El sector del documental de Catalunya qüestiona el finançament que rep

EUGÈNIA GÜELL BARNILS 

El Clúster Audiovisual de Catalunya ha organitzat una taula rodona sobre la indústria del documental a Catalunya dins del festival DOCSBarcelona aquest matí al Mirador del CCCB, on s’han tractat temes en relació al finançament, l’ecosistema del documental i el paper de la televisió pública a la indústria actualment.

El moderador del debat, Paco Escribano, ha començat qüestionant que existeixi una indústria del documental a Catalunya, cosa que ha obert un debat entre els diversos participants que han explicat des dels diversos punts de vista el fet que la indústria documental, que Miquel García, director de nous formats de TV3, ha definit com un “miracle” i fruit del “romanticisme i entusiasme que l’està salvant” encara existeixi. El problema, però, han coincidit tots que està en el finançament, i segons ha dit la Neus Ballús, “la qualitat dels documentals és extrema en una època de low cost”, cosa que ha estat recolzada per Jordi Balló, reivindicant que “cal que el sector cultural treballi i lluiti per aconseguir un 2% en el pressupost.” Tono Falguera ha destacat que encara que “el departament de cultura està fent els deures i sobretot l’ICEC, la televisió pública, amb el pressupost que té, no els pot fer.”

En aquest punt el paper de la televisió pública s’ha posat en qüestió, i el productor Toni Falguera ha dit que la solució és treure les televisions públiques de l’equació per poder seguir fent documentals de qualitat, cosa que al final del debat ha puntualitzat que ho deia a contracor, perquè creu que la televisió és una bona finestra de distribució i que el problema “és exclusivament dels pressupostos i dels polítics.”

Neus Ballús, en contrapartida, ha destacat la importància de TV3 com a espai d’experimentació i les oportunitats que ofereix la TV pública, dient que no entenia la seva carrera sense el suport de la televisió del país. D’altra banda, també ha destacat la seva “preocupació” per la presència de la dona en el món del documental, ja que només un 10% dels documentals candidats als Gaudí d’aquest any eren dirigits per dones. “Si accedir a aquesta indústria ja és complicat, si ets dona encara ho és més.”

El productor Joan González ha destacat que el problema de la indústria és que no té estratègia, i recolzat per un dels membres del públic, s’ha conclòs que és important que cap dels elements de l’ecosistema falli.

Taula rodona al CCCB

Taula rodona al CCCB sobre la indústria del documental a Catalunya

Read more

Menorquins i universitaris

«Menorquins i universitaris» és un reportatge realitzat per beteve91fm que explica l’experiència i les dificultats de tres estudiants menorquins que han hagut de mudar-se a Barcelona per estudiar.

Una càpsula d’Aïna Fortuny, Carla Samon i Eugènia Güell.

Read more

Una tarda d’anar més enllà

Hi ha un filòsof que quan se li pregunta si hi ha vida després de la mort, només arriba a una conclusió: “Home, m’agradaria que n’hi hagués i retrobar-me amb algunes persones. Però sobretot no trobar-me’n algunes altres, que a vegades ens n’oblidem!»

Joan-Carles Mèlich diu això però després, bromes a part, creu que més aviat “això s’acabarà aquí”. Per això la filosofia, diu, és la filosofia de la finitud: es basa en què la vida té un final. Però no us espanteu: ara no començarem a parlar amb paraules estranyes que ningú entén. “Quan dius que ets filòsof sembla que siguis qui sap què, però en realitat filòsof és una paraula molt modesta. Jo no sé res, sóc un ignorant! Però vull saber.” Ignasi Moreta de Fragmenta Editorial, diu que també és escriptor: “l’expressió del pensament s’ha fet amb bellesa.” I entre llegir i viure, Mèlich ja està presentant a Dòria Llibres La prosa de la vida, la segona part de La lectura com a pregària que va publicar fa un any.
A la presentació de l’any passat hi havia molta gent. Però avui som pocs. “Tothom fa moltes coses, i costa combinar-se. Potser volies venir i al final no pots” diu una dona del públic. I és ben cert. De fet, és la vida: fas moltes coses, i sempre penses que aniràs aquí i allà, i plans amunt i avall, i després molts acaben substituïts per un imprevist. Però facis el que facis, has de ser-hi, diu Mèlich. No és que ens haguem oblidat del ser, sinó del ser-hi. I a partir d’aquí, ningú s’ha adonat de com, que ja està parlant de la moral. L’existència humana implica una moral, diu. És com la gramàtica, són les normes. Per exemple: si estàs en un sopar i tens una safata amb talls de pollastre, quin has d’agafar? “El que tinguis més a prop! Ho vaig aprendre a un joc de quan era petit”, explica. La gent riu, però ell diu que això també és moral, igual que els Deu Manaments i totes les normes que ens diuen que hem de seguir sempre, en general. Però abans, la moral ens diu qui som: com que ets un nen, has de fer això; com que ets un treballador, has de fer allò. La moral està interioritzada en el nostre cos, la tenim. No robaràs. No mataràs. Però també hi ha l’ètica. I aquí és quan l’ésser humà no només és, sinó que hi és: quan entres en la situació en concret, quan t’hi trobes. A vegades, ser ètic vol dir haver de transgredir la moral. Per això hi ha moments en què tenim mala consciència, però “hem fet el que havíem de fer.” Hem estat morals, però no ètics.
I com si res, entre talls de pollastre, moral i ètica, Mèlich acaba parlant de Déu: “és la relació entre les persones”, diu. I la pregunta que tothom esperava: creus en Déu? “Sóc metafísicament agnòstic i èticament cristià.” És a dir, no pot dir si Déu existeix o no perquè no ho pot saber. Però sí que creu en l’ètica cristiana, en la manera d’actuar que proposa.
Només amb aquesta afirmació, es nota que Mèlich va més enllà. De fet, això és el que havia dit que feia un filòsof: replantejar-se els límits, qüestionar-se amb afany de saber. I amb les mateixes paraules que tots utilitzem i potser canviant-les una mica d’ordre, va aconseguir transportar-nos a una d’aquelles tardes en què per casualitat, acabes pensant una mica més enllà del que acostumes, i d’alguna manera, entre el que has viscut i el que en penses de tot plegat, tu mateix vas escrivint això que Mèlich n’anomena La prosa de la vida.
Read more

Debats polítics des de les ones

Vaig pujar a l’ascensor del CCCB amb un home que duia un rem a la mà. Era el típic home de mar, amb el cabell ros i mig llarg, i que si no duia ulleres de sol era perquè eren quasi les set de la tarda. Anava al mateix pis que jo. Per què va a la conferència d’en William Finnegan amb un rem? “Començarem parlant de surf”, diu Albert Forns, que presentava la xerrada. Ara això del rem tenia més sentit, però seguia sense veure-hi relació. Jo pensava que venia a un debat amb el reconegut periodista del The New Yorker. Doncs es veu que William Finnegan també és surfista, i que quan acabes de llegir el seu llibre, Años salvajes, “acabes pensant que saps una mica de surf i tot”, diu Forns. Però un llibre, per ser Premi Pulitzer a la millor obra biogràfica 2016, no només pot parlar de surf. També parla de la seva carrera, del seu aprenentatge, de quan era corresponsal de guerra, de quan va fer la volta al món, de conflictes socials, de novies i del apertheid. I Forns acabava la seva intervenció dient que Finnegan no deia que era surfista perquè volia que el prenguessin en serio quan parlava de política. Doncs allà el teníem, després de la seva confessió i escoltant amb concentració mentre repassaven la seva biografia de surfista, i preparat per parlar de política. I tots el vam prendre molt en serio.

“En Trump encara pot guanyar les eleccions. I mireu que ha fet i ha dit de tot, però tant se li en fot! Fa dos anys va dir que podia sortir a la Cinquena Avinguda de Nova York i matar algú, i tot i així, els seus seguidors li donarien suport. Com pot ser això?” Finnegan porta anys analitzant la política, però el fenomen Trump no va ser capaç de preveure’l. “La premsa s’ho prenia en broma. I de sobte, Trump havia eliminat setze rivals, havia trencat totes les regles, deia públicament les bestieses més grans, i ja era candidat.” I ningú s’imaginava que ho podia ser, però ho és. I tothom pensa que perdrà les eleccions, però seguint aquesta regla de tres, qui ho sap?

“Les enquestes últimament baixen, però a l’hora de la veritat el vot és secret” diu Finnegann. Trump té un grup de suport de desenes de milions de persones esperant-lo dins d’una bombolla. “Els americans poden viure perfectament escoltant només el que volen sentir. I no són capaços de veure la magnitud de la qüestió, perquè no han sortit d’allà i digui el que digui Trump, els hi sembla bé, i l‘aplaudeixen”, conclou Finegann. I amb tot, els mitjans de comunicació hi tenen molt a veure. D’una banda, per les bombolles informatives que es creen: “com pot ser que hi hagi mitjans que diguin que el canvi climàtic no existeix?” I per altra, perquè el passat de Trump no és a la política: és als reality shows. Després de tants anys sent estrella en aquests programes, “es coneix perfectament l’audiència, ha estat a la tele de moltes cases i el pitjor de tot: la gent ja està acostumada a aquestes barbaritats.” I Finnegan diu sense embuts: “Com pot ser que una persona així, tan orgullosament ignorant, pugui arribar a ser president?” I així arrenquen les preguntes dels assistents al debat: “Per què si no paga impostos i ho diu públicament, no és a la presó?” Trump no és il·legal, perquè té un equip al seu voltant que estudia com evitar pagar-los sense cometre delictes. “I no hi ha altres partits polítics més enllà del bipartidisme?” Sí, el Green Party i el Libertarian Party, però no tenen prou suport ni com per sortir als debats televisius. “I si guanya Trump, fins a quin punt el Partit Republicà pot tenir control sobre ell? “ “No pot! L’estructura és molt rígida” diu Finnegan.
Els analistes creuen que això és un fenomen temporal, estrany, i causat per unes circumstàncies transitòries. Fins ara ens ho hem pres en broma, però les eleccions estan al caure. L’onada s’acosta, i no sabrem si és gran o no fins a l’últim moment. Mentrestant, val més que anem a aprenent a fer surf. I “preparem-nos”, diu Finnegan.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies