L’economia alemanya, pendent del Brexit

L’agència de notícies Al-Jazeera va publicar, la setmana passada, un breu anàlisi sobre la situació econòmica a Alemanya. Sembla que el líder europeu ha disminuït els seus beneficis econòmics, i un dels motius principals és la reducció de les exportacions a la Xina, a manera d’efecte dòmino.

Però aquest no és l’únic maldecap de la potència alemanya. El Brexit ja truca a la porta, i una marxa del Regne Unit de la Unió Europea sense acord de comerç podria repercutir directament en l’economia d’Alemanya, provocant el seu empitjorament. I és que l’acord de comerç és un dels punts calents de les negociacions que s’estan duent a terme des de fa ara ja prop de dos anys. D’aquí es deriven els conceptes hard Brexit versus soft Brexit. Entre altres coses, el primer implicaria una sortida del Regne Unit sense acord comercial, mentre que el segon sí, suavitzant així els impactes econòmics.

La necessitat d’un acord comercial respon al principal problema en l’àmbit de l’economia: el Mercat Comú Europeu, consolidat l’any 1992 com un acord entre els països de la Unió Europea. Es tracta d’una unió que estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d’obra. És a dir, l’economia europea funciona per a tots els països com si es tractés d’un de sol. La idea d’això és impulsar el comerç, crear llocs de treball i rebaixar preus. No obstant això, la qüestió és que aquest acord també posa taxes comunes als països que no formen part de la UE, motiu pel qual les relacions comercials amb el Regne Unit quedarien afectades de forma important si el Brexit es consolidés sense acord.

El del divorci anglès, per tant, serà un factor clau que decantarà la balança de l’economia alemanya, sigui en positiu o en negatiu. Així doncs, la preocupació vers l’evolució del Brexit i les negociacions és òbvia en l’agenda alemanya. Justament, l’any passat Reuters Institute va treure un interessant informe sobre la cobertura mediàtica d’aquest procés de divorci. L’informe va analitzar l’atenció que mitjans de comunicació de tota la Unió Europea paraven al Brexit. Concretament, els vuit països analitzats van ser Alemanya, Espanya, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Polònia i Suècia.

Curiosament, Alemanya va ser el segon país que més cobertura va donar al Brexit, just darrere d’Irlanda. Els grans temes més destacats de les peces informatives eren dos: en primer lloc, l’estat i evolució de les negociacions, amb un 13,3%, seguida de prop del comerç (9,2%) i la perspectiva de futur després del Brexit (6,5%). L’informe de Reuters va subratllar amb especial èmfasi la importància del comerç dins la cobertura mediàtica alemanya. I és que Alemanya és el país europeu que té un excedent més gran, fruit del comerç amb Regne Unit. L’any 2017, aquest excedent va rondar els 47 bilions d’euros. La conseqüència de tot això és ben clara: la potència alemanya és qui es veurà més greument afectada, en funció de com evolucionin els acords comercials. No és estrany, doncs, que el 75% dels mitjans analitzats que es van posicionar vers el Brexit, ho fessin per mostrar-s’hi en contra.

untitled-5c-20i_36103855 (1)

Amb tot això, la perspectiva alemanya pel que fa a la marxa anglesa de la UE és angoixant. Quin panorama li espera, al líder alemany, si les pitjors prediccions es compleixen? La via més previsora és assolir un pacte predivorci, però en aquest sentit les negociacions s’han estancat. I, si Alemanya no fa canvis en el seu model de comerç amb el Regne Unit, potser s’haurà de preparar per afrontar un canvi de rol dins la mateixa Unió Europea, la pitjor conseqüència de totes perquè potser significaria haver de renunciar al tron europeu. Schlecht, schlecht, schlecht.

Read more

Barcelona no és només futbol: el cricket a la Ciutat Comtal

Emma Santanach (@emmasantanach)

És un dissabte al matí, fa fred i el dia no acaba d’acompanyar. Però poc importa, això. Amb puntualitat anglesa – mai millor dit – a dos quarts d’onze del matí, els jugadors del Barcelona Cricket Club i el Rising Stars Cricket Club arriben al camp. Van carregats amb bosses plenes de cascs, pilotes, genolleres i bats. Ho descarreguen tot al camp Julià Campmany de Montjuïc, on de seguida escalfaran per poder començar el partit amistós del dissabte. «Els anglesos són molt dolents jugant. Som millors els pakistanesos», bromeja un dels jugadors del Rising Stars. O potser no era cap broma sinó una confidència, perquè el cert és que l’International Barcelona Cricket Club és qui acabarà perdent el partit.

45

De Pakistan a Barcelona

El cert és que els orígens del cricket no estan documentats del tot. El que sí és segur és que es tracta d’un esport que va néixer a Anglaterra, probablement durant l’Edat Mitjana. Però a partir d’aquí només hi ha especulacions. Els lligams amb el Pakistan i l’Índia els trobem molt més endavant, cap al segle XVII. Concretament, l’esport s’hi va introduir a través de la Companyia de les Índies Orientals, la privilegiada companyia que va formar un grup d’empresaris anglesos l’any 1599 amb l’objectiu de dedicar-se al comerç de les Índies Orientals i acabar així amb el monopoli que les companyies neerlandeses havien exercit fins aleshores. Justament, cap al 1845 la pràctica totalitat de l’Índia ja estava sota control de la companyia, de manera que pocs anys després el país va passar a ser una colònia sota control directe de la Corona Britànica.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Així doncs, la petjada de la història colonial entre ambdós països ha quedat inevitablement plasmada en aquest esport. I és curiós observar les relacions al camp entre aquests, tenint en compte el rerefons polític i històric. Senzillament, onze membres de cada equip es reparteixen en el camp ovalat, i les següents dues hores es converteixen en un festival de corredisses rere pilotes que volen a cop de bat, crits en diferents idiomes i bromes entre rivals. En definitiva, la impressió final és que contemplar un partit de cricket és un espectacle garantit. I encara més quan els dos equips que competeixen amistosament resulten ser de les dues grans nacionalitats bressol d’aquest esport, l’anglesa i la pakistanesa.

Però, com es juga al cricket?

cricket (1)

Per ara, tot just està arrencant la nova temporada del cricket català, de manera que encara no hi ha partits oficials confirmats. Els aficionats poden gaudir dels partits amistosos que se solen celebrar els caps de setmana. De moment, pel proper 17 de febrer està previst un torneig de menors al camp municipals de beisbol de Montjuïc.

*Nota: Fotografies sota l’autoria d’Emma Santanach per a Cetrencada.

Read more

El vaixell d’Open Arms comença l’any 2019 sense poder sortir de Barcelona

Emma Santanach (@emmasantanach)

La nau de l’ONG Proactiva Open Arms va arribar la matinada del passat 1 de gener al Port de la Ciutat Comtal, després de setmanes de feina humanitària al mar Mediterrani. Amb la voluntat de tornar-hi al més aviat possible, l’objectiu de l’estada al port eren les tasques logístiques i la preparació de cara a les properes missions. De fet, el vaixell va fer una sol·licitud el 7 de gener per poder salpar l’endemà cap a Líbia en una nova missió. Però els diversos desacords entre l’ONG i la Capitania Marítima de Barcelona han provocat el bloqueig de la nau. Encara avui es troba sense poder sortir de Barcelona, després de gairebé dues setmanes intenses i polèmiques.

El bloqueig d'Open Arms cronologia

En la situació actual, la resolució del capità marítim de Barcelona, amparada en la Direcció General de la Marina Mercant, només permet al vaixell circular dins les aigües espanyoles. Des del Ministeri del Foment s’ha assegurat que no hi ha hagut raons polítiques per a la retenció, però tant voluntaris de l’ONG com el mateix Ajuntament de Barcelona s’han mostrat escèptics vers les raons argumentades.

tweets Open Arms bloqueig

Oscar Camps, director d’Open Arms, considera que la posició del Ministeri del Foment és «immoral», i que el bloqueig de la nau per part del capità és una greu irresponsabilitat. En el recurs que ha presentat l’ONG, aquesta insta el Govern espanyol a demandar els estats que no compleixen les lleis internacionals.

Per la seva banda, l’alcaldessa Ada Colau ha manifestat, en la carta enviada a Foment el passat 15 de gener, la necessitat que el Ministeri resolgui en el menor temps possible les «traves administratives» que impedeixen que el vaixell pugui salpar. En el mateix escrit ha recordat que cada minut que el vaixell roman inactiu al port es tradueix en la possible pèrdua de vides humanes.

De moment, la nau encara està amarrada al port barceloní, però la pressió per reprendre la tasca humanitària al més aviat possible no decau. Aquest dissabte, per exemple, ha tingut lloc una manifestació convocada per l’ONG i recolzada per voluntaris d’altres organitzacions, a la qual han assistit mig miler de persones.

Així doncs, tot està a l’espera que el Ministeri del Foment doni la seva resposta. Mentrestant, Open Arms va comptant les vides perdudes a mesura que passen els dies sense que la nau pugui salpar.

comptador

Read more

Disseccionant VOX

“Xenòfob, antifeminista, fatxa…”. Quina és la política del partit i com són els seus 12 diputats?

Emma Santanach Soler (@emmasantanach)

El passat 2 de desembre van tenir lloc les eleccions andaluses, que van acabar confirmant el que havien pronosticat tots els sondejos: VOX va obtenir representació al Parlament d’Andalusia amb un 11% dels vots. És a dir, la formació d’ultradreta, encapçalada per Santiago Abascal, gaudeix ara de 12 escons al Parlament andalús. Es tracta d’una xifra que encara continua alarmant molts mitjans i, especialment, les xarxes socials.

I és que el resultat obtingut per la formació permet la seva unió amb el Partit Popular i Ciutadans. I, al seu torn, una coalició així posa el punt final al govern del PSOE a la Junta d’Andalusia després de quasi 40 anys ininterromputs. De moment, ja ha tingut lloc la investidura de Juanma Moreno, president del PP andalús i ara President de la Junta d’Andalusia. Moreno va prometre, en el seu discurs d’investidura, liderar “una transició” protagonitzada pel diàleg “sense complexos, prejudicis ni cordons sanitaris”.

Tot i així, sembla que la negociació es farà esperar. La setmana passada, per exemple, i després d’un acord amb Ciutadans, Manuel Valls ja va marcar distàncies. El candidat a l’alcaldia de Barcelona va deixar clar que ell no negociaria amb cap formació “separatista, supremacista o populista, ni d’extrema dreta ni d’extrema esquerra”.

Sigui com sigui, els militants de VOX es mantenen ferms en el seu programa polític. Aquest inclou mesures com ara la suspensió de l’autonomia de Catalunya fins a poder aturar el procés català; la regulació estricta de l’arribada d’immigrants i els permisos de mesquites; l’aprovació d’una llei de protecció de la tauromàquia, entesa com un patrimoni cultural; la derogació de la Llei de Violència de Gènere o, fins i tot, la supressió d’organismes feministes «radicals» subvencionats.

VOX

 

Ara bé, quines són les cares principals que defensen aquest programa polític? Radiografiem els 12 diputats de VOX al Parlament Andalús!

(clica sobre la imatge i accedeix a l’interactiu!)

VOX2

Read more

La cultura barcelonina es preocupa per la situació dels refugiats

Emma Santanach (@emmasantanach)

 El centre cívic Convent de Sant Agustí va inaugurar ahir a la tarda una exposició fotogràfica que mostra la vida quotidiana d’un camp de refugiats a Cherso, Grècia. L’exposició es titula Porta oberta, frontera tancada, i forma part de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra en col·laboració amb Open Cultural Center. Situada al vestíbul del Convent, està oberta al públic des del 5 de desembre fins al 12 de gener. L’acte d’obertura es va celebrar ahir a les 19.30 h.
pano
L’objectiu de les fotografies és il·lustrar la realitat del camp per als refugiats que hi viuen. Per tal d’aconseguir-ho, les imatges s’ordenen en diferents apartats encapçalats per cartells explicatius, de manera que cada un d’ells dóna a conèixer un aspecte concret de la vida al camp. Per exemple, trobem seccions com ara «L’escola«, on s’explica que els refugiats han aconseguit crear una rutina escolar, malgrat que els professors canvien amb freqüència. Per la seva banda, «L’espera» reflecteix la indignació de moltes famílies, que no comprenen per què no se’ls dóna l’oportunitat de formar part de la societat europea. Un altre exemple és la sèrie «Lluitadors«, composta pels retrats de les persones que viuen al campament. I, per últim, les seccions «Interior del camp» i «Exterior del camp» expressen la dualitat que amaga el títol de l’exposició, és a dir, la perspectiva tant rere la tanca com més enllà d’aquesta.
Però el plat fort de l’exposició és un petit llibre que ha editat el voluntariat d’Open Cultural Center juntament amb els infants de Cherso. El llibre conté un pròleg escrit per Màrius Serra i es divideix en quatre parts: «La vida a Síria«, «De Síria a Grècia«, «La vida en un camp de refugiats» i «Futur«. En cadascuna d’elles, nens i nenes d’entre 7 i 14 anys han escrit breument sobre la seva experiència, i les notes van acompanyades d’un dibuix fet per ells mateixos.

Captura de pantalla 2018-12-13 a les 12.38.57

 

Cherso és un camp de refugiats sota el control i la gestió de les autoritats gregues, encara que aquestes prefereixen la terminologia de «camp d’acollida». Una de les finalitats d’aquest tipus de centres és oferir els recursos i la protecció suficients que no tenen, per exemple, els refugiats que malviuen als carrers d’Atenes o al camp d’Idomeni. I és que Grècia ha passat a ser un país de trànsit. L’agència per als refugiats de l’ONU, l’ACNUR, va calcular l’any 2016 que hi havia uns 46.000 migrants a Grècia a l’espera de poder travessar les fronteres. Molts refugiats tenen l’esperança de poder arribar fins a Europa, però l’espera pot allargar-se mesos.
Davant la complicada situació que suposa la gestió d’aquesta crisi, el Convent de Sant Agustí ha volgut fer «un pas endavant» i apropar la realitat d’aquestes famílies als barcelonins i barcelonines. I és que la problemàtica dels refugiats és un tema que cada vegada té més presència al món cultural de Barcelona, fet que demostra la preocupació de la ciutat per la crisi humanitària.
foto exemple
[Fotografies: Emma Santanach]
Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies