La sanitat espanyola finança l’anell vaginal anticonceptiu

Unes 37.000 dones es podrien beneficiar d’aquesta mesura des del darrer 1 de novembre, que s’afegeix als anticonceptius orals i hormonals combinats ja subvencionats

PERE MERCADER, JOAN VENTURA, JÚLIA MORESO – El Ministeri de Sanitat, Benestar Social i Consum ha inclòs per primera vegada a la cartera de serveis l’anell vaginal anticonceptiu. El Govern ho ha fet públic aquest últim dimecres i calcula que unes 37.000 dones serien beneficiàries d’aquesta mesura, que certifica reduir l’elevada xifra d’avortaments.

Avui dia, la sanitat pública ja finança altres tipus d’anticonceptius; estan inclosos a la cartera farmacèutica els que s’administren per via oral, hormonals combinats i a base de progestagen, com ara diferents tipus de píndola, i els reversibles de llarga durada. Entre ells destaquen els dispositius intrauterins, més coneguts com a DIU, la medroxiprogesterona injectable i l’implant etonogestrel. L’avantatge de l’anell davant la píndola i altres sistemes és que no hi ha possibilitat d’oblit i és fàcil de col·locar. 

Segons el Ministeri de Sanitat, la inclusió de nous anticonceptius d’última generació a la cartera de serveis contribueix al compliment de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (del 2010), que estableix que els serveis públics de salut garantiran, entre d’altres, l’accés universal a pràctiques clíniques efectives de planificació de la reproducció.

L’anell vaginal té gran efectivitat com a agent contraceptiu, però també té un problema: l’anell vaginal no protegeix contra les malalties de transmissió sexual. En aquest aspecte, no substituirà altres mètodes com els condons, que redueixen molt la possibilitat de contagiar una ETS.

D’altra banda, Sanitat ha confirmat la formalització d’un acord amb el Ministeri d’Educació per promoure i educar envers la salut sexual i reproductiva. Amb aquest objectiu, tots dos ministeris coordinaran “iniciatives transversals i efectives” d’educació afectivo-sexual a l’entorn escolar, amb el propòsit de prevenir, especialment entre el sector més jove, les malalties de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i els avortaments.

Les xifres d’avortaments, segons les últimes dades oficials relatives al 2018, van augmentar un 1,91% (1.794 més) respecte a l’any anterior, fet que ha motivat reaccions com el finançament de l’anell vaginal anticonceptiu. Segons el Ministeri de Sanitat, això suposa “un pas més en la reactivació de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva que, fins a l’any passat, estava inactiva”.

Read more

Adéu a una de les àvies més entranyables de la tele

Assumpció Balaguer ha mort als 94 anys d’edat, una de les actrius més longeves del cinema català i espanyol (1925-2019). L’art que la va fer més famosa fou el teatre, en el qual s’inicià als 13 anys durant la Guerra Civil. Estigué casada amb el també actor, guionista i director Paco Rabal. Durant els anys de matrimoni i maternitat, Balaguer va deixar els escenaris. Als 75 anys quedà viuda i llavors es convertí en l’àvia preferida de les noves generacions, que no havien assistit al seu èxit en teatre. Els últims anys de la seva vida van ser els més intensos i prolífics de la seva carrera professional, especialment en sèries i pel·lícules. Els joves la recordarem com l’entranyable voluntària de l’associació de càncer que visita la Rym quan acaba de perdre un pit a Polseres Vermelles o l’àvia que aconsegueix treure tota la tendresa del Pol a Merlí. Tot el món del teatre i la gran pantalla avui s’acomiada amb paraules d’afecte d’aquesta gran figura manresina, per exemple, els actors de La que se avecina, on representà la mare d’Antonio Recio.

Read more

Els barcelonins no tenen lloc al Congrés Mundial sobre ciutats intel·ligents

La novena edició del Smart City Expo World Congress es celebra a Barcelona del 19 al 21 de novembre

La Fira de la Gran Via acull el principal esdeveniment internacional sobre les ciutats intel·ligents, l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), sota el lema «Cities Made of Dreams».

El fet que Barcelona organitzi aquest prestigiós congrés que pretén convertir en realitat el somni de tenir una ciutat intel·ligent, converteix la metròpoli catalana en la capital de les Smart Cities. Barcelona serà el pavelló on es discutiran innovacions com: els sistemes de transport innovadors, les ciutats impulsades per dades o el futur de la connectivitat urbana amb el 5G.

El programa inclou també debats sobre la gentrificació, de l’economia col·laborativa i de les ciutats inclusives. Això és, pensar en una ciutat per als ciutadans. Però com construir una Barcelona per als barcelonins, sense ells? Una entrada al Smart City World Expo Congress oscil·la entre els 100 i els 900 euros. Els veïns implicats en totes aquestes transformacions no tenen lloc en aquest congrés exclusiu i internacional.

L’Ajuntament de Barcelona opta per resoldre aquest desajust amb la celebració del Smart City Week. És una iniciativa que pretén obrir el debat entre els ciutadans sobre la relació entre la ciutat, la tecnologia i les persones. Així, es vol apropar el concepte de ciutat intel·ligent a aquells que no hi seran al Congrés sobre Smart Cities; però que seran qui viuran les conseqüències de tot el que s’aprova en ell.

El tipus de ciutat del futur que promou l’Ajuntament és aquella que aprofita les noves tecnologies per crear un entorn urbà sostenible, inclusiu i centrat en les persones. Per aconseguir-la, s’organitzen 67 activitats la setmana abans del Congrés. Són gratuïtes i obertes a tothom que hi vulgui participar. Aquestes han estat algunes d’elles:

Visita guiada al Sistema sostenible de xarxes urbanes de distribució de calor i fred

El 2002 es va inaugurar la xarxa urbana de distribució de calor i fred més gran d’Espanya, a Barcelona. Fou possible gràcies a la col·laboració privada de l’empresa Districlima i l’empenta pública. El sistema utilitza recursos naturals dels voltants de Barcelona per la producció d’energia. És un model de distribució energètica que busca l’eficiència, i s’aplica ala calefacció i la climatització d’aigua calenta sanitària.

Taller de co creació de mobiliari urbà

Mitjançant la creació de mobles per l’entorn urbà, els participants van reflexionar sobre l’objectiu de les propostes de millora de l’espai públic. Pensar la instal·lació de mobiliari nou i estètic des d’una vessant social i funcional. Beatriz Guijarro, Project Manager del Smart City Week, fa èmfasi en la importància de les petites coses en quant a mobiliari urbà: «canviar els bancs unipersonals perquè puguis seure si vas en grup, fer que la gent recuperi els carrers i s’hi senti còmoda és aconseguir una ciutat intel·ligent».

Debat sobre dades personals en les ciutats intel·ligents

El debat plantejava l’amenaça sobre els drets humans que pot suposar una ciutat gestionada per dades informatitzades. La imatge d’aquesta ciutat hiper eficient i amb tots els processos administratius optimitzats té el revers de la manipulació d’informació dels ciutadans, la vigilància massiva i el control estatal. L’activitat oferia als participants una manera de compatibilitzar els drets individuals amb una política de seguretat que aprofiti la tecnologia però sigui respectuosa.

Xerrada: «Ciutat, tecnologia i imaginaris distòpics»

Analitzar per què hi ha una visió terrorífica a una ciutat totalment tecnològica ajuda a construir-ne una que no ho sigui. La xerrada va repassar les visions negatives que el cinema i la literatura han instaurat als imaginaris col·lectius. Una ciutat empresa hiper productiva és distòpica. Entenent aquesta distorsió negativa, es pot avançar cap a la smart city que millora les condicions de vida dels habitants.

VÍDEO TELE

El consistori aposta també per incloure una visió més social de la ciutat intel·ligent des del SCEWC. L’objectiu del stand que oferiran al Congrés és exposar una planificació urbana amb participació ciutadana i col·laboració social. Algunes de les iniciatives que presenta son: la superilla o el robot Buddy, que utilitza el 5G per cuidar les persones grans.

Read more

100 anys de la vaga de la «Canadenca» (no acabat)

La vaga de la «Canadenca» representa un fil roig de la nostra societat perquè mostra que el conflicte no és caos, sinó una manera d’avançar. La capacitat de la seva gestió és el que ens fa créixer com a societat.

Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Amb aquestes paraules ha inaugurat el conseller de Treball l’exposició del Museu d’Història de Catalunya que commemora el centenari de la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de les vuit hores. S’exhibeixen documents originals de la companyia Barcelona Traction, Light and Power Company (coneguda popularment com la «Canadenca»), cedits per Endesa (col·laboradora de l’exposició), vinyetes gràfiques d’humoristes de l’època així com vídeos i fotografies dels dies que envoltaren la pèrdua de llum a la ciutat.

L’exposició, que romandrà oberta fins el 19 d’abril del 2020, s’estructura al voltant de tres branques: el context històric que es vivia el 1919; la vaga explicada minut a minut; i la lluita per conquerir la jornada de vuit hores laborals. La primera, situa al visitant explicant la revolució que va suposar l’arribada de la multinacional americana Barcelona Traction, Light and Power Company a Catalunya. La Mancomunitat organitzà l’electrificació del país, que ocupà molta mà d’obra; paral·lelament al creixement del sindicalisme. La segona part repassa detalladament des de l’inici de l’aturada a Camarasa, passant per l’estesa de la vaga i la seva finalització amb l’aprovació per part del Govern espanyol del Decret de jornada laboral de vuit hores. Finalment, l’última sala de l’exposició mostra un conjunt de material gràfic (filmacions, revistes i llibres originals), com també una reconstrucció d’un despatx de la Barcelona Traction, Light and Power Company (cedit per Endesa, ja que la Canadenca fou antecessora seva).

Read more

Desnonaments i acció veïnal: el dia a dia dels barris de Barcelona

PAU REQUENA I JÚLIA MORESO – El sindicat de l’habitatge de La Verneda i La Pau va començar la seva activitat fa poc més de tres mesos i aglutina l’acció veïnal a favor d’un habitatge accessible en un dels barris que ha patit un major canvi en temes socials dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. La que va ser una excepció i un exemple de progrés social entre els barris de La Mina i el Bon pastor, no està exempta de la crisi habitacional que afecta a Barcelona.

La comitiva judicial i les associacions negociant al barri de La Pau

És un dijous a dos quarts de deu del matí al Barri de La Pau i la comitiva judicial fa acte de presència. Pocs minuts després arriba el seraller, com que hi ha la gent bloquejant no hi pot arribar. Fa fotos per demostrar que no pot passar i queda a l’espera amb la comitiva judicial que negocien amb un grup que respresenta habitatge al districte i els moviments socials.

Es tracta d’un dels desnonaments diaris que viu la ciutat aquests darrers anys de manera sostinguda. Tal és el nombre que des de les xarxes s’arriben a fer fins a mitja dotzena de convocatòries contra els desnonaments al dia.

Unes 30 persones bloquegen la porta del número 268 del carrer d’Andrade. El Sindicat de l’habitatge del barri i l’observatori d’habitatge del Clot sumen forces per evitar que, en el cas que arribés, la policia entri a casa d’un matrimoni d’origen magribí amb tres menors. En aquest cas, no arriba cap agent policial i la comitiva judicial accedeix suspendre el desnonament.

Manifestants davant la porta de l’edifici del carrer Andrade, intentant aturar el desnonament

Després d’aturar el desnonament, l’opció més preferible des de l’associacionisme és la d’aconseguir signar un contracte de lloguer social, sempre que els qui hi viuen hi estiguin d’acord. De vegades, es recorre a mètodes més incisius com ocupar la seu del banc o immobiliària que gestiona l’habitatge en qüestió. De fet, aquell mateix dijous, el grup d’habitatge de l’eixample dret estava ocupant una de les seus del Banc Sabadell per reclamar un lloguer social acordat del pis d’una família.

Tot i així, hi ha alguns cops que les organitzacions estan acaparades per aturar els diversos desnonaments que tenen lloc en un mateix dia, la majoria d’ells al matí. Un veí que participa del grup contra el desnonament al carrer d’Andrade explica el cas en què “erem tres persones contra sis policies” i no van poder aturar-los.

Des de «Ce trencada» parlem amb la Keila, una noia de menys de trenta anys que en porta 2 en un pis ocupat de Via Trajana. Després de 4 aplaçaments de desnonament, se li ha comunicat que dimecres de la setmana vinent hi anirà una comitiva a desnonar-la. La Keila, veïna de La Pau de diverses generacions, està casada i té dues filles menors. La dificultat de la conciliació dels horaris de feina i portar dues filles li posa problemes a l’hora de trobar feina. Anteriorment, havia viscut en un altre pis de manera regularitzada però l’augment del preu del lloguer i la precarització del món laboral va fer-li impossible seguir pagant un lloguer que s’enfilà fins a gairebé 1.000€ mensuals.

Ella, com molts d’altres veïns afectats per aquesta situació recorren a organitzacions com el Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau per intentar seguir vivint sota un sostre.

El Sindicat convoca als manifestants a aturar un segon desnonament a la zona a pocs carrers d’allà. La majoria de la gent hi va caminant, alguns ofereixen els cotxes per portar gent i així ser-ne més a la següent acció. «És un no parar», comenten alguns dels activistes.

Membres del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i La Pau pengen una pancarta davant l’edifici del segon desnonament

Unes 60 persones s’agrupen al segon desnonament al carrer de Sàsser. On hi viu la Mariama amb la seva familia i 4 menors. Pocs minuts passats de les onze arriba la comitiva judicial que des del sindicat defineixen com a “agressiva”. La xifra de concentrats que bloquegen la porta de l’edifici puja a unes 60 persones. El desnonament s’atura i la comitiva judicial desisteix. Aquest cop tampoc ha fet falta que arribi la policia.

Encara que molts d’aquests veïns portin pocs anys vivint-hi, agraeixen el sentiment de companyerisme veïnal. I així ho fa la família de la Mariama agraïnt emocionada el suport dels concentrats. Alguna gent se’n va a la seu de la immobiliària del pis de la família per reclamar un lloguer social. La família, però, prefereix esperar a reclamar-lo. La concentració acaba amb diversos càntics i el famós «sí, se puede».

La crisi dels desnonaments no s’atura i la societat civil s’organitza

La recent creació del Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau aquest juliol és només un dels molts exemples de l’auge que estan vivint les organitzacions a favor de «l’habitatge digne» en els darrers mesos. Moltes d’elles s’agrupen sota l’insígnia de la PAH, però es tracta d’un mosaic molt divers. Aquest dissabte el Sindiciat convoca la seva primera assamblea oberta. També s’ha reactivat el grup d’habitatge de les Corts. Canals com Telegram o Twitter són noves eines que utilitzen les organitzacions per mobilitzar cada cop a més gent.

Quantificar el nombre real de desnonaments o casos d’aquest tipus és complicat. Des de la PAH es quantifiquen els desnonaments contra els quals aquesta plataforma ha actuat en 21 aquest mes i 224 en el total de l’any, gairebé un desnonament per dia. Dels 21 que han fet aquest mes han pogut aturar-ne 8 i suspendre’n 5.

L’Ajuntament de Barcelona gestiona el treball de mediació fet per la Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), creada pels comuns. El 2018 va atendre a 2.270 famílies que representen un total de 6.371 persones. El 92% dels atesos van poder trobar una solució alternativa a llarg termini, però només un 12% van poder romandre a la llar pactant un lloguer social.

Tot i això, es poden trobar formes que criden bastant l’atenció per internet, com per exemple un anunci de Desahucio Express Barcelona que prometen fer efectiu el desnonament en menys de 24 hores.

Segons xifres oficials, en total va haver-hi a Barcelona uns 3.098 desnonaments el 2015, 2.691 el 2016, 2.519 el 2017 i 2.381 el 2018. Gairebé 10.700 famílies han passat per aquesta situació en els darrers 4 anys. Tot i el descens del 23% es tracta d’una crisi mantinguda en el temps.

Read more

‘Smart City’ o quan els futuribles es fan realitat

L’Institut d’Economia de Barcelona xifra en 90 millions d’euros l’impacte del congrés

JÚLIA MORESO – OLMA GIRÓ – SERGI PERALTA – ARIANA RUIZ

El congrés Smart City Expo World ha tancat les portes amb un èxit aclaparador: més de 400 ponents i 24.000 visitants, un 15% més que l’edició anterior, segons recullen informacions de l’agència EFE (via La Vanguardia).

Durant tres dies, la ciutat de Barcelona ha estat testimoni del disseny de la ciutat del futur, i és que en l’exposició s’han presentat una gran quantitat d’invencions destinades a ocupar els carrers de les principals metròpolis.

La ciutat de les persones

Una de les principals atraccions de l’edició de 2019 del certamen ha estat la presentació dels models de futur del transport. Patinets elèctrics, automòbils autònoms, sistemes d’aparcament automàtic, autobusos i trens sostenibles… La llista és molt extensa. Entre totes les innovacions, però, han destacat dos conceptes estretament relacionats entre si: ciutat de les persones i microsharing.

Empreses com Navy, Easy Mile, ST Engineering, Rieby i Streat han presentat la seva aposta pel transport compartit, autònom i 100% elèctric. Dissenys similars a un autobús llançadora convencional, però que prescindeixen del diòxid de carboni i de la figura del conductor o xofer. Tots ells, a més a més, comparteixen una de les idees més repetides al llarg del congrés: el sharing. A través d’una aplicació, qualsevol usuari podrà reclamar l’ús d’aquest mitjà de transport. La ruta fins al lloc de destí dependrà de les necessitats dels ciutadans que han reclamat el seu servei.

Entre les firmes decidides a innovar en aquest sector, també es troba SEAT, que ha presentat fins a tres conceptes diferents perquè tothom trobi aquella forma de desplaçar-se que més s’adeqüi a les seves preferències: el cotxe, el patinet elèctric i l’scooter. Tot, controlat des del telèfon mòbil amb un doble nivell de seguretat, ja que es requerirà entrar a l’aplicació, encara en desenvolupament, del vehicle i l’empremta dactilar de l’usuari.

Pau Samon, representant de SEAT al Smart City Expo World Congress, ha explicat que el sharing és «la mobilitat del futur a la ciutat». Una ciutat que es convertirà en «la ciutat de les persones». La desaparició progressiva dels cotxes d’ús individual a les carreteres significaria la creació de més espais verds urbans i la implantació un model més sostenible, ja que els vehicles presentats es caracteritzen per disposar d’una bateria elèctrica recarregable i extraïble.

El transport del futur

Més enllà d’empreses privades, el sector del transport públic estatal també ha volgut aportar el seu granet de sorra i apostar per un model destinat a reduir la contaminació i facilitar el transport als usuaris.

Representants de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) han remarcat la voluntat de, de cara al 2020, renovar els autobusos de dièsel i substituir-los per vehicles més sostenibles fabricats amb material reciclable.

Aquesta no és l’única novetat que té l’autobús com a principal protagonista, ja que, en breus, s’instaurarà un sistema de rutes personalitzades en els barris de difícil connexió de l’àrea metropolitana. A través de l’aplicació El meu bus —disponible a Android i IOS o bé trucant al telèfon disponible per a aquesta gestió— els usuaris podran reservar la seva parada i la de destí i, d’aquesta manera, s’establiran els trajectes més curts possibles, evitant aturar-se en estacions no reclamades. El passat més de febrer es va realitzar una prova pilot al barri barceloní de Torre Baró, que va comptar amb uns 150 usuaris diaris.

Per la seva banda, Renfe té l’objectiu de presentar l’any 2020 el projecte RAS (Renfe as a service), actualment en fase de prova. Aquest estudi pretén «globalitzar en una sola aplicació tots els mitjans de transport». Els usuaris tindran la possibilitat de reservar i pagar el bitllet de qualsevol mitjà de transport públic nacional a través d’una única aplicació.

Projecte Copèrnic

Si bé el tema d’aquesta edició és Cities made of dreams, les propostes presentades no només estan vinculades a l’àmbit urbà, sinó que s’han fet extensives al sector espacial.

Copèrnic és el nom d’una iniciativa portada a terme per la Comissió Europea (CE) i l’Agència Espacial Europea (ESA). L’astrònom polonès bateja el programa per a la Vigilància Mundial del Medi Ambient i la Seguretat, anteriorment conegut com a GMES.

La funció del programa és captar informació relativa a la gestió del sòl, el medi marí, l’atmosfera, la seguretat, el canvi climàtic i la possible resposta a situacions d’emergència.

L’abocador com a font d’inspiració

Els residus poden cobrar vida com a elements integradors del paisatge urbà. Aquesta és la filosofia de la marca portuguesa Extrauplás, present a la mostra com a notable exemple de reutilització. Ponts, paviments, panells o mobiliari, entre altres components, fabricats amb materials en desús que tornen a la circulació en forma d’objecte innovador i sostenible.

Mobles fabricats amb residus (Imatge: Olma Giró)

Apte per a tots els públics?

El programa de la fira inclou debats sobre el fenomen de la gentrificació, l’economia col·laborativa i les ciutats inclusives, qüestions que parteixen d’un concepte de ciutat pensada per als ciutadans. No obstant això, el preu d’una entrada al Smart City World Expo Congress oscil·la entre els 100 i els 900 euros, cost que podria considerar-se exclusiu des d’un punt de vista d’accés d’un públic de tota condició.

L’Ajuntament de Barcelona ha optat per resoldre aquest desajust amb la celebració del Smart City Week. Es tracta d’una iniciativa que pretén obrir debat entre la ciutadania a través de l’anàlisi de la relació entre la ciutat, la tecnologia i les persones. Així, es vol apropar el concepte de ciutat intel·ligent a aquells que no podran accedir al Smart City World Expo.

Read more

Manifestants «radicals»?

El llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació per tractar les diferents protestes polítiques i socials

JOAN VENTURA, PERE MERCADER, JÚLIA MORESO – El Govern i els mitjans xinesos utilitzen la paraula “terrorisme” per referir-se a les protestes de Hong Kong. Segons els enviats de la BBC  aquest adjectiu serveix de “preparació del públic per a una possible repressió”. La utilització de “terrorisme” per a denominar les protestes també ha estat utilitzada per a designar el moviment Tsunami Democràtic per part de l’Estat espanyol. I és que en els adjectius està la batalla del relat.

Segons l’informe de Freedom in the world, el règim autoritari de la Xina ha anat accentuant els seus trets repressius en els últims anys. Controla estretament els mitjans.

Els mitjans tant xinesos com espanyols estan utilitzant una de les estratègies per a la manipulació mediàtica que explicita Noam Chomsky: la del “problema-reacció-solució”. Crear una “situació” perquè el “públic” demani la reacció desitjada. Els manifestants poden ser “antigovernamentals”, “violents” o “prodemocràcia”. Cap d’aquests matisos és gratuït.

En els últims mesos les protestes s’han intensificat als carrers de tot el món. Cada diari s’expressa de manera molt diferent en cada cas, encara que les accions de protesta siguin similars. Cops d’estat, mobilitzacions pacífiques, revoltes, protestes violentes, terroristes… què és què?

Per Roger Cassany, Doctor en Comunicació per la UPF, “el llenguatge es perverteix” en etiquetar als manifestants i les seves accions. Conceptes com “feixistes o constitucionalistes” s’utilitzen en funció dels interessos del mitjà.

Com s’estructura una frase també condiciona el missatge. Segons l’investigador social xilè José Benclowicz, la utilització d’una veu passiva pot servir per “atenuar l’acció negativa o positiva”, traient així la responsabilitat al subjecte en concret. Hi ha qui utilitza la veu activa per parlar de Barcelona: “els manifestants (…) es van  enfrontar durament a la policia catalana”. Però per fer-ho de Hong Kong: “Violents enfrontaments entre la policia i els manifestants”. La veu passiva desculpabilitza el subjecte.

Què és un cop d’estat?

“Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses”.

La definició enciclopèdica, que vincula el cop d’estat a les forces armades, es tergiversa en molts casos amb l’objectiu de deslegitimar un moviment polític. Costa saber, quan llegim aquesta expressió al diari, si es tracta d’un “cop d’estat” verídic o simplement es tracta d’una fórmula per embrutar una causa política.

Eldiario.es exposa tres perspectives davant de la situació a Bolívia: la denúncia del cop d’estat; els que celebren la sortida de Morales i “combaten la narrativa del cop”, és a dir, són partidaris que no hi ha hagut cop d’estat; i, per últim, els que davant d’aquesta situació no saben o prefereixen no posicionar-se.

Manifestants “violents”?

“Persona que pren part en una demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació”.

Segons Noam Chomsky, utilitzar l’aspecte emocional és una tècnica clàssica que funciona més que fer reflexionar el lector. Centrar-se en l’àmbit personal, en la història d’una persona, fer ús del registre emocional… permet induir comportaments, siguin desitjos o pors, i apel·lar als instints bàsics de la gent.

El tractament de la història de Valentina Miranda, a eldiario.es (“El Chile de la generación sin miedo”), n’és un gran exemple. Empatitzar aquí és molt més fàcil que en casos on els manifestants no deixen de ser un “col·lectiu” o “un grup de persones”.

Protesta o aldarull?

“Acció de reclamar contra alguna cosa; element de comunicació i mobilització”.

La línia editorial del diari o la seva ideologia marca la connotació, negativa o positiva, de les protestes o manifestacions en contra d’un status quo que els manifestants consideren injust. En els casos de Catalunya o Hong-Kong, el diari ABC ha utilitzat les paraules “violència” o “radicals” per deslegitimar-les; també es posa el focus en les “destrosses” que s’han ocasionat i no en l’origen del conflicte. 

https://www.abc.es/espana/abci-tsunami-democratic-201910141648_noticia.html

D’altra banda, quan es pretén justificar les demandes dels manifestants, paraules com “indignació”, les històries personals que hi ha darrere dels manifestants, recalcar les paraules “pacifisme” o expressions com “sortir al carrer” humanitzen el mòbil de la protesta.

Read more

El coworking inunda el 22@

La Barcelona que s’estén des del mar fins la plaça de les Glòries va ser coneguda durant molts anys com el Manchester català perquè era el teixit productiu i industrial de la ciutat. Les últimes dècades del segle XX van veure el declivi de la zona i el tancament de la majoria de les fàbriques. Els antics edificis industrials van quedar buits i tot el barri va quedar funcionalment obsolet. 

Aquesta situació es va revertir amb la creació del 22@. En els últims 15 anys l’antic sòl industrial del barri Poblenou s’ha convertit en un espai que concentra empreses, universitats i centres d’investigació. Quan es parla del 22@, ja és habitual pensar en empreses de l’àmbit de la comunicació o de les tecnologies de la informació. L’ecosistema urbà del 22@ conjuga la modernitat dels alts edificis corporatius (Indra o MediaPro) amb fàbriques rehabilitades (Ca L’Aranyó, de la UPF; o IL3, de la UB). 

Els nous veïns del 22@

Però recentment el 22@ ha vist sorgir de manera exponencial noves oficines amb vidrieres destapades que permeten veure espais grans, oberts i diàfans, de fusta, de disseny. S’hi veu gent teclejant als seus portàtils però compartint taula, conversant, tenint reunions en sales de vidre amb pissarres blanques. A les portes se senten veus internacionals que es troben en reunions  informals.

Això és resultat de l’arribada del “coworking”. “Co-work” és treballar conjuntament, l’acció de treballar diverses persones dins un mateix espai. El primer espai “coworking” va sorgir a San Francisco de la mà d’un jove programador informàtic, Brad Neuberg, que volia combinar la llibertat i la independència de ser freelance amb l’estructura i sentiment de pertinença a una comunitat que dona un lloc de treball tradicional. Coworking és un espai de treball compartit, un nou tipus d’oficina, que comparteix recursos, capacitats i serveis. Solen ser espais grans, moderns i ubicats en els llocs més atractius de les ciutats.

Qui treballa en aquests espais?

La gent que hi treballa són els anomenats “coworkers”. Solen ser autònoms, freelances, startups (empreses emergents), emprenedors. Han portat la tendència del coworking a l’èxit perquè creuen en una nova forma de treballar que propicia la interacció i l’enriquiment mutu entre professionals (el networking). El coworking crea ambients de treball relaxats que conviden al moviment, la conversa, el companyerisme i la implicació social. Són espais flexibles que fomenten de manera natural la col·laboració entre professionals de diferents àmbits. 

Els primers coworkings de Poblenou

La tendència del coworking va arribar a Barcelona en forma d’iniciatives personals d’autònoms. No era la rendibilitat el que va originar aquests espais pioners de col·laboració, sinó la creença que un esperit cooperatiu dins un espai compartit podia ser beneficiós per als startups. Els primers coworkings que van existir al Poblenou tenien instal·lacions petites, acollien pocs usuaris que treballaven en zones comunes. Alguns d’ells neixen com projectes híbrids, per exemple, Studio 52 o Moda 22. En el primer cas, els amos d’un estudi de fotografia i creació de projectes audiovisuals, van decidir oferir als seus clients un espai on treballar (editar les imatges, conversar amb altres professionals, sentir el seu estudi més com una casa). En el segon, una firma catalana de moda ja consolidada va optar per compartir el seu taller, bagatge i experiència amb dissenyadors incipients. Moda 22 cedeix encara les instal·lacions per a processos de producció i fabricació tèxtil, incloent un espai coworking per generar un clúster de creativitat en un sector que considerava de baixa.

Alguns d’ells encara mantenen l’essència local que els va veure néixer fa poc més de cinc anys. Un exemple clar és el cas de 021 Coworking, creat al 2011 pel dissenyador gràfic, Jerome Tomás. Sorgeix de la idea de Jerome i la seva parella de crear una petita agència de màrketing, en què els coworkers (les persones que volguessin treballar en el seu espai), poguessin agafar projectes conjuntament sense formar part d’una empresa.

Iniciatives com 021 coworking segueixen existint al Poblenou, però en circumstàncies diferents de les que tenien en els seus inicis. Si quan va nèixer, els seus «competidors» eren de la mateixa mida i tendien a especialitzar-se per àrees laborals; ara, el món del coworking ha patit un canvi estructural. Amb el pas del temps i l’expansió d’aquesta nova manera de treballar, més usuaris es van sentir atrets per la tendència. Això es va traduïr en la demanda de més espais d’aquesta mena. La majoria dels petits locals no disposaven de tots els metres quadrats que els nous clients necessitaven.

En aquest context, les empreses que dominaven el mercat de les oficines tradicionals van veure la possibilitat d’explotar a gran escala el sector dels espais de treball compartit. Ara, quan es parla de coworking no es pensa en els petits locals sinó en conceptes com: grans inversions, gratacels, multinacionals o immobiliàries. Aquells petits locals eren «esglésies», segons la coordinadora d’un d’ells, Juncal Cámara. Hi regnava un silenci respectuós i un ambient calmat de treball, eren petites famílies. Les grans empreses que s’han introduït al mercat recentment mai podran oferir aquesta tranquil·litat, tendeixen a ser «galliners», diu Cámara.

«El coworking ha perdut la seva essència de col·laboració; grans empreses se centren només en aspectes superficials com intentar vendre espais a preus molt elevats».

Juncal Cámara, coordinadora de 021 Coworking.

La cooperació s’ha substituït per la rendibilitat. Actualment el mercat és controlat per les immobiliàries o les empreses multinacionals, ja que són els únics que tenen la capacitat d’adquirir milers de metres quadrats. Els coworkers s’han convertit en clients. Els locals han vist créixer exponencialment les seves superfícies. L’expansió ràpida i intensa dels grans coworkings al 22@ és constatable numèricament: més de la meitat dels 100.000 metres quadrats dedicats a aquests espais dins l’àrea metropolitana de Barcelona es troben al 22@.

Quins actors dominen el nou mercat del coworking?

WeWork

WeWork és una multinacional immobiliària que ofereix espais de treball compartits amb seu a Nova York. Actualment compta amb més de quatre milions de metres quadrats dedicats al coworking, repartits en 850 oficines, en 123 ciutats d’arreu del món.  Dins el territori nacional, compta amb cinc espais a Madrid i cinc a Barcelona (WeWork Ciutat de Granada, WeWork Glòries, WeWork Pallars, WeWork Passeig de Gràcia i WeWork Diagonal), tres dels quals s’ubiquen a la zona del 22@. La multinacional va instal·lar-se a Barcelona l’any 2017, establint els seus espais en dos edificis clau dins del sector empresarial: WIP i Luxa Gold; els quals formen part del “Business Park” on també s’hi ha instal·lat l’enclau del sud d’Europa d’Amazon. 

Segons Gaia Cavallaro, Community lead de WeWork: “La idea no és només oferir una oficina atractiva per a poder treballar, sinó donar flexibilitat i crear una sensació de comunitat. La manera en com ho aconseguim és mitjançant events de manera regular, ja siguin de benestar, de negocis, happy hours cada dijous… A més a més, comptem amb una aplicació des de la qual els membres poden connectar-se i els permet accedir als nostres espais de qualsevol lloc del món”. Els serveis que ofereix WeWork oscil·len entre 250 i 1.150 € al mes. 

Utopicus

“Utopicus es desenvolupa sobre quatre pilars: art i creativitat, tecnologia, innovació i sostenibilitat; de manera que cada oficina se centra especialment en una d’aquestes branques, per tal d’oferir un servei més especialitzat i permetre millor networking entre els coworkers. Aquest espai està enfocat a la tecnologia, de manera que la majoria dels seus coworkers es dediquen dins d’aquest àmbit”

Antoine Demeestère, Community builder d’Utopicus

Utopicus és una empresa madrilenya de Coworking, que pertany, des del 2016, al grup immobiliari barceloní Colonial. Disposen d’una superfície de 36.000 metres quadrats, repartits en 13 oficines de Madrid i Barcelona (vuit i cinc, respectivament), només un dels quals es troba al 22@. Colonial va destinar el 2018 un pis de 2000 metres quadrats a Utopicus, dins del seu edifici Parc Glòries, un emblemàtic edifici d’oficines al quadrat més prime del 22@. Utopicus Ciutat de Granada, entra dins el projecte d’obertura de 10 centres repartits pel territori espanyol abans del 2020. Els seus preus es troben entre els 175 i els 350 € mensuals, i inclouen events col·lectius com Workshops i sessions de Yoga.

Spaces

Spaces és l’empresa de coworking propietat de la corporació multinacional IWG, especialitzada en oficines, amb seu a Jersey. És conegut com “El gegant del Coworking”, amb 348 oficines, distribuïdes per 49 països. Entre aquests, s’hi troba Espanya: Madrid, amb vuit espais; Sevilla, Gijón, Bilbao i Barcelona (amb dos centres, ubicats precisament dins del districte del 22@: Spaces 22 Arroba i Spaces 22 Arroba Mar). Es van instaurar a la capital catalana al 2017, amb una ubicació privilegiada, i comptant amb una superfície superior als 6.000 metres quadrats. Ofereixen un gran nombre d’activitats col·lectives, tal com esmorzars col·lectius, festes de preparació del Nadal o, fins i tot, classes de Yoga i sessions de massatge. El rang de preus varia entre 210 i 528 € mensuals. 

Per què el 22@ atrau els grans coworkings?

Les grans empreses de coworking han vist en les naus buides de Poblenou i els edificis corporatius del 22@ una oportunitat que el centre històric de Barcelona no pot oferir. A part de l’atractiu que suposa la ubicació en un barri que genera coneixement i innovació, un element clau és la disponibilitat de grans espais ben connectats. Durant el 2019 surten al mercat gairebé 60.000 metres quadrats més en aquest mateix districte. L’èxit del coworking a gran escala és aclaparador perquè la gran majoria d’aquests nous espais estan ja pre-llogats, abans de la seva construcció. 

WeWork, Utopicus i Spaces son els tres exemples més significatius de l’èxit del coworking a gran escala ja que concentren la major part dels metres quadrats de la zona. Però no són els únics: l’immobiliària Merlin Properties s’hi afegeix al 2020 amb una inversió desorbitada per tenir un coworking a la Torre Agbar. S’ha descobert un nou nínxol de mercat i les immobiliàries no es volen quedar enrere. La competència és cada dia més gran: qui pot comprar més metres quadrats, en espais més «prime», aixecar pisos més ràpid. Aquestes companyies han aconseguit explotar al màxim un concepte que no van crear ells. La màgia dels petits locals ha perdut tota autenticitat, ja que les empreses l’han traduït en només mobles de disseny. Les famílies que sorgien dels petits coworkings ara s’han de construir mitjançant esdeveniments on acudeixen centenars de persones. Aquests nous gegants del coworking vénen que l’atmosfera, els valors i l’esperit son un factor central de les seves polítiques. Però, quan hi ha un negoci milionari entremig, realment la pertinença a una comunitat pot seguir dempeus?

Read more

El Barts Club sona a musical de la mà de Joan Vázquez

PAU REQUENA i JÚLIA MORESO – Joan Vázquez, un dels majors exponents del panorama del musical a Catalunya i l’Estat ha estrenat aquest dilluns el seu nou espectacle “20 anys no són na”. L’artista Barceloní commemora la seva exitosa carrera a través dels personatges i peces que més l’han marcat. Pot semblar que 20 siguin no gaire res, però per algú de 38 anys com Vázquez, és gairebé tota la vida. L’exitosa estrena de “Rent”, el musical, va marcar els inicis d’un debut prematur a l’edat de 18 anys.

I és que a l’espectacle no hi manca l’humor àcid i la ironia amb les quals ha viatjat als teatres musicals més prestigiosos d’arreu del mon. “Hair”, “Mamma Mia!”, “Rent” i “Ciutat de Gespa” són alguns dels musicals que omplen la petita sala del Barts Club de l’esperit de Broadway.

En només quatre úniques funcions, Vázquez explica al seu públic vivències del món del teatre i records de la seva intensa carrera. Ahir, quatre de novembre, l’obra es va estrenar amb la col·laboració de Mariona Castillo i Marta Ribera, companyes properes de Vàzquez. Fins a dotze artistes consagrats com Àngels Gonyalons, Beth Rodergas, Jordi Coll o Victor Alvaro acompanyen al protagonista en aquest homenatge tot i només fer-se’n quatre representacions.

Vint anys que, tal i com diu l’artista, “no pesen” i l’ajuden a “treballar amb la il·lusió i entusiasme” de la mateixa manera que d’un 4 de novembre d’ara fa 20 anys. 

Barts Club, fórmula d’un èxit

La proposta segueix la línia de la resta de produccions del Barts Club, que darrerament aposta per obres amb un passi per setmana i que es mantenen a la cartellera per només un mes. L’organització defineix l’estrena com un “èxit total”, i ho corrobora el sold-out al primer dia amb 110 assistents a la petita sala del BARTS CLUB. Adriana Valero, responsable de màrqueting i comunicació del teatre explica que des de l’entitat estan “encantats d’acollir un referent del món dels musicals” i a un espai de petit format com el BARTS CLUB. Un espai que “casa a la perfecció amb aquest espectacle” per ser “un espai proper, informal i cabaretià”. També celebren que s’hi convidin artistes coneguts pel públic català.

Fotos de l’estrena. Crèdit: Sonia Ochoa
Read more

Les 5 pel·lícules més vistes durant la Festa del Cine

La dissetena edició de la Festa del Cine ha tancat amb una xifra de 2.291.606 espectadors, segons les dades de ComsCore. És un esdeveniment que des del seu naixement a l’octubre de 2009, s’ha convertit en cita cultural que cada cop atrau a més gent. És per això, que dos anys després de la seva inauguració es va decidir fer dues edicions cada any. L’octubre de 2019 marca doncs, deu anys de celebració del cinema. Les cinc pel·lícules més vistes han estat les següents:

Joker

El film més visionat per aquests més de dos milions d’ulls ha estat «Joker«, la història que narra els inicis del malvat de l’univers de Batman.

Maléfica: maestra del mal

«Maléfica» ha estat la segona pel·lícula més visionada i és la seqüela del film «Maléfica» que es va estrenar el 2014. Aquesta segona part explora la relació entre la Malèfica i la seva fillola l’Aurora.

La Família Addams

La peculiar família Addams ha rebut amb aquesta pel·lícula de dibuixos animats el tercer lloc en aquesta Festa del Cinema. El film narra la vida del matrimoni de Morticia, Gómez i els seus fills, que veuran alterada la seva vida feliç i terrorífica a la mansió de Nova Anglaterra.

Mientras dure la guerra

La quarta posició se l’endú el film històric espanyol d’Amenábar. «Mientras dure la guerra» narra la postura i accions que va tenir l’escriptor Miguel de Unamuno a partir de l’estiu de 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil.

El silencio de la ciudad blanca

El thriller dramàtic basat en el bestseller d’Eva García Sáenz s’emporta la posició de cinquena pel·lícula més vista, narrant un crim a la Vitoria de 2016.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies