Horts dins les ciutats

Júlia Claramunt i Pi, Júlia Mezquida i Pedrola

Davant  l’imminent avís d’emergència climàtica, moltes ciutats europees avoguen per propiciar iniciatives saludables i socialment sostenibles. Una d’aquestes és la dels horts urbans. Si bé la ciutat de Barcelona n’ha tingut des dels inicis dels anys 90, actualment la cuida i conreu dels horts ha reeixit. 

El projecte d’horts urbans està destinat a les persones més grans de 65 anys amb l’objectiu que contribueixin en la millora mediambiental de la ciutat a través dels principis de l’agricultura ecològica. A Barcelona hi ha més de 15 horts urbans i aproximadament 751 usuaris, entre els quals s’inclouen persones amb risc d’exclusió social que també són partícips de l’activitat. 

Aquests tipus d’espais fomenten la creació de zones verdes dins de la ciutat, així com l’educació mediambiental. També tenen un caire social per la gent que hi participa, ja que els permet ocupar temps lliure i dur a terme una activitat física positiva per la salut.

Horts ocupats

A banda dels horts urbans que s’impulsen des de l’Ajuntament, a Barcelona també ha sorgit un moviment paral·lel a l’institucional; els horts urbans ocupats. Aquesta iniciativa, a part de contribuir a la creació d’espais verds també té l’objectiu de frenar l’especulació urbanística i la gentrificació, ja que els horts es construeixen en solars ocupats.

Un exemple, és l‘Hort Fortalesa del Poblenou, que a través de la plataforma Ens Plantem vol posar fre a la construcció d’una residència de luxe per aproximadament 750 estudiants.

Reportatge de televisió realitzat per Mònica Homs, Paula Durà, Gerard Ventura i Helena Gassull

Quins horts urbans podem trobar a la ciutat de Barcelona?

L’hort urbà més gran d’Europa

Ciutats com Berlín, Madrid, Londres o París també han adoptat iniciatives per construir horts urbans. De moment, el projecte més ambiciós és el de la capital francesa, que tindrà l’hort urbà més gran de tot el continent. L’hort comptarà amb una superfície de 14.000 metre quadrats i estarà situat al terrat de Expo Porte Versailles de París.

La part superior de l’edifici acollirà 30 espècies diferents i produirà 1.000 kg d’hortalisses i fruites. El projecte s’emmarca dins l’agricultura sostenible, per aquest motiu, no s’utilitzaran pesticides ni fertilitzants químics. Un total de 20 jardiners cuidaran els cultius. La inauguració està prevista al setembre d’aquest 2020.

Read more

Biden arrasa a Carolina del Sud

Buttigieg, Klobuchar i Steyer abandonen la cursa electoral en vísperes de l’esperat Superdimarts

L’exvicepresident nord-americà Joe Biden s’ha refet dels mals resultats a Iowa, Nou Hampshire i Nevada i s’ha imposat per primera vegada a les primàries d’enguany del Partit Demòcrata dels Estats Units. El senador per Delaware ha guanyat les votacions de Carolina del Sud d’aquest passat dissabte amb gairebé un 50% de suport. A molta distància, el principal favorit abans de la cita, Bernie Sanders, ha aconseguit un 20% de suport.

Les primàries de Carolina del Sud són l’avantsala del Superdimarts, on més de 14 estats votaran la seva proposta per a representar els demòcrates a les eleccions generals d’aquest novembre. La prèvia de la gran cita arriba moguda. Després del seu sorprenent inici, Pete Buttigieg abandona com a candidat després dels mals resultats a Nevada i Carolina del Sud. L’exalcalde de South Bend havia aconseguit fins ara 26 delegats, tercer per darrere de Sanders i Biden. També ha abandonat la cursa electoral Amy Klobuchar, que comptava amb 7 delegats provisionals.

L’adeu de Buttigieg, Klobuchar i també de Tom Steyer, multimilionari que havia invertit més de 200 milions de dòlars en la seva campanya, comencen a donar pistes sobre com poden orientar-se els resultats de dimarts. Buttigieg va fer saltar la sorpresa en guanyar les primeres votacions de primàries a Iowa, i Klobuchar va aconseguir la tercera posició a Nou Hampshire. Dels onze candidats inicials ja només en queden cinc. I tot sembla apuntar que el focus es centrarà en la lluita entre Sanders (60 delegats atorgats) i Biden (54 delegats), en espera del paper que pugui jugar Michael Bloomberg. L’exalcalde de Nova York jugarà totes les seves cartes al Superdimarts.

La victòria de Biden a Carolina del Sud ha estat inapel·lable. L’exvicepresident de l’administració Obama ha guanyat en tots els segments de l’electorat a excepció dels menors de 29 anys. Especialment destacable és el suport que ha aconseguit del segment afroamericà, que significa gairebé un 60% de l’electoral de l’estat.

Read more

Sanders s’imposa per poc a Nou Hampshire

El jove Pete Buttigieg queda en segona posició i es manté viu en la carrera dels demòcrates cap a la Casa Blanca. Klobuchar, tercera; davallada de Joe Biden

Bernie Sanders va guanyar aquest dimarts 11 de febrer les primàries demòcrates de Nou Hampshire. El va seguir a poca distància Pete Buttigieg, jove revelació del Partit Demòcrata que la setmana passada es va imposar en els caucus d’Iowa, la primera de les 57 votacions que serviran per escollir el candidat demòcrata a les eleccions dels Estats Units del proper 3 de novembre.

Sanders es va endur a Nou Hampshire un 25,7% dels vots, i Buttigieg un 24,4%. Una mica més distant de la parella capdavantera apareix Amy Klobuchar, que va rebre un 19,8% dels vots, impulsada pel bon paper que va fer al debat entre candidats de divendres passat. Traduït en nombre de delegats, les figures que escullen el candidat final a la Convenció Nacional Demòcrata, Sanders i Buttigieg se’n van repartir 9 cadascun, i Klobuchar en va obtenir 6.

Sense delegats i amb només un 8,4% de vots es va quedar Joe Biden, que després de les votacions d’Iowa i Nou Hampshire sembla allunyar-se de la posició de favorit de la qual partia inicialment. Les aspiracions de Biden, vicepresident durant l’administració d’Obama, passen ara mateix per esperar una millora substancial a les pròximes votacions, a Nevada i Carolina del Sud. Són estats amb una forta presència d’hispans i afroamericans, i el senador per Delaware té una tirada especial per aquest segment de la població americana. Elizabeth Warren, competència de Sanders pel flanc esquerre, va quedar en quarta posició amb un 9,2% dels vots.

Sanders va tancar la nit electoral eufòricament: «Aquesta victòria marca l’inici de la fi de Donald Trump«. El senador per Vermont ja va guanyar les primàries en aquest petit estat del nord-est americà l’any 2016, imposant-se per davant de la seva principal competidora, Hillary Clinton, amb més de 22 punts de diferència. Tot i això, Clinton va acabar sent la candidata demòcrata a les eleccions generals. Els resultats de les dues primeres votacions comencen a decantar la balança cap a un candidat o l’altre, però no serà fins al superdimarts 3 de març, dia de celebració de primàries a catorze estats que s’obtindrà una radiografia gairebé completa de la situació.

Read more

Sanders venç i convenç a Nevada

La cursa electoral dels demòcrates comença a agafar volada: Bernie Sanders guanya amb escreix

GERARD VENTURA

Els caucus de Nevada celebrats el 22 de febrer han consolidat a Bernie Sanders com a frontrunner de les primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. El candidat de Vermont s’ha imposat amb contundència als seus perseguidors i, a falta de resultats definitius, tot indica que s’emportarà més del doble de delegats que Joe Biden, segon aspirant més votat. Amb un 88% dels vots escrutats, Sanders s’emportaria 18 dels 36 delegats que es reparteixen a l’estat situat a l’extrem occidental del país.

Les votacions a Iowa i Nou Hampshire havien dibuixat uns inicis igualats, sense un favorit clar. Però Nevada ha servit per començar a decantar la balança de les primàries demòcrates. Sanders ha aconseguit la victòria en un estat on fa només dues setmanes Joe Biden liderava els sondejos i ha aconseguit imposar-se entre la població llatina -que suposa un 30% del total- i afroamericana.

Els caucus s’estructuren en tres resultats successius: una primera ronda de votacions populars, una segona ronda on els simpatitzants de candidats amb menys d’un 15% de suport poden tornar a votar, i un nombre definitiu de delegats assignats a cada candidat segons els resultats anteriors. A Nevada es reparteixen 36 delegats. Encara no es coneixen els resultats definitius: el recompte de vots per establir els delegats corresponents a cada candidat s’està fent manualment després dels problemes electrònics produïts a Iowa.

Sanders té assegurats, de moment, gairebé la meitat de delegats a repartir. L’excongressista i actual senador per Vermont lidera els resultats amb un 47,1% dels vots. A molta distància el segueixen Joe Biden, vicepresident durant l’administració d’Obama (21,0%) i Pete Buttigieg, sorprenent guanyador a Iowa i exalcalde de South Bend, en tercera posició (13,7%). Elizabeth Warren, representant més a l’esquerra dels demòcrates junt amb Sanders, i Amy Klombuchar es despengen de la carrera electoral amb un 9,6 i 3,9% respectivament.

A falta que es celebrin les primàries en els estats més decisius (Califòrnia reparteix 415 delegats; Texas 228), la mecànica de recompte de vots s’està erigint com a protagonista més que els comicis en si. Després dels errors de l’aplicació electrònica utilitzada a Iowa, aquest cop ha sigut Pete Buttigieg el que ha posat en dubte els resultats de Nevada. El candidat ha denunciat «irregularitats».

Read more

Primàries Demòcrates EUA 2020: segueix l’última hora dels comicis

REDACCIÓ CETRENCADA

Les primàries demòcrates ja estan en marxa. Els comicis serviran per escollir el candidat del Partit Demòcrata a les eleccions dels Estats Units del proper 3 de novembre. 57 votacions diferents repartides entre el 3 de febrer i el 3 de juny, que culminaran amb la celebració de la Convenció Nacional Demòcrata del mes de juliol, on s’escollirà definitivament el candidat.

Cetrencada en farà un seguiment exhaustiu.

Les primàries, estat a estat

Iowa

L’exalcalde de South Bend, Pete Buttigieg, ha derrotat per la mínima al senador Bernie Sanders en els caucus d’Iowa. En la primera cita de las primàries del Partit Demòcrata, la diferència entre els dos aspirants a la presidència dels Estats Units ha sigut de només un delegat: Buttigieg ha guanyat amb 13 delegats davant dels 12 de Sanders…

Per saber-ne més: Lo que pasó en Iowa no se queda en Iowa

Nou Hampshire

Bernie Sanders va guanyar aquest dimarts 11 de febrer les primàries demòcrates de Nou Hampshire. El va seguir a poca distància Pete Buttigieg, jove revelació del Partit Demòcrata que la setmana passada es va imposar en els caucus d’Iowa, la primera de les 57 votacions que serviran per escollir el candidat demòcrata a les eleccions dels Estats Units del proper 3 de novembre.

Per saber-ne més: Sanders s’imposa per poc a New Hampshire

Nevada

Els caucus de Nevada han consolidat a Bernie Sanders com a cap de carrera de les primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. El candidat de Vermont s’ha imposat amb contundència als seus perseguidors i, a falta de resultats definitius, tot indica que s’emportarà més del doble de delegats que Joe Biden, segon aspirant més votat.

Per saber-ne més: Sanders venç i convenç a Nevada

Carolina del Sud

L’exvicepresident nord-americà Joe Biden ha guanyat les primàries de Carolina del Sud d’aquest passat dissabte amb gairebé un 50% de suport. A molta distància, el principal favorit abans de la cita, Bernie Sanders, ha aconseguit un 20% de suport.

Per saber-ne més: Biden arrasa a Carolina del Sud

Alabama

Per saber-ne més: Biden ressuscita en el superdimarts demòcrata i atura la «revolució» de Sanders

Read more

D’Estefanía a Los Morancos: recorregut televisiu del 3 al 9 de febrer

Repassem les audiències televisives de la setmana passada a l’estat espanyol

Una setmana més —de tantíssimes—, milions de persones es van congregar davant la televisió o, almenys, la van tenir oberta una estona. Sense sorpreses destacables: entreteniment i futbol es van erigir en principals vencedors de la programació. 

La isla de las tentaciones, les entrevistes de El Hormiguero a Carlos Sainz i Los Morancos i el partit de Copa del Rei Athletic de Bilbao contra Futbol Club Barcelona van dominar la setmana. Especialment rellevant és el cas del reality de teràpia de parella de Mediaset, emès tant a Cuatro com a Telecinco. La seva aparició a la graella televisiva, farà cosa d’un mes, ha copat titulars, ha ocupat trending topics i el ja cèlebre crit “Estefanííííía”, pronunciat per un dels participants del concurs en veure la infidelitat de la seva parella, s’ha sentit pels carrers, universitats i platós de la competència —en un exercici de metatelevisió destacable. 

Un altre programa que destaca per la conversa social que genera, Operación Triunfo, va marcar mínims (10,6% de quota de pantalla) aquesta temporada el diumenge. La gala 4 del programa va caure en quarta posició del rànquing de programes del prime time amb més audiència. 

En català, més enllà dels omnipresents Informatius de TV3, el programa de crònica negra Crims va convertir-se en la millor estrena de la televisió autonòmica des de setembre de 2018. 541.000 espectadors van veure el primer capítol (22,5% de quota) i 490.000 el segon (26,6%).

Repassem els programes amb més audiències en prime time de la televisió a l’estat espanyol de la setmana del 3 al 9 de febrer. 

.

Dilluns 3 de febrer

1. El Hormiguero 3.0. Entrevista a Los Morancos (Antena3): 17,7% y 3.047.000.

2. Vivir sin permiso  (Telecinco) : 15,9% y 2.053.000.

3. Mas tiempo de descuento (Telecinco) : 11,7% y 2.021.000.

4. El intermedio (La Sexta): 9,6% y 1.649.000.

5. Entrevista a Pablo Casado (La1): 8,6% y 1.442.000.

6. First Dates (Cuatro) : 7,8% y 1.332.000.

7. Maestros de la costura  (La1) : 11,7% y 1.248.000.

8. Tvemos (La1) : 6,7% y 1.162.000.

9. First Dates Crucero (Cuatro) : 7,1% y 979.000.

10. Cine: “Atomica (Atomic Blonde)” (Antena3) : 9,3% y 978.000.

Dimarts 4 de febrer

1. La isla de las tentaciones (Cuatro) : 26,9% y 3.118.000.

2. El Hormiguero 3.0. Entrevista a Malena Alterio i Javier Gutiérrez (Antena3): 14,2% y 2.487.000.

3. Futbol: Copa del Rei. Granada-Valencia (Telecinco): 14,6% y 2.461.000.

4. First Dates (Cuatro): 11% y 1.905.000.

5. El Intermedio (La Sexta): 7,5% y 1.307.000.

6. Tvemos  (La1): 7,3% y 1.295.000.

7. Cine: “Amanece, que no es poco” (La1): 8,5% y 1.155.000.

8. Perdida (Antena3) : 7,8% y 1.154.000.

9. The Good Doctor: “22 Pasos” (Telecinco): 7% y 1.058.000.

10. Donde estabas entonces: 2003 (La Sexta): 6,5% y 1.009.000.

Dimecres 5 de febrer

1. El Hormiguero 3.0. Entrevista a Carlos Saiz. (Antena3): 15,1% y 2.572.000.

2. El Pueblo (Telecinco): 15,4% y 2.076.000.

3. ¿Quién quiere ser millonario?: 20 aniversario (Antena3): 17% y 2.059.000.

4. Mas Tiempo del Descuento (Telecinco): 10,9% y 1.871.000.

5. El Intermedio (La Sexta) : 8,9% y 1.505.000.

6. Tvemos (La1): 8,8% y 1.495.000.

7. First Dates (Cuatro): 7,8% y 1.308.000.

8. Planeta Calleja: Lorenzo Caprile (Cuatro): 8,2% y 1.132.000.

9. Neboa: Sábado das meigas (La1): 7% y 1.044.000.

10. Días de cine clásico: “La lista de Schindler”: 5,2% y 670.000.

Dijous 6 de febrer

1. Futbol: Copa del Rei. Athletic Bilbao-Barcelona (Cuatro): 24% y 4.140.000.

2. La isla de las tentaciones (Telecinco): 25,2% y 3.099.000.

3. Cuéntame cómo pasó (La1): 14,7% y 2.233.000.

4. El Hormiguero 3.0. Entrevista a Jon Plazaola i Agustín Jiménez (Antena3): 11,3% y 2.019.000.

5. ¡Toma salami!: La tele que nos parió (Telecinco): 10,2% y 1.825.000.

6. Tvemos (La1): 8,2% y 1.476.000.

7. El Intermedio (La Sexta): 6,7% y 1.174.000.

8. Pesadilla en la cocina (La Sexta): 5,6% y 870.000.

9. Cine: “Cuenta pendiente” (Antena3) : 6,8% y 848.000.

10. En el punto de mira (Cuatro): 4,6% y 550.000.

Divendres 7 de febrer

1. Tu cara me suena (Antena3) : 20,3% y 2.522.000.

2. Tu cara me suena: Calentando motores (Antena3): 11,8% y 1.797.000.

3. El debate de las tentaciones (Cuatro): 14% y 1.735.000.

4. Mi casa es la tuya: Camela (Telecinco): 9,4% y 1.324.000.

5. First Dates  (Cuatro) : 7,5% y 1.101.000.

6. Lasexta Columna: “40 años de Movida: la cara B” (La Sexta): 6,9% y 1.039.000.

7. Cine: Uno de los nuestros (La1) : 6,6% y 932.000.

8. Equipo de investigación: “El planeta de las ratas” (La Sexta): 5,1% y 784.000.

9. Equipo de investigación: “Las cuatro plagas” (La Sexta): 4,7% y 540.000.

10. Cine: “Enfrentados” (Paramount Network): 3,1% y 456.000.

Dissabte 8 de febrer

1. Sábado Deluxe (Telecinco): 17,9% y 1.877.000.

2. Informe semanal (La1) : 8,9% y 1.248.000.

3. El peliculón: “Cazafantasmas” (Antena3): 8,5% y 1.157.000.

4. Cine: “Julieta” (La1): 7,7% y 1.130.000.

5. El Blockbuster: “Sicario” (Cuatro): 7% y 975.000.

6. Cine: “¡Átame!” (La1): 7,6% y 805.000.

7. First Dates (Cuatro): 5,4% y 762.000.

8. La Sexta Noche(La Sexta) : 6,7% y 723.000.

9. Cine: “Jugando con la muerte” (TRECE) : 2,9% y 419.000.

10. Futbol. Atético-Granada (Movistar LaLiga): 2,9% y 405.000

Diumenge 9 de febrer

1. El tiempo de descuento (Telecinco): 18,5% y 2.272.000.

2. Lo de Évole: “Junqueras” : 10,6% y 1.922.000.

3. El peliculón: “En el corazón del mar” (Antena3): 11,1% y 1.669.000.

4. Operación Triunfo (La1) : 10,6% y 1.553.000.

5. Futbol: Lliga. Betis-Barcelona (Movistar LaLiga): 7,7% y 1.350.000.

6. La casa del fútbol  (Movistar LaLiga) : 7,2% y 1.257.000.

7. First Dates (Cuatro): 4,7% y 850.000.

8. Cine: “La lengua de las mariposas” (La2): 5% y 781.000.

9. Cuarto Milenio (Cuatro): 6,4% y 721.000.

10. El Objetivo de Ana Pastor: Lula (La Sexta): 4,3% y 702.000.

Read more

Entre la trinxera i la universitat

Uns 2.000 bosnians van arribar a Catalunya entre 1992 i 1995 fugint de la guerra del seu país. Molts d’aquests refugiats eren joves estudiants. Algunes universitats catalanes van desplegar programes de beques per tal d’acollir-los.

BRUNO FORTEA I GERARD VENTURA

Almir Kasumagic va quedar atrapat a Doboj en plena guerra de Bòsnia, a finals de 1992. Un bosnià musulmà en una ciutat sota control serbi. Tenia 16 anys. “Vaig córrer més d’un quilòmetre sense mirar enrere. Sabia que si girava el cap, em dispararien”. L’Almir va aconseguir escapar de la ciutat després de quedar-hi aïllat durant vuit mesos. Un home el va treure de la ciutat traginant-lo al maleter del cotxe i el va deixar en terra de ningú. Allà, córrer sense mirar enrere

Deixava enrere els pares, casa seva i una adolescència “molt feliç”. Per davant, la voluntat de retrobar-se amb la seva germana Sanela, refugiada a Croàcia des de principis de la guerra, i de resguardar-se en un lloc més segur que l’epicentre del conflicte. Un conflicte ètnic que va enfrontar bosnians, croats i serbis i que va acabar amb més de 100.000 morts.

De Croàcia a Barcelona

Tot i ajuntar-se de nou a Croàcia, els dos germans seguien estant en potencial perill. “Els croats agafaven nois joves com jo, de 16 o 17 anys, per dur-los a la primera línia del front de guerra de l’exèrcit. Era molt perillós”, afirma l’Almir. L’Almir i la Sanela són dos del centenar de refugiats que l’ONG catalana CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals) va dur cap a Catalunya durant la guerra de Bòsnia. A Catalunya van trobar-hi, per primer cop en mesos, estabilitat i equilibri. Hi van arribar l’agost de 1993

“Catalunya ens va salvar la vida”, assegura la Sanela. I és que, a part d’acollir uns 2.000 refugiats durant el conflicte, les institucions catalanes i la societat civil organitzada també va bolcar-se amb els bosnians que seguien en territori bèl·lic. Segons l’Almir, la connexió entre Bòsnia i Catalunya és “tan potent” perquè les dues nacions “han patit coses similars”. Compara el setge de 1714 a Barcelona amb el de Sarajevo el 1992, i la inacció de la comunitat internacional als Balcans amb la manca d’aliats dels austriacistes catalans durant la Guerra de Successió. 

El cert és que, durant la guerra, Catalunya va enviar més de mil tones d’ajuda humanitària a Bòsnia. “Els primers combois humanitaris que van entrar a Sarajevo eren de Catalunya”, recorda l’Almir. Precisament en un d’aquells camions carregats de menjar i roba hi anava Manel Vila, l’actual director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat. Aleshores, treballava a l’Ajuntament de Barcelona, i l’alcalde Pasqual Maragall va encarregar-li la gestió de l’ajuda a Bòsnia abans de la celebració dels Jocs Olímpics. 

Vila va ser l’impulsor de la iniciativa solidària ‘Barcelona Districte 11’. Als deu districtes de la ciutat comtal se n’hi va sumar un de més llunyà: Sarajevo. Això volia dir que la capital bosniana rebria una dotació pressupostària i un seguit de recursos equiparables als de Ciutat Vella o Sarrià-Sant Gervasi. L’ajuda es va prolongar durant la postguerra, fins l’any 2001. Aquest projecte va ser, segons Vila, una “experiència de solidaritat municipal” en un moment en què “els estats no van saber reaccionar”.

La cooperació entre Catalunya i Bòsnia també es fa evident en detalls aparentment més petits. Bona part dels arbres del bulevard Meše Selimovića de Sarajevo provenen de l’Empordà. MILAN SUVAJAC

Les universitats entren en joc

“L’ajuda va venir de ciutadans anònims, ajuntaments i algunes institucions públiques”, assegura Vila. Especialment les universitats catalanes van prendre la davantera en matèria de cooperació. Tant la Universitat de Barcelona (UB) com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van facilitar els estudis als refugiats bosnians que van arribar a Catalunya en edat universitària. La UB va becar-los la carrera i va programar cursos d’idiomes i grups d’acollida per tal d’agilitzar la seva integració amb els nous companys. A partir d’aquesta experiència, es va crear l’actual Programa de suport de la UB a persones refugiades, que el 2018 va rebre 70 sol·licituds.

Per la seva banda, la UAB va crear l’any 1994 l’Oficina d’Afers Socials, l’embrió de l’actual Fundació Autònoma Solidària. L’organisme va acollir deu estudiants bosnians, entre els quals hi havia la Sanela i l’Almir Kasumagic. “Vam tenir beca pels quatre anys de la carrera. Ens van pagar la matrícula, el pis a la Vila Universitària i el menjar”, afirmen els dos germans. La UAB va reservar un 0,7% del seu pressupost per becar estudiants en zones de conflicte. “Les ajudes no només eren pels bosnians, tenia un amic del Sàhara Occidental que també ho tenia tot gratuït”, recorda la Sanela. Malgrat tot, Kasumagic creu que ella, segurament, va tenir menys problemes que refugiats d’altres llocs a l’hora d’integrar-se.

La col·laboració de la UAB no només es va limitar a territori català. Més d’un centenar d’estudiants i objectors de consciència del centre van fer de voluntaris a camps de refugiats de bosnians a Croàcia i Eslovènia. Tolmin, Novo Mesto, Veli Losinj o Savudrija van ser alguns dels camps on els estudiants van viatjar en quatre tandes: Nadal de 1992 i Setmana Santa, juliol i agost de 1993.

I els joves no-universitaris?

A diferència de l’Almir i la Sanela, no tots els joves bosnians que es van asilar a Catalunya van poder acollir-se a les ajudes que oferien les universitats. Miso Bugarski, per exemple, va arribar amb 12 anys. Quan va entrar a la universitat, el 1998, ja no es va poder acollir al programa de beques per a refugiats bosnians. La guerra ja havia acabat, i les beques, amb ella. En el cas del Miso, la universitat no va ser el pal de paller de la seva integració. L’institut i el bàsquet van ser les seves principals eines de socialització. “Allà vaig aprendre a parlar català i vaig conèixer els meus amics. Vaig integrar-me molt ràpidament”, sentencia.

I és que, segons la periodista Tania Lobato, autora del llibre Los niños de Bosnia’, “com més jove emigres a un lloc nou, tens més capacitat per adaptar-te a un nou entorn”. Lobato afirma que “els nens viuen en una certa ignorància”. Malgrat tot, el Miso també destaca que viure una guerra i un exili en temps d’infància és una experiència que “et fan madurar a marxes forçades”.

Quedar-se o tornar

Exiliar-se no implica oblidar el lloc de provinença. A vegades, es manté massa gran el record. En acabar la universitat, l’Almir va tornar a Sarajevo. «Em va quedar el desig de veure si la ciutat on vaig créixer es podia reconstruir», confessa. L’exili tampoc implica tenir ganes o poder tornar allà on hi van haver trinxeres. La Sanela i el Miso s’han quedat a Sabadell i Barcelona respectivament. Visquin on visquin, els tres segueixen veient-se sovint. Estan casats i han tingut fills; han passat més de 25 anys. Quan va esclatar la guerra, només eren adolescents.

Read more

Les víctimes de l’Holocaust, 75 anys després

Amb el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, repassem totes les persones que van ser assassinades pel règim nazi

Per Pol Aguilar i Gerard Ventura

El genocidi més letal del segle XX, conegut com a Holocaust, va suposar l’assassinat de més de deu milions de persones, la majoria jueves. Abans d’adoptar l’anomenada «solució final» als camps de concentració, els nazis van exterminar centenars de milers de persones amb diversitat funcional en la batejada com a Operació T4, entre els anys 1939 i 1945. Al número quatre del Tiergartenstrasse de Berlín, fins a 300.000 persones van ser assassinades pel règim nazi, a mans de doctors, sota el pretext que totes aquelles persones requerien de l’aplicació de l’eutanàsia. Però la veritable raó de totes les morts es deu a l’objectiu supremacista nazi d’eliminar a tothom a qui consideraven «inferior», com és el cas de persones amb discapacitat física i intel·lectual i també homosexuals.

Així doncs, aquestes víctimes, també formen part de les assassinades durant l’Holocaust. El col·lectiu amb un major nombre de morts és la comunitat jueva, amb sis milions d’assassinats. Els pobles polonès, soviètic i romanès també van ser dels que més van patir la xoà, catàstrofe en hebreu, és el mot amb el que els jueus es refereixen a l’Holocaust. D’altra banda, milers de republicans espanyols van ser assassinats a Mauthausen.

Aquest dilluns passat, 27 de gener, va fer 75 anys que l’Exèrcit Roig de la Unió Soviètica va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz. Més d’1,1 milions de persones hi van ser exterminades en el gairebé 5 anys que va funcionar, de 1940 a 1945.

Per commemorar la data, el dia de l’efemèride es van reunir al camp de concentració uns 200 supervivents de l’Holocaust acompanyats d’una seixantena de delegacions internacionals. Molts d’ells habillats amb camises o mocadors de ratlles blanc-i-blaves, per recordar el color de l’uniforme dels presos, van fer ofrenes de flors davant del Mur de la Mort, on milers de persones van ser afusellades.

Els discursos dels supervivents han anat tots en una mateixa direcció: que no s’oblidi la seva memòria i la de totes les víctimes.

Un estudi publicat l’any 2013 pel Museu de l’Holocaust dels Estats Units va estimar que podrien haver estat assassinades durant el règim nazi més de 17 milions de persones, 6 de les quals jueves. També va comptabilitzar fins a 980 camps de concentració, 1.150 guetos i 30.000 camps de treball forçat.

Auschwitz, Mauthasen (fins a 7.300 espanyols hi van ser empresonats), Dachau (el primer camp de concentració obert, l’any 1933) o Ravensbrück (camp exclusiu per dones) són noms que ressonen a les orelles tres quarts de segle més tard de ser clausurats.

Els centres d’extermini T4, destinats a «vides no mereixedores de vida», categoria que incloïa a malalts incurables o a discapacitats físics i mentals, també es van repartir per Alemanya i Àustria. Hadamar, Hartheim, Grafeneck o Sonnenstein són algunes de les localitats on es van ubicar aquests fatídics centres d’eugenèsia.

Mostrem la ubicació d’alguns d’aquests camps de concentració, extermini i eugenèsia:

Read more

Quatre medalles per a catalans als Jocs Olímpics d’hivern de la Joventut

La bagenca Maria Costa va guanyar la final d’esprint d’esquí de muntanya. Ot Ferrer, tercer en categoria masculina de la mateixa modalitat

Costa, Ràdua, Torra i Ferrer, medallistes dels Jocs Olímpics d'hivern de la Joventut.

Comité Olímplico Español
D’esquerra a dreta: Costa, Ràdua, Torra i Ferrer, medallistes dels Jocs Olímpics d’hivern de la Joventut. FOTO: Comité Olímpico Español

L’esport català somriu. Les quatre medalles guanyades fins ara als Jocs Olímpics d’hivern de la Joventut celebrats a Lausana són d’atletes catalans. Maria Costa es va imposar el passat dilluns en la modalitat d’esprint d’esquí de muntanya i el berguedà Ot Ferrer va quedar tercer en categoria masculina. Formen part de l’equip de quatre esquiadors que ha viatjat fins a Lausana, integrat també per Marc Ràdua i Ares Torra.

La primera medalla del campionat obtinguda per la delegació espanyola, de plata, la va obtenir el patinador, també català, Nil Llop. Va quedar segon a la final de 500 metres de velocitat de patinatge sobre gel, per darrere del japonès Yudai Yamamoto. Llop carrega sobre seu una història de superació. Fa un any i mig gairebé es veu obligat a abandonar el patinatge: es va trencar cinc ossos xocant contra un arbre mentre entrenava al circuit de Sant Boi. Aquesta setmana s’ha convertit en el primer esportista espanyol en guanyar una medalla als Jocs Olímpics d’hivern de la Joventut.

L’expedició d’esquí de muntanya espanyola formada pels quatre catalans també va afegir un nou punt al medaller espanyol. L’equip format per Costa, Ferrer, Ràdua i Torra es va fer amb la medalla de bronze en relleus mixtes. Es tanca així una setmana d’èxit per l’esquí català.

Eva Aizpurua i Pablo González són els altres esportistes que han guanyat una medalla per la delegació espanyola. Ho van fer en la modalitat d’hoquei sobre gel 3×3.

La tercera edició de la versió hivernal dels Jocs Olímpics de la Joventut se celebra del 9 al 22 de gener a la ciutat suïssa de Lausana. 1.872 atletes de 79 països diferents participaran en 81 proves repartides entre els següents esports: esquí alpí, esquí de fons, esquí de muntanya –que debuta oficialment com a prova olímpica–, esquí freestyle, salt d’esquí, cúrling, snowboard, biatló, patinatge de velocitat, patinatge de velocitat en pista curta, hoquei sobre gel, skeleton, bobsleigh, combinada nòrdica i patinatge artístic sobre gel.

Read more

Podcast: fracàs català en els Nobel de literatura

Els premis Nobels de literatura són, moltes vegades, una oportunitat per les llengües petites de fer-se coneguts al món. El català és una llengua amb nodrida tradició literària i poètica, però encara no s’ha guanyat el gran premi de la literatura mundial. 

En aquest podcast es mostren quatre escriptors que han utilitzat el català per la seva creació. Quatre grans de la llengua catalana. Però són quatre fracassos d’un etern retorn de l’oblit de l’acadèmia sueca a una llengua d’un cantó del mediterrani. Quatre possibles ambaixadors que mai han arribat a ser-ho: Àngel Guimerà, Josep Carner, Miquel Martí i Pol, i Pere Gimferrer.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies