Barcelona estudia implementar les parades de bus antiassetjament

Cada vegada més ciutats se sumen a la mesura, que té com a objectiu augmentar la seguretat de les dones que tornen soles a casa de nit.

L’Ajuntament de Barcelona planeja instaurar una mesura que permetrà sol·licitar a les dones que viatgin en el Bus Nit que el conductor pugui aturar-se entre parades amb l’objectiu de deixar-les més a prop de la seva destinació. D’aquesta manera, es pretén reduir el recorregut que han de fer soles per reduir al mínim la possibilitat de que siguin víctimes d’una agressió sexual. La mesura ja ha estat aprovada a altres ciutats com Bilbao i Terrassa. L’Ajuntament ja ha anunciat que està estudiant els plans ja implantats en altres ciutats per a poder crear i posar en marxa el seu propi.

Terrassa ha estat el primer municipi català en aprovar el projecte del bus antiassetjament. La proposta, presentada per la CUP, va ser aprovada en el ple municipal i  amb el suport de la majoria de partits polítics excepte el PP, que s’hi va abstenir.

L’aprovació ha estat rebuda amb bons ulls per les usuàries de busos nocturns, ja que consideren que els farà estar més tranquil·les quan hagin de tornar a casa. Aquest és el cas de la Sandra, una estudiant universitària que viu a Terrassa, i que sovint utilitza el bus nocturn:

Per la seva banda, la Irene, una estudiant de Batxillerat de Barcelona, considera que la mesura és molt positiva, i espera que també acabi sent una realitat a la capital catalana:

Els orígens de la iniciativa es troben a França, interessada en trobar fòrmules que ajudessin a protegir les dones que viatgen en transport públic. Des de fa mesos, l’ajuntament de la ciutat de Nantes ja permet que les dones puguin baixar del bus fora de les parades reglamentàries. Bordeus i París han adoptat també la mesura. El País Basc va ser el primer en seguir l’exemple de França. A Bilbao, San Sebastià i Vitòria les dones que baixin en parades allunyades del seu destí o mal il·luminades, podran demanar que l’autobus s’aturi més a prop de la seva destinació.

Barcelona no és l’única que, seguint el camí de Terrassa, París o Bilbao,  s’està plantejant instaurar la petició d’aturar el bus entre parades com a mesura contra l’assetjament. Altres ciutats de l’estat espanyol com València també estudien aquesta possibilitat. En canvi, l’Ajuntament de Madrid considera que en el seu cas no és necessari, ja que des de l’Àrea de Mobilitat i Mediambient de l’Ajuntament de Madrid no s’ha detectat cap problema d’inseguretat a les vies d’autobus nocturnes.

 

Read more

Oxfam Intermón denuncia que la riquesa extrema se sustenta gràcies al treball precari

Les xifres presentades en el darrer informe d’Oxfam Intermón  presentat el passat dilluns 22 de gener evidencien les profundes desigualtats entre rics i pobres que continuen existint a nivell mundial. Unes desigualtats que no només s’han mantingut, sinó que han augmentat en els darrers anys. L’any passat el 82% de la riquesa generada va anar a parar a mans de l’1% de la població mundial, mentre que la riquesa de més del 50% no va augmentar gens.

L’informe, presentat en el marc de Fòrum Econòmic Mundial a Davos sota el nom “Premiar el treball, no la riquesa”, destaca les condicions precàries en que ha de treballar una gran part de la població mundial mentre els més poderosos segueixen enriquint-se. Per aturar aquesta situació, Oxfam Intermón  demana construir una economia per als treballadors, i no per als més rics i poderosos, que acabi amb aquestes desigualtats.

Oxfam també destaca que, malauradament, el fet de tenir treball no és sinònim de prosperitat econòmica. L’Organització Mundial del Treball (OIT) estima que una de cada tres persones amb treball en països emergents o en vies de desenvolupament continua vivivint en la pobresa, una situació que continua augmentant en l’actualitat. La OIT calcula que 40 milions de persones continuaven treballant com esclaus l’any 2016. Molts d’aquests treballadors foçats treballen produint els productes, la roba i els aliments que es consumeixen als països del primer món. Els llocs de treball de mà d’obra barata són sovint ocupats per dones que treballen a canvi de sous miserables i sense que es respectin els sus drets fonamentals.

Mentre que les dones ocupen majoritàriament llocs de treball precaris, la majoria de milmillonaris són homes

Per a acabar amb la crisi de desigualtat Oxfam assenyala que és necessari que tots els treballadors i treballadores del món gaudeixin de salaris dignes. Per aquest motiu, els governs han de jugar un paper clau: afavorir la creació d’un sistema que doni lloc a una societat més igualitària on es doni prioritat als treballadors, en lloc de governar per als més rics i poderosos.

 

L’informe d’Oxfam a Espanya: la recuperació econòmica no arriba a tothom

Oxfam Intermón ha presentat també l’informe “Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d’una minoria”, centrat en la situació econòmica i laboral d’Espanya. Oxfam critica que la recuperació econòmica després de la crisi ha afavorit quatre vegades més als més rics que als més pobres.  Així, el repartiment de la riquesa va seguir la tendència mundial: un 40% de la riquesa creada va anar per al 1% més ric, mentre que el  50% més pobre es va haver de repartir un 7% de la riquesa.

La precarietat laboral a Espanyat afecta especialment a dones i joves. Les dones són les més afectades pels contractes temporals, i cobren de mitjana un 20% menys que es seus companys de feina en el mateix lloc de treball. Pel que fa als joves, el seu futur quan s’incorporen al món laboral és totalment incert. Sovint, han de treballar en ocupacions precàries, parcials i mal pagades, sense perspectives de que la seva situació millori en un futur.

Malgrat la recuperació econòmica, Espanya continua sent una societat més desigual que al començament de la crisi, on la pobresa econòmica està augmentant.

Oxfam exposa que el principal culpable de la desigualtat a Espanya és un sistema fiscal injust. “A Espanya es recapta poc i de manera injusta, ja que els més pobres suporten un pes desproporcionat dels impostos, sobretot indirectes, i perceben moltes menys transferències socials”, es declara a  l’informe. Assenyala també el fet de que les grans fortunes amaguen l’equivalent al 12% del producte interior brut espanyol en paraïsos fiscals.

Davant els resultats de l’informe, Oxfam demana al Govern espanyol l’aplicació d’algunes mesures que contribueixin a reduir les desigualtats i a acabar amb la precarietat laboral. Algunes de les propostes de l’organització són l’augment del salari mínim interprofessional, que hauria de situar-se al voltant dels 1.000€ l’any 2020, establir escales salarials justes per normativa estatal en les que el salari més alt no superi més de vint vegades el salari més baix, o promoure una contractació pública que no incrementi la precarietat i la desigualtat entre salaris, ni entre homes i dones. En el terreny fiscal, demanen augmentar l’efectivitat del sistema fiscal espanyol i fer tributar més als rics que no pas als més pobres.

Read more

La vaga d’examinadors de Trànsit continuarà per sisè mes consecutiu

“Ja m’han anul·lat l’examen de conduir tres vegades. Porto des de setembre intentant examinar-me”.  Aquest és el cas de la Laura Trius, una estudiant universitària que ha vist com es cancel·lava el seu examen per obtenir el permís B de conduir en repetides ocasions. Com ella, milers d’alumnes d’autoescoles estan patint les conseqüències del conflicte entre els examinadors de Trànsit i la DGT (Direcció General de Trànsit). Segons la base de dades de la DGT, des de juny, mes en que s’inicia la vaga, fins a l’octubre, s’han expedit un total de 16.190 permisos del tipus B a nous conductors, gairebé la meitat que en els mesos anteriors. De gener a maig el nombre d’expedicions a nous conductors va ser de 31.186. Està previst que la vaga continuï durant el proper mes de desembre.

Senyal d'un cotxe d'autoescola. //Flickr Circula Seguro

Senyal d’un cotxe d’autoescola. //Flickr Circula Seguro

El conflicte entre DGT i els examinadors també ha afectat econòmicament a les autoescoles. José Miguel Báez, president de la Confederació Nacional d’Autoescoles, ha denunciat que el conflicte ha provocat el tancament de molts centres. Per aquest motiu, exigeixen un canvi en el model de gestió d’exàmens: “Hi ha molts exemples de països que garanteixen l’eficàcia del servei públic, sense dependre dels examinadors de l’Administració.”

Les desavinences entre la DGT i els examinadors encara semblen lluny de solucionar-se. Asextra, l’Associació d’Examinadors de Trànsit, demana un augment de la plantilla d’examinadors per reduir la seva càrrega del treball, i la implementació d’un complement salarial de 250 euros, una mesura que la DGT va prometre l’any 2015 i que encara no ha aplicat. Per la seva banda, la DGT ha proposat una contraoferta a les demandes dels examinadors que ha estat rebutjada pel comitè de vaga.

Per ara, després de tres exàmens anul·lats, la Laura té programat un nou examen per dijous. Com les aturades oficials es produeixen els dilluns, dimarts i dimecres, tot apunta a que no tindrà problemes per a examinar-se. “Espero que aquesta vegada no m’anul·lin l’examen, tot i que no descarto res”, explica.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies