Per què la precarietat laboral dels periodistes ens afecta a tots?

LAURA BARROSO (@barroso_laura)

Amb aquest tweet compartit a les xarxes socials per una periodista freelance es pot resumir la precarietat laboral que pateix el sector periodístic i que assota no només als seus treballadors, sinó també als ciutadans que consumeixen la seva informació. Ricardo Gutiérrez, secretari general de la Federació Europea de Periodistes, ha definit aquesta situació com un ‘repte democràtic’, perquè quan menys periodistes han de preparar més peces per a més plataformes, és fàcil que es distreguin de la missió principal i que perdin la funció de watchdog, és a dir, de controlar l’activitat de les institucions en favor de la ciutadania.

Gutiérrez, a més, comparteix amb altres periodistes freelance la necessitat d’explicar a la gent que la informació de qualitat suposa despeses, i que la ètica professional dels qui la produeixen s’ha de respectar. La cultura del «tot gratuït», defensen, no pot arribar fins aquests límits, perquè la qualitat ha d’estar per damunt de la immediatesa, fins i tot al periodisme generalista.

El Col.legi de Periodistes de Catalunya ha celebrat, com a conseqüència de les conclusions del VI Congrés de Periodistes de Catalunya, una Jornada sobre Precarietat Laboral amb propòsit d’analitzar entre tots, ponents i assistents, les inestables condicions laborals que viuen molts professionals del periodisme i la comunicació. La seva degana, Neus Bonet, va ressaltar l’enllaç entre el periodisme i la societat: «els ciutadans han de ser conscients que un periodisme precari deixa coixa la informació d’una societat democràtica».

En l’acte inaugural de la Jornada, Gutiérrez, ponent convidat, va ressaltar la retribució injusta dels periodistes i va destacar la sobrecàrrega de feina que suporten, la qual cosa suposa un deteriorament en la qualitat de les seves peces i una manca de creativitat:

Temes com la desigualtat de gènere o la gairebé supervivència dels freelance es van tractar a la taula rodona composada per Samuel Aranda, Mònica Bernabé, Angès Llorens, Isabel Muntané i Maria Garcia. Muntané va denunciar que la precarietat és encara més acusada quan les periodistes són dones, perquè «les redaccions no s’escapen de la societat patriarcal i masclista» quan posen excuses com les recollides en el ‘BINGO d’excuses’ que el col·lectiu #OnSónLesDones?, del qual n’és representant, ha redactat.

Laura Barroso

Laura Barroso

Mentre Mònica Bernabé, activa defensora de la retribució justa per a col·laboradors i corresponsals, proposava que tots els mitjans haurien d’estar obligats a fer públiques les tarifes que paguen als seus col·laboradors, Maria Garcia explicava les peripècies que duu a terme arreu de les comarques gironines per poder cobrir totes les feines que ha d’assolir. «El gran problema dels autònoms és que no tenim on anar a reclamar les injustícies que es cometen respecte als nostres sous», comentava Agnès Llorens, periodista local tarragonina.

Les respostes, tot i que incertes, es troben entre la proposta d’un nou model de negoci que doni el poder al lector i l’obertura de portes, tot extenent la cultura de seguretat i incorporant nous perfils de treballadors al sistema. «El periodisme no és el que està en crisi, sinó el seu model de negoci», comenta Gutiérrez en to optimista.

Reclamacions del manifest del Col·legi de Periodistes

Reclamacions del manifest del Col·legi de Periodistes

Read more

Les claus de l’èxit del Valencia i el Betis

LAURA BARROSO (@barroso_laura)

La vuitena jornada de la Lliga Santander ha acabat de la següent manera pel Valencia i el Betis:

 

laliga.es

laliga.es

 

Els dos clubs, que altres anys havien patit per no descendre a Segona Divisió, estan jugant aquesta temporada com si es tractés de nous equips. I és que s’han sotmès a alguns canvis per a l’actual temporada que estan donant bons resultats… Els analitzem:

 

1.Nova política de fitxatges: combinació planter + experiència

El Valencia va fer un canvi radical de la seva plantilla amb 7 incorporacions i 19 baixes (Álvaro Negredo n’és una d’elles). El seu nou modus operandi combina joves del planter com Nacho Vidal o Toni Lato i jugadors contrastats que ja jugaven a l’equip, com Zaza, Dani Parejo o Rodrigo.

Les seves incorporacions d’encert, entre fitxatges i cedits, són:

 

El Betis ha fet maniobres semblants a les de l’equip del Túria. En aquest cas, compta amb 10 incorporacions i ha canviat més de la meitat del seu 11 titular respecte a la temporada passada (només queden cinc jugadors). Serra Ferrer, el director esportiu del Betis, ha fet una bona feina a la parcela esportiva:

 

2.Nous entrenadors

Al Valencia l’entrena aquesta temporada Marcelino García Toral, un entrenador amb dilatada experiència a Primera Divisió. Ha estat a equips com el Sevilla, el Sporting de Gijón o el Villareal, on va fer una molt bona feina a partir de la mateixa fórmula que està utilitzant al València (la combinació entre planter i experiència). El seu nom havia sonat entre grans banquetes d’Europa, com la del FC Internazionale Milano, el FC Barcelona o el Real Madrid.

 

 

El Betis compta amb la presència de Quique Setién, un entrenador amb una trajectòria irreprotxable a equips de Primera i Segona Divisió espanyola. Les dues últimes temporades ha impressionat al món del futbol amb la UD Las Palmas gràcies al seu futbol de toc ofensiu, i va ser a l’eterna de candidats per suplir a Luis Enrique al FC Barcelona la passada temporada.

 

 

3.Canvi de joc

A diferència de les temporades passades, el Valencia s’ha tornat un equip golejador i poc golejat, amb un bloc defensiu entre el mig del camp i la defensa al nivell dels millors d’Europa. L’equip de Marcelino ja mira cara a cara a equips com Barça o Madrid. L’exemple més clar és l’empat a 2 a les primeres jornades de lliga contra el Real Madrid.

 

Per l’entrenador que té, el Betis ha passat a ser un equip ofensiu que juga molt al toc i mostra una perfecta combinació entre el mig del camp, amb Guardado i Fabián Ruiz, i la davantera, on s’hi troba una combinació entre l’incansable Joaquín, Sergio León i un altre davanter jove com és Tonny Sanabria. Tot i així, aquest Betis encara manifesta un problema que el seu míster haurà de millorar: la falta de seguretat defensiva, que el converteix en un equip també molt golejat.

 

4.Bona banqueta

A diferència de temporades passades, aquest Valencia té una banqueta molt competent i plena de jugadors revulsius com Santi Mina, que està cridat a ser un dels homes de l’equip en un futur, Montoya o el ja comentat defensa Gabriel.

Font: LaLigaTV

 

Al Betis, Jordi Amat surt des de la banqueta per aportar seguretat defensiva; Víctor Camarasa, una vocació ofensiva i defensiva al mig del camp que no es veia des de feia molt de temps al Benito Villamarín i Javi García, solidesa defensiva i un tancament d’espais que ha madurat a lligues tan dures com l’anglesa (Manchester City) o la russa (Zenit). A l’atac, Joel Campbell marca gols mentre que Boudebouz dóna qualitat a la davantera.

Font: Match Center

Read more

Vine al Paradise

TINA FOREST (@redroses1123) LAURA BARROSO (@barroso_laura)

Els llums s’apaguen, l’escenari s’il·lumina, i s’encén una cigarreta. Així és com comença l’espectacle de «Paradise», una producció de Nico&Sunset que passarà les pròximes quatre setmanes al teatre Poliorama de Barcelona. Narra tres històries diferents que transcorren dins un prostíbul, el Paradise, que ens parlen sobre la família, la soledat i la llibertat i amor. Per sobre de tot, els seus creadors defineixen l’obra com una comèdia, però amb un rerefons dramàtic que vol convidar a l’espectador a reflexionar més enllà de l’humor que desprèn l’obra en si.

 

 

Oriol Vila i Raquel Salvador, els directors, parlen de la seva obra com un «collage». Les tres històries que la composen, si bé tenen un fil conductor entre elles gràcies a la narradora, la Veroshka, són relats nascuts de manera independent dins el gènere del microteatre. El fet d’ajuntar-les va donar vida a «Paradise».

Sota la interpretació d’Albert Baró, Artur Busquets, Elisabet Casanovas, Adrian Grösser i Albert Salazar, alguns dels actors de Merlí i La Riera, aquesta proposta escènica no es vol centrar en la prostitució, sinó que vol indagar en les emocions de cadascun dels personatges que hi apareixen.

 

 

Segons els directors, un dels èxits de Paradise és la selecció d’aquests actors.

 

Tina Forest

Tina Forest

 

L’obra va dirigida a un públic heterogeni, des de gent jove fins a gent més gran, ja que combina l’humor i la reflexió, una aposta que pot arribar fàcilment a diferents generacions. Convida a fer una doble lectura de la representació, una de més superficial i externa que se centri en els riures, i una de més profunda que faci reflexionar a qui ho mira.

 

Tweets del director i les productores

Tweets del director i les productores

 

Segons els directors, aquesta obra és una proposta flexible, per la qual cosa no és difícil canviar el guió i afegir una nova acció dramàtica. És per això que han volgut fer una picada d’ullet a l’actualitat política amb una nova escena molt breu però molt representativa…. Vegeu-ho vosaltres mateixos:

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies