Més drets pels ciutadans i més responsabilitat per les empreses

La RGPD sancionarà amb multes de fins a 20.000.000 a les empreses que incompleixin la nova política de protecció de dades

IRENE SOLÉ
Portem diverses setmanes sent bombardejats per un munt de correus que ens avisen sobre la necessitat de donar el nostre consentiment a les empreses per canvis en la política de protecció de dades. Això és perquè el dia 25 de maig entrarà en vigor la nova llei RGPD. A partir de demà el reglament general de protecció de dades (RGPD) permetrà als ciutadans controlar de manera molt més exhaustiva la seva informació personal i restringirà a les empreses la seva utilització. Aquesta llei va ser aprovada ara fa dos anys perquè totes les empreses de la Unió Europea, independentment de la seva mida, apliquessin la nova llei obligatòriament per no ser sancionades.

Internet ja fa temps que s’ha convertit en un espai per fer gestions i on, inevitablement, s’hi acaba confiant molta informació personal. Doncs bé, amb l’aplicació de la RGPD les persones amb residència legal a la UE podran saber exactament quina és la informació que les empreses tenen sobre elles. Això comporta una ampliació dels drets de cada individu per decidir com vol que les seves dades siguin utilitzades, així com quines entitats tenen el permís per fer-les servir. Per altra banda, es prohibirà la discriminació algorítmica i tothom podrà determinar la manera d’accedir a la seva informació personal i, fins i tot, es podrà demanar que s’esborrin les mateixes dades exercint així el «dret a l’oblit».

Fins ara les empreses han pogut utilitzar les nostres dades pel que han volgut sense haver de donar massa explicacions a ningú. Això no obstant, amb l’aplicació de la RGPD es veuran obligades a protegir-les, ja que, si incompleixen la normativa, poden arribar a ser sancionades amb multes de fins a 20.000.000 euros o el que ve a ser el 4% del volum de negoci anual. A primera vista sembla quelcom molt positiu pels ciutadans però el cert és que la llei és molt complexa i no acaba de ser del tot clara és per això que abans de jutjar-la caldrà veure si realment funciona i té una bona aplicació a la pràctica.

Captura de pantalla 2018-05-25 a las 14.01.57

 Clica al següent enllaç per conèixer tota la informació: https://view.genial.ly/5b06d971729a322aafe437a6/rgpd
Read more

Una nit dels museus per recordar

IRENE SOLÉ

Aquesta passada nit hi havia excusa per anar a dormir tard. La 14a jornada de la nit dels museus de Barcelona va arrancar com cada any a les 19 h i els barcelonins van demostrar un any més que són gent de cultura. Es van obrir les portes de 84 museus que oferien propostes per tots els gustos gratuïtament. En general, tota Barcelona estava plena però per les zones on es concentren molts museus junts com passa al Born, que hi ha el Museu de la Xocolata, el Museu Picasso, el Born Centre de Cultura i Memòria i, molt a prop també, el Museu d’Història de Barcelona costava caminar entre carrers tan estrets i cues que semblaven de parc d’atraccions.
Un dels centres que actualment presenta una de les mostres que més públic atrau és el CCCB amb el ‘World Press Photo’. La cua que es formava dins del pati interior del centre podia durar fins a una hora i mitja. L’ambient distret de fora contrastava amb el de dins la sala de l’exposició, on la gent quedava sorpresa amb la duresa d’algunes imatges. Sense moure’ns del mateix carrer, el MACBA també va aplegar multitud de persones. A dos quarts d’onze del vespre ja havien passat pel museu vora 5000 persones a veure l’exposició: ‘Revolució còmic’.

El Museu Nacional de Catalunya sempre és un dels llocs més visitats. Les vistes de nit des de Montjuïc de nit són tot un espectacle, igual que la gran selecció de romànic que aplega el museu. Abans de tocar mitjanit ja s’havien passejat pel centre 14000 persones, de les quals 12000, aproximadament, eren locals. El MNAC per l’ocasió també va pensar en els més petits i va organitzar l’activitat ‘Els Enigmes del Museu Nacional’. Així mateix, també va oferir classes de Swing de 21.30 a 22 h per totes aquelles parelles que tenien ganes de moure l’esquelet.

Un altre dels centres culturals que més visites va rebre va ser el CaixaForum. A part de visites guiades a les exposicions Disney. ‘L’art d’explicar històries i Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella’ també va oferir la possibilitat de veure tots els curtmetratges nominats al Premi Bafta 2017. I cap a les últimes hores de la nit es podia gaudir del concert de Ganzá.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Read more

Polèmica en els casos de delicte sexual

IRENE SOLÉ

El violador de la Verneda surt de la presó en un clima social d’indignació per la sentència de la Manada

La sortida del violador de la Verneda de la presó de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) el passat dijous 3 de maig va coincidir amb un agitador debat social sobre la violència sexual contra les dones que havia causat la sentència del cas de la Manada. Gregorio Cano va ser condemnat a 167 anys de presó després que en el judici acceptés haver violat 17 dones en un sol any, encara que se l’acusava d’haver-ne comès més d’una trentena. Ara bé, la sentència va fixar en 20 anys el límit màxim de compliment efectiu de la totalitat de les penes en aplicar l’article 76.1 del Codi Penal.

Durant el temps que ha estat a la presó, Cano ha passat per programes de rehabilitació que s’apliquen a delinqüents sexuals però en el seu informe hi figura un perill d’alt risc de reincidència. La fiscalia ha vist necessari avisar als Mossos d’Esquadra perquè activin un dispositiu de vigilància no invasiva i que també les víctimes tinguin dret a demanar protecció si així ho desitgen. Segons Esther Zapater, professora de dret a la Universitat Autonoma de Barcelona, aquest tipus de casos en què la pena de presó no garanteix que el delinqüent no torni a reincidir obren el debat de sobre si hauria d’haver-hi l’aplicació a Espanya de la presó permanent revisable. Segons Zapater, si això es decidís tirar endavant, caldria fer un estudi minuciós basant-se en casos d’altres països que sí que ofereixen aquesta possibilitat. Així mateix, cal tenir en compte si seria viable econòmicament puix que el manteniment de presos té un cost molt elevat que per molts estats no seria sostenible econòmicament.

 

Captura de pantalla 2018-05-13 a las 19.48.27

Fes clic a la imatge per veure el gràfic

 

El cas del violador de la Verneda i el debat de la presó permanent revisable a Espanya s’ha encès al mateix moment que s’han produït fortes onades d’indignació en contra la sentència del cas de la Manada. Aquest cas, diu Zapater, és més greu que el del violador de la Varneda, ja que ens enfrontem a tota la construcció de la definició de què considerem delicte sexual. El principal problema, argumenta la professora, és que el consentiment de la víctima és determinant en la decisió dels jutges i hi ha molts casos en què aquesta no es troba en condicions d’expressar un no explícit. Segons Zapater, però, el problema no es troba en la llei sinó en «la interpretació tan literal que ha fet el jutge d’aquesta, que no s’ajusta a les necessitats de la societat actual». Encara que des del govern s’hagi promès una revisió del codi penal, Esther Zapater creu que la introducció de la perspectiva de gènere en la professionalització de la justícia és clau perquè no es repeteixin sentències com aquesta.

Read more

Veure-ho per entendre-ho

IRENE SOLÉ

El World Press Photo 2018 arriba al CCCB de Barcelona

 

La sala d’exposicions on cada any el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona presenta el World Press Photo no és gran ni petita. Les seves dimensions semblen les idònies per acollir les fotografies i separar-les amb la distància adequada unes de les altres, per tal que l’espectador pugui concentrar-se únicament amb la realitat que se li presenta al davant. La qualitat tècnica de les fotografies així com l’alta càrrega del contingut, però, no aconsegueixen conscienciar del tot l’espectador. En moltes fotografies em va donar la sensació que em trobava davant de l’escena d’una pel·lícula. Aquesta sensació em passa any rere any que visito l’exposició. Sembla impossible que amb fotografies tan evidents i tan ben fetes encara ens costi creure que això que veiem va de debò i que el que sembla per nosaltres l’escena d’un film és per altres el dia a dia. És per això que és imprescindible que aquesta exposició es continuï fent en els pròxims anys i que recorri tots els països del món possible.

Els fotoperiodistes que han participat en el World Press Photo 2018 han cobert molts dels escenaris que aquest passat any han tingut lloc al món. No només s’ha donat importància als temes que més ressò tenen com són els atemptats terroristes sinó que ens sorprenen amb històries desconegudes o que no tenen gaire cobertura mediàtica al país. La fotografia guanyadora, per exemple, va ser presa en els violents enfrontaments entre ciutadans i policia antiavalots a Caracas el 3 de maig de 2017. A més a més, a diferència de la majoria de fotografies guardonades en les quals els fotògrafs no pertanyen al país, el fotoperiodista Ronaldo Schemidt sí que és veneçolà. A part de conflictes polítics també s’ha donat veu a situacions com són el canvi de sexe, la prostitució i els abusos sexuals. Una de la sèrie fotogràfica més interessant il·lustra les pràctiques que fan servir al Camerun per aconseguir que els pits de les noies no creixin i així intentar evitar violacions.

En la temàtica d’esports, el canvi respecte l’any passat és molt sorprenent. No predominen els estadis sinó que mostren escenes tan poc predecibles com la Marathon des Sables, al desert del Sahara, on les temperatures poden arribar a 50 °C.

L’experiència de passar un matí o una tarda al World Press Photo és realment enriquidora per persones de qualsevol edat. Mentre mires les fotografies comencen a rondar moltes coses pel cap. Te’n recordes, per exemple, que estaves fent tu en aquell dia concret, penses en com ha evolucionat el conflicte resumit en les imatges i et preguntes com pot ser que es puguin captar fotografies tan boniques de coses tan desoladores. Però com diu el lema de l’exposició és molt difícil d’explicar-ho amb paraules i, «per entendre-ho, cal veure-ho».

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies