Sánchez i Rivera, els carronyaires de la Gürtel

BIEL ROQUET-JALMAR (@bielroquet)

El PSOE vol aprofitar-se de la sentència de la Gürtel per arribar a La Moncloa, mentre que Ciutadans vol eleccions

Han passat pocs dies fins que les conseqüències inicials de la publicació de la primera part de la sentència del cas Gürtel han començat a caure pel seu propi pes. Després de conèixer-se les 29 condemnes, que sumen 351 anys de presó entre totes, amb Bárcenas com a cara més visible, les fitxes del domino comencen a caure una darrere l’altra. El PSOE, amb un decidit Pedro Sánchez al capdavant, ha posat la directa; han anunciat una moció de censura per fer fora el Partit Popular, enfangat de corrupció, de La Moncloa.

Entre aquest dijous, 31 de maig, i divendres 1 de juny Mariano Rajoy podria veure com ha d’abandonar el govern espanyol. Això passarà si més de la meitat dels 350 diputats del Congrés es posen d’acord per acabar amb el seu mandat. D’aquesta manera, un mínim de 176 escons hauran d’aparèixer amb llum verda a la pantalla de votacions.

Pedro Sánchez, amb el suport unànime dels líders socialistes, ha vist amb la Gürtel l’oportunitat perfecta per saltar a la jugular popular i fer-se amb el poder. El secretari general del PSOE vol ser president del govern, però no ho tindrà fàcil. Només 85 socialistes seuen a la bancada de diputats, pel que necessiten teixir diverses aliances i suports per tirar la moció endavant.

El més que probable recolzament de Podem –malgrat la crisi interna, que no ha mogut Iglesias i Montero del seu capdavant- i les seves confluències, asseguren fins a 71 diputats més disposats a fer fora Mariano Rajoy a canvi de Pedro Sánchez. Però no en són suficients. El PSOE s’encomana a la mínima expressió del “Rajoy, sí o no?” per tal de convèncer més partits a sumar-se al seu carro.

 

Enquesta publicada per El Español

Enquesta publicada per El Español

 

Amb aquesta simple pregunta, el Partit Socialista evita obrir un debat de negociacions amb els partits independentistes catalans. No hi haurà concessions. No hi haurà condicions. Tot i que Esquerra Republicana i el PDeCAT són vitals per tirar endavant la moció de censura, Sánchez no està disposat a donar res a canvi; ha estat un requisit exigit per la cúpula socialista. Mentrestant, el suport del PNB és difícil, ja que tan sols una setmana abans va ajudar a aprovar els pressupostos populars.

Què passa amb Ciutadans?

Els taronges podrien ser els grans beneficiats del moment. Portaven setmanes esperant com aus carronyaires una oportunitat com aquesta: un Partit Popular cada cop posat més en entredit i amb menys evidències per tapar la corrupció. El handicap de la formació d’Albert Rivera, però, es que no té preferència sobre el PSOE per presentar una moció de censura, ja que té només 32 diputats. Volen fer fora Rajoy, però no donaran suport a Pedro Sánchez. La darrera enquesta publicada per El Español els situa com a clars vencedors d’unes eventuals eleccions a curt termini. Ciutadans vol els comicis el més aviat possible. Vol La Moncloa. Vol fer de la Gürtel la seva carta guanyadora.

Read more

Ser un romà, un grec o un egipci a la Tarragona del 2018

BIEL ROQUET-JALMAR (@bielroquet)

El festival Tarraco Viva ha reviscut durant quinze dies, en la seva vintena edició, la vida del Mediterrani clàssic

Avui s’han clausurat quinze intensos dies en què Tarragona ha tornat a ser Tarraco en el seu màxim esplendor. El festival Tarraco Viva, en la seva XX Edició, ha fet que pels carrers de ‘la ciutat de l’eterna primavera’ –tal i com l’anomenava el poeta romà Publi Anneu Florus- es revisquessin el trets més característics de l’esport i la cultura al Mediterrani clàssic.

Les múltiples activitats, inspirades en aquelles que es duien a terme en el seu dia a l’Antiga Grècia i a l’Imperi Romà, i fins i tot a Egipte, novetat d’enguany, han permès a grans i petits endinsar-se en les civilitzacions que han estat el bressol de la nostra societat actual. Espais tarragonins emblemàtics com el Camp de Mart, l’Amfiteatre Romà o el Circ Romà han estat els centres neuràlgics d’aquesta tornada al passat.

El catàleg d’activitats, en la línia dels darrers anys, ha estat valorat exitosament. La varietat ha regit l’oferta d’aquest 2018 en què s’han organitzat les tradicionals recreacions històriques, itineraris i visites,  tallers, exposicions, conferències i debats, o mostres de gastronomia, entre d’altres. Per a tots els gustos, hi ha hagut activitats de franc, pagant, per als més petit, per a experts, a l’aire lliure o asseguts en un butaca.

El Tarraco Viva del 2018 ha girat sobre tres puntals. ‘La primera vaga de la història’, celebrat al Palau de Congressos, ha buscat recrear aquest fet, que va tenir lloc sota el regnat de Ramsès III, quan els treballadors a l’Antic Egipte van protestar contra les dificultats per aconseguir aliments. El Palau també ha reviscut els baixos fons de l’Imperi Romà amb l’espectacle ‘Una nit a l’Antiga Roma’, quan la ciutat mare se submergia en el caos i la mala vida dels carrers en l’obscuritat. A més a més, en la mateixa línia, ‘Veïns de Roma’ ha ajudat a conscienciar de la dificultat de viure en una urbs tan plena de “brutícia, olor pestilent i pobresa, al darrere de la brillant façana de marbre”.

 Així doncs, la XX edició d’una de les joies de la corona del patrimoni històric tarragoní i de la seva cultura ha abaixat el teló després de dues setmanes ben vives. Tarragonines i tarragonins, així com amants del món clàssic vinguts de fora, han pogut tastar, en primera persona, com era la vida fa un parell de mil·lennis.

Read more

De l’Anfield barceloní a l’Olimp de Kiev

BIEL ROQUET-JALMAR  (@bielroquet)

El Liverpool jugarà una final de Champions onze temporades després, i els aficionats reds de Barcelona vibren amb la classificació

Llum tènue, decoració que transporta al país d’origen, cervesa importada, cambrers nadius. Les parets són un autèntic santuari de la societat i la cultura britàniques: un simpàtic cartell de Charles Chaplin al fons dóna la benvinguda als serveis. Falten pocs minuts per les 20:45h i el pub, que està de vintè aniversari, es va omplint a poc a poc. Anglesos i catalans es barregen indiferentment, units per un color, el vermell. Samarretes, caçadores i bufandes dels reds s’amunteguen en els escassos metres d’amplitud del local.

mde

L’ambient és distès, relaxat, de confiança, encara que amb un punt de tensió històrica. Entre pintes negres i rosses, es veu Kiev a tocar. El Liverpool defensa un 5-2 aconseguit en l’anada de semifinals de Champions. En la darrera dècada, la penya Barcelona Reds ha viscut pocs èxits dels seus entre les parets del Philarmonic, al número 240 del carrer Mallorca. Fa onze temporades que els britànics no juguen una final de la Lliga de Campions. El Reial Madrid els espera el 26 de maig per endur-se la seva tretzena Champions, mentre que el Liverpool buscarà la sisena.

L’ambient de gala a l’Olímpic de Roma imposa, i la sortida en tromba dels giallorossi desperta la inquietud al Philarmonic. El record de la gesta romana contra el Barça està ben viu, algunes cares dibuixen la ganyota d’un “avui patirem”. De sobte, però, l’eufòria esborra qualsevol intranquil·litat. Com ja és costum, contraatac magistral dels de Jürgen Klopp, una arma de destrucció massiva, la clau de la eliminatòria. Els reds exploten i lloen Sadio Mané amb un dels deus càntics. 0-1 només començar, i al minut 7 l’eliminatòria ja és de 6-2; la Roma n’ha de fer quatre. Tot d’una, però, només en queden tres. La incredulitat s’apodera del pub en veure que un rebuig de la defensa del Liverpool acaba al fons de la pròpia xarxa en rebotar a la cara de Milner: 1-1.

La muntanya russa d’emocions, però, sembla no tenir aturador. Mentre de la cuina surten típic plats anglesos, l’eufòria i els càntics aterren de nou al Philarmonic. “Yes!” a l’uníson, punys enlaire. Wijnaldum ha marcat de cap a la sortida d’un córner. Amb l’1-2, els italians necessiten una gesta encara més descomunal per ser a Kiev. Amb dues hores d’eliminatòria jugades, l’equip d’Anfield ja ha perforat set vegades la porteria d’Alisson, avisats queden els blancs per la final. “Mate, that was close”. La Roma acaba d’enviar un xut al pal; no està permès pestanyejar ni un instant. Abans del descans, mofes al bar quan els giallorossi envien un xut a can Pistraus.

Més cervesa anglosaxona i el cigarret de la mitja part. Entre converses disteses i relaxades, s’escolta un “I can see this team beating Real Madrid”, els anglesos tenen a prop la final. Ni molt menys, però, l’eliminatòria està sentenciada. Dzeko dibuixa l’empat a l’electrònic, mans al cap per una ocasió fallada, i a punt d’avançar-se els romans. L’ai al cor sobrevola el pub. El pànic truca a la porta quan l’àrbitre no veu un penal clar per mans del jove Alexander-Arnold. Els italians bombardegen una vegada i una altra la porteria de Karius. Els únics aplaudiments que s’escolten al Philarmonic són per encerts defensius del Liverpool i errades de la Roma. Queden pocs minuts i hi ha molt a perdre, però els tres gols de marge porten a un ambient festiu: “Salah! Oh Mane Mane! And Bobby Firmino, but we sold Coutinho”. Silenci i angoixa. Nainggolan envia un míssil ajustat a la base del pal, i repeteix de penal al cap de vuit minuts. 4-2, posa els giallorossi a un gol d’establir una nova nit històrica europea.

No hi ha temps per més. L’àrbitre assenyala el final del partit. Ha anat d’un pèl malbaratar l’exhibició a Anfield d’una setmana abans. Alliberament, eufòria i brindis. Càntics i més càntics, entre l’Olímpic de Roma i l’Olimp ucraïnès només hi ha un obstacle, que vesteix de blanc. Passats uns minuts i ja asseguts a les taules, amb còctels entre les mans i amb una rialla a la cara, els aficionats comenten el ritme frenètic de l’eliminatòria i com el 26 de maig de 2018 i Kiev poden esdevenir una nova pàgina d’or del club. El Liverpool torna a estar entre els gegants del continent.

Read more

Quan les castanyes es disfressen

BIEL ROQUET-JALMAR

Descarrega la crònica en PDF

Cada vegada més, a causa de la globalització, les tradicions pròpies de països estrangers – sobretot anglosaxons – estan guanyant espai a les tradicions de casa nostra. Tot i així, costums allunyades com la Castanyada i Halloween poden conviure.

 

Read more

Solidaritat entre vies i túnels

El Banc de Sang i Teixits, lluny de les campanyes excepcionals, basa el seu dia a dia en les donacions en hospitals i llocs quotidians de Catalunya. L’entitat ha triat la parada de metro d’Universitat per captar donants nous, que se sorprenen de trobar un punt de donació en un lloc tant singular.

Descarrega la crònica en PDF

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies