La mona de Pasqua: tradició i negoci

Laura Roig

La Mona de Pasqua és la dolça protagonista de setmana santa. Des del segle XVIII és un símbol de Quaresma que els padrins regalen als nens. A l’inici de la tradició, es regalava un pa dolç amb ous de gallina cuits. Segons explica Joan Amades al Costumari català, la recepta és coneguda des del segle XV i no portava xocolata. El pas dels anys i les noves tendències han portat canvis i actualment hi ha una gran varietat de receptes. En seria un exemple la següent fórmula del pastisser Eric Ortuño, xef pastisser de l’escola Hoffman de Barcelona.

La Mona de Pasqua és la dolça protagonista de diumenge i dilluns de Pasqua, i també ho és de moltes pastisseries. Juntament amb el tortell de reis o el de Sant Antoni, és un dels pastissos més comprat durant l’any i es podria considerar un gran negoci d’aquests festius que, any rere any, mou molts diners i creix contínuament. És un element viu i en constant evolució.

poy

Fotografia de Mones de Pasqua del segle passat a la pastisseria Font: Pastisseria Poy

Els obradors de les pastisseries artesanes de Catalunya ja estan treballant per enllestir les mones que es posaran a la venda per aquesta Pasqua. Cada any hi ha molta demanda i es calcula que cada família catalana es gasta entre 40 i 50 euros de mitjana.

Fins i tot, des de fa pocs anys, les figures de xocolata digitals han arribat a les pastisseries de casa nostra, mitjançant la impressió 3D. Aquesta eina ofereix mones creatives que fan realitat qualsevol desig de figura. Aquestes, tenen preus més elevats.

El mestre pastisser Albert Poy, de la reconeguda Pastisseria Poy de Reus, explica que els set dies de setmana santa es genera una facturació equivalent al 15-20% de la facturació anual, depenent de la demanda. Considera, però també, que “cal tenir en compte la necessitat de duplicar plantilla d’empleats, consum elèctric… per aconseguir elaborar les mones d’una manera totalment artesana”. Marc Muñoz, pastisser de la Pastisseria Canal, comenta que en el seu negoci l’impacte econòmic representa entre un 3 i un 5 % de la facturació anual. “La demanda és força regular cada any i fluctua depenent de com cau. Enguany com que l’endemà és Sant Jordi, és una incògnita com respondrà la gent”.

Albert Poy especula que anualment venen unes 2000 mones, que transformen uns 700 quilos de xocolata i que “la previsió d’aquesta setmana santa és optimista”. Espera incrementar les quantitats tot i que assegura que per ells el més important és “donar un servei de qualitat i no sobrepassar la nostra capacitat d’elaborar mones amb l’estàndard de qualitat que ens autoexigim”. Marc Muñoz explica que “des d’ous menuts per posar a sobre el pastís fins a peces de xocolata molt elaborades en fem més de 5000”. El mestre Albert assegura que s’ha de tenir molta cura amb la frescor del pastís: “cap de les mones que servim, en el moment de recepcionar-les el client, té més de 12 hores”.

Mones de pasqua 2019 FONT: BacoyBoca

Mones de pasqua 2019
FONT: BacoyBoca

Segons les tendències, la mona està condicionada a les modes comercials i sempre tenen èxit aquells temes i personatges més populars del món infantil. Marc Muñoz opina que aquest any “les més venudes enguany creiem que seran les del Avengers, Fortnite i Star Wars i les clàssiques de Frozen o la Patrulla Canina”.

Tot apunta que aquest any 2019 el costum triomfarà una vegada més i les pastisseries tornaran a ser les mares d’una de les tradicions més arrelades de setmana santa.

 

Read more

Comença el Mundial de Hockey sobre gel femení

Comença la dinovena edició del Mundial Femení de Hockey sobre gel a Finlàndia. Des del 1920 s’organitza anualment el Campionat Mundial d’aquest esport, organitzat per la Federació Internacional de Hockey sobre Gel i, des de 1990, se’n fa el torneig femení. Espoo, la costa sud del país, a l’oest de Helsinki, serà l’escenari d’aquesta edició fins el proper dia 14.

Deu equips són els que competiran, coincidint tots ells amb els deu que seran convidats als Jocs Olímpics d’hivern de Pequín 2022: Alemanya, Canadà, Estats Units, Finlandia, França, Japó, República Txeca, Rússia, Bèlgica i Suïssa.

BANDERESL’esport rei de Finlàndia

El hockey sobre gel és l’esport més popular a Finlàndia i aquest any el país espera guanyar a casa el mundial. Els aficionats recolzen el seu equip perquè jugui al màxim, sobretot, en els dos partits contra EEUU i Canadà, els equips que més edicions passades han guanyat. “Aquest any Finlàndia té moltes possibilitats de ser una sèrie contrincant” afirma Tuula Puputti, directora general de la Selecció de Finlàndia.

Un fet que no s’ha de subestimar és que ara el govern finlandès dona suport econòmicament a les jugadores d’aquest esport. Després de les Olimpíades del 2018 el Ministeri d’Educació i Cultura va atorgar a cada una de les jugadores de la Selecció Finlandesa una beca de 10.000 euros per fer front als costos de subsistència als entrenaments.

Des d’ahir fins el dia 14, es jugaran tots els partits, en el següent calendari. Seguirem atents dels resultats.

FOTO PARTITS

Read more

TORNA EL SOPAR INTERGENERACIONAL DE PERIODISME

El dia 11 d’abril es celebrarà una trobada intergeneracional de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, en la que conviuran els quatre cursos que estudien actualment la carrera. Els estudiants de la generació de quart han proposat l’esdeveniment, ja que ells varen viure-ho al 2015 quan van entrar a la universitat. Aquell any es va celebrar el sopar intergeneracional per a recaptar diners pel projecte Hemisfèria: un projecte periodístic català que explica el que passa arreu del món des d’allà on passa, “responent a les necessitats de les persones i no a la dels Estats”. Ara, aquests futurs periodistes que aquest ja acaben la carrera, han volgut proposar la idea per reviure l’experiència abans de marxar.

A més a més dels alumnes de quart, tres o quatre estudiants de cada classe, duen a terme l’organització i els preparatius i són qui s’encarreguen de difondre la informació i captar els companys de cada curs. “Es fa amb la idea de connectar les generacions de periodisme, perquè quan surtis no aniràs només amb els del teu curs. Et trobaràs amb gent molt diversa”, assegura Irene Riart, una de les coordinadores de tercer. El sopar s’organitzarà amb l’objectiu que la gent no s’assegui al voltant dels seus companys habituals, sinó que als respectius costats hi hagi alumnes d’altres classes que, en principi, no coneixi. “Potser es creen relacions que ens poden servir per a quan sortim de la universitat o inclús per respondre preguntes que desconeixem d’assignatures o d’altres cursos”.

El sopar serà a les 21h a la Plaça Gutenberg. Els alumnes que vulguin participar-hi han de pagar tres euros i se’ls oferirà begudes, pica pica, jocs i festa. En tant al sopar, cadascú portarà alguna cosa per a poder compartir un àpat conjunt. La Irene comenta que es volia celebrar setmanes més tard però al venir la Festa Major de la Pompeu Fabra, s’ha hagut de fer ara, i que per això hi ha hagut poc temps per a preparar-ho. La idea és que cadascú porti de casa el millor que pugui, sense dependre de ningú, per a poder tenir «menjar variat».

MAPAPLAÇAIMG-2703

Les instruccions que han difós els organitzadors mitjançant Whatsapp indiquen que tots aquells que vulguin participar han d’omplir el formulari que adjunten i seleccionar el mètode de pagament. Per facilitar-ho, han permès l’opció de pagar-ho en efectiu, una setmana abans, o pagar-ho amb les eines de Bizum o Verse, si és més tard. El DNI o el Carnet de la UPF serà necessari per a entrar al recinte, el qual estarà vigilat i controlat per un empleat de seguretat.

 

La Universitat en teoria tanca a les 22:00h però els ha facilitat dues hores més, i l’estona que calgui per a recollir. De moment hi ha unes vuitanta persones apuntades i s’esperen que siguin moltes més! Apunteu-vos, serà una bona experiència!

 

Read more

Presó permanent en joc

Laura Roig

Noves notícies (com aquesta del diari ABC, o aquesta altra de La Sexta sobre un estudi recent del cas) ens recorden que el cas de l’assassinat de Diana Quer no està resolt. I que, de fet, no ho estarà fins a l’estiu.

El succés ha sigut punt de mira per experts, mitjans i ciutadans, des que va ocórrer l’estiu de 2016. Diana va estar desapareguda durant un llarg període de temps fins que van trobar el seu cadàver el dia 31 de desembre de 2017. En el següent enllaç, El País va fer una cronologia del succés. La investigació segueix oberta i pendent de resolució final, i hi ha hagut fortes campanyes per a demanar presó permanent revisable a l’assassí de Diana i arran d’això, moltes d’altres perquè es mantingui.

Què és la presó permanent revisable?

La presó permanent revisable és la màxima pena privativa de llibertat que contempla el Codi Penal espanyol, quan va entrar en vigor l’any 2015. Comporta el compliment íntegre d’entre 25 i 35 anys de presó, depenent del tipus de delicte. És aplicable en els assassinats que presentin una circumstància agreujant específica. En el següent infografia, els supòsits perquè pugui aplicar-se la condemna:infor

 

Per què l’assassí de Diana Quer no està complint aquesta pena?

Els fets, l’estiu del 2016, van reobrir debat que enfronta partidaris i contraris de la presó permanent revisable. Hi ha molta oposició a la pena, ja que la consideren contradictòria amb la Constitució en tant a articles que prohibeixen les penes inhumanes, que són contràries a la privació de llibertat o que defensen el dret a la resocialització. El pare de la víctima, Juan Carlos Quer, lidera la reivindicació perquè no s’aboleixi la presó permanent revisable i perquè protegeixi els drets de la dona davant dels violadors.

Les suposicions especulen que Diana Quer va ser violada i assassinada, encara que la víctima no sigui vulnerable. Pedro Víctor de Bernardo Riaza, advocat de la mare de la jove, explica que: “Els requisits per a l’aplicació de la pena de presó permanent revisable en el cas de Diana és que hi hagués una agressió sexual prèvia a l’assassinat, d’acord amb l’article 140 del Codi Penal”.

Les suposicions avui dia, tal com defensa la família i el fiscal, és que sí que la va violar, i que després va dipositar el cos a un pou de 10 metres de profunditat. Per tant, relacionant-ho amb els requisits abans esmentats per la presó permanent revisable, José Enrique Abuín, l’assassí, hauria de ser condemnat amb aquesta. No es coneixen encara com serà l’estratègia de la seva defensa però el fet es resoldrà en pròximes resolucions, aquest estiu vinent, ja que assegurar-se si hi va haver una agressió sexual prèvia és determinant.

Ara mateix, l’escrit d’acusació remès a l’Audiència Provincial de A Corunya, el fiscal sol·licita presó permanent per assassinat, una pena de vint anys de presó i inhabilitació absoluta durant el temps de la condemna per delicte de detenció il·legal, i 12 anys de presó per agressió sexual.

Plataformes per mantenir la pena

La Plataforma para la No Derogación de la Prisión Permanente Revisable l’encapçala Juan Carlos Quer, pare de Diana, i compta amb el suport de les famílies d’altres víctimes com Mari Luz Cortés, Marta del Castillo, Sandra Palo i Yeremi Vargas. A principis de 2018 va impulsar una recollida de firmes en contra la seva derogació a través de la web Change.org per construir una societat més segura, justa i solidària. Més de 2,8 milions de persones han firmat la petició.

La presó permanent revisable no és una pena inhumana, inhumans són els individus que cometen aquests crims”, assegura Juan Carlos Quer. L’home només demana que hi hagi justícia, una condemna ajustada, i sentit comú, i ha assegurat que són famílies marcades de per vida i que l’única pena perpètua és la que sempre portaran ells a dins.  Si voleu veure l’entrevista que va emetre Risto, al pare de Diana Quer, teniu el següent enllaç.

Seguirem pendents de les pròximes resolucions.

Read more

La visió de quatre valencians, estudiants de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre l’avanç de les eleccions

Laura Roig.- Ximo Puig va anunciar dilluns que avançaria les eleccions autonòmiques, fent-les coincidir amb les generals, al dia 28 d’abril. És la primera vegada que un president valencià usa la potestat per convocar eleccions, des que ho pot fer amb la reforma de l’estatut aprovada l’any 2006. Encara que el president del País Valencià assegura que és un pas “arriscat”, argumenta que serà útil per “enfortir l’autogovern i consolidar els drets dels valencians per equiparar-los amb les nacionalitats històriques”.

Els seus principals objectius són augmentar el percentatge de participació i beneficiar-se que les enquestes són favorables al PSOE per aturar l’extrema dreta. Per una banda, doncs, compte amb el suport de Podem i de Pedro Sánchez, però per l’altra, amb la resistència de Compromís. Mònica Oltra és contrària a l’avançament electoral ja que opina que l’obra del govern quedarà diluïda en una campanya centrada en temes d’àmbit estatal. Segons el que va informar, ha sigut la primera decisió que es pren “sense unanimitat” entre els tres socis que formen el govern.

Aquests són els motius del president, l’oposició i les conseqüències que podrà tenir la seva decisió. Ara, anem a veure què en pensen quatre valencians, estudiants de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre aquest avanç de les eleccions. Com es veu des de la mirada dels joves? Clica la fotografia i ho llegiràs amb el mapa interactiu.

laura1

 

Read more

La gala dels Oscar

La cerimònia de la nit més màgica de Hollywood: punt de mira des dels mitjans

Queen va arrancar la celebració cantant temes llegendaris del món de la música com “We are the Champions”. Javier Bardem va emetre un emotiu discurs en espanyol després d’entregar el premi que li corresponia, i Spike Lee, premiat a millor guió adaptat, va fer un reivindicatiu missatge en tant a les eleccions presidencials. Keggan-Michael Key va arribar a l’escenari des de les altures com Mary Poppins i Lady Gaga i Bradley Cooper van rebre una allau d’aplaudiments després de la seva actuació “Shallow” després de rebre l’estàtua a la millor cançó original.


Aquests són alguns exemples del que la gala va oferir a l’espectador. El Dolby Theater de Los Ángeles va ser escenari, diumenge, de l’entrega dels principals honors de la indústria del cinema. Cada edició deixa multitud de moments inoblidables però sempre s’ha qüestionat, des de la mirada de l’espectador i els crítics, el show i la manera d’entregar aquests premis. Mitjans del nostre país i també americans han analitzat a fons la cerimònia. Malgrat els esforços dels organitzadors, tots coincideixen amb el mateix:

Uns Oscar de mínims” o “Els Oscar del caos: improvisats i sense presentador”, foren dos d’alguns dels titulars del diari Ara. Mònica Planas, amb el primer article, assegura que la gala va ser molt “pobra” i que haurien de fer un plantejament per les futures edicions. En el segon, Xavi Serra es qüestiona la politització dels premis i la seva pèrdua de rellevància cultural.

ARA

Premis Oscar 2019: ¿Una gala de Serie B?” és el títol d’un dels articles de La Vanguardia en què el mitjà assegura que hi va haver “menys humor, menys ironia”. És cert que el que es volia era mantenir viva l’audiència i que fos quelcom dinàmic, i el diari espanyol ho corrobora amb què la festa “va durar quaranta minuts menys de l’habitual”.

lavang

Sense presentador ni guió: així es fa una de les pitjors gales dels Oscar”. Aquest fou el titular d’El País. “Hi va haver 199 minuts de badalls”. El mitjà parla de l’absència de presentador i la presència d’una veu en off a la celebració, que la feia més “avorrida”. Assegura que no hi va haver vídeos en pantalla, ni acudits, ni grans moments memorables, i que es va viure “una mera entrega de premis com qui reparteix pizzes”.

el pais

The Oscars and the Illusion of Perfect Representation”, del New York Times, és un article on l’autor es pregunta com un espectacle que festiva el millor del cicle cinematogràfic pot ser “pla, incòmode” i pot tenir moments avorrits sobre els quals ni l’acadèmia ni els productors “tenen gaire control”.

il

De fet, Los Angeles Times va publicar un article assegurant que augmentà el ràting del programa aquest any, però que segueix “sent molt baix”, davant la capacitat d’audiència que podria arribar a captar una gala així.

Així doncs, com es pot observar, els periodistes han extret la seva mirada crítica i han convergit en què pensar en com es podria millorar la celebració del cinema podria ser una reflexió important de L’Acadèmia, a les pròximes edicions.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies