Premsa local i COVID-19: la gran paradoxa

Les audiències baten rècords enmig d’una pandèmia mundial però que situa moltes redaccions a la corda fluixa del finançament

Laura Polo, Laura Casserres, Joan Sánchez Ros

“Els catalans tenim un periodisme local potent, molt arrelat i amb molta varietat, i n’hem d’estar orgullosos”, afirma José Óscar Plaza, professor de periodisme local a la Universitat Pompeu Fabra. Un conjunt de televisions, ràdios, premsa impresa i digitals s’estén per tot el territori. 

“Podem trobar des de mitjans en els quals únicament hi treballa una persona fins a mitjans amb plantilles pròpies d’empreses mitjanes”, reconeix Núria de José, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya. “Tots ells han fet un esforç extraordinari durant el confinament per seguir fent arribar la informació a la ciutadania”, afirma.

Les redaccions d’arreu del país preparen protocols de desconfinament per tornar a ocupar poc a poc les taules buides i omplir-se altra vegada del soroll i les presses habituals. A mitjans de febrer, el Cugat Mèdia bullia amb els seus vint-i-cinc treballadors i totes les reunions de coordinació. A Balaguer Televisió els seus quatre periodistes s’organitzaven per no faltar a cap rodatge i feien torns de cap de setmana. A principis d’abril a cap de les dues redaccions hi havia ningú.

El carrer, des de casa

El teletreball ha sacsejat totes les professions, portant-les fins a límits inimaginables. El periodisme no n’és una excepció, però, com explicar el què passa fora des de dins? Rutines noves i canviants: buscant l’equilibri en un terreny de joc delimitat per l’exercici de servei públic, la necessitat de sortir al carrer com a professional i la responsabilitat de quedar-te a casa com a ciutadà.

El xoc va ser contundent. En un primer moment els mitjans van haver d’acotar la seva feina, enfocar-se a la part més nuclear i ampliant l’oferta a mesura que les circumstàncies ho han permès. El Diari de Girona ha hagut de reduir la seva versió impresa de la cinquantena de pàgines habituals a les trenta-dues, de les quals quinze o setze són sobre el coronavirus. “Les seccions han desaparegut pràcticament totes”, explica la periodista Laura Fanals. “També han caigut els suplements que fèiem, perquè des de l’aprovació del primer estat d’alarma hem centrat tots els nostres esforços en la cobertura de la COVID-19 a la província. Només mantenim Cultura i Esports que, tot i mantenir la capçalera òbviament acaben estan relacionats amb el mateix”, diu Fanals.

Al Cugat Mèdia inicialment van suprimir tota la programació i van centrar-se en fer informació mentre gestionaven l’accés als mitjans necessaris per oferir informació multimèdia. Responent a les necessitats de la població, paulatinament van començar a oferir entreteniment i, sobretot, a donar cobertura a les iniciatives que s’estaven donant a la ciutat. “Hem creat un vertical al web amb totes les activitats que els veïns i veïnes han estat oferint, des de pintura fins a sessions d’esport”, diu la seva directora Mònica Lablanca. “També hem llançat un nou programa de ràdio que explica la reinvenció dels comerços de la ciutat: has de saber que la teva botiga de sempre et pot portar el producte a casa si no necessites”.

Segons Plaza, les fonts i la flexibilitat derivada de tenir redaccions més petites ha jugat a favor dels mitjans locals, allunyats de la burocràcia dels d’abast territorial més gran. Tot i això, “en un poble o comarca has d’anar a buscar tu les notícies, no te les portarà ningú”. La proximitat amb els protagonistes ha facilitat la feina. “Ells coneixen les fonts i les fonts els coneixen a ells, han estat confinats gran part de la jornada i el contacte que hi ha hagut ha estat molt directe i fluid”, celebren des de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), que dóna suport a més de 420 mitjans digitals i impresos.  

El camí ascendent dels mitjans locals 

“S’ha de saber que abans de l’arribada dels grans mitjans hi van haver uns valents que es van jugar el coll perquè el català no quedés en l’oblit després del 39”, diu Plaza, qui també col·labora en diferents mitjans. Explica que Catalunya és molt peculiar pel que fa als mitjans locals si la comparem amb la resta de Comunitats Autònomes o amb països d’Europa. “Té un ecosistema de mitjans de proximitat molt potent fins al punt que dobla i triplica altres panorames comunicatius”. 

Durant el franquisme, als anys 60, la llengua catalana estava pràcticament prohibida en l’àmbit públic i quedava confinada a les llars. Aquesta situació va fer que apareguessin iniciatives públiques i privades que van derivar a mitjans de comunicació. Plaza admet que no es pot destriar la importància del periodisme local a Catalunya de la llengua: “Si el català no hagués estat perseguit, possiblement les iniciatives de periodisme local no haguessin estat tan potents”. 

Després dels anys més durs del franquisme, Catalunya es va convertir en terra d’acollida. I, amb l’aprovació de l’Estatut, el català es va regularitzar. “Les noves arribades no coneixen la llengua. Això va propiciar que els mitjans locals actuessin com a eix vertebrador d’aquest aprenentatge”. diu Plaza. Els mitjans locals havien començat a augmentar i guanyar importància. 

Una nova onada d’ERTOs

La varietat dels mitjans municipals també es reflecteix en la seva forma de finançament, que varia notablement de públics a privats. Mentre que hi ha una gran quantitat de ràdios locals de titularitat pública a Catalunya, la majoria de la premsa local és privada. Totes elles sense distinció històricament han hagut de fer equilibris per mantenir a flot la seva fràgil economia. L’arribada del coronavirus ha trencat aquest delicat equilibri.

Una part important dels ingressos dels mitjans privats són publicistes, però les empreses que s’anuncien en un mitjà local no poden aportar grans fortunes, són botigues familiars i empreses petites i mitjanes de la zona. El confinament ha causat la retirada per part de molts anunciants, reduint encara més aquesta font d’ingressos. És per això que, encara que se’ls ha girat molta feina de cop per una gran demanda d’informació municipal, en Ximo Rambla, del Setmanari l’Ebre, insisteix en què “l’ajuda que els fa falta durant aquesta crisi no són mans, sinó diners”.

Separats s’escriu tot junt

El periodisme local també ha hagut de recórrer als Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per fer poder contrarestar els efectes de la crisi actual. L’Observatori de la Comunicació de Catalunya ja alertava d’una nova onada d’ERTOs al sector de la comunicació a nivell Espanyol. Des del Col·legi de Periodistes adverteixen, però, que encara que ara els mitjans privats ja en noten els efectes immediats, les retallades que hauran de dur a terme les administracions també passaran factura als mitjans de titularitat pública, com ja va passar amb la crisi econòmica de l’última dècada, amb més de 13.000 acomiadaments. La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) s’ha mobilitzat per reclamar ajudes i evitar un augment la precarietat al món del periodisme arran de la crisi del coronavirus.

La pluralitat de mitjans i d’informacions s’uneix sota diferents paraigües com La Xarxa o AMIC que els posen en contacte i col·laboren econòmicament.  A més, també promouen l’intercanvi de notícies entre mitjans de comunicació i la col·laboració de recursos entre aquests.  “La col·laboració entre mitjans locals ens beneficia perquè hi ha moltes persones vinculades a més d’un municipi”, afirma Mònica Lablanca, de Cugat Mèdia. 

Durant la pandèmia AMIC ha creat un sistema d’informació constant i d’ajudes legals. “Si es trobaven algun problema podien acudir a nosaltres per trobar consells i compartir experiències amb altres mitjans amb la mateixa situació. És bo saber que no estàs sol”, diu Josep Ritort.

Per l’altra banda, La Xarxa ha ajudat als mitjans a adaptar-se i a descobrir nous formats per a treballar. “No han deixat de fer contingut de proximitat, s’han adaptat a les seves possibilitats”, diu Gabi Barragán. responsable de comunicació de La Xarxa. També han redactat mesures sanitàries per fer front a la COVID i que el desconfiament sigui el més segur possible per tots els periodistes.

Reptes tecnològics i reptes de futur

El panorama de comunicació local ha patit una forta sacsejada. Sobre la taula hi ha nous reptes, o més ben dit, els mateixos que abans de la pandèmia però ara més urgents que mai. El més immediat de tots la supervivència i un ventall d’ingressos que els permeti pujar la finestra cada matí. 

Però la COVID-19 també ha estat una oportunitat per aprendre a difondre els seus continguts per totes les finestres possibles. A Cugat Mèdia, per exemple, van activar canals de WhatsApp i de Telegram, quelcom que tenien planejat des de feia temps. “Vam activar una campanya perquè la gent estigués al cas de tota la informació i espais que estàvem oferint”, explica Lablanca, la seva directora. “Hem tingut una resposta enormement positiva”, diu.

Segons José Óscar Plaza, continuen creixent i és gràcies a Internet: “Ara tothom pot tenir un mitjà, només es necessita un ordinador i connexió a Internet”. Va ser a principi dels anys 90 quan va aparèixer el ciberespai. “Els mitjans locals van veure l’oportunitat de convertir-se en glocals, és a dir d’emetre des del seu poble però per a tot el món”, afirma el periodista. 

Els mitjans locals planten cara a la COVID-19

Durant la pandèmia mundial, els mitjans locals han batut rècords d’audiència. Davant un fenomen eminentment local, la resposta ha estat proximitat. Tots els professionals i experts entrevistats posen de rellevància com els mitjans locals ni poden ni volen fer la competència a d’altres d’abast regional més gran. L’objectiu és complementar-se amb un segell propi. Un cop més la diversitat fa acte de presència per convertir-se en el gran actiu de les petites redaccions.

Malgrat que paradoxalment molts d’ells estiguin a la corda fluixa econòmica i hi hagi un clar consens sobre que, ara més que mai, el repte és la supervivència. Malgrat els ERTE, l’esforç per assolir una qualitat professional i una digitalització molt més ràpida i precipitada del que s’havia previst, les redaccions locals del territori planten cara a la COVID-19. Arriben a més gent que mai.

La necessitat de la informació local comença en un àmbit cultural i comunitari i acaba en la funció de quart poder. Segons Ritort, els mitjans locals actuen de “nexe per generar comunitat”. “Hi ha moltes coses rellevants que passen en un municipi, comarca o barri. Si no existissin els mitjans de proximitat, tota aquesta informació desapareixeria i tindríem deserts mediàtics. La comunicació local és única i insubstituïble”, conclou.


Read more

#bellsoficis

IÑAKI MARTÍNEZ, VÍCTOR NAHARRO I JOAN SÁNCHEZ

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

GERÓNIMO BLAYA I EVELIN GONZÁLEZ
CARETAKERS

Over the past few years, the traditional figure of the caretaker is disappearing. Many communities of neighbours have decided to do without them and hire an ancillary service company for the cleaning, guard and management of the building, since they save some money this way.

Gerónimo Blaya and Evelin González are aware of this. “We will disappear eventually, in 10 or 15 years maximum I believe. In the next, they fired three”, they say. They both are worried because, unlike the elderly, the younger generations are not get used to the caretakers and, thus, it’s easier for them to renounce to their job.

While they talk about their situation, they greet and wish a nice day to every passing by neighbours: “The caretaker is the responsible for all the people living in a building. It does feel like home to us”. They assure that the loneliness is the worst of their job, but they are lucky to have each other. Despite of all this, they consider that “is a must protect job”.

Read more

#bellsoficis

IÑAKI MARTÍNEZ, VÍCTOR NAHARRO I JOAN SÁNCHEZ

Read this content in English here

GERÓNIMO BLAYA I EVELIN GONZÁLEZ
PORTERS

Els darrers anys, la figura tradicional del porter ha anat desapareixent. Moltes comunitats de veïns han decidit prescindir d’ells i contractar una empresa de serveis auxiliars perquè s’ocupi de la neteja, la vigilància i la gestió de l’edifici, ja que així s’estalvien uns diners.

El Gerónimo Blaya i l’Evelin González en són conscients. “Amb el temps desapareixerem, com a molt ens dono 10 o 15 anys. Aquí al costat ja n’han
fet fora a tres”, comenten. Ambdós es mostren preocupats perquè, a diferència de la gent gran, les generacions més joves no estan acostumades als porters i, per tant, els és més senzill renunciar a la seva feina.

Mentre parlen de la seva situació, saluden pel nom i desitgen un bon dia a cada veí que passa: “El porter és el responsable de totes les persones que conviuen en un edifici. És com si fos la nostra casa”. Asseguren que la solitud és el pitjor de la seva feina, però ells tenen la sort de fer-se companyia. Malgrat tot, consideren que “és un ofici que cal protegir”

Read more

Sánchez afegeix una nova vicepresidenta al seu Govern d’esquenes a Podemos

Teresa Ribera assumirà la quarta vicepresidència que anirà enfocada a la lluita contra el canvi climàtic i la despoblació

Teresa Ribera, actual ministra de Transició Ecològica, ascendirà a Vicepresidenta en el mateix àmbit- Ministeri de Presidència

Per primer cop el Govern espanyol tindrà quatre vicepresidències. Una més de las que Pedro Sánchez va pactar amb Pablo Iglesias i, per tant, primer motiu de conflicte entre el PSOE i Podemos.

Carmen Calvo mantindrà la seva vicepresidència, Nadia Calviño esdevindrà Vicepresidenta  d’Economia i Pablo Iglesias assumirà la vicepresidència d’Assumptes Socials i l’Agenda 2030. La quarta vicepresidència l’ocuparà Teresa Ribera, actual ministra per a la Transició Ecològica, i anirà lligada a la lluita contra el canvi climàtic i la despoblació.

Es tracta d’una estructura de Govern inèdita, ja que mai abans hi havia hagut a Espanya tantes vicepresidències ni tantes dones ocupant aquest càrrec. Segons han informat des de la Moncloa, tres seran pel PSOE, una per Unidas Podemos i totes “aniran enfocades a cada una de les transformacions que necessita l’Espanya que ens mereixem” segons fonts de la Moncloa. 

L’Executiu també ha confirmat els noms dels quatre ministres restants d’Unidas Podemos que ja s’havien fet públics. El socis de Govern asseguren que no tenien constància d’una quarta vicepresidència i sembla que no ha sentat bé entre els cercles del partit. L’increment en el nombre de vicepresidències redueix la rellevància del càrrec d’Iglesias, però de moment no ho han volgut comentar per evitar generar una crisi de govern.

Aquesta notícia arriba després que Pedro Sánchez anunciés que es prendria una setmana de marge per fer oficials els nomenaments dels ministres. Dimecres, el rei va investir a Sánchez com a president del poder executiu en una cerimònia sense simbologia religiosa, repetint el protocol de l’última vegada, i s’esperava que anunciés els noms dels nous ministres a l’endemà. Però no va ser així, sinó que en va enunciar la demora. 

Això es va sumar a les filtracions dels noms dels cinc ministres d’Unidas Podemos abans de la visita de Sánchez a la Zarzuela per prometre el càrrec. La vicepresidenta Carmen Calvo va haver de comentar que “hi ha formes que convé no saltar-se”, fent referència a l’avançament dels seus socis de Govern. Però va voler desvincular-ho de qualsevol retard en el nomenament de les carteres per part de Sánchez, que Calvo va justificar argumentant “modificacions d’àrees” en els ministeris. 

D’aquesta manera, les carteres de ministres d’Unidas Podemos quedaran així: Irene Montero com a ministra d’Igualtat; Yolanda Díaz serà ministra de Treball; Alberto Garzón, ministre de Consum; i Manuel Castells, ministre d’Universitats. Pel que fa al PSOE, tot indica que José Luis Ábalos seguirà com a ministre de Foment, Margarita Robles a Defensa i Fernando Grande-Marlaska a Interior.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies