Estimar fins a morir

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

L’eutanàsia, del grec eu (εὐ, bona) i thanatos (θανασία, mort), ha tornat a ser notícia a la societat espanyola. La història de Ramón Sampedro, 21 anys després, torna a repetir-se. Aquest cop ha estat Maria José Carrasco la que, per voluntat pròpia i amb l’ínfima col·laboració d’Ángel Hernández, el seu marit, ha decidit posar fi a la seva vida. Des de feia 30 anys, Maria José patia esclerosi múltiple, una malaltia crònica que afecta el sistema nerviós i, com a conseqüència, provoca la immobilitat parcial o total del cos. El seu company de vida, Ángel, l’ha estat cuidant fins al que ella mateixa va decidir que seria el seu darrer alè.  La parella va estar esperant una plaça a una residència durant vuit anys, però mai va arribar.

Malgrat que el cas del qual més s’ha parlat és del de Ramón Sampedro a causa de la magnífica adaptació cinematogràfica d’Alejandro Amenábar, hi ha hagut més casos en què malalts han volgut posar fi a la vida dignament. I alguns ho han aconseguit, però d’altres, no.

timeline

 

Va ser Maria José qui va adquirir, mentre encara es podia moure, el medicament amb el qual va portar a terme la pràctica de l’eutanàsia. Tot això, i tal com es va viure dues dècades enrere, ha despertat les veus a favor i en contra de l’eutanàsia en la societat i en les organitzacions polítiques. Amb les eleccions del 28 d’abril a l’horitzó, molts potser aprofitaran per treure partit i vots d’aquest afer. De fet, ja s’han pronunciat els partits més importants: PSOE i Podemos han proposat una llei d’eutanàsia, però C’s i PP no hi estan a favor. Actualment, a Espanya el codi penal regula la pena que pot rebre algú que col·labori en el suïcidi a una altra persona (Art. 143.4 CP). Per tant, l’eutanàsia és il·legal a Espanya, malgrat que la llei empara que el pacient, després d’haver estat informat adequadament, pot decidir no tractar la malaltia (Art. 2.3 Llei bàsica reguladora de l’autonomia del pacient); és el que es coneix com a eutanàsia passiva. Però com està aquesta situació a la Unió Europea i al món?

 

genialy

 

 

Es pot defensar la postura proeutanàsia, i també es pot entendre l’argumentació provida. El que passa és que el cas de la Maria José, com probablement molts altres, tenen un component molt més important que la mort: l’amor. La dedicació que ha tingut l’Ángel durant aquests 30 anys, igual que la dona de Sampedro i moltes altres parelles, és d’un valor inestimable. Acceptar la mort d’un mateix ha de ser duríssim, i acceptar la mort d’un ésser estimat per evitar el seu patiment, ha de ser pràcticament igual o pitjor. No és just que un home que l’únic que ha fet és complir el desig explícit de la seva dona, passant el terrible calvari d’acceptar que té en les seves mans el verí, hagi estat processat. Afortunadament, l’Ángel ha quedat en llibertat sense mesures cautelars.

Read more

Paraules preses

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

El passat dimecres 27 de març la Junta Electoral Provincial de Barcelona va decretar que els termes “presos polítics”, “exili” i “judici de la repressió” en referència al procés eren incorrectes, especialment ara amb les eleccions generals del 28 d’abril a l’horitzó. És per això que la Junta Electoral vol mantenir la “neutralitat informativa” en els mitjans de comunicació, i apunta directament a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i a les seves reiterades informacions amb aquestes expressions.

Resolució de la Junta Electoral

La polèmica ha sorgit arran del darrer programa de FAQs: Preguntes Freqüents, presentat per Cristina Puig a TV3, en el qual van utilitzar el hashtag ‘#FAQsPrisisPolíticsTV3’ en parlar de la setena setmana del judici del ‘procés’. El Partit Popular a Catalunya ha considerat això com un intent “groller” de burlar-se de la resolució de la Junta Electoral que prohibeix TV3 i Catalunya Ràdio fer ús d’aquestes expressions. Ara els mitjans, els periodistes i els ciutadans es fan la mateixa pregunta: quines expressions es poden utilitzar i quines no?

Glossari pel 'procés'

Glossari interactiu

Queda clar que la Junta Electoral va resoldre que ‘presos polítics’ no és un terme que reprodueixi la realitat, i que la seva forma correcta seria ‘polítics presos’ ja que si s’inverteix l’ordre de les paraules s’interpreta que aquestes persones estan a la presó únicament pels seus ideals polítics. De la mateixa manera, el terme ‘exili’ per fer referència a la situació que viuen persones com Carles Puigdemont o Anna Gabriel, sinó seria més adequat tractar-los de ‘fugats’. La Junta Electoral Provincial de Barcelona també ha prohibit l’expressió ‘judici de la repressió’, i el que més s’adequaria a la neutralitat informativa seria que és un ‘mecanisme legal per defensar l’estat de dret’, tot i que queda una mica extens. Ja només queda per confirmar si la Junta Electoral farà una altra resolució pel terme ‘colpistes’, molt recurrent a televisions com Antena3 o Telecinco.

Read more

Escape Rooms, més que una moda passatgera

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

La moda dels escape rooms ha florit a tot al món, però sobretot a Europa i més en concret a Barcelona. Des de fa ja uns anys que aquest món s’ha arrelat a la societat catalana, i ha proliferat com a negoci a la Ciutat Comtal. Els escape rooms són una mena de puzle, on has de trobar totes les peces per sortir d’una habitació tancada en el menor temps possible, amb un màxim (normalment) d’una hora. Els participants, guiats per un game master que els contextualitza i els formula l’enigma que cal resoldre, van rebent indicacions i pistes per poder desxifrar la incògnita i sortir de l’habitació.

El negoci sembla funcionar molt bé, ja que atrau molt de públic de totes les edats. Malgrat que és un joc que només es pot realitzar un cop, ja que si no perdria la gràcia, hi ha moltíssimes variants i reptes diferents per poder gaudir-ne l’experiència. De fet, només a Barcelona hi ha gairebé un centenar d’aquest tipus de sales. El preu mitjà del joc sol oscil·lar entre 15 i 20€, per tant és una experiència bastant econòmica i assumible per tota mena de públics.

Escape Rooms a BarcelonaAlguns dels escape rooms més coneguts de Barcelona

Tanta és la moda, que fins i tot ha arribat a Hollywood. L’estrena de la pel·lícula ‘Escape Room’ de la mà del director Adam Robitel que ja va dirigir la darrera entrega de Insidious, pretén transportar a la gran pantalla la sensació d’ansietat que es pot arribar a viure en aquest tipus d’activitats. Amb un toc de terror, el públic que pretén atreure aquest film encaixa en el perfil d’aficionat als escape rooms, i s’espera que moltes persones que encara no ho han provat, s’animin a fer-ho. El divendres 15 de març s’estrena als cinemes espanyols, mentre que als Estats Units ja va sortir a principis d’any.

 

 

Una altra vessant d’aquests jocs d’enginy és la humorística. El Teatre Goya de Barcelona acollirà a partir del proper desembre una comèdia de Joel Joan i Hèctor Claramunt, amb el nom dels ja populars jocs d’escapament. La temporada passada va ser un èxit rotund, des de la seva estrena pels voltants de novembre de 2018 fins al març d’aquest any, les entrades es van esgotar amb molta celeritat.

 

 

 

 

Read more

Els concerts benèfics no milloren la situació a Veneçuela

Javier Pérez Ramírez (@javierburfis)

El conflicte veneçolà ja ha anat més enllà del terreny polític. La situació econòmica i humanitària a Veneçuela és molt compromesa i la controvèrsia en vers aquest tema per part d’ambdues bandes sembla no tenir punt d’enllaç. Tant és així, que els simpatitzants de Juan Guaidó i els chavistes que donen suport a Nicolás Maduro van celebrar aquest passat cap de setmana dos concerts a escassos 300 metres.

Uns van fer-ho a Cúcuta, Colòmbia, al pont que fa de frontera entre territori veneçolà i colombià. Els partidaris de Juan Guaidó van poder gaudir d’un festival en el que van actuar grans artistes internacionals com Carlos Baute, Juan Luís Guerra o Alejandro Sanz. Aquest concert benèfic, anomenat “Live Aid Venezuela”, va organitzar-lo l’empresari Richard Branson, en favor de l’entrada d’ajut humanitari a Veneçuela.

A l’altra banda del pont van actuar 45 artistes nacionals de Veneçuela que donen suport a Nicolás Maduro i altres internacionals que també estan a favor del lema del festival: “Hands Off Venezuela”. El pont de Tienditas no va rebre massa afluència de gent, ja que el “Venezuela Live Aid” va congregar més de 300.000 persones.

Concerts

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Malgrat aquesta posada en escena dels dos bàndols, la situació humanitària a Veneçuela no ha millorat. Poc abans dels concerts, que van tenir lloc el divendres 22 de febrer, Nicolás Maduro va tancar la frontera amb Brasil per evitar que entrés cap mena d’ajut des del país presidit per Bolsonaro. Durant el concert “Hands Off Venezuela”, el líder veneçolà també va anunciar que trencava totalment relacions amb Colombia. La jornada més tràgica que es va donar a Veneçuela va ser dissabte quan dos camions que havien de portar ajuda humanitària van ésser cremats pels chavistes.

 

Read more

L’AAF, el nou entreteniment pels amants del futbol americà

Javier Pérez (@javierburfis)

L’AAF és, per les seves segles en anglès, la nova lliga de futbol americà denominada com Alliance of American Football, la qual ha despertat molta expectació des de la seva primera jornada. El 9 de febrer de 2019 es va disputar la primera jornada d’aquesta nova competició, la qual disputen vuit equips de tot el territori nord-americà, quatre de cada conferència. De la zona est del país competeixen els Birmingham Iron, els Atlanta Legends, els Memphis Express i els Orlando Apollos, mentre que les franquícies de la zona oest son els San Antonio Commanders, els Salt Lake Stallions, els San Diego Fleet i els Arizona Hotshots.

Només una setmana abans de l’estrena de l’AAF, s’havia jugat la SuperBowl LIII, en la que els New England Patriots capitanejats per Tom Brady van vèncer a Los Angeles Rams. Fins el setembre no tornarà la NFL (National Football League), i per omplir aquest buit Charlie Ebersol i Bill Polian, dos personalitats molt relacionades amb el futbol americà, han decidit fundar aquesta lliga que tindrà deu jornades regulars i es jugarà entre febrer i abril. També tindran una final de conferència i una final de campionat, d’on sortirà el equip més en forma de tota la competició.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No és el primer cop que s’intenta fer una lliga durant les vacances de la NFL: al 2001 ja es va provar fundant la XFL, un campionat impulsat per la NBC i la WWF (World Wrestling Federation), coneguda com a WWE a l’actualitat, que pretenia que el joc fos molt més brusc i agressiu. La proposta no va tenir gaire èxit, i al final de la mateixa temporada es va dissoldre; malgrat això, algunes informacions apunten que podria tornar al 2020. L’AAF es trobaria a mig camí entre la NFL i la XFL: reglament en mà, només es diferencia de la NFL en que no hi ha kickoffs ni extra-points, hi ha revisió arbitral en errors del col·legiat o en les possessions de les pròrrogues. Aquest cap de setmana s’ha jugat la segona jornada, i els espectadors ja han pogut acostumar-se a un joc molt més ofensiu i amb més punts: el partit entre els Orlando Apollos i els San Antonio Commanders va acabar 37-29 a favor dels de Florida.

 

 

Però sembla que els àrbitres son bastant més permissius i hi ha més espectacularitat quant a xocs i placatges. Això ha fet que les televisions s’interessin en aquesta competició i la CBS n’ha adquirit els drets, molt probablement després de veure la gran audiència que va suscitar ja al primer partit.

https://twitter.com/TheAAF/status/1094413521490632704

Alguns experts han afirmat que es tracta d’una lliga de preparació per als jugadors de cara a l’NFL. Tot i que és una lliga independent de la National Football League i, per tant, no és una lliga de creixement per jugadors com el cas de la NBA Gatorade League o la Minor Leage Baseball, hi ha molts jugadors que tindran el paper de reivindicar-se i que els equips de la NFL s’hi fixin. S’entén, llavors, com un complement a la màxima lliga de futbol americà i com una oportunitat per a joves promeses, ja que cada equip de la Association of American Football està vinculat a un equip universitari i a un equip professional de la NFL.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’aquesta manera, els equips de l’AAF seleccionen els jugadors en funció, primer, de si han anat a la universitat associada o si han jugat en els equips professionals vinculats a la franquícia. Així els jugadors joves tenen una finestra per demostrar el seu talent i aquells experimentats, que no han tingut bona temporada a la lliga americana o canadenca (CFL), una segona oportunitat per recuperar el bon estat de forma. La lliga regular finalitzarà la segona setmana d’abril, els play-offs de conferència es jugaran el cap de setmana del 20 i 21 d’abril i una setmana després tindrà lloc la gran final a Las Vegas. Els dies 25, 26 i 27, i coincidint amb la disputa del Alliance Championship, es celebrarà el draft de la NFL, on els equips de la màxima lliga escolliran quins son els jugadors joves que volen fitxar; alguns aficionats han relacionat aquests dos fets i han considerat l’AAF com una decisió final pels equips de la National Football League, els quals disputaran l’edició numero 100 de la NFL.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies