The co-housing fashion paves his way in Barcelona

JÚLIA MORESO
GINA DURAN

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

The town hall drives the creation of housing cooperatives handing over public plots to them for transfer of use scheme with the goal of ending the real estate agencies speculation

The housing’s cooperative La Borda has a space with washing machines and a games room. Víctor Navarro

Barcelona, as every other big city, has not a fixed tenants. Rents increased exponentially in the last years, and many people from Barcelona have to change neighbourhoods over time. David Lorente (graphic designer, 53 years old) does not imagine his life out of Barcelona: he’s been in different apartments, without feeling himself attached to the building, neighbours, and environs.

Now he’s excited to think that his family will be able to enjoy a new lifestyle. They discovered the housing cooperative CoHousing Barcelona four years ago and they went deep into the model of coexistence that defends the solid idea of housing being a right and not a transaction. That’s why, they propose a type of life that abolishes renting, making not possible its speculation. They think that the housing crisis in Barcelona has flown into the instability of the social relationships. They want to get back neighbourhood bonds, and they defend life in the community: buildings with many shared zones to economize space.

But they go further: David and his family are deciding in assembly’s meetings together with their future neighbours how it will be La Chalmeta, the building where they will live in the Marina del Prat Vermell, at the end of the next year. The model of cohousing bets for self-managing. The neighbours of La Chalmeta will not be owners of the flats they will live in, but through the cooperative that constitutes the building it will be collective. For that, they are gathering now with their architects to conceptualise it: economic, intergenerational, and energetically efficient. It will not be their property due to the model of cohousing in which these cooperatives work is the transfer of use. Meaning that the plot where is build La Chalmeta is owned by the Town Hall, that, by public bidding, transferred local plot to bet for the model of cooperative housing.

The multiple housing cooperatives that are growing in Barcelona want a social market of housing. This goal can be accomplished if the flats cannot be bought nor sold. The neighbours of La Chalmeta are designing the building jointly without thinking in how profitable it can be some day. They are only focused in the quality of life it can bring to them. “A cooperative is a life project and a process of constant dreaming,“ explains Maite Mas, future neighbour of La Balma.

“An apartment that will never be yours”
This project, managed by the pioneer cooperative Sostre Cívic (Civic Roof), is about to finish in Poblenou. “It’s very demanding,” says Maite, that belongs to the different commissions that self-manage the building (architectural, economic, external communication, health, environs). The economic one is in charge of the financing: the neighbours of La Balma have paid the deposit they agree it’s needed to settle the decided needs (30.000 euros). It’s a figure much lesser in comparison to the deposit of buying a flat, but higher than renting it. “You are paying an apartment that will never be yours,” says David. It’s a cost way lesser than the one that would cost in building a normal apartment since the plot has no need to be paid, ethical bank transfers loans and the architects belong to cooperatives.

However, there is a condition in the transfer of use of local plot: they have to be council flats (HPO), earmarked for people with a rather low income. The requirements to access to an HPO are demanding and they extend over time. To cohabit in Barcelona, you must have a reduced wage but 30.000 euros for the deposit: “having savings or helped by the family,” explains Maite. David remembers that “is a model that is worth in a long-term” because that is “thought for the future.”

La Borda
The personification of this model is La Borda, one of the first housing cooperative of the town, placed in the Sants neighbourhood. Its 30 neighbours passed the processes that Maite and David explain with vertigo. They live there for some time and keep believing in the model: why having 30 washing machines when you can dispose of a common laundry; multiple rooms for guests, empties most of the year, when you can share a whole flat for all the guests of the building. Some of the neighbours of La Borda were the architects of its building; now they are all a big family.

Read more

La moda del cohabitatge s’obre pas a Barcelona

JÚLIA MORESO
GINA DURAN

Read this content in English here

L’ajuntament impulsa la creació de cooperatives de vivenda entregant-los solars públics en règim de cessió d’ús amb la voluntat d’acabar amb l’especulació immobiliària

La cooperativa d’habitatge La Borda té un espai comú amb rentadores i sala de jocs. VÍCTOR NAHARRO

Barcelona, com totes les grans ciutats, no té uns inquilins fixos. Els lloguers han pujat exponencialment en els darrers anys i molts barcelonins han d’anar canviant de barri. En David Lorente (dissenyador gràfic, 53 anys) no s’imagina la seva vida fora de Barcelona: ha passat per diferents pisos,
sense sentir-se mai arrelat a l’edifici, els veïns i l’entorn.

Ara s’il·lusiona pensant que la seva família podrà gaudir d’una nova manera de viure. Van descobrir la cooperativa d’habitatge CoHousing Barcelona fa quatre anys i es van endinsar en el model de convivència que defensa la ferma idea que l’habitatge és un dret i no un negoci. Per això, proposen un tipus de vida que aboleix el lloguer, fent impossible la seva
especulació. Creuen que la crisi de l’habitatge a Barcelona ha desembocat
en la precarització de les relacions socials. Volen recuperar el vincle veïnal i defensen la vida en comunitat: edificis amb moltes zones compartides per economitzar l’espai.

Però van més enllà: en David i la seva família estan decidint en reunions assamblearies amb els seus futurs veïns com serà La Chalmeta, l’edifici on viuran a la Marina del Prat Vermell, a finals de l’any vinent. El model del cohabitatge aposta per l’autogestió.

Els veïns de La Chalmeta no seran propietaris dels pisos on viuran, sinó que a través de la cooperativa que constitueixen l’edifici serà col·lectiu. Per això, ara es reuneixen amb els seus arquitectes per conceptualitzar-lo: assequible, intergeneracional i eficient energèticament. No serà de la seva
propietat perquè el model de cohabitatge amb el qual treballen aquestes cooperatives és la cessió d’ús. Això vol dir que el solar on s’aixeca La Chalmeta és de l’Ajuntament, que, mitjançant un concurs públic, va cedir el sòl municipal per apostar pel model d’habitatge cooperatiu.

Les múltiples cooperatives de vivenda que van creixent a Barcelona volen un mercat social de l’habitatge. Això s’aconsegueix si els pisos no es poden comprar ni vendre. Els veïns de La Chalmeta estan dissenyant conjuntament l’edifici sense pensar en com de rendible pot arribar a ser algun dia. Només se centren en la qualitat de vida que els pot aportar. “Una cooperativa és un projecte de vida i un procés de somni constant”, explica la Maite Mas, futura veïna de La Balma.

“Un pis que mai serà teu”
Aquest projecte, gestionat per la cooperativa pionera Sostre Cívic, està a punt de finalitzar a Poblenou. “És molt exigent”, diu la Maite, que forma part de diferents comissions que autogestionen l’edifici (arquitectònica, econòmica, comunicació exterior, salut, entorn).

L’econòmica s’encarrega del finançament: els veïns de La Balma han pagat l’entrada que van acordar necessària per satisfer les necessitats decidides (30.000 euros). És una xifra molt menor a l’entrada de compra d’un pis; però superior a la d’un lloguer. “Estàs pagant un habitatge que no serà mai teu”, diu el David. És un cost infinitament més baix al que costaria construir una vivenda normal perquè el solar no s’ha de pagar, la banca ètica cedeix préstecs i els arquitectes pertanyen a cooperatives. Però, hi ha una condició en la cessió d’ús de sòl municipal: els habitatges són de protecció oficial (HPO), destinats a persones amb una renda molt baixa.

Els requisits per accedir a un HPO són exigents i s’estenen en el temps. Per cohabitar a Barcelona has de tenir un sou reduït però 30.000 euros per a l’entrada: “tens estalvis o t’ajuda la família”, explica la Maite. En David recorda que “a la llarga és un model que compensa” perquè està “pensat per al futur”.

La Borda
La personificació del model és La Borda, un dels primers habitatges cooperatius de la ciutat, situat al barri de Sants. Els seus 30 veïns van passar els processos que la Maite i el David expliquen amb vertigen. Ara fa temps que hi viuen i continuen creient en el model: per què tenir 30 rentadores quan pots tenir una bugaderia comuna; múltiples habitacions de convidats, buides la majoria de l’any, quan pots compartir un pis sencer per a tots els invitats de l’edifici.

Alguns dels veïns de La Borda van ser els arquitectes en construir-la; ara tots són una gran família.

Read more

Un problema informàtic dificulta el recompte de vots dels caucus de Iowa

EEUU compta amb un historial d’errors  en les votacions

Els resultats de les eleccions primàries a Iowa (EEUU), per decidir qui serà el candidat demòcrata a la presidència, han arribat amb retard per culpa d’un problema informàtic. Enmig d’un clima d’incertesa i enuig per part dels votants, els candidats han fet discursos positius on es proclamaven vencedors del caucus, però sense tenir resultats que ho poguessin avalar. El recompte de la votació celebrada aquest dilluns al petit Estat d’Iowa es va publicar dimecres, un dia més tard de l’esperat, a causa d’un problema en la codificació de l’aplicació que recopilava els vots, i no pas per culpa del tradicional sistema de caucus ni tampoc per culpa de Rússia, com va apuntar el president Trump en un tweet el mateix dimarts. 

Els 41 delegats que escull Iowa, dels 1.991 que fan falta per la nominació del candidat demòcrata guanyador, han estat repartits entre els tres candidats principals:. Pete Butigieg ha obtingut 11 delegats i un 26,8% dels vots, Bernie Sanders 11 delegats més i un 25,2% dels vots i Elizabeth Warren ha obtingut 5 delegats i un 18,4% des vots. La resta de candidats no han aconseguit cap delegat. 

El sistema demòcrata de votacions primàries d’Iowa, un Estat de poc més de tres milions d’habitants, no segueix el model d’urnes anònimes del partit Republicà. El “caucus” és una manera de votar assembleària i veïnal, que pretén donar molt valor a la veu dels votants de carrer. Els dos grans partits d’Estats Units no celebren unes primàries nacionals per escollir els seus candidats a la presidència, sinó que cada estat organitza i vota al llarg de diversos mesos, de febrer a juny. Com que no hi ha un sol dia de votació, els estats que organitzen les seves primàries en primer lloc reben molt interès mediàtic i polític perquè mostren cap on va la intenció dels votants. El primer Estat en votar és Iowa i ho fa a través de 1.774 juntes assembleàries organitzades a poliesportius, que configuren els caucus. Aquesta forma de votació posa a prova la retòrica dels candidats: els simpatitzants de base tenen més veu perquè són ells els que escullen amb els peus quin candidat tindrà més delegats. Quan s’inicia el caucus, cada candidat rep una zona assignada dins el poliesportiu; els votants, han de col·locar-se a la zona del seu preferit. Si hi ha persones indecises, els veïns poden tractar de convèncer-los amb arguments a favor del seu candidat. 

Iowa no és el primer en votar perquè sigui important (ni tampoc significatiu de que passarà després a la realitat plural del país); sinó que és rellevant per ser el primer en votar. El 90% de la població de l’estat d’Iowa és blanca, per tant, quan un candidat demòcrata de la part més esquerrana ja rep molt suport a Iowa, la seva posició en la cursa presidencial es catapulta. 

Això és el que passà amb la candidatura de Jimmy Carter el 1976, no era dels candidats preferits però el seu bon resultat a Iowa va fer que arribés a ser 39è president dels Estats Units. Després d’aquesta victòria, els candidats a la presidència han fet recaure molta atenció, recursos i esforços en els caucus d’Iowa. De fet, tots els candidats porten un any a la regió, organitzant esdeveniments, meetings i coneixent a la gent casa per casa. La tradició diu que la població eminentment rural d’Iowa es pren molt seriosament el seu paper decisiu en les eleccions: estudien els programes, van a veure a tots els candidats almenys una vegada, volen preguntar i repreguntar, assegurar-se de les seves intencions mirant-los als ulls. Carter va guanyar Iowa anant de casa en casa, de poblet en poblet, de comptat en comptat. 

Altres errors en les eleccions d’EEUU

Estats Units ha patit altres errors en la seva llarga història d’eleccions. En les presidencials de l’any 1960, on s’enfrontaven J. F. Kennedy, del partit demòcrata, i Richard Nixon, del partit republicà, es van trobar irregularitats en les votacions d’alguns Estats. Concretament a l’Estat d’Illinois, el qual estava sota el control de la mafia de de Chicago de la mà de Sam Giancana. Seymour M. Hersh assegura al llibre La massacre de My Lai que el pare Kennedy va fer tractes amb Giancana per assegurar la victoria del seu fill en aquell Estat, uns vots decisius que van portar a J. F. Kennedy a la victòria. 

A més, Robert Dallek a la biografia An unfinished life: John F. Kennedy, 1917-1963 revela com el candidat Kennedy va guanyar les primàries a West Virginia el 1960, tot gràcies a que el seu pare les va comprar, gastant-se milions de dòlars. 

Anys més tard, a les eleccions de l’any 2000, hi va haver irregularitats a les votacions de Florida a causa de les paperetes papallona. Aquest nou format de paperetes, i la diferència de sistemes de votació que tenia Florida en els diferents comtats, va provocar  que milers de persones votessin al candidat equivocat. Irònicament, més de de 20.000 ciutadans jueus de Palm Beach van votar per error al candidat republicà antisemita Pat Buchanan enlloc al demòcrata Al Gore. 

Exemple de papereta papalllona. Crèdit: Getty Images. Extret de Univision

Encara que el nou format de paperetes papallona s’havia fet amb la millor intenció, per facilitar marcar el candidat, va portar molts problemes. Sobretot gent gran o amb problemes de vista, els va costar identificar el punt que havien de foradar per tal de votar al candidat preferit, ja que els noms estaven disposats en dues línies (que formaven dues ales) i no pas en una única línia de dalt a baix. 

Aquest incident va fer enfurismar als habitants de Florida i al Partit Demòcrata, que van demanar a la Junta Electoral de Palm Beach de poder realitzar unes altres votacions. Amb tot, el jutge va negar-los el que demanaven. Per aquest motiu, Palm Beach va ser decisiu en la victòria del republicà George Bush, per sobre d’Al Gore. Com que el sistema americà otorga tots els representants de cada estat al guanyador del districte, Bush va arribar a la presidència havent aconseguit menys vots (47,9%) que el seu rival (48,4%).

Read more

Un any més, els feminicidis no frenen

Un doble crim masclista enceta el 2020, després d’un 2019 finalitzat amb 55 dones assassinades, la xifra més alta dels darrers quatre anys

La lluita contra la violència de gènere segueix present a Espanya amb el tancament d’un 2019 on els feminicidis no han minvat. Un nombre total de 55 dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles, juntament amb un balanç total de més de 63 mil trucades al número 016, que atén les víctimes de violència de gènere, i un total de més de 122 mil denúncies per violència masclista, fetes tant per familiars com per les mateixes víctimes.

Primer assassinat de violència masclista del 2020

La primera víctima mortal de violència masclista del 2020 ha arribat pocs dies després de l’entrada al nou any, el dilluns 6 de gener, dia de reis. Mònica, de 28 anys, i la seva filla Ciara, de 3 anys, van ser assassinades presumptament per Rubén Darío, durant el procés de separació de la parella, al municipi d’Esplugues del Llobregat (Barcelona). Mònica i la seva filla van ser assassinades a casa seva i la policia es va dirigir allà després de rebre una trucada dels veïns que havien sentit crits. La parella, que no comptava amb denúncies prèvies, portava una vida discreta i els veïns mai havien sentit discussions ni crits entre ells.

Actualment Rubén es troba en presó provisional comunicada i sense fiança, dictada pel jutjat d’instrucció número 3 d’Esplugues de Llobregat.

Diverses personalitats polítiques han mostrat el seu condol i la seva disconformitat amb el cas. Pedro Sánchez, després de conèixer aquest primer cas d’assassinat masclista, ha twittejat:

El president de la Generalitat també ha expressat les seves condolències:

A més, l’Ajuntament d’Esplugues ha decretat tres dies de dol pel doble crim en mig de la profunda tristesa en què s’ha sotmès el municipi.

El primer i l’últim cas del 2019

Rebeca Alexandra, de 26 anys, va ser la primera víctima mortal del 2019. El 3 de gener va ser assassinada presumptament pel seu nòvio, Tomás Maestro, de 29 anys, a Laredo (Cantabria). No constaven denúncies prèvies de violència masclista contra Tomás. La víctima tenia un fill de cinc anys que vivia amb la seva família a la República Dominicana, el seu país d’origen, des de feia tres anys. 

Yúlia S., de 41 anys, va ser l’última víctima del 2019, assassinada el 2 de desembre a casa seva, al Prat de Llobregat (Barcelona), per la seva parella de 44 anys, amb qui tenien tres fills en comú. Les baralles eren constants entre ells, però cada vegada que la policia arribava a l’habitatge, Yúlia no posava denúncia i el conflicte no es podia resoldre policialment. Posteriorment, la seva parella es va entregar com autor de l’assassinat. En aquest moment, el jutjat va informar a la Generalitat del desemparament dels tres menors.  

Des del 3 de gener fins el 2 de desembre es van anar succeint els 55 feminicidis del 2019, cada un amb una història darrere que no deixa ningú exempt de dolor.

Read more

La gestació del Diari de Barcelona

La gestació del nou Diari de Barcelona Read more

La sanitat espanyola finança l’anell vaginal anticonceptiu

Unes 37.000 dones es podrien beneficiar d’aquesta mesura des del darrer 1 de novembre, que s’afegeix als anticonceptius orals i hormonals combinats ja subvencionats

PERE MERCADER, JOAN VENTURA, JÚLIA MORESO – El Ministeri de Sanitat, Benestar Social i Consum ha inclòs per primera vegada a la cartera de serveis l’anell vaginal anticonceptiu. El Govern ho ha fet públic aquest últim dimecres i calcula que unes 37.000 dones serien beneficiàries d’aquesta mesura, que certifica reduir l’elevada xifra d’avortaments.

Avui dia, la sanitat pública ja finança altres tipus d’anticonceptius; estan inclosos a la cartera farmacèutica els que s’administren per via oral, hormonals combinats i a base de progestagen, com ara diferents tipus de píndola, i els reversibles de llarga durada. Entre ells destaquen els dispositius intrauterins, més coneguts com a DIU, la medroxiprogesterona injectable i l’implant etonogestrel. L’avantatge de l’anell davant la píndola i altres sistemes és que no hi ha possibilitat d’oblit i és fàcil de col·locar. 

Segons el Ministeri de Sanitat, la inclusió de nous anticonceptius d’última generació a la cartera de serveis contribueix al compliment de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (del 2010), que estableix que els serveis públics de salut garantiran, entre d’altres, l’accés universal a pràctiques clíniques efectives de planificació de la reproducció.

L’anell vaginal té gran efectivitat com a agent contraceptiu, però també té un problema: l’anell vaginal no protegeix contra les malalties de transmissió sexual. En aquest aspecte, no substituirà altres mètodes com els condons, que redueixen molt la possibilitat de contagiar una ETS.

D’altra banda, Sanitat ha confirmat la formalització d’un acord amb el Ministeri d’Educació per promoure i educar envers la salut sexual i reproductiva. Amb aquest objectiu, tots dos ministeris coordinaran “iniciatives transversals i efectives” d’educació afectivo-sexual a l’entorn escolar, amb el propòsit de prevenir, especialment entre el sector més jove, les malalties de transmissió sexual, els embarassos no desitjats i els avortaments.

Les xifres d’avortaments, segons les últimes dades oficials relatives al 2018, van augmentar un 1,91% (1.794 més) respecte a l’any anterior, fet que ha motivat reaccions com el finançament de l’anell vaginal anticonceptiu. Segons el Ministeri de Sanitat, això suposa “un pas més en la reactivació de l’Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva que, fins a l’any passat, estava inactiva”.

Read more

Adéu a una de les àvies més entranyables de la tele

Assumpció Balaguer ha mort als 94 anys d’edat, una de les actrius més longeves del cinema català i espanyol (1925-2019). L’art que la va fer més famosa fou el teatre, en el qual s’inicià als 13 anys durant la Guerra Civil. Estigué casada amb el també actor, guionista i director Paco Rabal. Durant els anys de matrimoni i maternitat, Balaguer va deixar els escenaris. Als 75 anys quedà viuda i llavors es convertí en l’àvia preferida de les noves generacions, que no havien assistit al seu èxit en teatre. Els últims anys de la seva vida van ser els més intensos i prolífics de la seva carrera professional, especialment en sèries i pel·lícules. Els joves la recordarem com l’entranyable voluntària de l’associació de càncer que visita la Rym quan acaba de perdre un pit a Polseres Vermelles o l’àvia que aconsegueix treure tota la tendresa del Pol a Merlí. Tot el món del teatre i la gran pantalla avui s’acomiada amb paraules d’afecte d’aquesta gran figura manresina, per exemple, els actors de La que se avecina, on representà la mare d’Antonio Recio.

Read more

Els barcelonins no tenen lloc al Congrés Mundial sobre ciutats intel·ligents

La novena edició del Smart City Expo World Congress es celebra a Barcelona del 19 al 21 de novembre

La Fira de la Gran Via acull el principal esdeveniment internacional sobre les ciutats intel·ligents, l’Smart City Expo World Congress (SCEWC), sota el lema «Cities Made of Dreams».

El fet que Barcelona organitzi aquest prestigiós congrés que pretén convertir en realitat el somni de tenir una ciutat intel·ligent, converteix la metròpoli catalana en la capital de les Smart Cities. Barcelona serà el pavelló on es discutiran innovacions com: els sistemes de transport innovadors, les ciutats impulsades per dades o el futur de la connectivitat urbana amb el 5G.

El programa inclou també debats sobre la gentrificació, de l’economia col·laborativa i de les ciutats inclusives. Això és, pensar en una ciutat per als ciutadans. Però com construir una Barcelona per als barcelonins, sense ells? Una entrada al Smart City World Expo Congress oscil·la entre els 100 i els 900 euros. Els veïns implicats en totes aquestes transformacions no tenen lloc en aquest congrés exclusiu i internacional.

L’Ajuntament de Barcelona opta per resoldre aquest desajust amb la celebració del Smart City Week. És una iniciativa que pretén obrir el debat entre els ciutadans sobre la relació entre la ciutat, la tecnologia i les persones. Així, es vol apropar el concepte de ciutat intel·ligent a aquells que no hi seran al Congrés sobre Smart Cities; però que seran qui viuran les conseqüències de tot el que s’aprova en ell.

El tipus de ciutat del futur que promou l’Ajuntament és aquella que aprofita les noves tecnologies per crear un entorn urbà sostenible, inclusiu i centrat en les persones. Per aconseguir-la, s’organitzen 67 activitats la setmana abans del Congrés. Són gratuïtes i obertes a tothom que hi vulgui participar. Aquestes han estat algunes d’elles:

Visita guiada al Sistema sostenible de xarxes urbanes de distribució de calor i fred

El 2002 es va inaugurar la xarxa urbana de distribució de calor i fred més gran d’Espanya, a Barcelona. Fou possible gràcies a la col·laboració privada de l’empresa Districlima i l’empenta pública. El sistema utilitza recursos naturals dels voltants de Barcelona per la producció d’energia. És un model de distribució energètica que busca l’eficiència, i s’aplica ala calefacció i la climatització d’aigua calenta sanitària.

Taller de co creació de mobiliari urbà

Mitjançant la creació de mobles per l’entorn urbà, els participants van reflexionar sobre l’objectiu de les propostes de millora de l’espai públic. Pensar la instal·lació de mobiliari nou i estètic des d’una vessant social i funcional. Beatriz Guijarro, Project Manager del Smart City Week, fa èmfasi en la importància de les petites coses en quant a mobiliari urbà: «canviar els bancs unipersonals perquè puguis seure si vas en grup, fer que la gent recuperi els carrers i s’hi senti còmoda és aconseguir una ciutat intel·ligent».

Debat sobre dades personals en les ciutats intel·ligents

El debat plantejava l’amenaça sobre els drets humans que pot suposar una ciutat gestionada per dades informatitzades. La imatge d’aquesta ciutat hiper eficient i amb tots els processos administratius optimitzats té el revers de la manipulació d’informació dels ciutadans, la vigilància massiva i el control estatal. L’activitat oferia als participants una manera de compatibilitzar els drets individuals amb una política de seguretat que aprofiti la tecnologia però sigui respectuosa.

Xerrada: «Ciutat, tecnologia i imaginaris distòpics»

Analitzar per què hi ha una visió terrorífica a una ciutat totalment tecnològica ajuda a construir-ne una que no ho sigui. La xerrada va repassar les visions negatives que el cinema i la literatura han instaurat als imaginaris col·lectius. Una ciutat empresa hiper productiva és distòpica. Entenent aquesta distorsió negativa, es pot avançar cap a la smart city que millora les condicions de vida dels habitants.

VÍDEO TELE

El consistori aposta també per incloure una visió més social de la ciutat intel·ligent des del SCEWC. L’objectiu del stand que oferiran al Congrés és exposar una planificació urbana amb participació ciutadana i col·laboració social. Algunes de les iniciatives que presenta son: la superilla o el robot Buddy, que utilitza el 5G per cuidar les persones grans.

Read more

100 anys de la vaga de la «Canadenca» (no acabat)

La vaga de la «Canadenca» representa un fil roig de la nostra societat perquè mostra que el conflicte no és caos, sinó una manera d’avançar. La capacitat de la seva gestió és el que ens fa créixer com a societat.

Chakir el Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Amb aquestes paraules ha inaugurat el conseller de Treball l’exposició del Museu d’Història de Catalunya que commemora el centenari de la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de les vuit hores. S’exhibeixen documents originals de la companyia Barcelona Traction, Light and Power Company (coneguda popularment com la «Canadenca»), cedits per Endesa (col·laboradora de l’exposició), vinyetes gràfiques d’humoristes de l’època així com vídeos i fotografies dels dies que envoltaren la pèrdua de llum a la ciutat.

L’exposició, que romandrà oberta fins el 19 d’abril del 2020, s’estructura al voltant de tres branques: el context històric que es vivia el 1919; la vaga explicada minut a minut; i la lluita per conquerir la jornada de vuit hores laborals. La primera, situa al visitant explicant la revolució que va suposar l’arribada de la multinacional americana Barcelona Traction, Light and Power Company a Catalunya. La Mancomunitat organitzà l’electrificació del país, que ocupà molta mà d’obra; paral·lelament al creixement del sindicalisme. La segona part repassa detalladament des de l’inici de l’aturada a Camarasa, passant per l’estesa de la vaga i la seva finalització amb l’aprovació per part del Govern espanyol del Decret de jornada laboral de vuit hores. Finalment, l’última sala de l’exposició mostra un conjunt de material gràfic (filmacions, revistes i llibres originals), com també una reconstrucció d’un despatx de la Barcelona Traction, Light and Power Company (cedit per Endesa, ja que la Canadenca fou antecessora seva).

Read more

Desnonaments i acció veïnal: el dia a dia dels barris de Barcelona

PAU REQUENA I JÚLIA MORESO – El sindicat de l’habitatge de La Verneda i La Pau va començar la seva activitat fa poc més de tres mesos i aglutina l’acció veïnal a favor d’un habitatge accessible en un dels barris que ha patit un major canvi en temes socials dels darrers anys a la ciutat de Barcelona. La que va ser una excepció i un exemple de progrés social entre els barris de La Mina i el Bon pastor, no està exempta de la crisi habitacional que afecta a Barcelona.

La comitiva judicial i les associacions negociant al barri de La Pau

És un dijous a dos quarts de deu del matí al Barri de La Pau i la comitiva judicial fa acte de presència. Pocs minuts després arriba el seraller, com que hi ha la gent bloquejant no hi pot arribar. Fa fotos per demostrar que no pot passar i queda a l’espera amb la comitiva judicial que negocien amb un grup que respresenta habitatge al districte i els moviments socials.

Es tracta d’un dels desnonaments diaris que viu la ciutat aquests darrers anys de manera sostinguda. Tal és el nombre que des de les xarxes s’arriben a fer fins a mitja dotzena de convocatòries contra els desnonaments al dia.

Unes 30 persones bloquegen la porta del número 268 del carrer d’Andrade. El Sindicat de l’habitatge del barri i l’observatori d’habitatge del Clot sumen forces per evitar que, en el cas que arribés, la policia entri a casa d’un matrimoni d’origen magribí amb tres menors. En aquest cas, no arriba cap agent policial i la comitiva judicial accedeix suspendre el desnonament.

Manifestants davant la porta de l’edifici del carrer Andrade, intentant aturar el desnonament

Després d’aturar el desnonament, l’opció més preferible des de l’associacionisme és la d’aconseguir signar un contracte de lloguer social, sempre que els qui hi viuen hi estiguin d’acord. De vegades, es recorre a mètodes més incisius com ocupar la seu del banc o immobiliària que gestiona l’habitatge en qüestió. De fet, aquell mateix dijous, el grup d’habitatge de l’eixample dret estava ocupant una de les seus del Banc Sabadell per reclamar un lloguer social acordat del pis d’una família.

Tot i així, hi ha alguns cops que les organitzacions estan acaparades per aturar els diversos desnonaments que tenen lloc en un mateix dia, la majoria d’ells al matí. Un veí que participa del grup contra el desnonament al carrer d’Andrade explica el cas en què “erem tres persones contra sis policies” i no van poder aturar-los.

Des de «Ce trencada» parlem amb la Keila, una noia de menys de trenta anys que en porta 2 en un pis ocupat de Via Trajana. Després de 4 aplaçaments de desnonament, se li ha comunicat que dimecres de la setmana vinent hi anirà una comitiva a desnonar-la. La Keila, veïna de La Pau de diverses generacions, està casada i té dues filles menors. La dificultat de la conciliació dels horaris de feina i portar dues filles li posa problemes a l’hora de trobar feina. Anteriorment, havia viscut en un altre pis de manera regularitzada però l’augment del preu del lloguer i la precarització del món laboral va fer-li impossible seguir pagant un lloguer que s’enfilà fins a gairebé 1.000€ mensuals.

Ella, com molts d’altres veïns afectats per aquesta situació recorren a organitzacions com el Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau per intentar seguir vivint sota un sostre.

El Sindicat convoca als manifestants a aturar un segon desnonament a la zona a pocs carrers d’allà. La majoria de la gent hi va caminant, alguns ofereixen els cotxes per portar gent i així ser-ne més a la següent acció. «És un no parar», comenten alguns dels activistes.

Membres del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i La Pau pengen una pancarta davant l’edifici del segon desnonament

Unes 60 persones s’agrupen al segon desnonament al carrer de Sàsser. On hi viu la Mariama amb la seva familia i 4 menors. Pocs minuts passats de les onze arriba la comitiva judicial que des del sindicat defineixen com a “agressiva”. La xifra de concentrats que bloquegen la porta de l’edifici puja a unes 60 persones. El desnonament s’atura i la comitiva judicial desisteix. Aquest cop tampoc ha fet falta que arribi la policia.

Encara que molts d’aquests veïns portin pocs anys vivint-hi, agraeixen el sentiment de companyerisme veïnal. I així ho fa la família de la Mariama agraïnt emocionada el suport dels concentrats. Alguna gent se’n va a la seu de la immobiliària del pis de la família per reclamar un lloguer social. La família, però, prefereix esperar a reclamar-lo. La concentració acaba amb diversos càntics i el famós «sí, se puede».

La crisi dels desnonaments no s’atura i la societat civil s’organitza

La recent creació del Sindicat de l’Habitatge de La Verneda i La Pau aquest juliol és només un dels molts exemples de l’auge que estan vivint les organitzacions a favor de «l’habitatge digne» en els darrers mesos. Moltes d’elles s’agrupen sota l’insígnia de la PAH, però es tracta d’un mosaic molt divers. Aquest dissabte el Sindiciat convoca la seva primera assamblea oberta. També s’ha reactivat el grup d’habitatge de les Corts. Canals com Telegram o Twitter són noves eines que utilitzen les organitzacions per mobilitzar cada cop a més gent.

Quantificar el nombre real de desnonaments o casos d’aquest tipus és complicat. Des de la PAH es quantifiquen els desnonaments contra els quals aquesta plataforma ha actuat en 21 aquest mes i 224 en el total de l’any, gairebé un desnonament per dia. Dels 21 que han fet aquest mes han pogut aturar-ne 8 i suspendre’n 5.

L’Ajuntament de Barcelona gestiona el treball de mediació fet per la Unitat contra l’exclusió residencial (UCER), creada pels comuns. El 2018 va atendre a 2.270 famílies que representen un total de 6.371 persones. El 92% dels atesos van poder trobar una solució alternativa a llarg termini, però només un 12% van poder romandre a la llar pactant un lloguer social.

Tot i això, es poden trobar formes que criden bastant l’atenció per internet, com per exemple un anunci de Desahucio Express Barcelona que prometen fer efectiu el desnonament en menys de 24 hores.

Segons xifres oficials, en total va haver-hi a Barcelona uns 3.098 desnonaments el 2015, 2.691 el 2016, 2.519 el 2017 i 2.381 el 2018. Gairebé 10.700 famílies han passat per aquesta situació en els darrers 4 anys. Tot i el descens del 23% es tracta d’una crisi mantinguda en el temps.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies