Com cobra l’atur un autònom?

El Ministeri d’Ocupació realitza canvis en les condicions perquè puguin cobrar la prestació

IGNASI ESTIVILL ( @estivillcat)

 

L’atur és diferent per a un treballador normal que per a un autònom. Si ets un assalariat, quan el teu cap decideix prescindir dels teus serveis, cobraràs la prestació d’atur que et pertoca segons la teva cotització.Però, com cobra l’atur un autònom? Els procediments són diferents, ja que no té cap superior que el pugui fer fora, cap responsable per sobre seu. Un autònom cobra l’atur quan la seva activitat econòmica és cessada, però s’han de complir unes condicions i requisits per poder rebre la prestació.

portada

Avui el SEPE (servicio público de empleo estatal), que forma part del Ministeri d’Ocupació i seguretat social, ha publicat canvis en les condicions del cessament de l’activitat de trebalaldors autonòms per poder rebre la prestació econòmica.

Per rebre aquests import econòmic, cal primer estar donat d’alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms ( RETA), estar afiliat a la seguretat social i tenir un temps mínim de cotització.

Però la finalització de l’activitat no pot ser voluntària i de qualsevol manera, és a dir, no es pot acabar amb la teva empresa com a autònom perquè simplement es vol cobrar l’atur, s’han de complir uns requisits.Segons l’article 331 de la Llei General de Seguretat Social, , per poder concloure l’activitat i cobrar l’atur, els motius principals han de ser econòmics, és a dir, que la situació econòmica de l’empresa no li permeti continuar. Aquests motius, també poden ser tècnics, productius o organitzatius, que hi hagi algun canvi en algun d’aquests apartats i l’autònom es vegi obligat a plegar. També si no es troba en condicions per treballar, o una que sorprèn més, si hi ha un lligam matrimonial dins l’activitat, i es produeix un divorci, seria motiu suficient per poder cobrar l’atur. La duració de la prestació depèn de la classificació que hi ha en la següent taula

 

 

taula

 

 

 

 

 

 

 

 

I quant cobrarà d’atur un autònom? La quota és un 70% de la teva base reguladora, la mitjana del que has estat cotitzant durant els 12 mesos anteriors al cessament de la teva feina. Per exemple, la base mínima el 2016 era de 893,1 €, i amb aquesta cotització, l’autònom rebrà 625,17 €.Cal recordar que aquests requisits són per cobrar l’atur, si no es vol la prestació econòmica, es pot concloure per qualsevol raó l’activitat econòmica.

 

 

 

Read more

Quim Torra: “La independència exigeix un gran sacrifici i una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol”

MARIONA RODRÍGUEZ (@mariona206) i IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)

Quim Torra, advocat, editor i escriptor català, va ser l’últim president d’Òmnium Cultural abans que Jordi Cuixart. L’any 2015 va ser nomenat president de l’entitat independentista en substitució de Muriel Casals. El mateix any, però, va traspassar el càrrec a Cuixart, empresonat per l’Audiència Nacional, juntament amb el president de l’ANC, Jordi Sànchez, pels fets concorreguts el 20 de setembre. Just abans de l’empresonament dels consellers del Govern, va conversar una estona amb Cetrencada per repassar diversos aspectes de la situació actual: La figura dels Jordis i ANC i Òmnium, les eleccions del 21 de Desembre i el paper de la gent en tot aquest conflicte.

 

Quim Torra, expresident d'Òmnium Cultural

Quim Torra, expresident d’Òmnium Cultural

 

 

 

 

 

 

Aquests dies li deu rondar pel cap que, si tot el que està passant ara hagués passat dos anys enrere, qui estaria engarjolat seria vostè en comptes de Jordi Cuixart…

Sí, no em trec els Jordis del cap. Són dos amics meus i cada hora que passen a la presó és terrible. És com una punyalada. Sí, són ells i podria haver estat jo. I podria haver estat qualsevol de nosaltres. Aquesta és la gran injustícia del que està passant. Ho sents molt proper i només penses en ells i en les seves famílies.

Vostè pensa que sortiran de la presó?

Jo crec que sí. Ara l’Estat pot fer diverses coses. I en aquest moment més que mai [l’entrevista té lloc en el moment que la Fiscalia decideix si empresona Junqueres, Rull, Bassa, Borràs, Turull, Forn, Mundó i Romeva].

Podria fer un moviment intel·ligent, que seria no posar ningú a la presó i treure els Jordis i, per tant, permetre que el 21-D siguin unes eleccions més normals del que ho seran, en definitiva, descontaminar les eleccions de tota aquesta càrrega repressiva. Però com que Espanya actua amb les vísceres, no pots saber mai què passarà. Però és clar, l’esperança que els Jordis surtin i que ningú més entri a la presó l’hem de tenir i hem de vetllar per això.

Si l’Audiència Nacional va ser capaç d’empresonar Sànchez i Cuixart per la concentració davant la seu d’Economia, podria arribar a il·legalitzar l’ANC i Òmnium?

Sí. No les ha il·legalitzat encara perquè potser també estan valorant el risc polític que això implicaria, perquè de moment Cuixart i Sànchez estan empresonats per la concentració que hi va haver a la conselleria d’Economia. Encara falta tot el tema de la rebel·lió, la sedició, la proclamació de la república i considerar que Òmnium i l’ANC han sigut cooperadors necessaris per arribar fins aquí. Hi haurà querelles i tot això ho anirem veient. Ara no sembla que de moment es posin amb això, però podrien il·legalitzar-les perfectament…

Vostè que sap com funcionen aquestes entitats des de dins, en el cas que fossin il·legalitzades, com creu que treballarien aquestes entitats des de la clandestinitat?

Això també ho hem vist en el País Basc, que han il·legalitzat partits polítics que després han aparegut en altres marques electorals. Jo penso que tant l’ANC com Òmnium tenen plans de contingència i reapareixerien sota altres formes i fórmules. Tot i el règim autoritari en el qual vivim, que tampoc és el franquisme, hi ha els mitjans de comunicació com no hi eren aleshores. De fet, si hem arribat fins aquí, ha estat gràcies al fet que vivim a l’any 2017 i que tenim Internet i que hi ha una comunitat internacional, potser no pel que fa als estats, però sí en l’àmbit de comunicació i d’opinió pública, molt més vigilant de la que hi podria haver fa 50 anys.

 

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Font: Javier Barbancho/Reuters

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La possibilitat que els Jordis encapçalin la Llista única per a la República del 21-D és per forçar la seva sortida de la presó? O és quelcom simbòlic?

Amb les eleccions del 27-S jo ja defensava una llista única civil, perquè es pogués llegir en clau plebiscitària, que suposés que efectivament fèiem el referèndum que no ens havien deixat fer, i que per tant el fèiem aleshores. Això no va acabar de funcionar però va sortir Junts pel Sí i la CUP.

Ara, si reclamo la candidatura única, és per la defensa de la República. Perquè entenc que el referèndum l’hem fet, va ser el dia 1 d’octubre. I, per tant, tenim la legitimitat del referèndum fet i sobretot la causa justa de la secessió per posar remei a la situació de no empara que ara té el poble. Estem en una situació de vulnerabilitat absoluta. I, per tant, penso que una candidatura única que tornés a sumar més d’un 50% en favor del sí ens ajudaria a revalidar el referèndum i a boicotejar l’article 155.

Creu que la CUP es presentarà a les eleccions del 21-D?

Jo penso que sí, i hauria de fer-ho. La meva proposta és una proposta unitària que arriba a la CUP. Però si es presenta, que ho faci de la manera que cregui convenient. Jo prefereixo una altra sortida. També s’ha de veure què farà el PDeCAT, on hi ha un senyor que es diu Santi Vila que es vol presentar, i això és incompatible amb l’independentisme.

Quin seria l’escenari si es fes aquesta llista única en defensa per la República i guanyés les eleccions del 21-D?

Ja fa molts anys que defenso que l’única manera de sortir de l’Estat espanyol és amb la via unilateral i que cal defensar aquesta via pacífica i democràtica com hem fet. I, per tant, entenc que si això s’arribés a produir, el que exigeix és una revolta de tot el poble per defensar el govern legítim i el president Puigdemont, fer l’aixecament que no hem fet fins ara. Jo només ho veig així si vols la independència. I, sobretot, ens hem de convèncer a nosaltres mateixos que la independència exigeix un gran sacrifici i exigeix una etapa de gran confrontació amb l’Estat espanyol. Si no volem confrontar-nos-hi, doncs anem per altres vies, però aleshores no aconseguirem la independència, penso jo.

 

puigdemont

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I no caldria suport internacional?

Cap país que s’ha independitzat ha tingut cap suport internacional abans. A ningú li interessa que aparegui un nou actor. Sabíem que si anàvem per la via unilateral, només tens la gent. Però semblava que la gent hi era, perquè venies d’un 1 d’octubre i d’un 3 d’octubre. El 3 d’octubre va ser tan important com l’1, ja que vam demostrar que aquest país podia aturar-se. I que, per tant, si anaves a un xoc frontal amb l’Estat espanyol, podies plantejar-te de resistir unes setmanes.

La resistència “gandhiana” de la població catalana creu que durarà?

No ha durat, no ha resistit, no hem sortit al carrer, no hem aturat res. I aquest és el problema del dia 22-D. Si anem amb el mateix i el 22 no hi ha aquesta reacció, tornarem a estar com estem ara. Hem de valorar molt bé què volem que sigui el dia 22 de desembre, perquè ens tornarem a trobar en la mateixa situació. Hem de veure com es plantegen aquestes eleccions, com juga la partida el govern.

 

Vaga General del 3 d'Octubre. Font: Laia Pujol

Vaga General del 3 d’Octubre. Font: Laia Pujol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sembla que només sortim al carrer de forma reaccionària a l’Estat, només quan fan quelcom que estem en desacord. No ens falta un camí clar fins a l’objectiu, que depengui menys de factors exògens?

Jo no vull anar a més manifestacions de protesta perquè han ficat gent a la presó, jo vull anar a més manifestacions que evitin que vagin a la presó, on els protegim.

Sempre anem a contracorrent, sembla que necessitem que ens peguin per fer alguna cosa. Intentem evitar aquests cops. Això ens costa una mica… Són molts anys de domini espanyol i de mentalitat colonial. Al final els països ocupats acaben essent això. Ja va passar a la transició, que sortíem als carrers demanant llibertat, amnistia, estatut d’autonomia. I vam tenir un “estatutet”… i així ens va…

Si aspires a ser una regió doncs seràs una regió. Si aspires a ser un país independent, doncs les coses s’han de fer diferent. L’independentisme trenca amb tot això i exigeix una altra mentalitat. No ens pot tornar a passar si volem anar cap aquí.

Read more

Les incoherències de Santi Vila

La presa de decisions de l’ex-conseller aquests últims dies està deixant a molts catalans desconcertats

 

IGNASI ESTIVILL (@estivillcat)

Santi Vila, ex-conseller d’Empresa i Coneixement, pagarà la fiança de 50.000 euros que li va imposar la jutge Carmen Lamela per poder eludir la presó.  Vila era l’únic dels 9 consellers que no va ser condemnat amb presó incondicional, però ahir va dormir a la presó com la resta dels condemnats. “Ja veurem si paga la fiança, ell vol manifestar la solidaritat amb els seus companys”, va declarar ahir l’advocat de Vila, Pau Molins. Aquestes declaracions no acaben de quadrar amb la decisió de pagar la fiança aquest matí, i  Vila ens ha tornat a deixar una mica sorpresos. Sense jutjar la seva ideologia, el que és obvi és que la manca de transparència de l’ex-conseller i del govern de la Generalitat, ha fet quedar la figura de Vila en una posició incerta, deixant a molta gent desconcertada, sense saber exactament quin paper ha estat jugant i jugarà.

 

tweet santi

 

 

 

 

 

Santi Vila va dimitir com a conseller el 26 d’octubre, el dia abans de l’esperada declaració d’independència del Parlament de Catalunya. Portes endins, semblava que Vila sempre s’havia manifestat en contra de la declaració i apostava més pel diàleg, i finalment, ho va fer de nou per la convocatòria d’eleccions i així evitar l’aplicació de l’article 155. Des de la seva dimissió, ha adoptat un canvi de rol radical. Va criticar la presa de decisions que havia pres el Govern i es va presentar com a candidat del PDeCAT per les eleccions del 21 de desembre.

 

pascal

 

 

 

 

boya

 

 

 

 

 

 

Les decisions preses per Vila en els últims dies han deixat reaccions de tota mena, però més aviat han estat de crítica. Vila ha perdut el suport, i en alguns casos el respecte, del sector independentista. Però el bàndol unionista tampoc l’oblida, i això s’exemplifica amb la seva arribada a l’Audiència Nacional, on va aparèixer sol, però havent de sentir com l’insultaven.

Santi Vila arribant a l’audiència Nacional

Que Santi Vila no dimitís abans és el que realment sorprèn. El govern de la Generalitat manté gran part de les seves decisions a cobert, però el full de ruta que seguien era clar: celebrar el referèndum i aplicar el resultat. I, per tant, l’escenari del 27 d’octubre era més que esperable. Un altre fet estrany és que no marxés del Govern al juliol, quan van renunciar quatre consellers del PDeCat i el secretari de l’executiu, on aquests van plegar, ja que no estaven convençuts del full de ruta que s’anava a aplicar. Per tant, sorprèn que hi hagués un conseller que estigués en contra de la declaració d’independència a aquestes altures.

“Ara sabem que durant tots aquests anys el conseller Santi Vila ha estat allà dintre i ell no volia arribar a la independència, no va moure un sol dit per arribar-hi i això ho hem sabut ara” va explicar @Quimitorra  a Cetrencada.

Les declaracions de Vila també han estat confuses, ja que igual que amb el pagament de la fiança, les seves paraules no sembla que concordin amb les accions que duu a terme. Durant els últims mesos, Vila va afirmar que “L’autonomisme a Catalunya és mort”que “ si hi hem d’anar uns dies a la presó, hi anirem i si ens hi hem de jugar el patrimoni, ens el jugarem perquè ens hi juguem la dignitat”, declaracions que no quadren amb els motius de la seva dimissió.

Tot i eludir la presó, la figura de Vila seguirà segurament present en l’actualitat política, ja que si es presenta a les eleccions amb el PDeCAT, això seria incompatible per l’independentisme, i deixaria un panorama encara més incert per aquells que volen construir la República Catalana.

Read more

George Weah: Amb la presidència entre cella i cella

IGNASI ESTIVILL ASPAS (@estivillcat)

Article en Pdf

El pilota d’or l’any 1995 guanya la primera volta de les eleccions de Libèria

 

George Weah. Per entendre aquest personatge, cal veure primer el seu gol contra el Verona. Últim minut de partit, agafa a la pilota a la seva àrea, i fa barraca a l’altra porteria en només 15 segons. Rapidíssim i molt potent, va superant els obstacles que es va trobant fins a arribar al seu objectiu, amb una determinació impecable. Així és George Weah, que ho té tot de cara per convertir-se en president del seu país.

 

 

George Manneh Weah, nascut l’1 d’octubre de 1966 a Monròvia, Libèria, és considerat el millor futbolista Africà del segle XX. Va ser una de les sensacions a Europa durant els 90, un golejador incansable amb unes condicions físiques privilegiades, que junt amb una tècnica que el feia sortir de qualsevol situació i aquesta determinació i esperit guanyador que tenen els grans atletes, el va fer triomfar a grans equips com el París Sant Germain o el Milà. Tot i els títols i gols, George Weah sempre va ser un futbolista diferent. Va estar sempre implicat amb la situació política del país durant tota la seva etapa com a futbolista (com les dues Guerres Civils Liberianes, celebrades del 89 al 96 i del 99 al 2003), i al 2005, ja es va presentar a les eleccions presidencials del seu país, però va quedar segon. Ha estat els darrers 12 anys fent política i mostrant als habitants del seu país que sap fer més coses a part d’anar darrere d’una pilota, i vol capgirar la situació de Libèria. S’ha tornat a presentar, però el resultat ha estat molt més favorable. Weah i el seu partit Coalition for Democratic Change (CDC) s’han emportat cap a casa la primera volta de les eleccions presidencials, amb uns resultats molt bons que el deixen molt ben col·locat per la segona volta. La tornada serà en unes setmanes, i s’hi manté els resultats, el món veurà el primer futbolista que es converteix en president del govern.

 

Weah va ser criat majoritàriament per la seva àvia en un suburbi als afores de la capital de Libèria, Monròvia, i va viure durant molts anys en situació de pobresa extrema. És per això que Weah es declara com un bon candidat a la presidència, ja que insisteix en què el seu origen el fa més coneixedor i capaç de resoldre els veritables problemes que ataquen al seu país. Cal recordar que Libèria és un país situat a la costa oest africana i que en els últims 25 anys han patit dues guerres civils i una epidèmia d’Ebola, i tot i elegir democràticament al premi Nobel de la pau Ellen Johnson-Sirleaf l’any 2005, encara s’està recuperant el país. Johnson-Sirleaf va guanyar a Weah a les eleccions fa 12 anys ja, i Weah va apreciar públicament la feina que ha fet pel país la seva rival, però creu que no ha estat suficient. Els principals punts del davanter són acabar amb la corrupció, reconstruir el sistema educatiu i sanitari, millorar la situació de la dona en el país i construir el seu propi turisme i agricultura, com va afirmar en una entrevista recent a La Vanguardia.

 

De jugar a Libèria va anar a parar a Camerun, i allà seguia destacant, i Arsene Wenger, que en aquell moment entrenava al Mònaco, el va portar cap a França. Va realitzar bones campanyes, però la seva carrera va ser ascendent, ja que va triomfar més a París i encara més a Milà. Weah sempre ha considerat a l’actual entrenador de l’Arsenal com el seu pare futbolístic, i la Pilota d’or que va guanyar uns anys més tard, li va dedicar a l’entrenador Francès.

wenger

 

 

 

 

 

Després va marxar a París, i va començar a ser un jugador ja reconegut arreu d’Europa. Va formar part del gran París Sant Germain dels 90, on compartia vestuari amb Ginola, Valdo, o Raí, i estaven entrenats per l’entrenador d’origen espanyol Luis Fernandez. Aquest equip va visitar Espanya en més d’una vegada, i va aconseguir eliminar el Barça de Cruyff i es va convertir en la bèstia negra del Madrid durant aquests anys. L’any 1993, a la copa de la UEFA, el PSG va remuntar un 3-1 rebut al Santiago Bernabéu, amb un 4-1 a París que quedarà per a la història, i Weah va fer el primer per guiar al seu equip cap a la victòria.

Un any més tard, Weah i els seus companys encara li tenien ganes al Real Madrid, i els van  eliminar de la Recopa d’Europa. I com no, Weah va tornar a anotar en un dels partits.

 

Weah seguia en un gran estat de forma, i en el seu últim any a la capital Francesa, es va assegurar de demostrar-nos de quina pasta estava fet. Barça i PSG, un duel que tants bons records ens ha deixat als aficionats culers als últims anys, es van enfrontar a la Champions l’any 1995. Aquell cop, no vam sortir tan ben parats, i el Barça va quedar eliminat. Weah va quedar màxim golejador del torneig. Tot i aquestes grans victòries a Europa, Weah mai va poder aixecar cap trofeu europeu. Això sí, la seva etapa a França la va finalitzar amb tres copes i una lliga a la butxaca.

El Milà dels anys 90, un dels millors equips que ha existit mai, va fitxar a George Weah per substituir a Marco Van Basten. I entre el mig any a París i la resta d’any a Milà, va rebre el premi al millor jugador del món, i va ser el primer i únic Africà en aconseguir aquest guardó i el primer no europeu en rebre’l. A Milà va assolir el seu nivell més alt, tot i que va arribar amb 30 anys. Allà va guanyar dues lligues, i com el vídeo a continuació mostra, va tornar boig a les grans defenses italianes dels anys 90.

 

Weah va jugar a un nivell tan alt a Itàlia, que l’any següent de guanyar la pilota d’or, va tornar a ser candidat al títol, i li va discutir el guardó al gran Ronaldo Nazario, però el brasiler va ser el més votat.

 

ronaldo

 

 

 

 

 

 

 

 

Un punt important de la carrera de Weah era la seva selecció nacional. La selecció de Libèria és de les més fluixes d’Àfrica, però Weah mai hi va renunciar, i com també fa ara en política, volia fer el seu país més fort. És el màxim golejador, i es va fer totalment el líder d’aquest equip. Pagava les concentracions i viatges de la selecció durant la seva etapa com a jugador, i va liderar a la selecció cap a la seva única classificació per a una Copa Àfrica. Un exemple d’això és el canvi de posició que va fer a la selecció. Weah, un davanter centre, va acabar jugant de defensa lliure, aquesta posició que s’ha perdut amb els anys i que han ocupat jugadors com Beckenbauer o Koeman, liderant l’equip des de darrere.
Aquest lideratge als terrenys de joc l’ha portat a la seva vida personal, i s’ha convertit en un polític carismàtic arreu del país.

La carrera de Weah divergeix d’altres grans golejadors amb els quals se’l compara, com Samuel Eto’o o Didier Drogba, que estaven en seleccions més importants.
Gustavo López, exjugador del combinat nacional d’argentina, va definir a Eto’o com un jugador més guanyador que Weah, però que el liberià tenia molts més registres futbolístics, i això el convertia segurament, en el millor Africà de tots els temps. Veurem si aconsegueix ser president del seu país, i com gestiona el seu possible mandat.

weah

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies