Horts dins les ciutats

Júlia Claramunt i Pi, Júlia Mezquida i Pedrola

Davant  l’imminent avís d’emergència climàtica, moltes ciutats europees avoguen per propiciar iniciatives saludables i socialment sostenibles. Una d’aquestes és la dels horts urbans. Si bé la ciutat de Barcelona n’ha tingut des dels inicis dels anys 90, actualment la cuida i conreu dels horts ha reeixit. 

El projecte d’horts urbans està destinat a les persones més grans de 65 anys amb l’objectiu que contribueixin en la millora mediambiental de la ciutat a través dels principis de l’agricultura ecològica. A Barcelona hi ha més de 15 horts urbans i aproximadament 751 usuaris, entre els quals s’inclouen persones amb risc d’exclusió social que també són partícips de l’activitat. 

Aquests tipus d’espais fomenten la creació de zones verdes dins de la ciutat, així com l’educació mediambiental. També tenen un caire social per la gent que hi participa, ja que els permet ocupar temps lliure i dur a terme una activitat física positiva per la salut.

Horts ocupats

A banda dels horts urbans que s’impulsen des de l’Ajuntament, a Barcelona també ha sorgit un moviment paral·lel a l’institucional; els horts urbans ocupats. Aquesta iniciativa, a part de contribuir a la creació d’espais verds també té l’objectiu de frenar l’especulació urbanística i la gentrificació, ja que els horts es construeixen en solars ocupats.

Un exemple, és l‘Hort Fortalesa del Poblenou, que a través de la plataforma Ens Plantem vol posar fre a la construcció d’una residència de luxe per aproximadament 750 estudiants.

Reportatge de televisió realitzat per Mònica Homs, Paula Durà, Gerard Ventura i Helena Gassull

Quins horts urbans podem trobar a la ciutat de Barcelona?

L’hort urbà més gran d’Europa

Ciutats com Berlín, Madrid, Londres o París també han adoptat iniciatives per construir horts urbans. De moment, el projecte més ambiciós és el de la capital francesa, que tindrà l’hort urbà més gran de tot el continent. L’hort comptarà amb una superfície de 14.000 metre quadrats i estarà situat al terrat de Expo Porte Versailles de París.

La part superior de l’edifici acollirà 30 espècies diferents i produirà 1.000 kg d’hortalisses i fruites. El projecte s’emmarca dins l’agricultura sostenible, per aquest motiu, no s’utilitzaran pesticides ni fertilitzants químics. Un total de 20 jardiners cuidaran els cultius. La inauguració està prevista al setembre d’aquest 2020.

Read more

Una pràctica que reneix: La compra a granel

ANNA REIG, JÚLIA MEZQUIDA, IMANOL OLITE i ELENA LÓPEZ

LLençar les escombraries és una acció quotidiana, però darrere d’aquest simple gest s’hi amaga una de les causes principals de la crisi medioambiental. La contaminació per plàstic augmenta any rere any, de fet, un envàs pot trigar fins a 1000 anys en descomposar-se. Davant d’aquest repte han sorgit diverses iniciatives per fer-hi front.

Una d’aquestes alternatives locals i sense plàstic és la Graneria de Poblenou, que ofereix tota mena de productes d’origen i a granel. A més, tots els clients i les clientes poden portar de casa seva els pots de vidre o recipients i utilitzar-los a l’hora de comprar.

Reporatge de televisió realitzat per Elena López, Imanol Olite i Júlia Mezquida

Read more

Weinstein ingressa a presó per dos delictes sexuals

El jurat considera culpable de violació al director de Hollywood però evita la condemna a cadena perpètua. S’enfronta a una pena de fins a 29 anys de presó

|MAR GRAU ESTEVE, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA

Harvey Weinstein va ser declarat culpable, dilluns passat, de dos dels càrrecs que se l’acusaven: delicte sexual de primer grau, sexe oral forçat, a l’ajudant de producció Mirima Haley; i violació en tercer grau, segons la llei de Nova York sense consentiment exprés, a l’actriu Jessica Mann.

El jurat del tribunal Penal de Manhattan ha decidit exculpar al productor de cine de les acusacions d’agressió “sexual depredadora”, un terme legal que s’utilitza per explicar que el crim forma part de la conducta natural de l’acusat, i pel qual se li demanava cadena perpètua. En aquestes acusacions hi estava involucrada la mateixa Jessica Mann, que l’acusava de violació de primer grau, és a dir amb arma o extrema violència,  i l’actriu Annabella Sciorra. 

El jutge James Burke en va ordenar el trasllat immediat a la presó de Rikers Island, tot i que quan anava de camí al centre penitenciari, es va haver de redirigir a l’Hospital Bellevue de Nova York per un “dolor al pit i aparents palpitacions cardíaques”, segons la portaveu de l’acusat, Juda Engelmayer, que també ha assegurat que ja es troba bé. Té pendent un pròxim judici a Los Ángeles, per dues presumptes agressions sexuals més comeses el febrer de 2013. 

El magnat de Hollywood, productor de pel·lícules com Pulp Fiction, Shakespeare in love o El Paciente Ingles, en tot moment ha declarat la seva innocència, al·legant que les relacions sexuals van ser consentides. La fiscalia l’havia descrit com a “depredador sexual sense ànima”.

Peripècies del dret penal de NY

En aquest judici també es jutjava si Harvey Weinstein, de 67 anys, era considerat un depredador sexual. En són considerats quan els seus actes es poden vincular amb l’essència de la persona, és a dir, tenen un patró de conducta, van a buscar la víctima per violar-la reiteradament, no es que se la trobin…».

Segons la Llei de Nova York, si s’hagués declarat depredador sexual, s’hauria condemnat amb cadena perpètua. Tot i això, el jutjat no ho ha cregut convenient i se l’ha declarat culpable de delicte sexual de primer grau, fel·lacions, i de violació en tercer grau, que segons el Codi Penal de Nova York, seria amb consentiment. També se l’acusava de violació de primer grau, que seria quan hi ha compulsió forçada i quan la víctima és incapaç de donar consentiment o tingui menys d’11 anys. En canvi, consideren de segon grau quan l’incapacitat del consentiment és per persones amb alguna discapacitat mental, i de tercer grau per la resta de casos sense consentiment exprés.

Del #MeToo al ‘Be a lady, they said’

Aquest cas ha esdevingut clau pel #MeToo, el moviment de denúncia contra els homes poderosos que durant dècades van utilitzar la seva preeminència per abusar de dones sota el xantatge de què era l’única manera de consolidar el seu treball. El #MeToo acumula un centenar de casos que han evidenciat abusos sexuals de personalitats del cinema, de la cultura, l’art, dels mitjans de comunicació o la política.

Loading...

Loading…

La cantant Duffy va ser “violada, drogada i segrestada” 

La cantant de soul gal·lesa, Aime Anne Duffy, reapareix després de deu anys de silenci i explica que va ser violada, drogada i segrestada a través d’una publicació d’Instagram

La cantant el 2011 va desaparèixer dels escenaris i de la vida pública, d’un dia per l’altre – tothom ho relacionava amb l’arribada de la nova competència, Adele – sense donar cap explicació fins al moment. Segons ella, aquesta experiència ha bloquejat la seva carrera durant tots aquests anys però assegura que «ara està bé, encara que la recuperació ha estat llarga». 

Finalment, la cantant ha anunciat que en les setmanes vinents condedirà una entrevista i intentarà respondre tots els dubtes que hi puguin haver. 

Duffy es va donar a conèixer amb el seu gran èxit «Mercy«, el 2008, un tema que formava part del seu primer disc «Rockferry«, pel qual li van donar un Grammy al millor àlbum de pop. El 2009 també va guanyar tres Brit Awards.

Duffy actuant al Festival de Whychwood el juny de 2008.

Read more

Dures conseqüències pel Manchester City després de rebre la sanció de la UEFA

Els Sky blue recorreran la decisió de la UEFA davant del Tribunal d’Arbitratge Esportiu

| Júlia Claramunt i Pi , Júlia Mezquida i Pedrola

La UEFA ha sancionat el club de futbol Manchester City amb dos anys sense poder jugar en cap competició europea i una multa de 30 milions d’euros per “infringir la normativa del Fair Play Financer”. Després de conèixer la resolució de la UEFA, l’equip de Pep Guardiola ha emès un comunicat on expressa que “estan decepcionats, però no sorpresos” i on confirma que recorrerà la decisió davant el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS). El conjunt britànic, considerat un dels grans equips d’Europa, queda molt afectat per aquesta sanció i s’enfronta a un futur  incert.

Quines possible conseqüències podria patir l’equip de Guardiola?

Loading...

Loading…

Com han tractat els mitjans esportius aquest succés?

Tot i que Pep Guardiola no és responsable de la sanció que ha rebut el seu club, ha estat la cara visible del succés a la majoria de mitjans esportius dels diferents països d’Europa

Després de la victòria contra el West Ham (2-0), Guardiola ha parlat per primera vegada sobre la sanció. També ha aprofitat per carregar contra la junta de Bartomeu en declaracions a ‘Sky Sports‘:

Financial Fair Play

Després de rebre la decisió de la UEFA, s’ha parlat repetidament del Financial Fair Play. Aquest concepte fa referència al «joc nèt» a nivell financer. Va ser introduir al 2009 per la UEFA amb l’objectiu de reduir les pèrdues econòmiques dels clubs i evitar l’endeutament. Aquesta regulació es va actualitzant de manera periòdica (2012,2015 i 2018) tot i que té uns pilars fonamentals: Augmentar la capacitat financera i econòmica dels clubs, la seva transparència i credibilitat; protegir els creditors i garantir que els clubs liquidin les seves responsibilitats amb treballadors, autoritats fiscals etc. i fomentar una despesa responsable.

La UEFA va obrir una investigació cap al club anglès l’any 2018, després que el diari alemany Der Spiegel a través de la seva plataforma Football Leak revelés uns mails que evidenciaven que el City exagerava els seus ingressos de patrocini als llibres de comptes entre 2012 i 2016. Els informes revelaven que el club havia rebut 67,5 M de lliures per la campanya 2015-2016 de patrocini de Etihad, la líniea aèrea controlada pel magnat Sheikh Mansour bin Zayed Al Nahyan que també és propietari del City. Els mails filtrats per Der Spiegel constataven que només 8M provenien de la campanya de patrocini i que la resta havien sigut finançats pel xeic propietari del club.

De moment però, tot queda en suspensió. El City haurà d’esperar la resposta del Tribunal d’Arbitratge per veure si ha de complir amb la sanció de la UEFA. Si és així, l’equip de Guardiola, haurá de preparar-se pel partit de dimecres 26 al Bernabeu, un partit que podria marcar l’últim inici a la màxima competició europea, fins dintre de dos anys.

Read more

Els Maristes accepten indemnitzar els alumnes que van patir abusos sexuals

MARG GRAU ESTEVE, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA

És la primera vegada que un orde religiós accepta indemnitzar econòmicament víctimes d’abusos sexuals sense que hi hagi una ordre judicial

La institució religiosa arriba a un acord amb l’Associació Mans petites per indemnitzar als alumnes que van patir agressions mentre estaven escolaritzats als seus centres, quatre anys després que sortís el “cas Maristes”. L’Institut Germans Maristes ha acceptat crear una comissió per valorar les denúncies de les víctimes, ja prescrites judicialment. Aquest és el primer cop a Espanya que un orde religiós accepta reparar les persones abusades sexualment sense que hi hagi un a ordre judicial que ho obligui.  

L’associació Mans Petites, creada per Manuel Barbero, pare d’una de les víctimes i que ha liderat la investigació contra als col·legis, ha aconseguit acordar la comissió, en presència d’un notari, i arrancar amb l’anàlisi de les 31 denúncies prescrites que hi ha de moment. Està formada per dos psicòlegs i un jurista, i s’encarregaran d’avaluar les seqüeles de cada persona afectada i per poder fixar així, una quantitat personalitzada per cada cas de pederàstia. La quantitat que determini no serà negociable, tot i que també pot considerar que el relat de la víctima no és plausible i, per tant, denegar la indemnització. 

Utilitzaran com a barem d’exemple les sentències recents per abusos sexuals dictades per la justícia espanyola. Seran similars a la condemna de l’Audiència de Barcelona a Manuel Benítez, el professor del mateix col·legi que va abusar de 4 exalumnes i l’únic que va ser processat, de 21 anys de presó i a indemnitzar amb 60.000 euros pels casos més greus o 10.000 pels més lleus. A més a més, també s’ha acordat que la institució religiosa cobrirà tant les despeses de creació com de manteniment de la comissió. 

Va ser durant el judici de Manuel Benítez quan es va implicar la direcció dels Maristes de Sants-les Corts, ja que el professor al·legava que se sentia «emparat» per ells. Tot i això, l’Audiència no va assentar a la direcció del centre al banc dels acusats ni va refer la investigació. En la sentència va determinar l’orde com a responsable civil subsidiaria.

L’escàndol del “cas Maristes” ha arribat a acumular 52 denúncies policials contra 28 docents: 12 germans religiosos, 5 professos laics 1 monitor de menjador, entre les ciutats de Barcelona, Mataró, Lleida i Badalona. Tan sols un, Benítez, ha sigut jutjat i condemnat. 

Detingut un professor de La Bisbal d’Empordà 

El “cas Maristes” no és un fet aïllat. Els Mossos d’Esquadra van detenir divendres passat a un professor de l’institut INS la Bisbal, de La Bisbal d’Empordà (Girona), com a presumpte autor de tres delictes d’abusos sexuals a tres nenes menors d’edat, durant hores lectives. Segons dades dels Mossos, suposadament l’investigat els hi havia fet tocaments en el mateix recinte de l’institut. A causa de la inexistència de risc de fugida, l’home ha quedat en llibertat pendent de declarar davant del jutge en els pròxims dies. De moment, el professor està de baixa laboral  i el Departament d’Educació determinarà quines mesures adoptar quan se li acabi la baixaper la seguretat del centre.

Read more

El futur del Brexit

El Regne Unit i la Unió Europea defensen els seus interessos en els acords posteriors a la firma de la renúncia de l’illa britànica com a Estat membre

Júlia Mezquida i Pol Aguilar

El passat 30 de desembre de 2020 es va fer efectiva la retirada del Regne Unit de la Unió Europea. Un fet sense precedents que obre un període d’incertesa pel que fa a la relació del Regne Unit amb la resta dels Estats membre de la Unió.

Tanmateix, tal com preveu l’Acord de Retirada, l’illa britànica es troba actualment en un període transitori que durarà fins al 31 de desembre del 2020. Durant aquest temps, el Regne Unit seguirà aplicant la legislació de la Unió, però deixarà de tenir comissaris, europarlamentaris i representants a les institucions de la UE. L’objectiu de la transició és donar cert marge de temps perquè els ciutadans i les empreses puguin adaptar-se al nou marc legal i polític.

Una de les preocupacions més recurrents en ambients joves i universitaris rau en com quedarà el tema de la mobilitat acadèmica.

La Joana Massana, estudiant de cicle superior, marxa aquest febrer a estudiar tres mesos a Edimburg. Quan li van confirmar la plaça, ara ja fa quatre mesos, tenia dubtes sobre si finalment podria dur a terme la seva estança. 

Ara, ja amb la certesa que podrà estudiar al país escocès, confirma que el període de transició li permet, a tots els efectes, viatjar com si el Regne Unit encara fos Estat membre més de la UE, encara que tècnicament ja no es considera un país comunitari. “Podré marxar amb la targeta sanitària europea, sense visat i amb el meu passaport”, puntualitza. 

I és que, l’Acord de Retirada preveu que el Regne Unit segueixi participant en l’actual programa Erasmus+ 2014-2020. Això significa que els estudiants podran continuar beneficiant-se de les subvencions concedides pel Ministeri d’Educació fins que es completin els seus estudis o activitats, inclús si són després del 2020. 

Si els estudiants a partir del 31 de desembre de 2020 tenen intenció de continuar estudiant al Regne Unit o començar a treballar un cop acabats els estudis, hauran de sol·licitar el EU Settlement Scheme.

El gran interrogant es planteja a partir de l’1 de gener de 2021. A partir d’aquesta data no hi ha res en ferm, tot dependrà de les negociacions entre Londres i Brussel·les. Tanmateix, el Regne Unit té intenció d’establir negociacions envers el nou programa d’Erasmus+ 2021-2027.

  

Vista aèria del Palau de Westminster a Londres. Imatge de Dominika Gregusova
Vista aèria del Palau de Westminster a Londres / Dominika Gregušová

Deixant de banda l’àmbit de mobilitat, el Brexit també planteja altres problemes que s’hauran de negociar.

La Unió Europea buscarà que els acords comercials amb el país britànic siguin el més semblant als vigents fins a la seva separació com a estat membre, tot i que no seran en cap cas els mateixos. Per part del Regne Unit, es preveu més duresa en les negociacions. La victòria amb majoria absoluta de Boris Johnson a les passades eleccions del 12 de desembre li dóna carta blanca per tal que el parlament aprovi els acords.

La voluntat d’implementar un «Brexit dur» es reflecteix en les paraules del secretari d’afers exteriors de l’executiu anglès, Dominic Raab. En una entrevista a la BBC, assegurava que a partir de l’any vinent «no seguiran normes de la UE». Aquesta postura contrasta amb la voluntat de la Unió Europea. El president del Parlament europeu, David Sassoli, avisa que «sense normes seran els més forts els que s’imposaran en detriment dels més dèbils, i això la UE no ho vol».

Read more

Porters i conserges: la realitat d’un ofici que lluita per mantenir-se

La professió s’està tornant a valorar, malgrat l’actual tendència a desparèixer

Júlia Mezquida i Alicia Salvatella

“M’agrada tenir porter perquè em dona sensació que l’escala està viva, és alegre i està encesa”. Anna Huelin, veïna d’un edifici del carrer Muntaner assegura que tenir un porter la fa “feliç”. 

El porter o portera és la persona que en les comunitats de veïns s’encarrega de guardar, tancar i obrir el portal, vigilar l’entrada i sortida de persones i de la neteja de l’edifici. Es tractava d’una figura del tot habitual en la Barcelona del segle passat. Avui en dia però, és possible que si ens fixem en els edificis del carrer on vivim, ens adonem que molts d’ells ja no tenen porter.

Una professió amb molta història

La professió de porter té més de cent anys d’història. El primer intent de regulació d’aquest treball es remunta al Real Decret de 1908, que conferia als porters de caràcter d’agent de l’autoritat. Així doncs, al principi, la  funció dels porters era el manteniment de la seguretat: s’encarregaven de la vigilància i d’impedir que es cometessin delictes dins les finques. 

En els seus inicis, les condicions en què vivien i treballaven els porters i porteres eren molt precàries. Estaven servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i habitaven a l’àtic, que no tenia ascensor, o bé a un semisoterrani. Margarita Blanch, presidenta de l’Associació Sindical d’Empleats de Finques Urbanes, és portera en una finca que té cent deu anys. Explica que la primera portera que hi va haver a l’edifici on treballa vivia sota les escales amb els seus quatre fills. 

Als inicis de la professió, els porters i porteres eren generalment gent d’arreu d’Espanya que fugia de la misèria dels pobles i venia a les ciutats, on trobava un lloc per viure i un petit sou. A part de vigilar l’edifici, els porters i porteres realitzaven altres activitats per subsistir, com per exemple cosir per a altres persones. 

A principis de l’any 1971 es firma l’Ordenança Nacional de Treball per Empleats de Finques Urbanes, que va consolidar l’activitat dels porters com una verdadera professió i que va harmonitzar la normativa en l’àmbit nacional. Es regulaven les vacances, amb una duració de 25 dies anuals, les pagues extraordinàries, i la remuneració en funció dels serveis de la finca. 

Els porters i conserges sempre han passat moltes hores dins l’edifici i inevitablement saben tot el que passa: coneixen els veïns, saben qui hi entra, qui en surt, les seves companyies… Encara que no estiguin dins de casa seva, coneixen moltes coses d’ells. El franquisme es va aprofitar aquesta figura i els utilitzava com a «xivatos». Margarita Blanch, explica que més endavant, al voltant dels anys noranta, la policia li va donar fotografies de membres de l’organització terrorista ETA i un telèfon al qual havia de trucar en cas de veure’n algun dins l’edifici.  

Què diferencia un porter d’un conserge? 

Sovint no es coneix la diferència entre la figura del porter i la del conserge. Ambdues realitzen funcions molt semblants, gairebé les mateixes. S’encarreguen de la vigilància de l’edifici, de l’obertura i tancament del portal, de la neteja, de la correspondència,  dels avisos per als veïns i propietaris… La diferència rau en el fet que el porter viu en un habitatge que li facilita la comunitat. A canvi, si hi ha una urgència greu durant la nit, aquest ha d’atendre els veïns. A diferència, el conserge es desplaça cada dia a l’edifici on treballa.

Francesca Sendrós, fa més de 23 anys que és portera a un edifici del carrer Muntaner. Considera que la seva feina és tan important com qualsevol altra, sobretot perquè ofereix un gran servei a la comunitat i als veïns. Descobrim una mica més del seu dia a dia. 

José Luís Monja és el conserge d’un edifici del carrer Sant Gervasi de Cassoles, ja porta gairebé  dos anys a la finca. És inevitable adonar-se que li agrada la seva feina, cuidar als veïns i fer-se càrrec del benestar de l’edifici. 

Regulació de la professió

Actualment, el Conveni Col·lectiu per als empleats de finques urbanes 2018-2019 regula les condicions de treball i d’ocupació dels porters i conserges.

Aquest conveni s’aplica a tots els porters i conserges d’arreu de Catalunya. La seva vigència era fins al passat 31 de gener de 2019 i aquest febrer s’iniciaran les negociacions entre el patronat i els sindicats per a un nou conveni col·lectiu. En cas que no arribés a un acord (a Catalunya mai s’ha donat el cas), el conveni actual seguiria vigent. Això implicaria que no hi hauria millores en les condicions laborals dels treballadors. 

A Madrid, en canvi, el conveni col·lectiu que regula les condicions laborals dels porters i conserges és el de l’any 2001. Des de llavors, que no es negocia un nou conveni.

El Sindicat d’empleats de finques urbanes

Els porters i conserges sovint es troben sols davant la comunitat de propietaris. Per tal d’organitzar-se com a col·lectiu i negociar millors condicions de treball, existeix l’Associació Sindical d’Empleats de Finques Urbanes de Barcelona i Província

Les empreses de serveis auxiliars 

Avui en dia, moltes finques decideixen recórrer a una empresa de serveis auxiliars, que els proporciona personal de consergeria, seguretat, neteja o manteniment. Les empreses prometen eficiència, professionalitat, i la reducció de costos per a les comunitats de veïns. 

La presidenta de l’Associació sindical d’empleats de finques urbanes, Margarita Blanch, considera que aquestes empreses plantegen un problema. Els treballadors són considerats auxiliars de serveis i per tant, encara que realitzin la mateixa feina que un conserge no se’ls aplica el conveni col·lectiu. A més, Blanch no creu que els veïns s’estalviïn diners en contractar una empresa de serveis, ja que aquests, a més de pagar al treballador, han de pagar a l’empresa contractada. 

Quin és el futur de la professió?

Els darrers anys, la figura tradicional del porter que viu en la comunitat de veïns ha anat desapareixent. Quan un porter es jubila, moltes comunitats de veïns decideixen llogar el pis d’aquest per treure’n rendiment econòmic, i contracten una empresa de serveis auxiliars, que s’ocupi de la neteja o la vigilància. 

Així doncs, la professió de porter tendeix a desaparèixer. De fet, ja no queden porters que visquin a l’àtic de l’edifici. Tanmateix, Blanch, llença un missatge esperançador cap al col·lectiu i assegura que la professió es va mantenint: “la gent comença una altra vegada a valorar la feina del conserge o del porter”. 

Hi ha moltes finques que exigeixen tenir conserge. Al barri de l’Eixample, per exemple, la gran presència d’apartaments turístics, despatxos d’advocats, oficines o consultes de metges requereixen una persona que s’encarregui de rebre les persones, recollir els paquets o certificats i controlar la comunitat. A més, l’auge de la compra online també ha evidenciat la necessitat de disposar de porter o conserge. 

La feina dels porters i conserges sovint passa per desapercebuda i fins i tot, arriba a infravalorar-se. Això no vol dir que no sigui important, al contrari, els porters i conserges duen a terme moltes de les tasques indispensables per assegurar la seguretat i el benestar de la comunitat de veïns: vigilància, la neteja de tota l’escala, rebre la correspondència i els paquets; atenen els veïns i reben les persones que venen de fora. I el més important, procuren fer-ho sempre amb un somriure a la cara, guanyant-se  la complicitat dels veïns. I és que al final, a part de treballar per a la comunitat, els porters i conserges formen part del dia a dia dels veïns i són una peça més de l’edifici. 

Per tot això, malgrat les dificultats a les quals s’enfronta, es tracta d’una professió que es manté, que en els darrers anys s’està revaloritzant i que segueix lluitant pels seus drets

Read more

La ‘080 Barcelona Fashion week’ irromp amb una forta presència de dissenyadors internacionals

La nova edició que comença el 3 de febrer comptarà amb un nou format que substitueix el format passarel·la per una «performance»

MARIA ROVIRA MOMPART, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA

La capital catalana acull un any més la XXV setmana de la Moda 080 Barcelona Fashion del 3 al 6 de febrer al recinte Modernista de Sant Pau. Aquest any l’esdeveniment comptarà amb la presència de noves firmes internacionals que aporten un toc diferenciat, multicultural i innovador que trenca amb el que s’havia vist a les edicions dels anys anteriors. 


Destaca la presència de marques com la sudafricana Chulaap, la peruana d’origen asiàtic Esaú Yori, la firma Love Benetti de Nova York amb arrels posades a l’Argentina. Tampoc es perdran l’esdeveniment altres dissenyadors/es estrangers com el grec, Yiorgos Eleftheriades, que retorna a la 080 després de diversos anys sense assistir-hi, o Boris Bidjan Saber, alemany d’origen persa que ha decidit dir adéu a la seva carrera professional desfilant per la passarel·la de Barcelona. 

Un altre dels canvis que més sorprendrà seran les 080 Capsules Day.  En les darreres edicions, la setmana de la moda catalana es basava en desfilades que podien ser més o menys trencadores, les quals es feien durant els 4 dies del festival. Però aquest any els dissenyadors/es i les marques que vulguin trencar amb la normalitat i presentar les seves col·leccions d’una manera més artística, se’ls dóna l’oportunitat de fer-ho en el format “performance” en comptes de passarel·la.

Els dissenyadors que ultimen la 080 Barcelona fashion 2020 són Naulover, Custo Barcelona, OSCARLEON, Menchén Tomàs, Sonia Carrasco, Eñaut, Pablo Erroz, Lera Mamba, Designers Society, Accidental Cutting, Eiko Ai, Txell Miras i Maite by Lola Casademunt. 

També com a novetat cal destacar que aquest any no es lliuraran premis a les millors col·leccions, ni tampoc a el millor dissenyador emergent.

Programació 080 Barcelona Fashion. Font: Generalitat de Catalunya
Read more

Com afecten els incendis d’Austràlia a la seva biodiversitat?

LAIA SOLÉ MIRALLES, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA I ALICIA SALVATELLA SERRA

Des de setembre, Austràlia està vivint el que molts consideren una de les pitjors temporades d’incendis documentades. Fins al moment, s’han cremat 10 milions d’hectàrees, una superfície que equival a 30 vegades l’illa de Mallorca. Conseqüentment, la biodiversitat australiana, única en el món, està sent greument afectada. El 80 % de la fauna i el 90 % de la flora australiana són endèmiques, és a dir, no es troben a cap altre lloc del planeta, cosa que ha fet saltar les alarmes globalment.

A part dels koales i cangurs, altres espècies com la guineu voladora o el quokka, entre d’altres, estan patint els efectes de les flames.

Tot i que s’ha parlat extensament de la situació dels ecosistemes terrestre, cal tenir en compte l’afectació que pateixen també els ecosistemes marins, i més, sabent que Austràlia està envoltada per l’oceà Índic i el Pacífic.


Read more

La mirada transversal de la investidura

Anàlisi del tractament informatiu de la investidura de Pedro Sánchez dels diaris El Mundo, ABC, El País, La Vanguardia i l’Ara.

Ha calgut discussions, repetides eleccions i molt de temps perquè Espanya tingui govern. Diumenge passat es va realitzar la primera votació d’investidura, en la qual el nou president necessitava una majoria absoluta, que no va aconseguir. Avui el Ple del Congrés dels diputats s’ha reunit per una segona volta. Finalment, després d’una votació molt ajustada,  Pedro Sánchez ha estat investit president amb 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions, en les quals es troben els partits EH Billdu i Esquerra Republicana

Tots els mitjans de comunicació de l’Estat han seguit amb deteniment l’actualitat parlamentària, cadascun des d’una òptica diferent. Però què és el que rep i percep la ciutadania segons el mitjà que ha escollit? Analitzem el tractament informatiu d’alguns mitjans a través dels titulars que han publicat just després de que Pedro Sánchez hagi estat investit.

Portada del diari digital El Mundo
Portada del diari digital El País
Portada del diari digital ABC
Portada del diari digital La Vanguardia
Portada del diari digital Ara

Durant el ple d’investidura, Telecinco ha decidit anunciar la pel·lícula d’avui el vespre “Golpe de Estado”. Aquest fet, es podria concebre com un desacord a la formació del nou govern, o com a pura casualitat. Via Twitter es poden veure algunes reaccions, com per exemple la de Jon Inarritu, diputat d’EH Bildu.



Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies