#bellsoficis

JOSEP CARVAJAL
BLACKSMITH

Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

Llegeix aquest contingut en català aquí

Josep Carvajal discovered at his 14 years old what will mark him for life: working the iron. Nowadays, 70 years old, an industrial building in Alcoletge (Segrià) gathers his whole career as a blacksmith. Balconies, lamps and, above all, bells are the wide collection of pieces crafted in the forge, his crown jewel, that kept with him during the 56 years career as an iron worker.

He describes himself as a craftsman and considers that that is what makes his task different and unique, since only a few know so well as himself the forge universe. For this reason, he has the honour of being the only one who can ring the bells of the Seu Vella de Lleida and he is the utmost responsible.

This charge have led him to live anecdotes, for example the visit of Mónica Terribas in his workshop, 2015 was the year when the journalist was invited to the transfer act of the gothic bell Mónica, that had to be transferred to Germany to be repaired.

Josep Carvajal
Read more

#bellsoficis

JOSEP CARVAJAL
FORJADOR DE METALL

Read this content in English here

El Josep Carvajal va descobrir als 14 anys allò que li marcaria la vida: treballar el ferro. Ara, amb 70, una nau industrial a Alcoletge (Segrià) recull tota la seva trajectòria com a forjador. Balcons, làmpades i, sobretot, campanes formen una àmplia col· lecció de peces fetes amb forja, la seva joia de la corona, que l’ha acompanyat durant els 56 anys de trajectòria com a treballador del metall.

Es descriu com un artesà i considera que això és el que fa diferent i única la seva tasca, ja que pocs coneixen tan bé com ell el món de la forja. Tant és així que té l’honor de ser l’única persona que pot tocar les campanes de la Seu Vella de Lleida i n’és el màxim responsable.

Aquest càrrec l’ha portat a viure anècdotes com la visita de Mònica Terribas al seu taller, quan l’any 2015 la periodista va ser convidada a l’acte de trasllat de la campana gòtica Mònica, que havia de ser transportada a Alemanya per ser reparada.

Josep Carvajal
Read more

Teràpies sense fàrmacs per tractar l’Alzheimer

Els centres i les residències aposten cada vegada més per alternatives per pal·liar els efectes de la malaltia

Sugus i Lola, els gossos terapeutes de Cinta Utgés.

L’Alzheimer és una de les malalties neurodegeneratives que afecta més persones al món i que encara no té curació. Segons l’informe de l’Alzheimer’s Disease International (ADI), actualment hi ha cinquanta milions de persones amb demència i cada tres segons se’n diagnostica un nou cas. Les investigacions de molts professionals de casa nostra han ajudat a retardar-ne els seus efectes, però, més enllà dels fàrmacs, hi ha tot un terreny terapèutic encara per explorar.

Són cada cop més els centres que opten per impartir teràpies no-farmacològiques per al tractament de l’Alzheimer a través de tallers com la musicoteràpia o la teràpia assistida amb gossos. Aquest és el cas del Baix Ebre, on centres com l’Associació de Familiars d’Alzheimer a les Terres de l’Ebre (AFATE) o l’Hospital de la Santa Creu de l’EMD de Jesús les incorporen als seus programes.

Però, aquesta tasca no ha estat gens fàcil perquè fins l’any 1993 no es tenia la suficient consciència ciutadana de la malaltia. Aleshores es fundà l’AFATE, tot i que aquesta no es va constituir com a associació fins al 2004, moment en el qual van introduir els Tallers d’Estimulació Cognitiva als diferents pobles de la comarca. Però, si en alguna cosa ha estat pionera l’associació és en la implementació de les teràpies no-farmacològiques per al tractament de l’Alzheimer a les Terres de l’Ebre.

https://www.canva.com/design/DAD7QR0UkN4/qStOcKEmw30r0VjjkmoNZQ/view

-La Musicoteràpia:

Local d’AFATE a Tortosa, abans d’una sessió de musicoteràpia

Ens desplacem fins a la seu d’AFATE per parlar amb el seu musicoterapeuta, Enric Panisello, que imparteix tallers de música adreçats als malalts d’Alzheimer a les poblacions de Tortosa, Roquetes, Xerta, Paüls i Aldover. Els musicoterapeutes saben perfectament que la darrera memòria que una persona amb demència acaba oblidant és la musical. Per aquesta raó, Panisello prepara diferents exercicis que ajuden els pacients a trencar la seva rutina i a treballar els aspectes cognitius.

Panisello explica que els dies de la musicoteràpia veu la il·lusió als ulls dels avis i àvies que, només en entrar, observen que la disposició de la sala és diferent a la dels altres dies.

“Aquelles cadires en rotllana ja desperten la seva curiositat i les típiques preguntes per saber que els tens preparat per a la sessió d’avui”, ens diu. I és que la presència de la guitarra, l’aparell de música, les partitures… ja denoten que s’espera una sessió diferent on la música hi serà present.

Enric Panisello, musicoterapeuta d’AFATE

Per Panisello, tot plegat s’ha de treballar com si es tractés “d’un procés d’involució” perquè els malalts d’Alzheimer “han retornat als sentiments primaris d’un nadó i han oblidat tots els aprenentatges posteriors relacionats amb la raó, la lògica, l’educació o el saber estar”.

“La música no la perden mai. Encara que un pacient no parli, no reconegui ningú, no sàpiga on està… si li poses una música que li agrada, com boleros, pas-dobles o sarsueles, ell et respon i notaràs que es desperta alguna cosa en el seu interior”, ens ressalta.

Finalment, Panisello considera que “quasi tots marxen de les sessions amb bones sensacions i amb cares de felicitat, però també d’emoció o de pena pel fet de reviure records passats”.

Enric Panisello, musicoterapeuta d’AFATE, explica un exercici d’una sessió de teràpia

-La Teràpia Assistida amb Gossos:

Sugus, en una de les sessions a l’Hospital de la Sta. Creu de Jesús

És una teràpia no-invasiva on l’usuari pot escollir si vol fer-la o no. El terapeuta és un gos Llaurador Retriever, una de les races més escaients per a aquest tipus de tractaments. Al llarg dels anys, estudis com els de la International Association of Human-Animal Interaction Organizations (IAHAIO) han demostrat que quan els pacients interactuen amb un animal fa que es rebaixin els nivells d’estrès, es relaxin muscularment, augmenti la seva autoestima o treballin la psicomotricitat i la coordinació de moviments.

Sugus, el gos terapeuta, al final de la sessió a l’Hospital de la Sta. Creu de Jesús

Actualment, a l’AFATE no poden impartir la teràpia per manca de subvencions, tot i que des del 2015 que forma part del seu programa, essent la primera entitat del territori en oferir-ne. Hem parlat, però, igualment, amb la seva terapeuta i educadora canina, Cinta Utgés, que treballa també a l’Hospital de la Santa Creu de l’EMD de Jesús, que recentment ha incorporat la TAG al seu programa. Utgés ens explica que “és molt difícil oferir aquest servei al territori perquè no es té la consciència de veure el gos com una ajuda i no se’ns fan contractes des dels centres hospitalaris… si no és perquè ho recolza alguna fundació privada”, reclamant així que “es prengui de model Barcelona on hi ha moltíssimes entitats i fundacions que ja han incorporat els gossos als seus programes de teràpies”. A més, recorda que s’ha de treballar la qualitat de vida del gos perquè “els gossos també han d’estar acostumats a la frustració per si el menjar cau a terra, per si no els llencen bé la pilota…”, ja que “el més important de treballar amb un gos és que ell  no et jutja mai”.

Sessió d’una teràpia assistida amb gossos

-Nines Hiperrealistes:

Des de fa dos mesos, l’Hospital de la Santa Creu de Jesús ha començat a incorporar les nines hiperrealistes com una altra de les seves teràpies no-farmacològiques per al tractament de l’Alzheimer. Des de l’Hospital, la seva directora, Montse Brull, explica que aquest projecte facilita les activitats en grup que evoquen la reminiscència activant els records de quan els pacients havien tingut fills o de quan van ser avis per primer cop. Així s’ajuda a fomentar estones de conversa i a despertar diferents emocions. D’altra banda, s’adreça a malalts en un estat més avançat de la malaltia per treballar les emocions amb activitats individuals que apartin el pacient una estona del seu aïllament.

Nines hiperrealistes de l’Hospital de la Santa Creu de Jesús

Altres teràpies no-invasives:

Altres teràpies no-farmacològiques per al tractament de l’Alzheimer

Els qui realment saben l’efectivitat de les teràpies són els propis usuaris, com la Dolors Martorell, filla de Josefa Ferré, del centre d’AFATE d’Aldover. Martorell considera que “les famílies amb pacients que tenen més avançada la malaltia voldríem que existís l’opció real de tenir un cuidador a casa perquè els familiars som més manipulables pel malalt i ens suposa un maldecap i un problema per a les nostres feines i obligacions”. Martorell ens explica que la seva mare “ja no vol fer res per ella mateixa i, amb l’estat d’alarma, no entén per què no pot sortir al carrer per anar a comprar o per anar al bar del poble”.

Amb l’exemple de l’Ebre hem comprovat que els tractaments encara no s’apliquen a tot arreu. Juanjo Baiges, cap de neurologia de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa creu que “les teràpies no-farmacològiques són econòmiques i impliquen resultats socials més enllà dels estrictament terapèutics, com el descans del cuidador, que, sovint, oblidem”, encara que reconeix que “és difícil avaluar-ne la seva eficàcia”.

Per la seva banda, Albert Lladó, neuròleg de la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’Hospital Clínic de Barcelona, opina que “les teràpies no-farmacològiques són una part important del tractament integral dels pacients amb la malaltia d’Alzheimer i del seu entorn cuidador, ja que, són necessàries per fer un tractament global”.

No ha estat fàcil que els tractaments no-farmacològics siguin acceptats per les comunitats científiques. Baiges té clar que “sempre hi ha gent que opina que aquestes teràpies no serveixen per a res, però no crec que hi hagi especialistes reticents”. Ara bé, “sempre s’ha de valorar la biografia del pacient, ja que no tots els pacients poden beneficiar-se de les teràpies perquè podrien generar un augment del seu trastorn conductual”.

En aquest sentit, Lladó afirma que “com es tracta de teràpies que no curen la malaltia, pot haver-hi professionals que en siguin reticents, però aquests representen un baix percentatge”.

És notori que cada cop són més els professionals que les recomanen i els centres que les imparteixen, ja que la correcta formació dels cuidadors i l’explicació dels beneficis que comporten han permès millorar la qualitat de vida dels pacients i del seu entorn. No obstant, encara queda molta feina a fer per veure com evolucionaran al llarg del temps.

* Puntualitzar que al reportatge no se’ns ha permès d’incloure fotografies més explícites dels pacients per preservar el dret d’imatge i de la privacitat d’aquests segons criteris directius de l’Hospital de la Santa Creu.

Read more

El show (teatral) ha de continuar

Els teatres potser han tancat les portes. Però, per contra, s’ha traslladat a les nostres pantalles

L’estat d’alarma i la situació de confinament han deixat un buit al món cultural. Malgrat que encara podem seguir consumint llibres, pel·lícules o sèries, són molts els camps que estan ressentits d’aquesta situació. La setmana passada colpia encara més aquesta situació amb un 23 d’abril sense paradetes de llibres ni roses.

Cada dia que passa, se n’afegeix un dia més des que els teatres varen alçar els talons per última vegada. Fa més d’un mes que els amants del teatre viuen dels rècords del món teatral, dels vídeos de representacions antigues o potser d’obres casolanes que improvisen amb la seva família. Però, malgrat tot, al teatre no hi ha qui l’aturi. El Teatre Principal de Palma és un d’ells. Ni el coronavirus ni el confinament poden tancar el seu taló definitivament. O, millor dit, la seva pantalla.

Josep Ramon Cerdà Mas, director del Teatre Principal de Palma ens explica com ha estat enfrontar-se a aquesta situació: “S’han gestionat els ajornaments i suspensions i, al mateix temps, s’està preparant la temporada vinent, que tindrà una gran presència de produccions i coproduccions pròpies per tal de donar suport al sector teatral de Balears. Un altre projecte que estam treballant és la possibilitat de tenir el nostre propi equipament per poder fer streamings en directe en el futur.” 

Les xarxes socials s’han convertit en un gran aliat en aquests temps. El Teatre Principal, mitjançant Instragram, ha portat a terme el projecte Clitemnestra. L’obra havia de ser estrenada aquest març. Lluny de rendir-se davant aquella adversitat, es va optar per crear un “un material promocional de l’espectacle”: una sèrie de deu capítols curts onels actors expliquen de primera mà detalls sobre el projecte per, d’aquesta manera, fer més curta l’espera fins al setembre, quan finalment serà estrenada l’obra.

https://www.instagram.com/p/B_e9jkMD5fM/

Cerdà agraeix al públic tot el suport mostrat, tant amb el visionari en streaming, la demostració per les xarxes socials i la renúncia a lla a la devolució de les entrades per tal d’ajudar al teatre. També els vol dir que tornin: “Sobretot que no deixin de venir quan la situació permeti la reobertura.”. L’activitat del Principal es reprendrà a mitjans d’agost, amb un mini festival d’estiu que durarà dues setmanes; i la temporada vinent, vendrà carregada de produccions pròpies.

Però el teatre principal no és l’unic que ha canviat talons per pantalles, i butaques per sofás.

Obres des de la butaca del saló

El Teatre Lliure de Montjuïc ha seguit amb el show. Com anuncien ells: “el Lliure ve a casa vostra”. Per alleugerir els dies de confinament, des de el seu canal youtube, es poden veure obres completes, com l’L’ÀNEC SALVATGE.

Altres iniciatives d’aquest teatre han estat el #TeatreAlFil a Twitter mitjançant el qual publiquen textos teatrals o #15dies15anècdotes a l’instagram un recull de 15 imatges amb 15 dades curioses.

La maldición de la corona (que no coronavirus)

La Fura dels Baus tampoc no ha aturat. La cèlebre companyia catalana ha optat per adaptar-se als mitjans tecnologia per continuar creant. Així han desenvolupat a manera de perfomance una reinterpretació de Macbeth de Shakespeare: La maldición de la corona, estrenada el passat dimarts 28.

Finestres culturals

Per la seva part, el Centro Dramático Nacional també s’ha sumat a oferir continguts en streaming. Sota els hashtags #LaVentanaDelCDN i #LaCulturaEnTuCasa es pot trobar la programació alternativa que ofereixen.

Destaquen la publicació en obert de les tres obres pròpies més recentsMan Up d’Andrea Jiménez i Noemi Rodríguez; Las bárbarasde Lucía Carballal i Elena Fortún de María Folguera. Creadors com Pablo Messiez, Teatro en Vilo o Lucía Carballal responen preguntes en directe a l’Instagram o autores com Clàudia Cedó han pujat podcasts on llegeixen un text de pròpia creació basat en les vistes que tenen des de la seva finestra. A propòsit dels podcasts, a través d’aquest format també es pot seguir la iniciativa Ficción sonora, una representació teatral de nou obres d’autors espanyols contemporanis, com Atlas de geografía humana, de Almudena Grandes.

Tampoc no falta la recuperació de les més emblemàtiques obres d’aquest teatre a través de comentaris dels seus creadors.

La grassa no ha cantat encara

https://www.instagram.com/p/B9VS8IEn5Uy/?utm_source=ig_embed

‘It ain’t over till the fat lady sings’ diuen per indicar que una cosa encara no acaba, jugant amb la tradició que les òperes no acaben fins que la dona grassa canta. I malgrat el confinament, el món de l’òpera tampoc no finalitza. The Metropolitan Opera House, a Nova York, segueix oferint continguts: a les 00:30 cada nit (19:30 horas local) es pot veure en directe una retransmissió. Es va començar el dilluns 16 amb Carmen, de Bizet, dirigida perYannick Nézet-Séguin, i continuaran fins que amaini la crisis. Els continguts es mantenen durant 20 hores gratis a la seva web sota el nom Nightly Met Opera Stream.

https://www.instagram.com/p/B94D3KwijbW/?utm_source=ig_embed

Iniciatives semblants han adoptat l’Opéra national de Paris, el Teatro Real de Madrid i el Liceu. Aquests dos últims han convergit en la iniciativa My Opera Player, una web d’accés gratuït a través de la qual es pot visionar les produccions més aclamades de les darreres temporades. En ell catàleg hi trobem títols tan suggectius com Norma, Macbeth, Aída La traviataLa bohème.

https://www.instagram.com/p/B-304XGiZsk/

Com deia Queen: The show must go on. Fins i tot en temps de confinament.

Read more

Urkullu i Feijóo avancen eleccions

Galícia i Euskadi celebraran els comicis el 5 d’abril per no coincidir amb Catalunya

El lehendakari, Iñigo Urkullu. (Arxiu/ Font: Wikimedia Commons)

Dues setmanes després de l’anunci del president Quim Torra d’avançar les eleccions al Parlament català, el lehendakari, Iñigo Urkullu, va anunciar ahir la convocatòria d’unes eleccions anticipades a Euskadi per al pròxim 5 d’abril. És d’aquesta manera com els bascos pretenen desmarcar-se del calendari electoral català, per tal que aquest no interfereixi en la seva política. Amb només dues hores i mitja de diferència, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, es va sumar a la decisió dels bascos.

I si bé, en compareixença, cap d’ells va voler fer al·lusions al cas català com a raó de pes d’aquest avançament electoral, posteriorment, la Lehendakariza sí que n‘ha reconegut la por “que la incertesa catalana influís en els comicis bascos”.

La decisió del líder del PNB va arribar després que aquest hagi valorat el fet que allunyar-se de les eleccions catalanes els pot resultar favorable per revalidar el seu lideratge, ara que tot just acaba d’aprovar els pressupostos.

Des de la seu del govern basc, a Vitòria, Urkullu va anunciar que posava les urnes perquè “el clima electoral s’ha instal·lat a Euskadi”, ja que, “la dinàmica iniciada al Parlament basc farà molt difícil avançar en l’aprovació dels projectes o proposicions de llei que hi ha en tramitació”.

En aquest sentit, també va destacar que la decisió “és en benefici de la societat basca”, en el sentit que “convocar ara les eleccions suposa guanyar mig any de campanya”.

Amb tot, però, el lehendakari va admetre també que “la situació general a l’Estat espanyol” havia estat un altre dels factors que l’havia dut a anticipar els comicis, això sí, però, tot desmarcant-se de la qüestió catalana.

I és que abans de la seva compareixença, el president basc havia parlat amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, així com el president Torra, Feijóo i María Chivite, presidenta de Navarra.

Ara bé, cal destacar que l’anunci d’Urkullu arriba just dues setmanes després que els dirigents jetzales, Andoni i Joseba Aurrekoetxea, visitessin Catalunya, tot passant per la presó de Lledoners.

Una convocatòria, doncs, que obliga Urkullu a revalidar-se davant del poble basc com a líder, mentre que, d’altres formacions, com Elkarrekin Podem, hauran d’afanyar-se per escollir quin ha d’acabar essent el seu cap de llista. Una decisió que la formació morada està debatent, atès que ha iniciat un procés intern de primàries per tal de decidir si aposten per Rosa Martínez o per Miren Gorrotxategi, que té el suport d’Iglesias al seu darrere.

Per la seva banda, EH Bildu, PSE i PP repetiran candidat, amb la incògnita de si aquest últim acaba o no fent coalició amb Ciutadans.

Revalidar la majoria absoluta

Pel que fa al cas dels gallecs, Feijóo va anunciar la convocatòria electoral dient que “és el millor per a Galícia” i que “celebrant-les el mateix dia que al País Basc es redueix al màxim el període electoral de sis o set mesos a 54 dies”.

El que és viscut com un acte de responsabilitat, no té altra explicació que la intenció de Feijóo de revalidar la seva majoria absoluta tot utilitzant la mateixa tècnica que, fina ara, l’ha beneficiat: convocar-les alhora amb el País Basc.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies