Solidaritat en temps de pandèmia

Particulars, empreses i institucions estan contribuint a suplir la manca de material sanitari

La pandèmia de la COVID-19 ha deixat a Catalunya més de 60.000 casos positius, 81% dels quals només a la província de Barcelona. Les altes hospitalàries s’eleven a 34.800, i així i tot, sembla que el pitjor ja ha passat. El mes de maig es va obrir el dia 4 amb l’inici de la desescalada en fase 0, que va permetre fer esport i passejar seguint franges horàries per edats, acudir a comerços i locals de servei amb cita prèvia i recollir menjar per emportar.

Tot i passat el pic de la crisi, aquesta està lluny d’acabar. No s’ha d’oblidar el ritme inabordable que van haver de resistir els centres mèdics en el seu punt àlgid, i que continuen exercint una àrdua i esgotadora feina. És per això que la ciutadania va mostrar la seva cara solidària i molta gent va posar fil a l’agulla per auxiliar hospitals, Centres d’Atenció Primària i residències de gent gran.

Amb enteresa i molta organització, els donants de material sanitari van començar a aflorar i, ràpidament, els efectes es van començar a notar. Davant d’una situació desesperada i amb les mesures sense precedents que s’hi han aplicat, va manifestar-se la solidaritat de molta gent – particulars i empreses, juntament amb algunes institucions-, que, amb els recursos de què disposaven, van suplir algunes mancances i van reforçar els ànims dels treballadors del sector sanitari.

Ajudes del sector públic i privat

Davant aquesta crisi, moltes empreses s’han reinventat, com algunes del sector tèxtil, les quals han elaborat material per a l’ocasió. Per altra banda, particulars altruistes han estat col·laborant en aquest auxili massiu, com és el cas d’un veí de Viladecans que fa pantalles protectores amb una impressora 3D i que prefereix romandre en l’anonimat. “La idea va sorgir en veure que els sanitaris no tenien la protecció adequada i que amb la impressora 3D de casa podia fabricar-ne; volíem poder ajudar a qui ho necessités”, assegura. A través de la seva dona, treballadora sanitària, ha fet arribar aquest material als professionals dels dos ambulatoris de Gavà, als companys que estan treballant a la planta de pal·liatius del Centre Social i Sanitari Frederica Montseny i a l’Hotel Salut Renaissance. També n’ha repartit a petits comerços del barri: la fleca, una botiga d’alimentació i una clínica dental. En total, ha fet més de cent pantalles: “Crec que saber que no tenien material sanitari suficient ha fet que molta gent hagi ajudat; és el mínim que es pot fer per tot aquell que ha d’estar a primera línia”.

Un altre exemple d’aquesta col·laboració ciutadana és la botiga de cosmètics Bellesa i Més, una petita empresa de Vilanova i la Geltrú. Des d’aquest negoci han col·laborat per ajudar el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf mitjançant l’aportació de mascaretes i guants. En total, han donat una seixantena de mascaretes i unes dues-centes unitats de guants. Anna Martín, responsable de la botiga, sent “que necessitava col·laborar i que si ho fèiem tots junts, el resultat final milloraria”. 

A més, algunes grans empreses també s’hi han involucrat. Tendam, un dels principals grups d’Europa del sector de moda especialitzada i que engloba marques comercials com Cortefiel, Pedro del Hierro o Springfield, ha posat en marxa diferents iniciatives solidàries per pal·liar les necessitats socials i sanitàries derivades d’aquesta crisi. L’empresa ha llançat la campanya #TodosSumamos – El hilo que nos une, amb la que ofereixen a les institucions sanitàries peces de roba produïdes per les seves marques. També ha posat a disposició de les autoritats la seva xarxa d’aprovisionament global, ha adquirit material sanitari i ha col·laborat amb diverses companyies per gestionar altres compres amb ajut sanitari. La companyia ha rebut peticions de més de tres-cents centres hospitalaris de tota Espanya, com és el cas de l’Hotel Salut Melià Sarrià Barcelona – CAP Montegre Les Corts. A dia d’avui, s’han processat més de 50.000 peces de roba, com pijames, bates, sabatilles i roba interior pels malalts hospitalitzats, així com roba de canvi pels sanitaris.

Cooperació de les institucions públiques

Les contribucions també han arribat des del sector públic. L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, Correus, i un conjunt de marques col·laboradores, va engegar el que es coneix com a Cistella d’Aliments: un repartiment d’un cistell amb menjar per una setmana a col·lectius d’especial risc per facilitar-los el confinament i evitar la propagació de la Covid-19. Aquesta cistella està pensada per a persones en situació de vulnerabilitat i sense xarxa de suport per accedir al subministrament d’aliments, entre les quals es troben algunes persones de més de setanta anys, els contagiats per la malaltia a les seves llars i els malalts crònics en especial risc enfront del contagi per la seva patologia de base. 

(Tuit)

Així mateix, el Sistema de Salut de Catalunya ha col·laborat amb la campanya #JoActuo, que té com a objectiu fomentar i agrair tots els esforços de la ciutadania per superar amb èxit la pandèmia. És una iniciativa impulsada pel Sistema de Salut i el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya, que obre la porta a tots els ciutadans a aportar “el seu gra de sorra en aquesta lluita i mostrar suport als professionals de la salut”. La campanya engloba tres grans eixos d’actuació: la solidaritat, la crida a l’acció i la col·laboració ciutadana.

A més, les Cambres de Comerç de Catalunya, juntament amb les empreses Artic i Sixtemia , han posat en marxa la plataforma Covid19 Community, amb l’objectiu d’ajudar a la coordinació i la distribució de tota mena de material solidari arreu de Catalunya. A través de les xarxes socials fan una crida a la ciutadania a oferir material, elements de protecció i altres recursos, així com recullen les necessitats i peticions d’aquesta per proveir-los del que els calgui.

Altres entitats públiques, com alguns Instituts d’Educació Secundària, també han aportat material. A Móra d’Ebre, l’Institut Julio Antonio, on es pot cursar el grau mitjà d’atenció sociosanitària, ha fet una donació als hospitals de l’Àrea de Salut de les Terres de l’Ebre de tres-centes mascaretes i cent setanta ulleres de protecció. Joan Salvador Ventura, el director de l’institut Móra d’Ebre, va expressar a la ràdio local la necessitat de crear una xarxa de suport mutu per afrontar aquests moments.

Benvinguda al material sanitari

L’arribada del material sanitari als respectius centres ha tingut una resposta totalment positiva. En l’àmbit hospitalari, segons explica la responsable en cap de Comunicació de l’Hospital de Vilafranca, Helena Mestre, la gratitud és indiscutible: “Aquesta allau de solidaritat ha ajudat molt a complementar els equips de protecció. Les iniciatives van sorgir espontàniament, cosa que es valora molt, ja que la societat era conscient de les mancances que advertien els mitjans de comunicació”. I és que amb l’increment de casos de Covid-19 i la necessitat d’Equips de Protecció Individual (EPI), el ritme de consum creixent i les dificultats en els subministraments d’aquest material va fer que els estocs s’esgotessin en alguns materials.

El mateix va ocórrer a l’Hospital Sant Camil (Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf), on “les comandes de material no arribaven o ho feien en una quantitat menor de la sol·licitada”, esmenta la infermera en cap de Malalties Infeccioses. L’hospital té l’obligació de fer arribar a tots els treballadors els EPI adequats per tal de protegir-los a ells i als pacients. S’ha exigit una major disposició d’aquests materials davant l’increment de pacients que requereixen aïllament; en una situació normal, “diàriament podem estar parlant de màxim 12-15 pacients de 157 llits, i amb la Covid-19 hem tingut un màxim de 170 pacients ingressats en aïllament”. Respiradors o llits són essencials en circumstàncies així, cosa que va implicar un esforç enorme al departament de compres de l’Hospital, “que va haver d’anar a buscar-los a Croàcia perquè aquí no hi havia disponibilitat”, sentencia la infermera en cap, sovint quedant parats a la duana. També s’ha de tenir en compte que molt material sanitari provenia de la Xina, que davant la crisi va aturar la producció i la distribució.

La infermera en cap d’Infeccioses confessa: “No ens podíem imaginar aquesta solidaritat unànime”, davant la rebuda de material a petita escala com per part d’empreses més potents. “Vam acabar decidint fer una crida des del centre i la resposta va ser massificada: bates, mascaretes, guants, davantals de plàstic, uniformes o impermeables”, entre altres materials cabdals.

“Crec que ningú estava preparat per una pandèmia i tot el que implica”, opina la infermera de l’Hospital Sant Camil. Per la seva banda, Helena Mestre creu que la centralització de les comandes per part del Ministeri de Sanitat ho va complicar tot molt. “Hem de tenir productors autòctons i material reutilitzable”.

L’ajuda també ha arribat als Centres d’Atenció Primària (CAP), dels més afectats per la crisi. Als CAP de Gavà i Begues disposaven de dos EPIs complets per consulta a l’inici, a més de mascaretes quirúrgiques i, excepcionalment, FFP2. “En un primer moment era suficient per a l’activitat habitual del centre, va deixar de ser-ho quan vam canviar la manera de treballar”, diu la infermera Adjunta a la Direcció dels dos centres, que respon al nom de Juárez. És aleshores quan les donacions externes van ser un gran favor. L’Ajuntament els va cedir un cotxe i un fumigador, i particulars van fer mascaretes i gorres de tela o pantalles facials. L’aportació de menjar també ha estat habitual, cosa que “va proporcionar un  elevat grau de motivació a tots els professionals, que van sentir el reconeixement del poble per al qual estem treballant”, assegura Juárez.

I és que la situació dels treballadors del CAP és delicada: al contrari que als hospitals, ells passen consulta, visiten a domicili i es desplacen: “El material que tenim avui dia és complicat de fer servir en aquestes circumstàncies, no disposem de material adequat per a la nostra activitat assistencial particular”, opina Juárez. La infermera es queixa per la mala gestió d’aquest per part de les institucions: “No pot ser que ningú hagi fet perquè empreses nacionals produeixin un material necessari per a la situació que ens competeix”. Així i tot, remarca que, quant a la solidaritat social, “quan funcionem junts arribem lluny, només s’ha de tenir clar l’objectiu, i ara està més clar que mai”.

A Barcelona, a l’Equip d’Atenció Primària del CAP Montnegre-Les Corts Pedralbes, la infermera Adjunta a la Direcció Gemma Fanlo ens explica com “durant la primera fase va mancar material i van ser primordials les donacions de familiars dels professionals de l’equip”, com bates, polaines, gorres o pantalles. El material sanitari dels EPIs els facilita els equips de l’Institut Català de la Salut (ICS), i “ha estat suficient gairebé sempre seguint els protocols de l’empresa, tot i que al principi de la pandèmia la sensació dels professionals és que era insuficient”, remarca Fanlo.

El CAP està vinculat a l’Hospital Salut (Hotel Salut Melià de Sarrià), un equipament que s’ha obert per descarregar els hospitals d’aquells pacients amb simptomatologia greu que, per circumstàncies socials, no poden fer l’aïllament a domicili. En aquest cas, tant l’ICS com el Servei Català de la Salut (CatSalut) van portar-hi material, a més de fer una crida a les empreses amb l’objectiu de rebre donacions, ja que els primers dies no disposaven gairebé de res. “Tots els col·lectius amb qui hem contactat s’han involucrat i han donat resposta a les nostres sol·licituds”, remarca Judith López, treballadora social sanitària del CAP Adrià i el CAP Montnegre.

Entre els col·laboradors es troben el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Cortefiel, ENRI, Primark o Nivea. El Consorci Sanitari de Barcelona va contactar amb Inditex per proporcionar roba còmoda als pacients, abans vestits amb la cedida pels treballadors de l’Hotel. A més a més, han tingut donacions de petites empreses com restaurants o pastisseries. Pel que fa als EPIs, en un inici disposaven de mascaretes, ulleres, guants i bates, però a mesura que van anar avançant els dies van arribar-ne més, que, sumat a la donació de pantalles, els hi proporcionen una major protecció. Al principi els EPIs s’havien de reutilitzar; actualment, se’n fa un ús adequat i necessari. López afegeix que “s’està donant molt bona resposta a aquesta situació, ja que sense això no es podrien cobrir les necessitats bàsiques dels pacients. Veure la col·laboració de diferents entitats els dóna ànims i els ajuda en la recuperació”.

La visió dels experts

La Judit Planella és psicòloga clínica i actualment treballa a la Fundació Catalunya-La Pedrera, una entitat de caràcter social. És especialista en els àmbits d’impuls social, cultura, territori i medi ambient, coneixement i recerca i alimentació. La psicòloga parla de la societat com un únic element i destaca la col·laboració que existeix entre els diferents actors que la conformen. Concretament remarca “la importància de la gent voluntària que s’ha unit per ajudar a les persones més necessitades i les organitzacions de barris que s’han creat”. Un clar exemple és la gent que s’ha ofert voluntària per ajudar a gent gran del barri a fer la compra.

També posa de manifest “la importància de les accions de les empreses que han ofert recursos gratuïts o han donat material sanitari”. Com a conclusió, afirma que la societat s’ha sabut adaptar correctament a les necessitats que requereix una pandèmia global, una situació d’emergència. El suport i el material rebut és imprescindible per combatre la crisi del coronavirus, tant l’ajuda que prové del sector públic com la que neix del sector privat.

Read more

El sector musical es manté a l’expectativa

El món de la cultura viu uns moments d’incertesa. En el pla del desconfinament cultural que va publicar dimarts el govern espanyol no hi ha cap pista sobre com serà tot plegat quan s’acabi la tercera fase de la desescalada. La incògnita és tan gran que una bona part del sector cultural ha rebut amb preocupació la inconcreció d’un pla en què “la nova normalitat” és un full en blanc.

L’impacte de la pandèmia del coronavirus en l’àmbit de la música no només és i serà enorme, sinó també desconegut, ja que es tracta d’un fet fins ara totalment inèdit. El calendari és especialment delicat, perquè el juliol i l’agost són els mesos que tradicionalment concentren molta activitat musical, com els concerts i festivals, que corren un alt risc de ser cancel·lats.

De fet, els festivals d’estiu es mantenen a l’expectativa, perquè no saben de quina manera reaccionar-hi. En general, la sensació és de perplexitat. En molts casos, com el del Primavera Sound, ja s’han anunciat noves dates. Així i tot, altres grans esdeveniments, com el Reggaeton Beach Festival, que acull milers de participants, continua a l’espera que el govern espanyol concreti el pla de desconfinament.

El cert és que el sector de la música en viu és clau en el teixit musical, tot i que la música gravada cada vegada va agafant més protagonisme. Els usuaris han canviat la forma de consumir música i les plataformes en línia i les xarxes socials estan oferint una gran solució durant la pandèmia. ‘Saba nova’ és una de les últimes cançons que el cantant de rap Carles Coll, més conegut com a Kaly, ha llançat al mercat.

“Jo, per sort, m’he pogut adaptar bastant bé, perquè tinc un micròfon a casa i tot més o menys muntat per poder gravar. No es pot anar a casa dels productors a gravar i tothom s’ha de buscar la vida a la seva manera”, afirma l’artista olotí, que ha escollit la plataforma de YouTube per oferir el seu contingut.

Carles Coll, en una prova de so a l’estudi de casa seva

Per produir la música és necessari un equip de què no tothom disposa. A més, d’aquest món hi viuen moltes més persones de les que veiem a les pantalles. L’Oriol Farré, el tècnic de llums de Koers, és un gran exemple. El grup ha llençat el seu nou disc ‘That Day’ durant el confinament i fins i tot, ha improvisat el videoclip de ‘Som’ des de casa. El problema és que tenien planificada una gira, allò que dóna feina a l’Oriol, i aquesta no es podrà dur a terme.

“Teníem la presentació del disc nou a l’última setmana d’abril i, evidentment, això s’ha cancel·lat. La previsió que, de moment, tenen les productores que organitzen aquestes activitats és que fins a l’octubre, com a mínim, no s’organitzarà res”, explica el tècnic, que treballa per una empresa dedicada al muntatge d’esdeveniments, sotmesa a un expedient de regulació temporal que l’ha afectat. Tot i això, ell és una excepció, ja que la majoria de treballadors del sector ni tan sols poden cobrar l’atur.

Centenars de professionals que treballen lluny dels focus són imprescindibles per tirar endavant els espectacles | ORIOL FARRÉ

El coronavirus ha tocat de ple un sector on predomina la contractació temporal i majoritàriament està força precaritzat. Molts músics han de compaginar la seva feina dalt dels escenaris amb d’altres, com la de ser professors en escoles de música. Aquest és el cas del Josep Coca, contrabaixista professional, que ha vist com es cancel·laven tots els seus concerts i ha hagut d’adaptar les seves classes a una situació que afecta tant professors com alumnes.

“Jo sóc professor de baix i de contrabaix i anem passant les setmanes a base de vídeos. Hi ha aquest mínim de contacte setmanal. El tema més complicat són els alumnes que han de fer una prova d’accés, tant al grau mitjà com el superior. S’ha de fer, és imprescindible, però no saben quan”, diu el Josep amb certa preocupació. I és que per molts la música no és només una extraescolar, sinó que és allò a què volen dedicar-se.

L’Escola Superior de Música de Catalunya, el Taller de Músics o el conservatori ofereixen graus especialitzats en música que requereixen una prova presencial per entrar-hi. Aquesta prova encara no se sap quan es farà, amb la inquietud que aquest fet genera a l’hora de preparar-la. Això deixa una darrera pregunta. Com s’ho fan els qui estudien música de manera més o menys professional aquests dies?

La Mireia Arguijo canta a l’Orfeó Català i explica la complexitat de formar part d’un grup com una coral. “És un treball de constància. En una coral, si tu estàs uns mesos sense cantar o sense exercitar les cordes vocals, té una repercussió. Cadascú va treballant una mica pel seu compte, però més que un treball tècnic, el que estem fent és un treball quasi psicològic de grup”, manifesta la Mireia.

A la fotografia, el Cor de Noies de l’Orfeó Català | ANTONI BONFILL

En l’àmbit professional, la Mireia, com tots els altres, reitera que el pitjor és la incertesa de no saber quan podran tornar a dedicar-se a la música amb normalitat i a guanyar-se la vida amb allò que els omple. La manca d’informació i la limitació d’aforaments generen confusió, ja que reduir el nombre d’entrades pot dificultar la viabilitat del negoci.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies