The co-housing fashion paves his way in Barcelona

JÚLIA MORESO
GINA DURAN

Llegeix aquest contingut en català aquí
Translated by Álvaro Rodríguez Huguet

The town hall drives the creation of housing cooperatives handing over public plots to them for transfer of use scheme with the goal of ending the real estate agencies speculation

The housing’s cooperative La Borda has a space with washing machines and a games room. Víctor Navarro

Barcelona, as every other big city, has not a fixed tenants. Rents increased exponentially in the last years, and many people from Barcelona have to change neighbourhoods over time. David Lorente (graphic designer, 53 years old) does not imagine his life out of Barcelona: he’s been in different apartments, without feeling himself attached to the building, neighbours, and environs.

Now he’s excited to think that his family will be able to enjoy a new lifestyle. They discovered the housing cooperative CoHousing Barcelona four years ago and they went deep into the model of coexistence that defends the solid idea of housing being a right and not a transaction. That’s why, they propose a type of life that abolishes renting, making not possible its speculation. They think that the housing crisis in Barcelona has flown into the instability of the social relationships. They want to get back neighbourhood bonds, and they defend life in the community: buildings with many shared zones to economize space.

But they go further: David and his family are deciding in assembly’s meetings together with their future neighbours how it will be La Chalmeta, the building where they will live in the Marina del Prat Vermell, at the end of the next year. The model of cohousing bets for self-managing. The neighbours of La Chalmeta will not be owners of the flats they will live in, but through the cooperative that constitutes the building it will be collective. For that, they are gathering now with their architects to conceptualise it: economic, intergenerational, and energetically efficient. It will not be their property due to the model of cohousing in which these cooperatives work is the transfer of use. Meaning that the plot where is build La Chalmeta is owned by the Town Hall, that, by public bidding, transferred local plot to bet for the model of cooperative housing.

The multiple housing cooperatives that are growing in Barcelona want a social market of housing. This goal can be accomplished if the flats cannot be bought nor sold. The neighbours of La Chalmeta are designing the building jointly without thinking in how profitable it can be some day. They are only focused in the quality of life it can bring to them. “A cooperative is a life project and a process of constant dreaming,“ explains Maite Mas, future neighbour of La Balma.

“An apartment that will never be yours”
This project, managed by the pioneer cooperative Sostre Cívic (Civic Roof), is about to finish in Poblenou. “It’s very demanding,” says Maite, that belongs to the different commissions that self-manage the building (architectural, economic, external communication, health, environs). The economic one is in charge of the financing: the neighbours of La Balma have paid the deposit they agree it’s needed to settle the decided needs (30.000 euros). It’s a figure much lesser in comparison to the deposit of buying a flat, but higher than renting it. “You are paying an apartment that will never be yours,” says David. It’s a cost way lesser than the one that would cost in building a normal apartment since the plot has no need to be paid, ethical bank transfers loans and the architects belong to cooperatives.

However, there is a condition in the transfer of use of local plot: they have to be council flats (HPO), earmarked for people with a rather low income. The requirements to access to an HPO are demanding and they extend over time. To cohabit in Barcelona, you must have a reduced wage but 30.000 euros for the deposit: “having savings or helped by the family,” explains Maite. David remembers that “is a model that is worth in a long-term” because that is “thought for the future.”

La Borda
The personification of this model is La Borda, one of the first housing cooperative of the town, placed in the Sants neighbourhood. Its 30 neighbours passed the processes that Maite and David explain with vertigo. They live there for some time and keep believing in the model: why having 30 washing machines when you can dispose of a common laundry; multiple rooms for guests, empties most of the year, when you can share a whole flat for all the guests of the building. Some of the neighbours of La Borda were the architects of its building; now they are all a big family.

Read more

La moda del cohabitatge s’obre pas a Barcelona

JÚLIA MORESO
GINA DURAN

Read this content in English here

L’ajuntament impulsa la creació de cooperatives de vivenda entregant-los solars públics en règim de cessió d’ús amb la voluntat d’acabar amb l’especulació immobiliària

La cooperativa d’habitatge La Borda té un espai comú amb rentadores i sala de jocs. VÍCTOR NAHARRO

Barcelona, com totes les grans ciutats, no té uns inquilins fixos. Els lloguers han pujat exponencialment en els darrers anys i molts barcelonins han d’anar canviant de barri. En David Lorente (dissenyador gràfic, 53 anys) no s’imagina la seva vida fora de Barcelona: ha passat per diferents pisos,
sense sentir-se mai arrelat a l’edifici, els veïns i l’entorn.

Ara s’il·lusiona pensant que la seva família podrà gaudir d’una nova manera de viure. Van descobrir la cooperativa d’habitatge CoHousing Barcelona fa quatre anys i es van endinsar en el model de convivència que defensa la ferma idea que l’habitatge és un dret i no un negoci. Per això, proposen un tipus de vida que aboleix el lloguer, fent impossible la seva
especulació. Creuen que la crisi de l’habitatge a Barcelona ha desembocat
en la precarització de les relacions socials. Volen recuperar el vincle veïnal i defensen la vida en comunitat: edificis amb moltes zones compartides per economitzar l’espai.

Però van més enllà: en David i la seva família estan decidint en reunions assamblearies amb els seus futurs veïns com serà La Chalmeta, l’edifici on viuran a la Marina del Prat Vermell, a finals de l’any vinent. El model del cohabitatge aposta per l’autogestió.

Els veïns de La Chalmeta no seran propietaris dels pisos on viuran, sinó que a través de la cooperativa que constitueixen l’edifici serà col·lectiu. Per això, ara es reuneixen amb els seus arquitectes per conceptualitzar-lo: assequible, intergeneracional i eficient energèticament. No serà de la seva
propietat perquè el model de cohabitatge amb el qual treballen aquestes cooperatives és la cessió d’ús. Això vol dir que el solar on s’aixeca La Chalmeta és de l’Ajuntament, que, mitjançant un concurs públic, va cedir el sòl municipal per apostar pel model d’habitatge cooperatiu.

Les múltiples cooperatives de vivenda que van creixent a Barcelona volen un mercat social de l’habitatge. Això s’aconsegueix si els pisos no es poden comprar ni vendre. Els veïns de La Chalmeta estan dissenyant conjuntament l’edifici sense pensar en com de rendible pot arribar a ser algun dia. Només se centren en la qualitat de vida que els pot aportar. “Una cooperativa és un projecte de vida i un procés de somni constant”, explica la Maite Mas, futura veïna de La Balma.

“Un pis que mai serà teu”
Aquest projecte, gestionat per la cooperativa pionera Sostre Cívic, està a punt de finalitzar a Poblenou. “És molt exigent”, diu la Maite, que forma part de diferents comissions que autogestionen l’edifici (arquitectònica, econòmica, comunicació exterior, salut, entorn).

L’econòmica s’encarrega del finançament: els veïns de La Balma han pagat l’entrada que van acordar necessària per satisfer les necessitats decidides (30.000 euros). És una xifra molt menor a l’entrada de compra d’un pis; però superior a la d’un lloguer. “Estàs pagant un habitatge que no serà mai teu”, diu el David. És un cost infinitament més baix al que costaria construir una vivenda normal perquè el solar no s’ha de pagar, la banca ètica cedeix préstecs i els arquitectes pertanyen a cooperatives. Però, hi ha una condició en la cessió d’ús de sòl municipal: els habitatges són de protecció oficial (HPO), destinats a persones amb una renda molt baixa.

Els requisits per accedir a un HPO són exigents i s’estenen en el temps. Per cohabitar a Barcelona has de tenir un sou reduït però 30.000 euros per a l’entrada: “tens estalvis o t’ajuda la família”, explica la Maite. En David recorda que “a la llarga és un model que compensa” perquè està “pensat per al futur”.

La Borda
La personificació del model és La Borda, un dels primers habitatges cooperatius de la ciutat, situat al barri de Sants. Els seus 30 veïns van passar els processos que la Maite i el David expliquen amb vertigen. Ara fa temps que hi viuen i continuen creient en el model: per què tenir 30 rentadores quan pots tenir una bugaderia comuna; múltiples habitacions de convidats, buides la majoria de l’any, quan pots compartir un pis sencer per a tots els invitats de l’edifici.

Alguns dels veïns de La Borda van ser els arquitectes en construir-la; ara tots són una gran família.

Read more

Un problema informàtic dificulta el recompte de vots dels caucus de Iowa

EEUU compta amb un historial d’errors  en les votacions

Els resultats de les eleccions primàries a Iowa (EEUU), per decidir qui serà el candidat demòcrata a la presidència, han arribat amb retard per culpa d’un problema informàtic. Enmig d’un clima d’incertesa i enuig per part dels votants, els candidats han fet discursos positius on es proclamaven vencedors del caucus, però sense tenir resultats que ho poguessin avalar. El recompte de la votació celebrada aquest dilluns al petit Estat d’Iowa es va publicar dimecres, un dia més tard de l’esperat, a causa d’un problema en la codificació de l’aplicació que recopilava els vots, i no pas per culpa del tradicional sistema de caucus ni tampoc per culpa de Rússia, com va apuntar el president Trump en un tweet el mateix dimarts. 

Els 41 delegats que escull Iowa, dels 1.991 que fan falta per la nominació del candidat demòcrata guanyador, han estat repartits entre els tres candidats principals:. Pete Butigieg ha obtingut 11 delegats i un 26,8% dels vots, Bernie Sanders 11 delegats més i un 25,2% dels vots i Elizabeth Warren ha obtingut 5 delegats i un 18,4% des vots. La resta de candidats no han aconseguit cap delegat. 

El sistema demòcrata de votacions primàries d’Iowa, un Estat de poc més de tres milions d’habitants, no segueix el model d’urnes anònimes del partit Republicà. El “caucus” és una manera de votar assembleària i veïnal, que pretén donar molt valor a la veu dels votants de carrer. Els dos grans partits d’Estats Units no celebren unes primàries nacionals per escollir els seus candidats a la presidència, sinó que cada estat organitza i vota al llarg de diversos mesos, de febrer a juny. Com que no hi ha un sol dia de votació, els estats que organitzen les seves primàries en primer lloc reben molt interès mediàtic i polític perquè mostren cap on va la intenció dels votants. El primer Estat en votar és Iowa i ho fa a través de 1.774 juntes assembleàries organitzades a poliesportius, que configuren els caucus. Aquesta forma de votació posa a prova la retòrica dels candidats: els simpatitzants de base tenen més veu perquè són ells els que escullen amb els peus quin candidat tindrà més delegats. Quan s’inicia el caucus, cada candidat rep una zona assignada dins el poliesportiu; els votants, han de col·locar-se a la zona del seu preferit. Si hi ha persones indecises, els veïns poden tractar de convèncer-los amb arguments a favor del seu candidat. 

Iowa no és el primer en votar perquè sigui important (ni tampoc significatiu de que passarà després a la realitat plural del país); sinó que és rellevant per ser el primer en votar. El 90% de la població de l’estat d’Iowa és blanca, per tant, quan un candidat demòcrata de la part més esquerrana ja rep molt suport a Iowa, la seva posició en la cursa presidencial es catapulta. 

Això és el que passà amb la candidatura de Jimmy Carter el 1976, no era dels candidats preferits però el seu bon resultat a Iowa va fer que arribés a ser 39è president dels Estats Units. Després d’aquesta victòria, els candidats a la presidència han fet recaure molta atenció, recursos i esforços en els caucus d’Iowa. De fet, tots els candidats porten un any a la regió, organitzant esdeveniments, meetings i coneixent a la gent casa per casa. La tradició diu que la població eminentment rural d’Iowa es pren molt seriosament el seu paper decisiu en les eleccions: estudien els programes, van a veure a tots els candidats almenys una vegada, volen preguntar i repreguntar, assegurar-se de les seves intencions mirant-los als ulls. Carter va guanyar Iowa anant de casa en casa, de poblet en poblet, de comptat en comptat. 

Altres errors en les eleccions d’EEUU

Estats Units ha patit altres errors en la seva llarga història d’eleccions. En les presidencials de l’any 1960, on s’enfrontaven J. F. Kennedy, del partit demòcrata, i Richard Nixon, del partit republicà, es van trobar irregularitats en les votacions d’alguns Estats. Concretament a l’Estat d’Illinois, el qual estava sota el control de la mafia de de Chicago de la mà de Sam Giancana. Seymour M. Hersh assegura al llibre La massacre de My Lai que el pare Kennedy va fer tractes amb Giancana per assegurar la victoria del seu fill en aquell Estat, uns vots decisius que van portar a J. F. Kennedy a la victòria. 

A més, Robert Dallek a la biografia An unfinished life: John F. Kennedy, 1917-1963 revela com el candidat Kennedy va guanyar les primàries a West Virginia el 1960, tot gràcies a que el seu pare les va comprar, gastant-se milions de dòlars. 

Anys més tard, a les eleccions de l’any 2000, hi va haver irregularitats a les votacions de Florida a causa de les paperetes papallona. Aquest nou format de paperetes, i la diferència de sistemes de votació que tenia Florida en els diferents comtats, va provocar  que milers de persones votessin al candidat equivocat. Irònicament, més de de 20.000 ciutadans jueus de Palm Beach van votar per error al candidat republicà antisemita Pat Buchanan enlloc al demòcrata Al Gore. 

Exemple de papereta papalllona. Crèdit: Getty Images. Extret de Univision

Encara que el nou format de paperetes papallona s’havia fet amb la millor intenció, per facilitar marcar el candidat, va portar molts problemes. Sobretot gent gran o amb problemes de vista, els va costar identificar el punt que havien de foradar per tal de votar al candidat preferit, ja que els noms estaven disposats en dues línies (que formaven dues ales) i no pas en una única línia de dalt a baix. 

Aquest incident va fer enfurismar als habitants de Florida i al Partit Demòcrata, que van demanar a la Junta Electoral de Palm Beach de poder realitzar unes altres votacions. Amb tot, el jutge va negar-los el que demanaven. Per aquest motiu, Palm Beach va ser decisiu en la victòria del republicà George Bush, per sobre d’Al Gore. Com que el sistema americà otorga tots els representants de cada estat al guanyador del districte, Bush va arribar a la presidència havent aconseguit menys vots (47,9%) que el seu rival (48,4%).

Read more

Disputes i absències durant els actes de commemoració de l’holocaust

Els líders de Polònia i Rússia discorden sobre els respectius papers durant la segona guerra mundial

Els actes commemoratius pels 75 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau han estat envoltats per un clima de disputes i tensions entre Putin i Andrzej Duda. El president de Rússia i de Polònia s’han llançat retrets mútuament sobre els papers que van desenvolupar els seus països durant la Segona Guerra Mundial i també durant l’holocaust. El record de l’horror de la guerra i dels més d’1 milió de morts que van caure en mans del règim nazi, s’ha convertit, pels dos països, en una cerca i incriminació del culpable. 

Andrzej Duda, el president de Polònia, ha manifestat les tensions amb Rússia per la interpretació històrica de la II Guerra Mundial en el parlament que ha fet durant l’acte. Després d’agrair als presents la seva assistència i de rememorar la terrible aniquilació jueva que va tenir lloc, en gran part, en aquest camp de concentració, Duda ha recordat l’exèrcit polac com “el més nombrós de l’Europa Ocupada” i els soldats polacs com els únics que van combatre als alemanys fins a l’últim moment de la guerra. 

Rússia va “començar” de nou aquesta disputa el passat mes de desembre, quan va acusar Polònia d’haver estat còmplice de la invasió nazi de Txecoslovàquia i de tenir responsabilitats en l’inici de la guerra, en un discurs fet a Sant Petersburg. Enmig dels retrets de tots dos, Duda s’ha afanyat a afirmar que Putin ha mentit sobre Polònia en moltes ocasions. Creu que amb aquesta disputa vol distreure l’atenció sobre els problemes interns i externs que actualment té el país, com les sancions imposades per annexionar-se a la península ucraniana de Crimea o pels escàndols de dopatge dels esportistes. 

Les tensions han vingut acompanyades d’absències en els actes commemoratius de la setmana. Putin no ha assistit a l’acte del camp de concentració d’Auschwitz, i Duda no ha assistit al Fòrum Internacional sobre l’Holocaust a Israel per boicotejar l’esdeveniment organitzat per un aliat de Putin. En aquest acte es va programar un discurs per varis líders, entre ells el president rus, però no es va atorgar cap torn al líder polac. 

L’acte de dilluns a la tarda a l’entrada del camp d’Auschwitz ha comptat amb la visita de desenes de caps d’Estat i de Govern i amb 200 supervivents i antics presoners que han commemorar els 75 anys de l’alliberació del camp nazi d’Auschwitz-Birkenau per l’Exèrcit Roig (de la URSS). El dia 27 de gener de 1945 va ser la data clau per l’ONU, qui va proclamar l’any 2005 que es convertia en el dia internacional de la Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. 

El camp de concentració va deixar uns records esgarrifosos marcats per unes xifres horroroses: hi van passar 1,3 milions de deportats i en van sobreviure 200.000, mentre que més d’1 milió de persones, la gran majoria jueus, van morir en cambres de gas o de cansament pels nombrosos treballs forçats que els obligaven a fer. Posteriorment van ser incinerats en grans crematoris,exterminant així tota una generació de jueus per les seves creences i reafirmant la superioritat de la raça ària nazi.

Read more

Segona víctima mortal de violència de gènere a Espanya

Un home mata a la seva parella al domicili de Puertollano i després es suïcida amb la mateixa arma

Iconografia del poder femení / Vikipèdia

Un home ha matat presumptament a la seva dona a Puertollano (Espanya) i després s’ha suïcidat. Les dues persones han estat trobades en un domicili a Ciudad Real per la Policia Nacional. Els dos presentaven ferides de dispars fets amb un arma de foc curta, la mateixa que es va trobar pop dels cossos. Segons ha confirmat la Delegació del Govern de Castella La Manxa, aquest assassinat és el segon cas de violència de gènere del 2020. La policia apunta que l’home va disparar la dona dins el domicili, amb qui mantenia una relació de parella, i posteriorment es va suïcidar utilitzant la mateixa arma.

La policia va trobar els cossos el diumenge a les 18:20h en un pis del carrer La Fuente després que un familiar del mort, i presumpte assassí,  contactés amb amb la Policia Nacional per localitzar-lo en no rebre notícies seves. La dona, de nacionalitat ucraniana, tenia 61 anys, i l’home, de nacionalitat espanyola, 53 anys. 

Segons les investigacions, les dues persones portaven mortes més d’un dia en el moment en què van ser trobades per la policia. Alguns testimonis de veïns van assegurar haver sentit diversos dispars la nit de dijous a divendres, però encara no s’han pogut aclarir els fets. Entre la víctima i la parella no hi havia denúncies prèvies, i tampoc hi ha constància de que la dona s’hagués dirigit mai a cap centre d’ajuda a la dona de la seva regió. 

Segon feminicidi del 2020

Aquest és el segon cas de violència de gènere de 2020 a Espanya que causa víctimes mortals. El primer va tenir lloc el 6 de gener a Barcelona, on un home va assassinar la seva parella en tràmits de separació i la seva fila de 3 anys. Des que es van començar a comptabilitzar l’any 2003, hi ha 1.035 dones assassinades fins aquest any.

Read more

Detingudes quatre persones per tràfic de cocaïna i haixix a Barcelona

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana desmantellen diversos pisos del barri del Raval on es distribuïa i s’hi guardava droga

Maria Rovira i Gina Duran (Barcelona)-

Imatge d’uns dels detinguts en l’operatiu antidroga al número 58 del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, el 13 de gener de 2020 / ACN

A les set del matí, els cossos de seguretat han iniciat una operació antidroga simultània en cinc punts de Barcelona i han detingut quatre traficants que formaven part del mateix clan familiar. Els detinguts s’encarregaven de distribuir droga a petits traficants que actuaven al barri del Raval. L’operatiu ha tingut lloc en tres pisos del districte de Ciutat Vella i en dos pisos del districte de Sant Martí. En els diversos escorcolls, s’ha identificat una arma llarga retallada amb munició i estris per a la manipulació de droga i diners. 

Fa cinc mesos que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van iniciar una investigació per acreditar que el clan familiar, de nacionalitat espanyola, s’havia establert al Raval i distribuïa droga a traficants que la venien directament als consumidors. Durant el 2019 els cossos de seguretat van desmantellar 70 domicilis de venda de substàncies estupefaents, molts d’ells narcopisos, i van dur a terme 108 detencions. 

Inseguretat al Raval

Els operatius policials de desmantellament i desarticulació de narcotràfic no passen desapercebuts pels veïns del barri, que conviuen dia a dia amb petits i grans traficants. Un veí de la zona explica com es viuen aquestes situacions: “Surts al portal del teu edifici i trobes drogoaddictes punxant-se amb xeringues allà mateix. Això aquí és normal, perquè és la zona baixa”.

El veí, el qual ha preferit quedar-se en l’anonimat, expressa les seves preocupacions i exalça com és de corrent que hi hagi carteristes, robatoris, drogoaddictes i pisos ocupats per narcotraficants: “Porto aquí quaranta anys i he vist moltes d’aquestes operacions, però al barri, el que es viu no és seguretat, sinó por”. Segons ell, sempre és la mateixa gent la que es mou en els marcs il·legals, però quan aquests marxen o els fan fora d’un pis, en tornen a ocupar un altre de la mateixa zona i mai van a la part alta de la ciutat.

Read more

Un any més, els feminicidis no frenen

Un doble crim masclista enceta el 2020, després d’un 2019 finalitzat amb 55 dones assassinades, la xifra més alta dels darrers quatre anys

La lluita contra la violència de gènere segueix present a Espanya amb el tancament d’un 2019 on els feminicidis no han minvat. Un nombre total de 55 dones han estat assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles, juntament amb un balanç total de més de 63 mil trucades al número 016, que atén les víctimes de violència de gènere, i un total de més de 122 mil denúncies per violència masclista, fetes tant per familiars com per les mateixes víctimes.

Primer assassinat de violència masclista del 2020

La primera víctima mortal de violència masclista del 2020 ha arribat pocs dies després de l’entrada al nou any, el dilluns 6 de gener, dia de reis. Mònica, de 28 anys, i la seva filla Ciara, de 3 anys, van ser assassinades presumptament per Rubén Darío, durant el procés de separació de la parella, al municipi d’Esplugues del Llobregat (Barcelona). Mònica i la seva filla van ser assassinades a casa seva i la policia es va dirigir allà després de rebre una trucada dels veïns que havien sentit crits. La parella, que no comptava amb denúncies prèvies, portava una vida discreta i els veïns mai havien sentit discussions ni crits entre ells.

Actualment Rubén es troba en presó provisional comunicada i sense fiança, dictada pel jutjat d’instrucció número 3 d’Esplugues de Llobregat.

Diverses personalitats polítiques han mostrat el seu condol i la seva disconformitat amb el cas. Pedro Sánchez, després de conèixer aquest primer cas d’assassinat masclista, ha twittejat:

El president de la Generalitat també ha expressat les seves condolències:

A més, l’Ajuntament d’Esplugues ha decretat tres dies de dol pel doble crim en mig de la profunda tristesa en què s’ha sotmès el municipi.

El primer i l’últim cas del 2019

Rebeca Alexandra, de 26 anys, va ser la primera víctima mortal del 2019. El 3 de gener va ser assassinada presumptament pel seu nòvio, Tomás Maestro, de 29 anys, a Laredo (Cantabria). No constaven denúncies prèvies de violència masclista contra Tomás. La víctima tenia un fill de cinc anys que vivia amb la seva família a la República Dominicana, el seu país d’origen, des de feia tres anys. 

Yúlia S., de 41 anys, va ser l’última víctima del 2019, assassinada el 2 de desembre a casa seva, al Prat de Llobregat (Barcelona), per la seva parella de 44 anys, amb qui tenien tres fills en comú. Les baralles eren constants entre ells, però cada vegada que la policia arribava a l’habitatge, Yúlia no posava denúncia i el conflicte no es podia resoldre policialment. Posteriorment, la seva parella es va entregar com autor de l’assassinat. En aquest moment, el jutjat va informar a la Generalitat del desemparament dels tres menors.  

Des del 3 de gener fins el 2 de desembre es van anar succeint els 55 feminicidis del 2019, cada un amb una història darrere que no deixa ningú exempt de dolor.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies