Premsa local i COVID-19: la gran paradoxa

Les audiències baten rècords enmig d’una pandèmia mundial però que situa moltes redaccions a la corda fluixa del finançament

Laura Polo, Laura Casserres, Joan Sánchez Ros

“Els catalans tenim un periodisme local potent, molt arrelat i amb molta varietat, i n’hem d’estar orgullosos”, afirma José Óscar Plaza, professor de periodisme local a la Universitat Pompeu Fabra. Un conjunt de televisions, ràdios, premsa impresa i digitals s’estén per tot el territori. 

“Podem trobar des de mitjans en els quals únicament hi treballa una persona fins a mitjans amb plantilles pròpies d’empreses mitjanes”, reconeix Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. “Tots ells han fet un esforç extraordinari durant el confinament per seguir fent arribar la informació a la ciutadania”, afirma.

Les redaccions d’arreu del país preparen protocols de desconfinament per tornar a ocupar poc a poc les taules buides i omplir-se altra vegada del soroll i les presses habituals. A mitjans de febrer, el Cugat Mèdia bullia amb els seus vint-i-cinc treballadors i totes les reunions de coordinació. A Balaguer Televisió els seus quatre periodistes s’organitzaven per no faltar a cap rodatge i feien torns de cap de setmana. A principis d’abril a cap de les dues redaccions hi havia ningú.

El carrer, des de casa

El teletreball ha sacsejat totes les professions, portant-les fins a límits inimaginables. El periodisme no n’és una excepció, però, com explicar el què passa fora des de dins? Rutines noves i canviants: buscant l’equilibri en un terreny de joc delimitat per l’exercici de servei públic, la necessitat de sortir al carrer com a professional i la responsabilitat de quedar-te a casa com a ciutadà.

El xoc va ser contundent. En un primer moment els mitjans van haver d’acotar la seva feina, enfocar-se a la part més nuclear i ampliant l’oferta a mesura que les circumstàncies ho han permès. El Diari de Girona ha hagut de reduir la seva versió impresa de la cinquantena de pàgines habituals a les trenta-dues, de les quals quinze o setze són sobre el coronavirus. “Les seccions han desaparegut pràcticament totes”, explica la periodista Laura Fanals. “També han caigut els suplements que fèiem, perquè des de l’aprovació del primer estat d’alarma hem centrat tots els nostres esforços en la cobertura de la COVID-19 a la província. Només mantenim Cultura i Esports que, tot i mantenir la capçalera òbviament acaben estan relacionats amb el mateix”, diu Fanals.

Al Cugat Mèdia inicialment van suprimir tota la programació i van centrar-se en fer informació mentre gestionaven l’accés als mitjans necessaris per oferir informació multimèdia. Responent a les necessitats de la població, paulatinament van començar a oferir entreteniment i, sobretot, a donar cobertura a les iniciatives que s’estaven donant a la ciutat. “Hem creat un vertical al web amb totes les activitats que els veïns i veïnes han estat oferint, des de pintura fins a sessions d’esport”, diu la seva directora Mònica Lablanca. “També hem llançat un nou programa de ràdio que explica la reinvenció dels comerços de la ciutat: has de saber que la teva botiga de sempre et pot portar el producte a casa si no necessites”.

Segons Plaza, les fonts i la flexibilitat derivada de tenir redaccions més petites ha jugat a favor dels mitjans locals, allunyats de la burocràcia dels d’abast territorial més gran. Tot i això, “en un poble o comarca has d’anar a buscar tu les notícies, no te les portarà ningú”. La proximitat amb els protagonistes ha facilitat la feina. “Ells coneixen les fonts i les fonts els coneixen a ells, han estat confinats gran part de la jornada i el contacte que hi ha hagut ha estat molt directe i fluid”, celebren des de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), que dóna suport a més de 420 mitjans digitals i impresos.  

El camí ascendent dels mitjans locals 

“S’ha de saber que abans de l’arribada dels grans mitjans hi van haver uns valents que es van jugar el coll perquè el català no quedés en l’oblit després del 39”, diu Plaza, qui també col·labora en diferents mitjans. Explica que Catalunya és molt peculiar pel que fa als mitjans locals si la comparem amb la resta de Comunitats Autònomes o amb països d’Europa. “Té un ecosistema de mitjans de proximitat molt potent fins al punt que dobla i triplica altres panorames comunicatius”. 

Durant el franquisme, als anys 60, la llengua catalana estava pràcticament prohibida en l’àmbit públic i quedava confinada a les llars. Aquesta situació va fer que apareguessin iniciatives públiques i privades que van derivar a mitjans de comunicació. Plaza admet que no es pot destriar la importància del periodisme local a Catalunya de la llengua: “Si el català no hagués estat perseguit, possiblement les iniciatives de periodisme local no haguessin estat tan potents”. 

Després dels anys més durs del franquisme, Catalunya es va convertir en terra d’acollida. I, amb l’aprovació de l’Estatut, el català es va regularitzar. “Les noves arribades no coneixen la llengua. Això va propiciar que els mitjans locals actuessin com a eix vertebrador d’aquest aprenentatge”. diu Plaza. Els mitjans locals havien començat a augmentar i guanyar importància. 

Una nova onada d’ERTOs

La varietat dels mitjans municipals també es reflecteix en la seva forma de finançament, que varia notablement de públics a privats. Mentre que hi ha una gran quantitat de ràdios locals de titularitat pública a Catalunya, la majoria de la premsa local és privada. Totes elles sense distinció històricament han hagut de fer equilibris per mantenir a flot la seva fràgil economia. L’arribada del coronavirus ha trencat aquest delicat equilibri.

Una part important dels ingressos dels mitjans privats són publicistes, però les empreses que s’anuncien en un mitjà local no poden aportar grans fortunes, són botigues familiars i empreses petites i mitjanes de la zona. El confinament ha causat la retirada per part de molts anunciants, reduint encara més aquesta font d’ingressos. És per això que, encara que se’ls ha girat molta feina de cop per una gran demanda d’informació municipal, en Ximo Rambla, del Setmanari l’Ebre, insisteix en què “l’ajuda que els fa falta durant aquesta crisi no són mans, sinó diners”.

Separats s’escriu tot junt

El periodisme local també ha hagut de recórrer als Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per fer poder contrarestar els efectes de la crisi actual. L’Observatori de la Comunicació de Catalunya ja alertava d’una nova onada d’ERTOs al sector de la comunicació a nivell Espanyol. Des del Col·legi de Periodistes adverteixen, però, que encara que ara els mitjans privats ja en noten els efectes immediats, les retallades que hauran de dur a terme les administracions també passaran factura als mitjans de titularitat pública, com ja va passar amb la crisi econòmica de l’última dècada, amb més de 13.000 acomiadaments. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s’ha mobilitzat per reclamar ajudes i evitar un augment la precarietat al món del periodisme arran de la crisi del coronavirus.

La pluralitat de mitjans i d’informacions s’uneix sota diferents paraigües com La Xarxa o AMIC que els posen en contacte i col·laboren econòmicament.  A més, també promouen l’intercanvi de notícies entre mitjans de comunicació i la col·laboració de recursos entre aquests.  “La col·laboració entre mitjans locals ens beneficia perquè hi ha moltes persones vinculades a més d’un municipi”, afirma Mònica Lablanca, de Cugat Mèdia. 

Durant la pandèmia AMIC ha creat un sistema d’informació constant i d’ajudes legals. “Si es trobaven algun problema podien acudir a nosaltres per trobar consells i compartir experiències amb altres mitjans amb la mateixa situació. És bo saber que no estàs sol”, diu Josep Ritort.

Per l’altra banda, La Xarxa ha ajudat als mitjans a adaptar-se i a descobrir nous formats per a treballar. “No han deixat de fer contingut de proximitat, s’han adaptat a les seves possibilitats”, diu Gabi Barragán. responsable de comunicació de La Xarxa. També han redactat mesures sanitàries per fer front a la COVID i que el desconfiament sigui el més segur possible per tots els periodistes.

Reptes tecnològics i reptes de futur

El panorama de comunicació local ha patit una forta sacsejada. Sobre la taula hi ha nous reptes, o més ben dit, els mateixos que abans de la pandèmia però ara més urgents que mai. El més immediat de tots la supervivència i un ventall d’ingressos que els permeti pujar la finestra cada matí. 

Però la COVID-19 també ha estat una oportunitat per aprendre a difondre els seus continguts per totes les finestres possibles. A Cugat Mèdia, per exemple, van activar canals de WhatsApp i de Telegram, quelcom que tenien planejat des de feia temps. “Vam activar una campanya perquè la gent estigués al cas de tota la informació i espais que estàvem oferint”, explica Lablanca, la seva directora. “Hem tingut una resposta enormement positiva”, diu.

Segons José Óscar Plaza, continuen creixent i és gràcies a Internet: “Ara tothom pot tenir un mitjà, només es necessita un ordinador i connexió a Internet”. Va ser a principi dels anys 90 quan va aparèixer el ciberespai. “Els mitjans locals van veure l’oportunitat de convertir-se en glocals, és a dir d’emetre des del seu poble però per a tot el món”, afirma el periodista. 

Els mitjans locals planten cara a la COVID-19

Durant la pandèmia mundial, els mitjans locals han batut rècords d’audiència. Davant un fenomen eminentment local, la resposta ha estat proximitat. Tots els professionals i experts entrevistats posen de rellevància com els mitjans locals ni poden ni volen fer la competència a d’altres d’abast regional més gran. L’objectiu és complementar-se amb un segell propi. Un cop més la diversitat fa acte de presència per convertir-se en el gran actiu de les petites redaccions.

Malgrat que paradoxalment molts d’ells estiguin a la corda fluixa econòmica i hi hagi un clar consens sobre que, ara més que mai, el repte és la supervivència. Malgrat els ERTE, l’esforç per assolir una qualitat professional i una digitalització molt més ràpida i precipitada del que s’havia previst, les redaccions locals del territori planten cara a la COVID-19. Arriben a més gent que mai.

La necessitat de la informació local comença en un àmbit cultural i comunitari i acaba en la funció de quart poder. Segons Ritort, els mitjans locals actuen de “nexe per generar comunitat”. “Hi ha moltes coses rellevants que passen en un municipi, comarca o barri. Si no existissin els mitjans de proximitat, tota aquesta informació desapareixeria i tindríem deserts mediàtics. La comunicació local és única i insubstituïble”, conclou.


Read more

Sant Jordi peculiar malgrat el confinament

Arreu del territori sorgeixen idees per celebrar la Diada des de casa

Enguany ens hem acostumat a fer coses que no fèiem abans. Ara estimem per telèfon i visitem museus per una pantalla. Cada dia ens enfrontem a situacions que en un altre moment, no tants dies enrere, ens haguessin semblat impossibles. Quan es va suspendre la celebració de Sant Jordi als carrers, la societat catalana es va trobar en una cruïlla.

D’una banda, hi havia l’opció de que el dia passés com passen els altres i visquéssim un dijous normal enmig d’una excepcionalitat permanent. De l’altra, la voluntat de conquistar la Diada des de les finestres i els balcons. Replegar els milers de persones que van sortir al carrer el 2019; els més d’un milió i mig de llibres venuts; i les set milions de roses venudes no és un repte fàcil. Per aconseguir-ho s’han organitzat iniciatives variades arreu del territori. Destaquen les llibreries i floristeries que, amb diferents metodologies, han decidit continuar amb la venda telemàtica.

Més que una festa

“La diada de Sant Jordi és especial, és emoció, és sentiment, és quelcom completament nostre”, afirma Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya. Maeta Gil Soler, propietària de la llibreria El Gat Pelut hi coincideix. “Tots necessitem una finestra oberta al món exterior”, reflexiona. “Cal mantenir les tradicions, encara que convingui adaptar-les a aquesta situació”.

Durant les darreres setmanes, les xarxes i els mitjans de comunicació s’han omplert d’iniciatives de tot tipus per a petits i grans. Entre altres, Viquipèdia ha convocat un nou concurs sobre literatura catalana i Estrella Damm ha organitzat un concert.

El Gremi de Floristes va decidir apostar fort per la Diada. Amb la campanya “Rosa de Sant Jordi a Casa” ( #rosadesantjordiacasa ) ha aconseguit sumar més de 200 establiments que, junts, han repartit més de 500.000 roses, quan la previsió era de 300.000 -un 5% de l’habitual-. A més, la rosa ha estat l’eina per homenatjar a alguns dels col·lectius més vulnerables aquests dies. En col·laboració amb l’Associació Amics dels Kitty’s s’han entregat 8.000 roses als sanitaris, administració, neteja, tècnics i pacients de l’Hospital Clínic i de Bellvitge. I juntament amb TMB han omplert de roses els seients reservats al transport públic per recordar la gent gran amb el hashtag #UnaRosaPerALaGentGran.

Un èxit aclaparador

Guillen reivindica “la flor com a vehicle de connexió”. La iniciativa ha tingut tan d’èxit que dos dies abans de Sant Jordi les floristeries ja estaven col·lapsades. També El Gat Pelut dimercres 22 al vespre publicava un tweet on agraïa a la seva comunitat el suport mostrat. “Milers de gràcies per tot el suport que ens esteu fent arribar en forma de comandes, vals, reserves i ànims virtuals. Ens esteu donant la vida! Sou la canya, de debò!”.

Les llibreries d’arreu del país han decidit apostar per Sant Jordi organitzant la plataforma Llibreries Obertes. En col·laboració amb Òmnium Cultural, centenars de botigues han decidit emplaçar als seus lectors i lectores a comprar i regalar llibres que, quan s’acabi el confinament, podran anar a buscar als seus establiments de sempre. Segons la web oficial, al final del dia n’han venut 45.506.

“L’any passat, en aquestes dates, estàvem acabant de preparar els detalls per les parades que teníem acordades al carrer”, recorda la seva propietària Maeta Gil Soler. “Preparar la logística de les caixes, el material per les taules, la carpa…”. Enguany, en canvi, prepara endevinalles telemàtiques i xerrades amb autors via Instragram Lives.

A diferència del Gremi de Floristes, el sector de les llibreries ha decidit no fer enviaments per qüestions sanitàries. Tot i això, algunes han decidit oferir aquesta opció als seus compradors a títol individual. El món llibreter català i de proximitat té el gran repte d’impulsar les vendes on-line. Gil Soler reconeix que la situació actual els ha fet fer “el cop de cap que necessitàvem per veure la idoneïtat de treballar també online”. “Ara només calen recursos per fer-ho, perquè una botiga on-line porta molta feina i demana diners que malauradament no tenim. Però sí, és el nostre repte de futur”.

Sant Jordi a les cases

Si Sant Jordi arriba a tot el territori és també pels milers d’iniciatives anònimes que s’estenen arreu: escales de veïns, associacions universitàries, escoles, centres de lleure i tantes altres entitats que fan xarxa arreu del territori.

Deba-t.org, una organització juvenil que busca fomentar el debat crític, han decidit fer una cadena de recomanacions de llibres entre els seus socis i sòcies. “Incentivem que es coneguin entre ells i a més ajudem una mica al sector de les llibreries, emplaçant a que comprin les recomanacions al comerç de proximitat”, explica Mar Estela, secretària de comunicació.

Les escoles mobilitzen petits i grans aprofitant el paper crucial que tenen en les nostres societats. Contes, propostes de manualitats adaptades a les diferents edats i concursos telemàtics són algunes de les propostes més recurrents. A casa de l’Ester Dalfó Martí han fet roses amb oueres i cartolina. “És una manera de tenir entretinguts els nens i nenes perquè hem de passar moltes hores a casa”, reconeix.

Joan Salvatella, propietari de l’Editorial Salvatella, el dia 22 preveia que la d’enguany serà una diada “inèdita, diferent i amb poc color. Esperem, però, que no amb poca lectura”. I és que malgrat l’enorme mobilització popular, llibreters i floristes miren al futur amb preocupació. L’alta estacionalitat del sector fa que aquest Sant Jordi diferent constitueixi una sèria amenaça per a la seva supervivència.

Read more

El germà petit del 15-M

“Com que no sabia què necessitàveu, he portat galetes i embotit”, diu una senyora que ronda la cinquantena a la Laura, que els hi agafa i li agraeix amb un somriure. El taulell que les separa està ocupat ara per caixes i plats amb les restes de coques, magdalenes i molles de pa que permeten imaginar l’abundància de la taula una estona abans.

Els estudiants ocupen des de dimecres a la nit la plaça Universitat en protesta per la vulneració de drets i llibertats que consideren que ha aixecat la onada repressiva a les protestes post-sentència. Han decidit fer una “acampada indefinida” fins que no es respongui a les seves demandes, que inclouen, entre altres, l’amnistia i l’aturament de tots els processos judicials en marxa. Segons la Maria, una de les organitzadores a nivell logístic de la protesta, se senten “molt recolzades”. La gent té ganes de col·laborar amb tot el que sigui possible, i el volum de menjar que tenim al magatzem ho demostra”. També els han fet arribar material d’intendència, tendes i mantes.

La Maria Concepció, una àvia que ha vingut a donar suport, s’ha apropat a fer un donatiu a la caixa de resistència. “No he pogut fer res més”, diu, “sempre que pugui baixar ho faré, amb el carretó de rodes. Els ajudarem amb el que puguem. Sóc creient i practicant, i intento tirar endavant amb pau i dignitat. Ens en falta molta”, conclou. “Reivindiquem els nostres drets”.

            “T’estimo molt i estic molt orgullós de tu”

A la plaça Universitat cada vegada s’hi concentren més acampats. Al llarg del matí, hi ha hagut un degoteig constant de mitjans, curiosos fent fotos amb el mòbil i gent donant suport. “Crec que és el que heu de fer els joves, mobilitzar-vos i aturar el país”, diu una mare que ha vingut a visitar als seus dos fills. Preguntada per la criminalització dels joves que denuncia amb força un sector de la societat, ella “s’autoinculpa”. “He vist imatges i me les he cregudes, jo també els he criminalitzat”, admet. “La manera d’ajudar als joves és venint aquí i recolzar-los”.

Del mateix parer és el pare de la Morgana (17) que ahir li va enviar una nota de veu que torna a escoltar emocionada. “T’estimo molt moltíssim, estic molt orgullós de tu”, se sent a través del telèfon. La seva amiga Jana, en canvi, explica que a casa seva ha tingut “discussions que han acabat a crits”.

            Un nou 15-M?

A la plaça Universitat s’hi concentra un jovent variat, amb edats, orígens i ideologies diverses. Per alguns, això va d’independència. Per altres, és un desafiament a un sistema que no funciona. “Mariona, voleu anar a aturar un desnonament? Anar i tornar”, li pregunta una noia a la seva amiga. Per elles, aquesta és una lluita pels drets i les llibertats, i l’habitatge, n’és un.

De moment, l’assamblea d’ahir a la nit va crear quatre comissions per organitzar l’acampada indefinida: logística, continguts, seguretat i comunicació. Aquest matí, els estudiants concentrats havien acordat aixecar-se al voltant de les vuit i començar a quarts de deu una ronda d’assemblees sobre feminisme, internacionalisme, moviment estudiantil i ecologisme. A la tarda, hi haurà ponències d’organitzacions com Irídia, Alerta i suport a les detingudes del 23S.

A la plaça aquest dijous també hi ha les carpes blanques del Banc de Sang, que organitza una recollida en motiu de la Castanyada. Des de l’organització, expliquen com la nit anterior van muntar l’estructura mentre els acampats preparaven també les seves tendes. “No t’ho negaré, tot hi ajuda”, diu una de les infermeres. “Els estudiants estan col·laborant molt”, afirma mentre mira la cua que es forma a l’entrada i la taula plena de joves omplint els formularis.

Read more

La desacceleració de l’economia marca les dades de l’atur

Les dades de l’EPA mostren la creació d’ocupació més tímida des del 2012 al conjunt de l’Estat, mentre que a Catalunya s’aconsegueix reduir per sota el llindar de l’11%

Les xifres d’atur no donen cap sorpresa i confirmen el fantasma de l’alentiment que plana sobre l’economia espanyola. L’atur disminueix només una dècima fins al 13,92% en els que són els pitjors registres de l’EPA, l’enquesta de població activa, des de fa set anys, i la creació de 16.200 llocs de treball queda molt lluny dels 164.100 aconseguits en el mateix període de l’any passat. A Espanya actualment hi ha 3,2 milions d’aturats. Les xifres d’enguany han estat especialment colpidores pels joves que busquen feina per primera vegada i per l’agricultura i la construcció, on s’ha destruït ocupació.

Les dades de l’EPA també posen de manifest com el mercat laboral no aconsegueix recuperar-se de la crisi. El milió i mig d’aturats de més que hi ha ara en comparació el 2007 revelen la feblesa de l’ocupació espanyola, segurament el repte econòmic més important del país. La taxa d’atur descentralitzat, és a dir, aïllat de l’estacionalitat que predomina en l’ocupació, augmenta un 1,72% i mostra la tendència a la destrucció de llocs de treball.

Ja és habitual que institucions econòmiques internacionals cridin a la classe política a la necessitat de reformes estructurals. L’última, l’economista del Fons Monetari Internacional (FMI) Gita Gopinath, que en una entrevista a El País Semanal alertava que «el creixement econòmic per si sol no funcionarà». La incertesa política que viu Espanya, a les portes de les quartes eleccions en quatre anys i amb la qüestió catalana pendent de gestionar, no facilita el disseny d’aquest tipus de polítiques a llarg termini. En el context internacional, les previsions de creixement per Espanya demostren que és un dels països que de moment sembla que gestiona millor el refredament de l’economia global, enmig d’una guerra comercial oberta entre la Xina i els Estats Units i amb Alemanya -la locomotora de l’economia europea- en nombres negatius.

En contrast amb el conjunt d’Espanya, en el cas català el conseller de Treball, Chakib El Homrani, ha fet una valoració positiva de l’EPA malgrat reconèixer els reptes que enfronta el mercat laboral. «En el comportament global dels territoris de l’Estat, el català és dels més positius. Tenim una economia dinàmica i amb capacitat de creixement. Continua sent el territori amb més ocupats a l’Estat», ha tret pit el conseller.

A Catalunya el diferencial és positiu tant en termes de reducció de l’atur com de creació d’ocupació, i per primera vegada des del tercer trimestre de l’any 2008 la taxa d’atur se situa per sota de l’11%. Tot i reconèixer una baixada de la desocupació a nivells més moderats que en altres anys, El Homrani ho atribueix a l’augment de la capacitat de l’univers -població activa-. «Estem reduint l’atur de llarga durada», ha afirmat.

No obstant això, el mercat laboral català enfronta els mateixos reptes estructurals que l’espanyol. Com ja s’ha anat comentant des de fa temps des de les institucions públiques, El Homrani ha tornat a fer menció a la qualitat de l’ocupació creada. «Hi ha molta feina precària i temporal», adverteix, i posa l’accent en els mals resultats del sector industrial, que cau més d’un 16%. «Quan la indústria creix, també ho fan tots els sectors, és un sector motriu», explica. «Li hem de donar suport». Alhora, afirma que la desigualtat de gènere existent, reflectida en una major taxa d’atur en el cas de les dones (11,5%) que dels homes (10,3%), «no és raonable el 2019».

El Conseller de Treball també ha tornat a reclamar «el retorn d’algunes eines clau de cara a la gestió del mercat de treball, com pot ser l’autorització administrativa dels expedients de regulació». «No pot ser que la inoperància i la inactivitat dels governs estatals dels últims anys es portin a no fer els canvis de models bàsics per evitar la precarització del mercat laboral», ha criticat. Després d’alertar de la necessitat de «reformes estructurals normatives», ha carregat amb contundència contra les darreres reformes laborals. «Expliquen part del comportament de l’ocupació, especialment de la seva qualitat».

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies