny que els ànims del públic s’haguessin refredat. Conforme els tècnics desfilaven per l’escenari i el públic engolia gots de cervesa l’ambient s’anava escalfant.

No va fer falta cap artista a l’escenari perquè el públic comencés a cantar a ple pulmó: el clàssic tema d’Iron Maiden Run to the Hills va sonar pels altaveus mentre els especialistes de so preparaven el show principal, i els espectadors van demostrar que el heavy metal segueix ben viu omplint Razzmatazz amb la seva veu.

Airbourne a París el 19 d’octubre de 2019. D’esquerra a dreta: Matt «Harri» Harison (guitarra solista), Joel O’Keefe (veu i guitarra rítmica), Ryan O’Keefe (bateria) i Justin Street (baix)

I a les 21:15 el clam popular va ser contestat. Les llums de la sala es van apagar, i focus vermells recorrien els caps de la gentada mentre sonava el mític tema principal de Terminator 2, Judgement Day. Potser no vénen del futur ni són cíborgs, però els Airbourne de ben segur que tenen dins seu una electricitat, una energia explosiva, que contagien des del primer pas que fan a l’escenari. O, en el cas del cantant i guitarra Joel O’Keefe, el primer salt.

Aterrant des de les bateries d’altaveus del arrere de l’escenari, el frontman va encendre la metxa del concert amb el frenètic Raise the Flag. Una marea de punys i banyes s’estenia des de l’accés fins a l’escenari per alçar la bandera del rock and roll, tasca que els australians desenvolupen amb gran entusiasme i orgull amb el suport d’un públic entregat fins al límit.

No és difícil deixar-se posseïr per l’endimoniat frenetisme del que himnes com Too Much, Too Young, Too Fast, Beaking Outta Hell o Girls in Black fan gala; especialment en aquesta última, quan Joel O’Keefe es va pujar sobre un guàrdia de seguretat per tocar el solo entre el públic mentre rebentava una llauna de cervesa a cops de cap. A vegades no cal una gran producció per fer embogir el públic, i el carisma del cantant n’és una prova evident.

Des de demanar al públic que encenguessin les flames dels seus encenedors fins a treure un carro a l’escenari amb cola i whisky per preparar combinats per la resta de la banda i el públic, els trucs del frontman per enamorar l’audiència no fallen en recintes petits. Resta el dubte de veure com s’ho empescaran els australians per mantenir aquesta proximitat amb el públic en estadis, que vista la massiva afluència de la gira no trigaran a omplir.

Sigui com sigui, Airbourne fan honor a una de les seves consignes: «Fuck ballads». I fou ben cert: amb prou feines va haver un segon de descans, però al públic no semblava importar-li; els pogos i els espectadors pujats uns sobre els altres per atreure l’atenció del guitarrista i que els llancés un combinat eren una mostra més de l’ambientàs que es va respirar a Razzmatazz.

Ara bé, els germans O’Keefe en són dos, i el bateria Ryan O’Keefe també va tenir el seu moment de glòria deixant-se el braç per fer sonar una sirena antiaèria que donava el tret de sortida a Live It Up. Si bé el focus no va recaure sobre seu tan directament com amb els germans O’Keefe, el baixista Justin Street i el nouvingut guitarrista Matt «Harri» Harrison van estar sens dubte a l’altura i van contribuir enormement a l’esclat de rock que va arrasar Barcelona.

El temps vola, i més en bona companyia. Els bisos van arribar ben ràpid (11 cançons de show principal passen en un instant), però van ser demolidors per a un públic ja fregant l’afonia i l’esgotament total: els cors de Ready to Rock van ser entonats pels espectadors encara mentre abandonaven la sala, i el dos pogos simultanis a ritme del nou clàssic del rock modern Runnin’ Wild van ser la cirereta del pastís d’una nit espectacular. Una vegada més, Airbourne van ser el viu testimoni de que el vell rock no morirà mai mentre hi hagi gent disposada a donar-ho tot gaudint-lo, tal com va passar a Razzmatazz.

Read more

Piulades per la democràcia

Polítics, partits i entitats catalanes diverses acaparen portades l’1-O, també a Twitter

Des del 2017 el dia 1 d’Octubre és una jornada carregada de simbolisme a Catalunya. Els carrers arreu del principat esdevenen espais per la reivindicació de la democràcia, el dret a decidir i la independència en gradacions ben variades. I en l’era digital Twitter esdevé una plaça més, un espai on personalitats i institucions de tota mena alcen la veu per un objectiu aparentment comú tot i emprar mitjans i dialèctiques que començen a diferenciar-se força.

Una posició que es podria qualificar de «nostàlgica» seria l’adoptada per polítics com Ada Colau, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Carme Forcadell. Els quatre mandataris han optat per rememorar als seus perfils de Twitter la històrica jornada de l’1 d’Octubre de 2017, ja sigui des del dolorós record de les càrregues policials com des de la valentia exhibida pels catalans que van sortir al carrer a votar i manifestar-se.

Personalitats com Jordi Cuixart i Ernest Maragall i la organització independentista Tsunami Democràtic han optat per fer una crida a una mobilització social pacífica, ja sigui apel·lant a la desobediència o incitant a la població a imprimir i penjar cartells pels carrers.

https://twitter.com/ERCbcn/status/1178931757502078976

Tot i les crides al civisme i la no violència, sovint són els missatges de caire més incendiari els que capten major atenció del públic general. El Periódico no ha trigat a fer-se eco al seu minut a minut de l’1-O sobre el manifest publicat al perfil de Twitter oficial de CDR Catalunya.

El text rememora la repressió policial de l’1 d’Octubre de 2017 i l’empresonament i exili de polítics i altres personalitats. L’Estat espanyol esdevé a l’escrit un perseguidor, una «bèstia malferida, disposada a atacar ferotgement tot i saber-se perdedora de la batalla». Els Comitès finalitzen el text apel·lant a una gran movilització social, amb l’objectiu últim de «No permetre que s’enduguin a ningú més, fins a aconseguir que tothom, absolutament tothom, torni a casa, lliure.» L’ambigüitat respecte a l’alliberament deixa la porta oberta a que els CDR emprenguin noves accions durant el dia o inclús al llarg de les properes setmanes, tenint en compte que encara resta pendent la sentència del Tribunal Suprem sobre els polítics catalans presos.

L’esperit revolucionari del manifest es remarca amb la cita final, «Visca la terra lliure!», un esperit combatiu present també als tuits del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i del col·lectiu juvenil Arran, tots dos clamant per una organització popular activa als carrers, com la vista aquesta matinada amb la concentració del SEPC davant la subdelegació del Govern Espanyol a Girona.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies