Per què La Grossa té tant d’èxit aquest any?

HELENA CABALLERIA (@lenabatlle) | MARIONA PUIG (@_marionapuig_)

La Grossa de Cap d’Any ha augmentat les seves vendes en un 250% aquest any. La loteria de la Generalitat, nascuda fa només 5 anys, ha aconseguit atraure un gran nombre de compradors i ha dividit els beneficis que s’emportava la Loteria de Nadal aquí Catalunya. Hi ha diversos factors a tenir en compte per explicar aquest augment, però no podem obviar els esdeveniments polítics que estan marcant l’agenda del país.

 

Símbol de La Grossa de Cap d'Any./ Ràdio Arenys

Símbol de La Grossa de Cap d’Any./ Ràdio Arenys

 

L’èxit de la Grossa es dóna en paral·lel a la caiguda de la Loteria de Nadal. A Catalunya, les vendes d’aquesta última han caigut fins a un 30% en relació a les entitats i clubs que hi participaven, i en un percentatge menor els compradors directes. Una enquesta feta per Cetrencada mostra que al voltant d’un 75% de persones independentistes ha decidit que aquest any només comprarà la Grossa, i no pas Loteria de Nadal. D’altres afirmen que només compraran “El Gordo” si els l’ofereix alguna persona propera. Clubs i entitats també hi han dit la seva: els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca expliquen que després de l’1 d’octubre van decidir no vendre més números. El mateix diuen els Capgrossos de Mataró, que aquest any s’han passat a la Grossa, “és la manera de reivindicar que som d’aquí”, explica.

 

Tanmateix, les associacions lamenten el funcionament poc eficaç del sistema de participacions, que els dificulta intervenir en el sorteig, i esperen que millori l’any vinent.

Malgrat això, la política no ho és tot. Des de la Generalitat no volen atribuir la pujada de la Grossa a la caiguda de la Loteria, i per tant, tampoc al moviment polític. També s’ha de tenir en compte que, aquest any, la venda va començar a principis de juliol, dos mesos abans que el 2016, que ho va fer al setembre.

L’anunci de la Grossa també ha sortit abans que el de la Loteria de Nadal, del qual encara no se’n sap res excepte la direcció d’Alejandro Amenábar. Un anunci que sempre és molt esperat i, alhora, criticat per la sobredosi de sentimentalisme. Per exemple, l’any passat va rebre dures crítiques per com s’enfocava el paper de la gent gran. La Loteria de Catalunya, en canvi, aposta per publicitat més fresca i animada.

Però mentre a Catalunya el sector independentista reivindica la Grossa com a denúncia pels fets de l’1 d’octubre, a Espanya s’ha esgotat el número 00155, en referència a l’article de la Constitució.

 

 

Read more

La nova fractura socialista

HELENA CABALLERIA (@lenabatlle)

Aquests darrers anys han estat convulsos pel partit socialista espanyol, que ha hagut de fer front a uns resultats més baixos dels esperats i a una batalla interna entre els partidaris de Susana Díaz i Pedro Sánchez. Ara, després del referèndum de l’1 d’octubre i la decisió del partit de fer costat al Partit Popular, el PSOE té un altre conflicte obert.

L’1 d’octubre ha marcat un abans i un després en la història de Catalunya i d’Espanya, però també en la història socialista. La victòria del ‘sí’ per majoria i el discurs posterior de Puigdemont, el dia 10, en el qual acceptava el mandat del poble però posava la independència en suspensió, va obligar als socialistes a posicionar-se. Pedro Sánchez va dir aleshores que recolzaria quasevol decisió del govern popular per aturar la independència. Això ha implicat acceptar l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, aprovada al senat el passat divendres amb 214 vots a favor (PP, PSOE, C’s, UPN, Foro i CC).

El suport al Govern de Mariano Rajoy ha portat molta controvèrsia dins les files del grup socialista, sobretot a Catalunya. Aquí el repàs de la fractura socialista:

9 d’octubre

Pedro Sánchez va explicar que donaria suport a l’Executiu en l’aplicació de l’article 155. El número u del PSOE va afirmar que “una DUI no te cabuda en cap estat social i de dret. I, per tant, de la mateixa manera que oferim la mà per dialogar, també donarem suport a la resposta de l’estat de dret davant qualsevol intent de trencament unilateral”. Tanmateix, no descartava la via del diàleg.

 

Dos dies després, l’11 d’octubre, Sànchez avalava el requeriment de Rajoy d’una resposta clara per saber si s’havia declarat la independència o no. Això va passar després de la sessió parlamentària on Puigdemont va acatar el mandat popular però va posar en suspensió la independència.

22 d’octubre

Sorgeixen les primeres discrepàncies públiques i en conjunt respecte la decisió socialista d’aplicar el 155. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, va dimitir com a membre de l’Executiva del PSOE. Amb ella, altres alcaldes del PSC van desmarcar-se del posicionament del partit. «Expressem el nostre més radical desacord i rebuig a l’aplicació de l’article 155 i les mesures que se’n deriven, comunicades aquest matí pel govern de l’Estat», s’exposa en un comunicat signat pels alcaldes de Santa Coloma, Granollers, Terrassa i Castellar del Vallès. Al llarg de la jornada, una vintena d’alcaldes van sumar-se a la iniciativa.

 

24 d’octubre

Els líders del PDECat i ERC a Barcelona, Xavier Trias i Alfred Bosch, van oferir un pacte de governabilitat a Ada Colau si trencava amb el Partit Socialista. Aquesta posició venia donada pel suport socialista al 155. Trias afirmava que “l’Ajuntament de Barcelona no pot donar suport a les decisions gravíssimes que pren la Moncloa tant contra el Govern de Catalunya com la democràcia”. «No es pot estar d’acord amb gent que vol que s’apliqui el 155, i menys si ets la capital de Catalunya. Això és una línia vermella», concloïa l’exalcalde.

Pel seu costat Colau va posar sobre la taula el debat sobre la continuïtat del pacte de govern amb el grup socialista. Tanmateix, l’alcaldessa va afirmar que l’acord amb el PSC havia funcionat bé, però demanava a Collboni que no donés suport al 155.

Dos dies després, es va portar a un ple de l’Ajuntament de Barcelona el rebuig de la ciutat a l’aplicació de l’article 155. El text que evidenciava aquesta oposició es va aprovar, però sense el suport del PSC, que reclamava una doble sessió per votar un altre text que també els pogués representar.

25 d’octubre

Les decisions del PSOE respecte Catalunya també han tingut els seus efectes al País Valencià. Isabel Escudero, ex vicepresidenta segona de les Corts Valencianes fins el 2011, va decidir abandonar el partit per “disconformitat en les últimes decisions polítiques”. Amb ella també ho ha fet Ernest Nabàs, un històric dirigent.

 

27 d’octubre

Mentre al Parlament de Catalunya s’estava votant la declaració de la República Catalana, amb l’abscència del Partit Popular, Ciutadans i el Partit Socialista de Catalunya, al Senat estava sobre la taula l’aprovació del 155. El PSOE va adoptar la posició que ja havia anunciat i va votar a favor. Tanmateix, l’expresident de la Generalitat José Montilla va aixecar-se i va marxar abans de la votació. El partit reclamava que votés a favor. «Com a expresident, no podia votar afirmativament. Tinc un compromís amb la institució», va afirmar.

Montilla també va remarcar el fracàs del partit i de la política, en ser incapaç d’evitar tant el 155 com la declaració d’independència. «Desgraciadament hem fracassat, així de clar», va explicar. També va voler donar suport als alcaldes del PSC que van mostrar-se contraris a la intervenció de Catalunya.

 

José Montilla durant la sessió del Senat. // Chema Moya (EFE)

José Montilla durant la sessió del Senat. // Chema Moya (EFE)

 

Read more

Així es presenta la nova edició de FILMETS

HELENA CABALLERIA BATLLE (@lenabatlle)

Aquest divendres a les 22h, Badalona dona el tret de sortida a la 43a edició del FILMETS Badalona Film Festival, el festival amb més ressò internacional de la ciutat, que tindrà lloc del 20 al 29 d’octubre. L’edició compta amb Alemanya com a país convidat i amb 250 curtmetratges que opten a premi en alguna de les tretze categories.

 

Cartell de la 43a edició de FILMETS

Cartell de la 43a edició de FILMETS

 

Agustí Argelich, el director del festival, destaca l’elevat nombre de pel·lícules catalanes que es presenten aquest any, un total de 21, demostrant així “el nivell del nostre talent”. Per això, en els curts podrem veure cares conegudes de la televisió catalana, com Miky Esparbé, Roger Pera o Marta Marco, entre d’altres. L’organització també celebra l’assitència de més d’una vintena de directors, que presentaran les seves obres.

Darrerament, el festival ha adquirit un fort component polític. En l’acte de cloenda de 2014, els músics van interpretar L’Estaca tot i la censura de Xavier Garcia Albiol. L’any següent, va ser Lluís Llach qui va sorprendre als assistents amb la mateixa cançó, condemnant la censura de l’edició anterior. Ara, amb l’empresonament dels presidents de l’ANC i Òmnium, la cultura tornarà a fer un pas endavant.

 

 

En tot cas, el que sí que està previst en aquesta sessió inaugural és la projecció de ‘La femme et le TGV’, un curtmetratge que va ser nominat en la passada edició dels Òscars, i que comptarà amb la presència del seu director, Timo Von Gunten.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies