Horts dins les ciutats

Júlia Claramunt i Pi, Júlia Mezquida i Pedrola

Davant  l’imminent avís d’emergència climàtica, moltes ciutats europees avoguen per propiciar iniciatives saludables i socialment sostenibles. Una d’aquestes és la dels horts urbans. Si bé la ciutat de Barcelona n’ha tingut des dels inicis dels anys 90, actualment la cuida i conreu dels horts ha reeixit. 

El projecte d’horts urbans està destinat a les persones més grans de 65 anys amb l’objectiu que contribueixin en la millora mediambiental de la ciutat a través dels principis de l’agricultura ecològica. A Barcelona hi ha més de 15 horts urbans i aproximadament 751 usuaris, entre els quals s’inclouen persones amb risc d’exclusió social que també són partícips de l’activitat. 

Aquests tipus d’espais fomenten la creació de zones verdes dins de la ciutat, així com l’educació mediambiental. També tenen un caire social per la gent que hi participa, ja que els permet ocupar temps lliure i dur a terme una activitat física positiva per la salut.

Horts ocupats

A banda dels horts urbans que s’impulsen des de l’Ajuntament, a Barcelona també ha sorgit un moviment paral·lel a l’institucional; els horts urbans ocupats. Aquesta iniciativa, a part de contribuir a la creació d’espais verds també té l’objectiu de frenar l’especulació urbanística i la gentrificació, ja que els horts es construeixen en solars ocupats.

Un exemple, és l‘Hort Fortalesa del Poblenou, que a través de la plataforma Ens Plantem vol posar fre a la construcció d’una residència de luxe per aproximadament 750 estudiants.

Reportatge de televisió realitzat per Mònica Homs, Paula Durà, Gerard Ventura i Helena Gassull

Quins horts urbans podem trobar a la ciutat de Barcelona?

L’hort urbà més gran d’Europa

Ciutats com Berlín, Madrid, Londres o París també han adoptat iniciatives per construir horts urbans. De moment, el projecte més ambiciós és el de la capital francesa, que tindrà l’hort urbà més gran de tot el continent. L’hort comptarà amb una superfície de 14.000 metre quadrats i estarà situat al terrat de Expo Porte Versailles de París.

La part superior de l’edifici acollirà 30 espècies diferents i produirà 1.000 kg d’hortalisses i fruites. El projecte s’emmarca dins l’agricultura sostenible, per aquest motiu, no s’utilitzaran pesticides ni fertilitzants químics. Un total de 20 jardiners cuidaran els cultius. La inauguració està prevista al setembre d’aquest 2020.

Read more

La música que creix amb els petits

Entrades exhaurides amb mesos d’antelació, milers de subscriptors a les xarxes socials, i presència en festivals com el Bioritme, l’Acústica, el Festivalot o el Petits Camaleons. Tant per la quantitat de grups com per la qualitat de les cançons i del públic, es pot afirmar que la música familiar en català es troba en un moment àlgid, que es podria qualificar fins i tot “d’època daurada”.

Descobreix el reportatge en l’enllaç inferior:  

La música que creix amb els petits Read more

L’adéu definitiu de les Macedònia


Durant gairebé 20 anys el grup ha estat un referent en el panorama musical infantil català

Nora Tarnow, Júlia Claramunt, Maria Rovira

El grup de música Macedònia s’acomiada després de gairebé 20 anys sobre els escenaris. El director musical del grup, Dani Coma, assegura que marxen satisfets, però que era molt difícil gestionar un projecte d’aquestes característiques. Un dels motius de la seva retirada és la dificultat de gestionar un grup de cinc noies menors d’edat.  «A cada bolo acabes pagant més que cobrant, i arrossegues a cinc famílies», explica el director.

El projecte es va iniciar l’any 2001 quan Coma va detectar un forat d’oferta musical per al públic pre-adolescent. Macedònia va començar sent un grup de caire local amb només dues cantants de 8 i 9 anys de Castellar del Vallès. Dos anys més tard, es va decidir ampliar la banda a cinc membres, que és el format que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Les Macedònia són cinc noies d’entre 11 i 16 anys -pinya, mandarina, llimona, kiwi i maduixa- que es renoven cada cinc anys per no allunyar-se del públic al qual s’adrecen. Amb aquest nou format, des de l’any 2003 hi ha hagut 4 generacions de fruites que han publicat fins a 15 discos en total.

La Clàudia Raventós, cantant de Macedònia de la segona generació, assegura que la notícia de la retirada li va saber molt greu. Ella considera que Macedònia omplia un buit dins de la música catalana molt important: “pels nens no és el mateix que et canti un adult que ho faci algú de la teva edat”. A més, tant la Clàudia com la Carlota Busquets, de la tercera generació, creuen que les lletres de les cançons de Macedònia han facilitat el diàleg entre els nens i nenes i els seus familiar o amics sobre temes que no són fàcils de parlar a casa com el divorci, la mort d’algú proper o l’orientació sexual dels infants. D’aquesta manera, han ampliat el repertori musical a noves temàtiques que no eren habituals per al públic infantil d’una manera propera. 

Durant els anys que han estat en actiu, les Macedònia ha estat un referent en el panorama musical català. En la seva trajectòria el grup ha obtingut el Premi Enderroc per votació popular al ‘Millor disc per a públic familiar’ l’any 2017 per Estic contenta i el Premi ARC a ‘Millor gira d’artista o grup musical adaptada a públic infantil o família’ l’any 2014.

A part de l’impacte que ha tingut pels nens i nenes d’arreu de Catalunya, per les cantants també ha estat un projecte i una experiència molt important. “Vaig créixer com a persona i com a professional. Gràcies a Macedònia vaig adonar-me’n que realment m’agradava aquest món i que potser sí que valia la pena dedicar-m’hi”, explica la Carlota. Per la Clàudia formar part de les Macedònia no deixava de ser com una extraescolar on assages després de classe i els caps de setmana tens concerts. Tot i així, assegura que “a nivell personal és una passada: viatges a molts llocs, coneixes molta gent… A més, passés el que passés fora, quan arribaves a l’assaig sabies que Macedònia estava allà”. Però no tot va ser fàcil. La Nina Uyà, cantant de la primera generació, explica que van patir molta pressió, molts nervis i que va ser difícil gestionar tot el que comporta esdevenir un referent per a molts nens i nenes de Catalunya. No obstant això, recalca que va ser “una experiència molt profunda i transformadora, així com un aprenentatge molt potent”.

Com a últim adéu, el grup ha anunciat un concert conjunt amb les 20 cantants de Macedònia a la primavera de l’any 2021, però encara no s’ha definit el format del concert ni els detalls sobre la seva posada en escena. Moltes esperen aquest retrobament amb il·lusió.

Tot i haver posat punt i final al grup, Coma no descarta posar en marxa un nou projecte que cobreixi el buit que deixarà Macedònia en el panorama musical.

Read more

Josep Maria Queraltó, la màgia del cinema a Poblenou

«Aquesta és la meva afició: veure una cosa que es belluga, que fa córrer un cel·luloide, i com allò es projecta a la pantalla”, explica en Josep Maria Queraltó, el màxim col·leccionista de material cinematogràfic d’Europa. El seu petit magatzem de Poblenou acull fins a 6.000 màquines cinematogràfiques, però això és només una tercera part de la seva col·lecció. Gràcies a la seva afició, Queraltó ha recopilat més de 20.000 aparells d’orígens i històries molt diferents, entre els quals destaca la càmera original dels germans Lumière (1895) que donà origen al cinematògraf. 

Però l’excepcionalitat de la seva col·lecció va més enllà de la quantitat: el que la fa realment extraordinària és el fet que totes les màquines funcionen, ja que des que es va jubilar, el 2008 – ara té 82 anys – en Josep Maria s’ha dedicat a arreglar i “tornar a la vida” les màquines que ha recopilat al llarg dels anys. 

Si voleu conèixer una mica més a Josep Maria Queraltó i endinsar-vos en el seu món per uns instants, aquí teniu un reportatge de televisió fet per Anna Calderón, Anna Ariño i Josep Tàssies.

Read more

Dures conseqüències pel Manchester City després de rebre la sanció de la UEFA

Els Sky blue recorreran la decisió de la UEFA davant del Tribunal d’Arbitratge Esportiu

| Júlia Claramunt i Pi , Júlia Mezquida i Pedrola

La UEFA ha sancionat el club de futbol Manchester City amb dos anys sense poder jugar en cap competició europea i una multa de 30 milions d’euros per “infringir la normativa del Fair Play Financer”. Després de conèixer la resolució de la UEFA, l’equip de Pep Guardiola ha emès un comunicat on expressa que “estan decepcionats, però no sorpresos” i on confirma que recorrerà la decisió davant el Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS). El conjunt britànic, considerat un dels grans equips d’Europa, queda molt afectat per aquesta sanció i s’enfronta a un futur  incert.

Quines possible conseqüències podria patir l’equip de Guardiola?

Loading...

Loading…

Com han tractat els mitjans esportius aquest succés?

Tot i que Pep Guardiola no és responsable de la sanció que ha rebut el seu club, ha estat la cara visible del succés a la majoria de mitjans esportius dels diferents països d’Europa

Després de la victòria contra el West Ham (2-0), Guardiola ha parlat per primera vegada sobre la sanció. També ha aprofitat per carregar contra la junta de Bartomeu en declaracions a ‘Sky Sports‘:

Financial Fair Play

Després de rebre la decisió de la UEFA, s’ha parlat repetidament del Financial Fair Play. Aquest concepte fa referència al «joc nèt» a nivell financer. Va ser introduir al 2009 per la UEFA amb l’objectiu de reduir les pèrdues econòmiques dels clubs i evitar l’endeutament. Aquesta regulació es va actualitzant de manera periòdica (2012,2015 i 2018) tot i que té uns pilars fonamentals: Augmentar la capacitat financera i econòmica dels clubs, la seva transparència i credibilitat; protegir els creditors i garantir que els clubs liquidin les seves responsibilitats amb treballadors, autoritats fiscals etc. i fomentar una despesa responsable.

La UEFA va obrir una investigació cap al club anglès l’any 2018, després que el diari alemany Der Spiegel a través de la seva plataforma Football Leak revelés uns mails que evidenciaven que el City exagerava els seus ingressos de patrocini als llibres de comptes entre 2012 i 2016. Els informes revelaven que el club havia rebut 67,5 M de lliures per la campanya 2015-2016 de patrocini de Etihad, la líniea aèrea controlada pel magnat Sheikh Mansour bin Zayed Al Nahyan que també és propietari del City. Els mails filtrats per Der Spiegel constataven que només 8M provenien de la campanya de patrocini i que la resta havien sigut finançats pel xeic propietari del club.

De moment però, tot queda en suspensió. El City haurà d’esperar la resposta del Tribunal d’Arbitratge per veure si ha de complir amb la sanció de la UEFA. Si és així, l’equip de Guardiola, haurá de preparar-se pel partit de dimecres 26 al Bernabeu, un partit que podria marcar l’últim inici a la màxima competició europea, fins dintre de dos anys.

Read more

‘L’Esperit del temps’ de Martí Domínguez guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la del 2019

L’escriptor valencià Martí Domínguez ha guanyat la tercera edició del Premi Òmnium a la millor novel·la del 2019 amb l’Esperit del tempsAmb aquest guardó – el més ben dotat econòmicament per a obra publicada en català -, l’entitat Òmnium Cultural atorga 20.000 euros directes al guanyador, més 5.000 euros addicionals destinats a promoció.  

L’Esperit del temps és una novel·la d’inspiració històrica que se centra en les falses memòries de Konrad Lorenz, un metge austríac que acaba posant les seves investigacions al servei de les pràctiques nazis. El protagonista de l’obra, partidari de l’eugenèsia, adopta la forma d’una confessió per descriure el genocidi i la complicitat del món universitari i mèdic a l’Alemanya nazi. La novel·la “és un llibre escrit amb l’objectiu d’alertar de l’arribada de la ultradreta a tants països del món, entre ells Espanya”, ha expressat Domínguez en recollir el premi. I Òmnium ha manifestat que la novel·la “fa emergir interrogants molt presents en el segle XXI, com la relació entre la ciència i el poder o la gran capacitat de persuasió que tenen determinats moviments populistes.” El guanyador també ha volgut subratllar en el seu discurs que la novel·la és una ficció literària, tot i que part dels personatges i dels fets que es relaten són reals. 

El jurat independent que ha decidit el guardó està format per Maria Dasca Batalla, Rosa Cabré Monné, Carme Gregori Soldevila, Xavier Pla Barbero i Oriol Izquierdo Llopis.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri ha estat l’encarregat d’anunciar la novel·la guanyadora i ha lliurat el guardó de la tercera edició d’aquest premi, el qual té l’objectiu “de prestigiar la literatura catalana i crear un catàleg de les millors novel·les de cada any”. Mauri ha desitjat que aquest sigui l’últim any en què l’acte se celebri amb l’absència del president d’Òmnium Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó. Cuixart, tot i ser l’impulsor d’aquesta iniciativa no ha pogut assistir mai a l’acte de lliurament dels premis, però ha recordat amb una carta des de Lledoners el paper cohesionador de les lletres:

«Decidits a estimular les lletres catalanes per enfortir la cohesió, res ens fa sentir més orgullosos que veure créixer aquest guardó. Seduïts per tant de talent, ambiciosos com mai en fer de la llengua punt de trobada. A la presó cada nova pàgina és una alenada de llibertat.»

Read more

El rei dels republicans

Júlia Claramunt i Carles Fernández

La imatge és xocant: Pablo Iglesias, Irene Montero i Alberto Garzón dempeus aplaudint Felip VI a la inauguració de la XIV legislatura. Els flamants ministres de Unidas Podemos, participant de l’ovació de tres minuts al monarca espanyol, al costat dels seus companys del PSOE i sumant-se als diputats de les bancades de la dreta del Congrés. Si retrocedeixes en el temps i ho expliques el 2014, no et creuen.

Els hereus del 15M han passat de defensar la república a acatar la figura d’un rei que han criticat durament en múltiples ocasions. Del “no nos representa” a finalment qualificar de “valiente” l’últim tradicional discurs nadalenc del rei. Els que venien a “romper el candado del 78” sembla que cada cop s’hi senten més a gust reformant-lo des de dins.

Més enllà dels murs del Congrés, són múltiples les plantades i mostres de disconformitat que han protagonitzat el rei i els republicans. A Catalunya, és difícil trobar el retrat de Felip VI a la sala de plens dels ajuntaments, que no ostenta ni a la capital. Una Barcelona que ja s’ha mostrat recelosa quan el rei l’ha visitada. En els pròxims dies, probablement es repetirà la ja tradicional plantada de Torra i Colau a Felip VI en motiu de la inauguració del Mobile World Congress.

En els darrers anys, la representació republicana del Congrés ha anat augmentant i batent rècords. A més, diverses universitats espanyoles han promogut consultes sobre la preferència entre monarquia o república a l’estat espanyol. Tot i que l’obertura d’un debat sobre la forma d’estat sembla quelcom llunyà, si aquesta tendència segueix, el tema podria entrar a l’agenda política en un futur.

Read more

La ramaderia invisibilitzada

Les dones ramaderes pateixen diàriament el ser minoria dins d’un sector dominat per homes

LAIA SOLÉ / JÚLIA CLARAMUNT

El dia a Can Mimó (Vacarisses, Barcelona) comença ben d’hora: cap a les vuit del matí la Merlès Martínez ja és al corral per donar esmorzar a totes les cabres i després munyir aquelles que els toca. Quan acaba, el seu soci i ella es reparteixen les tasques principals del dia: pasturar i elaborar els formatges artesans. El primordial, però, són les cabres, que han de pasturar entre quatre i cinc hores diàries. A la tarda les cabres sopen, i la Merlès i el seu soci aprofiten per fer diferents feines al corral. Aquesta és la rutina que es repeteix diàriament a la vida de la Merlès, que des de fa tres anys va engegar el projecte de Can Mimó. Actualment compta amb 120 cabres i cabrits; i se’ls coneix a tots. “El que més m’agrada de la ramaderia és el contacte amb els animals i amb la natura”, explica somrient. 

La història de l’Eulàlia Picas és força diferent de la de la Merlès: té 19 anys i ha de combinar en la mesura del possible la ramaderia, els estudis i la feina. Tota la vida ha viscut envoltada d’animals: els seus avis ja tenien bestiar, després se’n va cuidar el seu pare, i ara en són responsables ella i el seu germà: “la ramaderia és la meva forma de viure. Em fa sentir lliure i em permet ser jo mateixa”, comenta. 

La Raquel Camps viu gairebé una doble vida. Cada dia s’aixeca a les cinc del matí, i a dos quarts de sis ja està amb el bestiar: comprova que tot estigui a punt, que les vaques tinguin menjar… Cap a les set del matí torna a casa i es prepara per encarar la resta del seu dia: la Raquel és neuropsicòloga, i per tant, ha de combinar aquesta professió amb ser ramadera. I a més, treballa en temes de desenvolupament rural. El seu dia laboral acaba a les vuit de la tarda, quan torna a la granja a fer la ronda de nit. 

La Merlès, l’Eulàlia i la Raquel són ramaderes, però cadascuna viu el seu dia a dia d’una manera totalment diferent. Ara bé, les tres coincideixen en una cosa: la dona es troba en una situació d’inferioritat respecte a l’home en el sector ramader. 

La Merlès pasturant les cabres a la muntanya.

Les dones tenen una representativitat més aviat baixa en el món de la ramaderia i l’agricultura. Segons dades obtingudes a partir de la DUN -la declaració anual que obligatòriament ha de fer tota persona titular d’una  explotació agrària- de les persones que treballen en el sector, un 32 % són dones davant d’un 68 % d’homes.

El terme explotació agrària fa referència a la unitat tècnica-econòmica pròpia de la base del sector primari la producció del qual són els productes agropecuaris (derivats de l’agricultura i derivats de la ramaderia)

Esquema del perfil protípic majoritari d'agricultor.
Perfil prototípic majoritari d’agricultor

En relació a la distribució per sexes i edats, les dones tenen més presència a mesura que l’edat dels agricultors augmenta. Independentment de l’edat però, les dones sempre són minoria dins del sector i queden invisibilitzades pel perfil prototípic majoritari.

Tot i que hi ha hagut alguns avenços, la societat segueix atribuint a les dones treballs domèstics i relacionats amb les cures. Això es tradueix que les condicions d’accés i permanència de les dones al mercat de treball no es produeixen en igualtat de condicions en relació amb els homes. Aquesta realitat és extensiva a tot el mercat laboral, així i tot, es dóna encara amb més intensitat en el món rural. «En el primer lloc on vaig fer pràctiques no em deixaven agafar el tractor, em deien que era una feina d’homes» explica frustrada la Merlès, «em va costar moltíssim que m’acceptessin a algun lloc, sempre em retreien el fet de ser una dona i, a més, venir de la ciutat». 

La ramadera Rosa Vilalta també coincideix: “fins i tot, quan vas a comprar el material per les cabres o per sembrar, moltes vegades no et miren o no et prenen seriosament”. I es lamenta que “hi hagi la percepció que les feines de comercialització, de fer el formatge o de posar menjar als animals les han de fer les dones, mentre que sembrar, segar i portar els animals amunt i avall les hagin de fer els homes”. 

La mare de la Raquel ha estat ramadera tota la seva vida però mai se l’ha considerat com a tal sinó com a dona del seu home. Una etiqueta que no té cap mena de valoració ni reconeixement. Les dones del sector agrícola i ramader han estat històricament invisibilitzades i infravalorades. I encara ara, en ple segle XXI, se segueixen vivint situacions de discriminació. La Raquel destaca una reunió amb ramaders on un d’ells li va oferir comprar-li el producte a canvi «d’anar-se’n a dormir amb ella».

Segons Magda Gutiérrez, membre del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (DARP) però, afortunadament, cada cop són més les dones que es llencen de cap a combatre vells estereotips i tradicions obsoletes. «Hi ha una generació de dones que està decidida a aconseguir el protagonisme del qual és mereixedora i, des de les administracions tenim l’obligació de donar-los-hi suport. Sense dones no hi ha relleu generacional ni desenvolupament en els entorns rurals i marítims del nostre país. La igualtat d’oportunitats entre homes i dones és una necessitat per garantir la viabilitat del sector agroalimentari, forestal i pesquer».

Ramadera amb cabres a contrallum.

Des de l’administració, s’és conscient d’aquesta desigualtat, i és per això que s’han pres una sèrie de mesures. D’una banda, el DARP articula les seves polítiques de gènere a través del Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya 2016-2020. Un programa que pretén promoure una política activa i visible d’integració de la perspectiva de gènere en tots els àmbits d’actuació del sector ramader i agricultor. A través de la iniciativa es busca assolir majors quotes d’igualtat entre dones i homes i garantir el benestar de les dones del sector. Gràcies a la seva aplicació, s’ha impulsat un potent treball en xarxa que ha estat clau per a la creació de dues associacions en l’àmbit civil: l’Associació Catalana de Dones de la Mar (juliol de 2018) i l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya (gener de 2019).

D’altra banda, el DARP també ha posat en marxa un projecte pilot de mentoratge professional adreçat específicament a dones del sector primari. Una eina mitjançant la qual una mentora, d’àmplia trajectòria en el sector ramader, agrari o marítim, comparteix els seus coneixements, habilitats, i aprenentatges a una mentorada que està a punt de començar a desenvolupar la seva activitat professional.

El problema del sector ramader i agrícola però, no és només la desigualtat existent entre homes i dones. S’està produint un despoblament del sector; cada vegada és menor la població jove que decideix dedicar-s’hi. És per això que el programa de mentoratge també lluita contra aquest despoblament, una lluita que no serà victoriosa si no s’arreglen tots aquests conflictes relatius a la igualtat de gènere. «No s’aconseguirà vèncer aquesta situació si renunciem a la meitat del talent per qüestions de gènere. El projecte de mentoratge professional ha de ser una eina que serveixi per trencar amb els estereotips que encara avui dia existeixen en el món rural, i aconseguir que les dones se sentin capaces de tot», afirma Magda Gutiérrez.

Les dones ramaderes, però, també han pres la iniciativa i han creat el col·lectiu de Ramaderes de Catalunya. Un grup que es va crear el 2018 i que actualment està format per una seixantena de dones ramaderes unides per un ideari molt clar: vetllar per la ramaderia extensiva, lluitar pel benestar dels seus animals, la venda de proximitat i la cura del seu entorn. “És immens pensar que hi ha moltes altres dones que estan en la teva situació i poder comptar amb la seva ajuda i el seu suport en tot moment”, reconeix l’Eulàlia. “El món ramader sempre ha estat un món bastant individualista, però en l’estar en un grup així t’adones que no estàs sola, i s’agraeix”, afegeix la Merlès.

A través de les xarxes, reivindiquen la presència de la dona dins el món rural, a la vegada que trenquen amb estereotips masclistes. En definitiva, “per dir prou a tota la desigualtat que patim les dones pastores en el nostre sector, només pel fet de treballar del que més ens agrada”. A més, Ramaderes.cat tenen un grup de Whatsapp que els permet compartir entre elles inquietuds, dubtes, i donar-se suport. A la Raquel “l’ha ajudat a sentir-se identificada, a entendre que no està sola i a tenir suport dia a dia, que realment és molt necessari”. I a la Rosa l’emociona saber que “pot compartir amb elles les coses bones i les dolentes, perquè és un grup que l’entendrà, l’escoltarà i l’ajudarà amb tot el que faci falta”.  

La dona sempre ha estat present dins del món rural, així i tot, mai se l’ha valorat i sempre ha quedat en segon pla, associada amb les feines de cura i fer el menjar. Gràcies a persones com la Merlès, l’Eulàlia, la Raquel o la Rosa, les coses estan començant a canviar. I és que sense les dones, no hi ha revolució.


Read more

El nom de la borrasca

Fins el 1979, els temporals només tenien noms de dones

JÚLIA CLARAMUNT I GERARD VENTURA

Pont del Petroli després del temporal Gloria (Badalona)
Autor: Joan Garcia

Milers d’hectàrees d’arrossars inundades al Delta de l’Ebre. Platges engolides a la Costa Brava i la Daurada. Rècords de velocitat de vent i onades de 13 metres. Mig any sense tren entre Blanes i Malgrat i 30.000 talls de llum. Gruixos de neu de més de 50 cm  a algunes comarques del nord de Catalunya i milers de paraigües trencats pel vent. Més de 170.000 alumnes sense poder anar a classe i alerta pel possible desbordament dels rius Ter i Onyà a Girona. Aquestes han estat algunes de les conseqüències que ha patit Catalunya a causa del temporal més dur dels últims anys, que fins ara ha comportat la mort de tretze persones a tot l’Estat. 

Per seguir l’actualitat informativa d’aquest temporal, es poden consultar els comptes de Twitter @emergenciescat (Protecció Civil) , @meteocat (Servei Meteorològic de Catalunya) @mossos (Mossos d’Esquadra), @semgencat (SEM. Generalitat), @bomberscat (Bombers) i @AEMET_Cat (Servicio oficial de la Agencia Estatal de Meteorología a

Què és una borrasca?

El terme borrasca s’ha utilitzat sovint per referir-se al Gloria. Una borrasca és una zona de baixes pressions, és a dir, una àrea on la pressió atmosfèrica és més baixa que la resta d’aire del seu voltant. L’aire flueix cap a l’interior de les borrasques i ascendeix des d’allà, refredant-se i condensant-se i donant lloc a la humitat. Consegüentment, entre les característiques principals d’una borrasca trobem una alta nuvolositat, precipitacions intenses amb ràfegues de vent i tempestes elèctriques.

«En el cas de Gloria s’ha format una borrasca al mediterrani bastant usual. La clau ha estat que al centre d’Europa s’ha format un contrapès, un anticicló molt potent, que és el que ha creat aquest corrent de vent tan fort, aquesta llevantada que ha provocat sobretot el mal temps», explica el meteoròleg Miquel Bernis. «Com a borrasca, podríem dir que Gloria no ha estat un fenomen gaire especial; el que sí que ha estat excepcional són les conseqüències».

Els noms de les borrasques

“Daniel”, “Fabien”, “Elsa” i ara, “Gloria”. Aquests són els noms de les últimes borrasques que han afectat Espanya, i, curiosament tots tenen noms extremadament humans. Però qui posa aquests noms a les borrasques? 

Els encarregats són els serveis meteorològics d’Espanya, França, Portugal i, des d’aquesta temporada, Bèlgica (Grup Sud-oest Europeu) en coordinació amb el Regne Unit, Irlanda i Països Baixos (Grup Oest Europeu). Des de fa tres anys, l’Agència Estatal de Meteorologia d’Espanya, en coordinació amb Météo-France (França) i IPMA (Portugal), va començar a batejar les “borrasques de gran impacte”, és a dir, aquelles que potencialment puguin produir un gran impacte en béns o persones. Més concretament, les borrasques de gran impacte són aquelles que tenen potencial per arribar a provocar ràfegues de vent de com a mínim 90, 100 0 110 quilòmetres per hora. Solen anar acompanyades d’avisos de nivell taronja o vermell. 

El fet de nomenar les borrasques afavoreix que la comunicació sigui més efectiva davant un episodi desfavorable de vent, que també sol portar associats fenòmens costaners adversos (vent a les zones marítimes costeres i alt onatge) i en moltes ocasions, problemes relacionats amb la neu i la pluja. 

A Europa, el precedent del bateig de borrasques el trobem a la Universitat Lliure de Berlín. Des de 1954 ha estat atorgant nom a les borrasques i els anticiclons que afecten Europa, com per exemple els ciclons Klaus (23-24 de gener del 2009) i Xynthia (27-28 de febrer del 2010).  I fins i tot, aquesta universitat ofereix la possibilitat “d’adoptar una tempesta”, és a dir, poder batejar un sistema d’altes o baixes pressions amb el teu nom a canvi d’una aportació econòmica. Aquest projecte, amb el nom de Adopt a Vortex va començar el 2002, i els diners aconseguits en el programa es destinen a finançar el club d’estudiants d’observació meteorològica. El preu aproximat és d’entre 199 euros per una borrasca i 299 per un anticicló.

Quan les tempestes només tenien noms de dones

En el cas dels Estats Units, des del 1953 l’Organització Meteorològica Mundial ha nomenat de manera oficial els huracans i les tempestes tropicals. Tot i que actualment tenen noms d’homes i de dones, els noms de les tempestes originàriament no estaven tan ben dividits per gènere. Fins al 1979, els sistemes d’altes i baixes pressions només tenien noms de dones. 

Segons Atlas Obscura, durant gairebé 150 anys els noms de les tempestes van estar “carregats de racisme i sexisme, preferències personals i venjances. Els noms que s’atorgaven estaven inspirats en llocs i sants, esposes i xicotes, i figures públiques que no agradaven”. 

Avui en dia, els Estats Units utilitzen 6 llistes de noms diferents, que es van rotant. Per tant, la llista del 2019 serà utilitzada un altre cop el 2025. L’única vegada que hi ha un canvi en la llista és si una tempesta és tant mortal o devastadora que el futur ús del seu nom en una altra tempesta seria inapropiat per raons de sensibilitat, com és el cas del Katrina (2005), el Haiyan (Filipines, 2013) o el Mitch (Honduras, 1998). 

Read more

L’assassinat de la periodista Daphne Caruana segueix tacant el govern de Malta

La periodista anticorrupció va ser assassinada amb una bomba al seu cotxe per haver revelat que el país s’havia convertit en un paradís fiscal

Anna Reig, Júlia Claramunt

El president de Malta, Joseph Muscat, va dimitir el passat 13 de gener a causa de les seves possibles implicacions en l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, comès el 16 d’octubre de 2017. Aquesta setmana, l’advocat Robert Abela ha estat escollit com a nou líder del Partit Laborista i serà l’encarregat de substituir-lo. 

El passat novembre, el taxista Melvin Theuma va ser arrestat per la seva connexió amb un cas de blanqueig de capital independent del cas de Caruana Galiza. Però va donar informació a la policia sobre aquest últim a canvi d’immunitat. Segons ell, Yorgen Fenech va ser l’instigador de l’assassinat i hi havia membres del govern que estaven al corrent de la conspiració. El 26 de novembre de 2019 tant Keith Schembri com Konrad Mizzi van anunciar la seva dimissió com a ministres i Christian Cardona va suspendre les seves funcions fins que la investigació policial s’acabi. Va ser poc després de saber-se aquesta informació que Muscat anunciava que la seva retirada es duria a terme a meitat de gener. 

La periodista Daphne Caruana Galizia va ser assassinada amb un cotxe bomba el 16 d’octubre de 2017, a pocs metres de casa seva. A l’edat de 53 anys, Caruana era la periodista més reconeguda de Malta: el seu blog Running Commentary era el més influent de l’illa i la reportera s’havia encarregat de destapar diversos i complexos escàndols de corrupció, entre ells la branca maltesa dels Papers de Panamà. La seva implicació en aquesta investigació, que involucrava a membres del govern maltès, li va valdre la 26a posició a la llista de “Les 28 persones qui fan moure Europa”, del diari Politico Europa. Tanmateix, també va ser la principal suposada causa del seu assassinat, tot i que el cas encara no té conclusions definitives.

Anna Reig i Júlia Claramunt

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies