‘Indestructibles’, la mirada més humana de Xavier Aldekoa

Laura Cercós Tuset (@cercos_tuset)

Àfrica és sovint un continent oblidat pels mitjans de comunicació i bàsicament totes les informacions que ens arriben són negatives i victimitzen les seves societats. Una mirada totalment oposada a tot això és la de Xavier Aldekoa en el seu nou llibre Indestructibles (2019). Després de quinze anys cobrint diversos conflictes i temes socials a l’Àfrica, el periodista aconsegueix parlar de les persones que viuen al continent amb totes les seves cares, més enllà de la imatge estereotipada que tenim des d’occident.

Aldekoa va presentar el seu llibre al CCCB la setmana passada amb la immillorable companyia de la periodista Rosa Maria Calaf. Conversant sobre l’ofici de corresponsal, Aldekoa va voler destacar la part bona que Àfrica no ocupi un gran espai en els mitjans de comunicació. «Perd l’interès dels mitjans perquè té menys impacte en Occident, però això també et dóna més temps»

WhatsApp Image 2019-04-12 at 11.12.46

Precisament el temps és un dels pilars que assegura que li han permès treure aquestes històries a la llum. «Amb el temps, el millor que et pot passar és que et tornis invisible i totes aquestes històries comencin a sortir», diu Aldekoa. Això li ha permès escriure un llibre centrat en històries personals, més enllà de les ferides – físiques o no – que arrossegaven els seus personatges. «Volia mostrar que no tots els africans són víctimes», assegurava el periodista, «i fer-ho a través de les emocions, les passions… totes aquestes petites coses ens apropen a Àfrica».

Aquí és on passen les diferents històries que trobareu al llibre:

Durant la presentació, però, va sorgir diversos cops entre el públic el dubte de com és possible aportar una mirada sobre les històries de l’Àfrica deixant de banda els privilegis de l’home blanc. Aldekoa va admetre que sempre té present aquesta situació i que ell, en cap cas, intenta mai «donar veu als africans, perquè ells ja en tenen. Som nosaltres que no els escoltem».

«Indestructibles» és una nova mostra de periodisme literari que dignifica una professió molts cops degradada. Per Aldekoa, és una eina vàlida per traslladar el lector a una altra realitat. «La bellesa de les paraules és una forma de dignificar allò ocorregut, per més horrible que sigui».

Captura

Fes clic a la imatge i desplaçat sobre les portades per saber-ne més.

Read more

Comprar, llogar o… cohabitar?

Laura Cercós.- Amb la crisi, l’accés a l’habitatge es va convertir en un maldecap per moltes famílies. L’augment de l’atur va fer que molts lloguers o hipoteques es tornessin inassolibles i moltes persones acabessin al carrer.

Deu anys després, però, la situació no ha millorat massa. Es calcula que diàriament es produeixen prop de 20 desnonaments a Barcelona, la gran majoria ara per impagament de lloguer. No és d’estranyar tenint en compte el que costa llogar un pis a la ciutat comtal.

PREU LLOGUER

Fes clic en aquest interactiu per conèixer els preus a cada districte.

La venda de pisos segueix els mateixos esquemes. Els preus als districtes oscil·len entre els 2.400 i 5.300 € el metre quadrat.

 

PREU VENDA

En aquest interactiu podeu consultar el preu de la venda d’habitatge en cada districte.

Molts moviments socials pel dret a l’habitatge denuncien pràctiques especulatives en el mercat immobiliari i diuen que es tracta del fenomen de la gentrificació.

GENTRIFICACIÓ | Gran enciclopèdia catalana
gentrification (en)
f Geografia

Procés pel qual els centres degradats o algun sector de les ciutats són rehabilitats.
Moltes vegades els centres degradats corresponen als centres històrics, els quals han experimentat un estat d’empitjorament continu de manera que finalment només hi resideixen bàsicament grups socials marginals. Hom procedeix a recuperar-los mitjançant un procés de reinstal.lació dels grups marginals i rehabilitant l’espai físic; posteriorment s’hi instal·len grups socials de classe mitjana i, finalment, de classe alta. Aquest procés es dóna també en àrees deshabitades obsoletes, com les industrials ferroviàries o portuàries, com és el cas dels docks de Londres.

Altres opcions: l’habitatge en cessió d’ús

Darrerament arreu de Barcelona estan apareixent altres iniciatives que no entren en la lògica de vendre o comprar. Es diu habitatge en cessió d’ús i consisteix en construir un habitatge a partir d’una cooperativa per fer-lo servir, no per vendre ni especular. Les mateixes sòcies que el creen en seran les usuàries.

Aquesta idea l’ha posat en pràctica la Cooperativa La Borda, que està ultimant els detalls del seu edifici al barri de la Bordeta. Ara per ara ja viu gent en aquest bloc fet principalment de fusta que té diversos espais comuns per crear una vida més comunitària.

la borda

Les sòcies de la cooperativa planten la primera fusta de l’edifici del carrer Constitució, el 17 de febrer de 2017. (Font: laborda.coop)

La Maria és forma part d’aquest projecte des dels seus inicis. Així són les persones que conformen La Borda i els motius pels quals van decidir construir aquest edifici:

Tot i això, portar endavant aquesta idea els ha dut molta feina:

Una de les màximes principals del projecte és construir una vida en comunitat. Per això aquest edifici, que ja és especial pels materials amb què està construït, compta també amb espais únics per assolir aquests objectius:

En definitiva, una opció nova que desafia la lògica de llogar o comprar, però que alhora és, ara per ara, minoritària. La Borda és una de les poques cooperatives que ha aconseguit fer d’aquesta utopia una realitat. Veurem si és una idea que acaba consolidant-se.

Read more

El Sant Andreu obre les portes del futbol als refugiats

Laura Cercós (@cercos_tuset)// Oriol Jové (@OriolJove), Tomàs Garcia (@TomasGE98) i Elena Santín (@santinmelena)

No parlen tots el mateix idioma, ni vénen del mateix lloc, però tot i això s’entenen i comparteixen una passió: el futbol. Cada dimecres al matí, diversos refugiats a Barcelona es troben al Narcís Sala, el camp de la UE Sant Andreu, per jugar entre ells. Es tracta d’una iniciativa impulsada pel club, BarcelonaActua i Proactiva OpenArms que pretén fer una tasca d’inclusió social a través de l’esport.

La idea va sortir de l’Hug López, voluntari de BarcelonaActua i soci del Sant Andreu. Com a professor de castellà a la fundació es va donar que a molts dels refugiats els agradava el futbol. Així és com va decidir proposar al president del club que obrissin el camp del Sant Andreu per a poder-hi jugar.

Des de llavors, han jugat al Narcís Sala cada dimecres on, més que competir, han aconseguit crear cohesió i cooperar entre ells. Un gran mèrit tenint en compte que no tots comparteixen cultura i idioma, i potser fa pocs mesos que es coneixen. BarcelonaActua, la fundació impulsora del projecte, ja celebra les fites aconseguides. Dedicada a cobrir les necessitats socials dels col·lectius més vulnerables de la ciutat, aquesta fundació treballa amb les persones refugiades i els migrants de la mà de ProActiva Open Arms

Laia Serrano, fundadora de BarcelonaActua, destaca especialment el paper del futbol per fer la seva tasca:

Des del club, han estat oberts sempre a col·laborar amb les iniciatives socials. Saben la gran importància que té el futbol per ser un exemple per l’afició i la força que té per millorar la vida d’aquells qui ho necessiten. Manuel Camino, president de la UE Sant Andreu, explica perquè el futbol és precisament el millor esport per un projecte com aquest:

Tot i no venir del mateix país, molts dels joves que juguen els dimecres al Narcís Sala comparteixen històries similars: per alguna causa major van haver d’abandonar el seu país, fer molts kilòmetres en mans de màfies fins a arribar finalment a Barcelona, una ciutat lluny de casa seva i dels seus. Aquesta és la història de l’Abdul Karim:

Arribar no els ha estat fàcil, però a Barcelona tampoc tenen una vida fàcil. Com comentava Laia Serrano, mentre no aconsegueixen una feina i trobar un hobby a practicar, tenen moltes estones lliures. Per això, iniciatives com les del Sant Andreu, són tan importants en el seu dia a dia. El Moussa explica per què li agrada tant jugar a futbol:

Aquesta iniciativa demostra la gran implicació del Sant Andreu en temes socials. I no és el primer cop que aquest club demostra la seva cara més solidària. Com explica el seu president Manuel Camino, en una altra ocasió ja van col·laborar amb ProActiva OpenArms i Òscar Camps, el seu fundador:

Fins el dia d’avui, els partits de futbol dels refugiats al Narcís Sala són el màxim exponent de solidaritat de la UE Sant Andreu. Aquí és on han aconseguit crear un oasi per aquestes persones que han fugit del malson. Per sort, ells han anat a parar a un refugi on es respira amabilitat, integració i, en definitiva, la millor expressió del veritable futbol.

 

 

Read more

Per què fan vaga els treballadors del metro?

Un any més, les innovacions tecnològiques del Mobile World Congress venen de la mà de les protestes socials dels treballadors barcelonins. L’edició del 2019 ve marcada per la vaga de metro convocada per tots els dies que dura el congrés i amb aturades parcials al matí, a la tarda i al vespre.

Imatge amb els intervals de pas dels trens a metro

Els serveis mínims durant les aturades fan que el temps màxim d’espera sigui de 31 minuts.

Tot i la previsió per evitar situacions greus entre els passatgers, ja al primer dia de vaga s’han vist grans aglomeracions i, segons la direcció de TMB, s’ha hagut de regular l’accés en certes estacions.

Què reivindiquen els treballadors del metro?

Les protestes dels treballadors de TMB d’aquest any sorgeixen sobretot per la crisi de l’amiant. L’octubre del 2018 es va saber que alguns dels combois de metro més antics contenien aquest material perjudicial per la salut. De moment, TMB ha anunciat que hi ha fins a 20 treballadors del metro afectats per l’exposició a l’amianttot i que el comité d’empresa assegura que n’hi ha més i que, fins i tot, un extreballador ha mort per fibrosi relacionada amb l’amiant.

A més, la vaga pel Mobile World Congress 2019 també té altres motius més intemporals com l’oposició als darrers acomiadaments que consideren improcedents. La denúncia dels treballadors d’aquest fet no és cosa nova i ha sigut causa de vagues en els darrers anys.

La història de les vagues del metro durant el Mobile

El Mobile World Congress va arribar a Barcelona el 2006, però no ha estat fins als darrers anys que ha adquirit més ressó internacional. D’aquí que sigui un període que els transports han aprofitat per fer les seves reivindicacions laborals.

timeline

Fes clic i consulta la història de les vagues de transport públic durant el Mobile!

 

Altres reivindicacions socials durant el Mobile

Els treballadors del metro no són els únics que han utilitzat els dies del MWC per fer sentir les seves reivindicacions.

protestes

Fes clic a la imatge i coneix les altres protestes durant el MWC!

Read more

Qui són els nous Fiscals de l’Estat en el judici pel procés?

Laura Cercós Tuset (@cercos_tuset)

Aquesta setmana, al Tribunal Suprem, ja no seran Javier Zaragoza i Fidel Cadena els fiscals encarregats d’interrogar els líders independentistes. Consuelo Madrigal i Jaime Moreno agafen el relleu en l’interrogatori dels líders independentistes.

Els primers interrogats aquesta setmana són Jordi Turull, exconseller de la Presidència, i Raül Romeva, exconseller d’Exteriors. Tot i això, només Turull ha admès preguntes de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat. Per la seva banda, l’interrogatori de Raül Romeva es limita a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde, tal i com va fer Oriol Junqueras la setmana passada.

A què es deu aquest relleu?

L’acusasió de la Fiscalia de l’Estat contra els líders independentistes està defensada per quatre fiscals de la sala: Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. La setmana passada van intervenir-hi tant Zaragoza com Cadena, durant la fase de qüestions prèvies i en l’interrogatori de Joaquim Forn. Aquesta setmana s’estrenen en el judici del procés Madrigal i Moreno.

L’estratègia dels Fiscals de l’Estat consisteix en presentar-se per parelles a la Sala del Tribunal Suprem, interrogant diferents polítics cadascun. Com a fiscals de sala, aquesta alternança és habitual en els diferents judicis que tenen lloc al Tribunal Suprem.

fiscals

Consuelo Madrigal i Jaime Moreno prenen el relleu com a Fiscals de l’Estat en el Judici del Procés

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies