Mig any del Golfo Azzurro, el vaixell que salva vides

GEMMA GARRIDO

La oenegé Proactiva Open Arms ha salvat 4.000 persones des del desembre

Aquesta setmana, i com cada dos dilluns, s’ha realitzat el relleu de tripulants a Malta, base de les operacions de localització i rescat de persones al Mediterrani, de la oenegé Proactiva Open Arms (POA). Durant 15 dies, el grup de voluntaris realitzarà les operacions de salvament a la costa de Líbia, un país d’on moltes persones fugen, sigui per risc d’esdevenir esclaus com per la guerra i la misèria.

L’equip 18 de voluntaris de l’organització no governamental socorrerà a centenars de persones que resten varats al mar en pasteres inflables sobrecarregades. El grup està format per socorristes, metges, infermers, cuiners i navegants i, entre ells, en aquesta expedició també participarà l’expresident del Joventut Badalona de basquetbol, Jordi Villacampa.

Rescat i trasllat
Han passat sis mesos des que la famosa nau insígnia Astral, que va salvar les vides de 15.000 persones en quatre mesos, va donar pas al Golfo Azzurro en les tasques de salvament de la oenegé POA.

El Golfo és un vaixell pesquer de 1987 que té capacitat per transportar al voltant de 400 persones i disposa d’equipament sanitari per poder atendre els migrants. A diferència de l’Astral, no fa transferències a naus millor proveïdes, sinó que està preparat per rescatar-los i també traslladar-los a terra ferma, allà on els guardacostes italians indiquen.

Operacions rescat POA Mediterrani _ Gemma Garrido

Feina obligada
La seu de Proactiva Open Arms és a Badalona, on es coordinen totes les passes que la oenegé dóna en les seves missions. Mar Sabé, periodista i portaveu, explica que la fundació va néixer perquè ningú feia res davant centenars de morts a les costes europees. “Fem una feina que no volem fer; des del primer dia desitgem no haver-la de fer”, explica.

Els pilars de l’actuació de l’ONG són tres. En primer lloc, fer l’acció humanitària que les autoritats no fan; en segon lloc, ser els ulls per qui no és allà (d’aquí que retransmetin continuament a les xarxes) per arribar a la tercera, i molt important: sensibilitzar la societat i els governs. L’objectiu de l’organització és també posar noms a les persones migrants, perquè són persones amb drets, no números a comptabilitzar, quelcom en què incideixen molt a les publicacions a les xarxes.

Sabé emfatitza que, tot i que la resposta de Catalunya davant la crisi dels refugiats és un exemple de solidaritat, encara falta molt. “Mig milió de persones a la manifestació de Casa meva, casa vostra, són moltes persones, però no és tothom”. Es necessita més ajuda i més cooperació per tal que les persones que busquen una vida millor, no la perdin al mar.Finançament POA _ Gemma Garrido

 

Read more

Barcelona, nucli de la cultura popular

Carles Grau (@carlesgrau13)
Gemma Garrido (@GemmaG7G)

Descarregar el PDF

Barcelona compta amb una xarxa de 51 centres cívics. Aquests espais de barri es configuren com a punts neuràlgics de la cultura, les arts i la participació ciutadana. A més, cadascun d’ells té un programa propi i característic.

Com a l’àgora grega o el fòrum romà, els barcelonins i barcelonines es reuneixen als actuals espais de participació i debat: els centres cívics. Aquests equipaments ciutadans ofereixen programes, activitats i serveis al voltant de l’art i la literatura, el teatre, la fotografia, la música, el cinema, la cuina, la dansa o la ciència.
El ventall de projectes que es duen a terme és molt ampli i la finalitat no és altra que proporcionar un espai públic i de proximitat perquè els barris recuperin el paper fonamental que exhibien en l’organització de les grans polis.

La Farinera del Clot, al Districte de Sant Martí

La Farinera del Clot, al Districte de Sant Martí

Valors i convivència

Cohesionar i potenciar les relacions interpersonals esdevé el fonament dels 51 centres cívics que s’han establit a Barcelona. Per això, l’entrada és lliure, oberta per a tothom i no subjecta a quotes generals d’afiliació.
Les activitats es dirigeixen a persones de totes les edats i de diferents cultures. En aquest sentit, els centres cívics han adoptat el rol de fomentar el respecte a la diversitat en una ciutat cosmopolita. De la mateixa manera, també intenten trencar amb les escletxes generacionals que s’han construït en els darrers anys.

 

Sobretot, però, la figura d’aquests ateneus s’erigeix com a la receptora de propostes i iniciatives dels mateixos ciutadans: és a partir dels suggeriments i de les necessitats municipals que es duen a terme infinitat d’activitats, sempre adaptades a la infraestructura de cada equipament públic.
Destaca que hi ha centres cívics que són referència en una temàtica concreta, com és el cas del cant coral al Centre Cívic La Farinera del Clot, o de la dansa al Centre Cívic de la Barceloneta.
Aquesta aposta per l’especialització rau en el fet que cadascun dels centres pretén esdevenir el punt de trobada de la zona mitjançant les seves singularitats. Però no només es tracta d’un espai cultural, sinó també social. És per això que és molt habitual que els veïns i grups de joves passin l’estona prenent unes cerveses o uns cafès.

 

 

Centre Cívic Can Deu, al Districte de Les Corts

Centre Cívic Can Deu, al Districte de Les Corts

Museus de barri
Aquests espais que guarneixen la ciutat de Barcelona també ho fan des d’un punt de vista arquitectònic. D’aquesta manera, podem parlar de finques modernistes com Can Deu, situada al barri de Les Corts, i el Centre Cívic Casa Golferichs a l’Eixample. El cas de La Farinera (també coneguda com l’Ateneu del Clot), és una mostra de la participació i reivindicació popular, ja que el 1977 els veïns del barri del Clot van demanar que l’antiga fàbrica de moldre del districte de Sant Martí es convertís en un espai públic que pogués apropar més la gent.
Molts d’aquests espais s’han convertit en equipaments municipals no només perquè es reclami el seu simbolisme. I és que la memòria de cada un dels 73 barris, repartits en 10 districtes, resideix als 51 centres cívics que apropen la cultura, la participació i la quotidianitat als veïns i veïnes de la ciutat de Barcelona.

 

Incentivar la cultura catalana
La consolidació d’aquests equipaments públics, que el mateix Ajuntament posa a disposició dels barcelonins, contribueix al desenvolupament de la cultura catalana. Així, hi ha un intercanvi de particularitats amb altres persones d’altres cultures de l’Estat i d’arreu del món que enforteixen la pluralitat i els vincles de Barcelona.

Read more

La fotògrafa de l’inadvertit

Gemma Garrido (@GemmaG7G)

Descarregar l’article en PDF 

El proper 20 de novembre, Marianne Breslauer compliria 107 anys. El Museu Nacional d’Art de Catalunya exposa per primera vegada una mostra individual de la fotògrafa berlinesa. Un regal d’aniversari anticipat que podrem gaudir fins al 29 de gener de 2017.

La facilitat amb què veia la bellesa en els detalls on la resta només veuria quotidianitat van convertir-la en un referent de la Nova Fotografia. A més, les seves obres han estat classificades al corrent francès del Realisme Poètic, ja que sempre va immortalitzar les escenes més naturals de la societat, sobretot els sectors marginals.
Potser per això, Marianne Breslauer pot considerar-se una de les dones fotògrafes del segle XX que aconseguí encisar artistes de la talla de Man Ray, qui va assegurar no poder ensenyar-li res de la fotografia que ella no sabés ja.
Nascuda a Berlín l’any 1909 al si d’una família burgesa i jueva, Breslauer representava l’ideal de dona lliure que la República de Weimar havia reconegut a la seva Constitució. La progressiva equiparació a l’home en qüestió de drets va desengrillonar dones intel·lectuals, independents i andrògines que van desfer-se dels estereotips de gènere. Per aquest precís motiu, la seva obra és el fidel reflex de la seva personalitat: traslladava l’autonomia i dignitat amb què es mostrava al món a l’interior del seu objectiu.

Fotografia a nens gitanos d'Andorra

Fotografia d’uns nens gitanos a Andorra

Fotografies com versos
Els retrats de personalitats cèlebres de l’època, com Pablo Picasso, Erich Marie Remarque o Annemarie Schwarzenbach, abunden, però no són el reclam de la seva obra. L’element principal per a comprendre les seves composicions són persones sense nom acompanyats del seu entorn. Fotografies de nens gitanos, circenses i pescadors, preses amb més sensibilitat que tècnica, inunden la sala dedicada a la seva obra.
A diferència de contemporànies com Lucía Moholy, precursora de la Nova Objectivitat, rebutjava els muntatges i les escenificacions, els enquadraments exagerats, així com contrastos de llum que provocaven clarobscurs intimidatoris. Breslauer capturava l’essència de la normalitat i ho transformava en quelcom insòlit, per això és habitual trobar fotografies un xic borroses.

 

Record català
Una sala d’art modernista acull la col·lecció de 127 fotografies que Breslauer va realitzar durant el seu viatge per Andorra, Catalunya i el nord d’Espanya. La seva fotografia preferida, la d’una nena vestida amb l’uniforme de col·legi, la va fer a Girona. En la mostra, però, també es presenten obres que l’artista va fer a París, Amsterdam, Palestina i el seu Berlín natal.
Tot i la qualitat i la força de les seves imatges, va haver d’abandonar la seva passió per l’arribada dels nazis al poder. Arraconada aleshores per ser dona i jueva, avui rep l’admiració arreu del món. Ara a Barcelona, tenim l’oportunitat de gaudir del seu talent. L’entrada general és de 6, tot i que hi ha preus reduïts per estudiants.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies