Agbar s’afegeix a la batalla judicial contra la multiconsulta de Barcelona

L’empresa presenta un recurs d’alçada davant l’ajuntament per evitar que es pregunti sobre la gestió de l’aigua

‘Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?’ Aquesta és la pregunta que més problemes legals ha portat a l’Ajuntament de Barcelona les darreres setmanes. En la seva croada per impulsar la democràcia participativa a la ciutat, el procés ‘Decidim Barcelona’ va incloure proposar a la ciutadania decidir directament sobre aquest bé el proper mes de Maig. Agbar, l’empresa que gestiona actualment el cicle de l’aigua, considera que l’ajuntament no té competències per legislar aquest bé i per això s’ha sumat a una batalla judicial amb el consistori.

 

La torre AGBAR, situada a la plaça de les Glòries.

La torre AGBAR, situada a la plaça de les Glòries. //Pixabay

Un conflicte que s’endureix i ve de lluny

La regidora de Participació, Gala Pin, va mostrar-se molt crítica amb l’empresa: “Si estan tan segurs com diuen que la seva gestió és la millor que es pot fer sobre l’aigua a Barcelona, no haurien de tenir por de que la gent es pronunciï”. La consulta ja tenia tres processos judicials oberts, en forma de  de contenciosos administratius. Les organitzacions denunciants són Advocats per la Constitució, la Delegació del Govern espanyol i la Cambra de Concessionàries (CCIES) -de la qual forma part Suez, propietària d’AGBAR-. Totes elles coincideixen en considerar ‘il·legal’ la plataforma de participació ciutadana creada per Colau. La idea de ‘Decidim Barcelona’, un pes fort del programa de Barcelona en Comú, és impulsar la participació  més enllà d’aquesta consulta en concret.

Aquesta vegada, el focus es posa en la pregunta sobre l’aigua: Agbar considera que s’incompleix el reglament perquè l’ajuntament de Barcelona no té competències per decidir-ne la gestió sense consultar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Formalment aquesta apreciació és certa, però Barcelona té un pes indubtable a l’AMB i Ada Colau és l’actual presidenta.

L’actual gestió de l’aigüa de Barcelona fa anys que es troba enmig de disputes judicials i polítiques. L’empresa cessionària és mixta, però el 85% és de capital privat. A més de la participació de l’AMB, un 70% éspropietat d’Agbar i l’altre 15% de Caixabank.

Un migrant mort al CIE i un gimnàs històric, protagonistes de les altres preguntes

A més d’aquesta proposta, també hi ha inicatives ciutadanes per canviar el nom d’una plaça en homenatge al migrant mort al CIE de la Zona Franca Idrissa Diallio i demanar la intervenció municipal per permetre la continuïtat un gimnàs històric. Amb els recursos, els impulsors es troben amb una nova barrera. Per arribar a aquests objectius, caldria superar els entrebancs judicials, recollir 15.000 signatures per afegir cada pregunta a la consulta i, per acabar, guanyar-la.

Read more

La bretxa salarial entra en l’agenda

La lluita contra la desigualtat de salaris per motiu de gènere obliga a moure fitxa a governs de tota Europa

Manel Riu (@socenmeini)

“No nos metamos en esto”. D’aquesta manera va respondre Mariano Rajoy, a principis d’aquesta setmana, quan un periodista va preguntar-li si calia sancionar les empreses que paguen menys a les dones en un mateix lloc de treball. La pregunta no era casual. En els últims mesos diversos governs europeus han pres mesures, de diferent intensitat, per pal·liar aquesta desigualtat estructural.

La iniciativa d’Islàndia ha estat la més comentada. Al país illenc han prohibit per llei aquesta pràctica. Concretament, les empreses de més de 25 treballadors hauran de presentar un certificat de paritat salarial per evitar ser multades. Al Regne Unit i Alemanya, les noves normatives són més suaus. Les grans empreses britàniques hauran de publicar un informe el proper més d’abril analitzant la seva bretxa salarial i les mesures que proposen per combatre-la. Les alemanyes, en canvi, estaran obligades a comunicar el sou dels companys de feina quan una treballadora ho soliciti.

Canvis pendents a l’Estat espanyol

A l’Estat espanyol, a diferència del que va deixar entreveure Mariano Rajoy aquesta setmana, és il·legal pagar menys a les dones pel mateix treball. Algunes iniciatives parlamentàries fan preveure que hi haurà canvis aviat en aquest aspecte. PSOE, Podemos i Ciudadanos han presentat propostes en la línia de sancionar les empreses que paguin diferents sous pel mateix treball. El PP, més ambigu, va afirmar que “tot el que sigui en aquest camí li donarem suport”.

Una dona treballadora s'encarrega de la neteja d'un local. // Sekihan (Flickr)

Una dona treballadora s’encarrega de la neteja d’un local. // Sekihan (Flickr)

Aquestes declaracions coincideixen amb la pressió creixent del moviment feminista, que ha convocat una vaga general feminista. Entre les seves demandes hi ha acabar amb la bretxa salarial, però les reivindicacions van molt més enllà: “Ens convoquem per paralitzar treballs de tot tipus, legals o de economia submergida, a l’àmbit públic o privat, que inclou també les tasques de cura a la societat i a la família; treballs que ningú veu, o bé que fem amb una menor remuneració que quan els fan els nostres companys”, afirma en un comunicat a Facebook la comissió organitzadora de la vaga.

Una desigualtat complexa

A Espanya, un estudi de la Organització Internacional del Treball la va situar en un 17%, mentre que la UGT veu una diferència salarial del 26%. La desigualtat no es genera tant pel fet de pagar un sou base diferent a homes i dones pel mateix treball, sinó sobretot per múltiples factors relacionats amb els rols de gènere. El treball a temps parcial està feminitzat -ja que les dones es responsabilitzen més de les feines domèstiques i de cura- i hi ha una divisió sexual de tasques en molts sectors laborals que afavoreix als homes. Aquestes característiques afegeixen complexitat a la bretxa salarial com a problema econòmic i requereix la implicació de l’àmbit polític i social per cobatre-la.

Read more

El Dakar apuja el to

A les portes d’Argentina, l’edició 2018 del rally més gran del món destaca per la seva duresa

Un any més, el Dakar torna a marcar el calendari automobilístic. En el seu 40è aniversari, la carrera més crua mostra la seva consolidació a Sud-Amèrica i puja el nivell una vegada més. Marc Coma, que va fitxar per l’organització com a director esportiu després d’haver guanyat cinc edicions, es va referir al Dakar 2018 com l’edició “més dura” de les disputades a Sud-Amèrica. Passat l’equador de la prova, aquesta aposta s’ha traduït en moltes baixes i s’ha hagut de cancel·lar l’última de les etapes.

new-piktochart_27335735 (1)

En condicions extremes

A la presentació anual de la prova a París, es desvetllava el caràcter d’aquesta edició. Marc Coma ha dissenyat un recorregut amb unes condicions més difícils per als pilots, en comparació a anys anteriors. El llarg quilometratge d’algunes etapes, juntament amb l’altitud, marcaven la diferència. La coincidència amb el mal temps ha accentuat aquesta dificultat, de manera que molts dels candidats a obtenir un bon lloc a la classificació com Nani Roma, Sunderland o Cyril Depres ja han hagut d’abandonar.

Laia Sanz topa amb una llama

Una de les anècdotes més curioses -i il·lustratives del tipus de terreny que recorre aquest rally– l’ha protagonitzat la catalana Laia Sanz. La pilot de KTM ha xocat contra una llama en aquesta vuitena etapa de la prova, que anava de Uyuni a Tupiza (Bolívia). N’ha sortit il·lesa i la seva moto no ha rebut danys estructurals. Així doncs, Sanz ha pogut acabar l’etapa i ha signat el novè millor temps del dia.

Aturada de motors inesperada

Tal com ja va passar l’any passat, l’organització s’ha vist obligada a cancel·lar parts del recorregut. En la sisena etapa, es van reduir el nombre de quilòmetres per evitar que els pilots no poguessin enfrontar-se a les acumulacions de fang i pluja. En un comunicat al web oficial, el Dakar ha anunciat que es cancel·la la novena etapa, que s’havia de recórrer aquest dilluns i creuava la frontera entre Bolívia i Argentina. La decisió es justifica en base a “les difícils condicions meteorològiques a la regió” dels últims dies. Paral·lelament, l’etapa coincideix amb una jornada nacional de protestes a Bolívia que podria haver comportar el tall de carreteres i camins.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies