Alexa, com funciones?

Un programa sobre els assitents de veu virtuals

Adaptació del programa radiofònic d’UPFRàdio realitzat per Bruno Fortea, Elisenda Rovira, Anna Hernández, Emili Serra i Cristina Batlle

Escolta aquí tot el programa de La Tendència, avui amb la Tecnologia Eficaç.

Com en la primera entrega, L’Orgasme Fugaç: parlem del succionador de clítoris, La Tendència analitza les diferents novetats tecnològiques que estan revolucionant el mercat dels joves, i no tan joves. Avui parlem sobre els assistents de veu virtuals i qui podria explicar millor com funciona que ells mateixos. Avui la nostra entrevistada és l’Alexa, l’assistent virtual de la companyia comercial Amazon.

I per no tancar-nos a l’opinió de dins l’estudi, hem sortit al carrer per veure quina rebuda tenen les noves tecnologies entre els consumidors.

Com ja sabeu, a La Tendència ens agrada escoltar totes les opinions. També aquelles que fan més mandra, és El Moment Cunyat.

Les revolucions tecnològiques estan molt bé, però també generen situacions controvertides. Tota innovació té les seves ‘Veritats incòmodes’.

Read more

El que passa a l’Erasmus no sempre es queda a l’Erasmus

Un reportatge que descobreix les històries, situacions i sentiments que s’amaguen darrere l’experiència de marxar a estudiar a l’estranger durant una temporada

ANNA HERNÀNDEZ I GARRIGA – ELISENDA ROVIRA POBLET

Arriba l’hora de fer les maletes i camí a l’aeroport, joves i entusiasmats pensen que avui comença una nova etapa. Una etapa que sovint es tradueix en desprendre’s temporalment de «casa», dels amics i la família, de les activitats de lleure i, fins i tot, de les aules universitàries. És el moment de marxar i acomiadar-se de tot per viure una experiència totalment nova: continuar la carrera universitària a l’estranger.

Els intercanvis internacionals són etapes de la carrera d’un estudiant que es preparen amb molts mesos d’antelació, ja que comporten un seguit de decisions i tràmits burocràtics i també emocionals força extenses. És un procés llarg que sovint genera nervis i sentiments contradictoris, però que en la majoria dels casos s’acaba convertint en una «de les experiències més importants de la seva vida», diuen els que ja n’han tornat.

És necessari conèixer les dues cares de la moneda d’una estança a l’estranger. Cal estar informats de la felicitat que comporta però també de tot allò que queda amagat i que, lluny de ser innecessari, no es fa suficientment palès a l’hora d’informar els estudiants que volen marxar.

Les dues cares de la moneda, en primera persona

El que passa en una estança fora no sempre es queda allà. De fet, hi ha cares fosques que, tot i quedar difuminades per la bona experiència, segueixen existint. El procés d‘adaptació a vegades és difícil – sobretot quan es tracta de marxar a països amb cultures molt diferents.

A més, moltes de les persones, com les que es veuen representades en el següent mapa, han tingut problemes burocràtics, bé amb la universitat de destí com amb la UPF. Són vivències que fan de l’experiència de marxar a fora menys agradables però que, en la gran majoria de les persones a qui afecta, no els és causa suficient per valorar com a negativa l’experiència global.

Alguns d’aquests intercanvis, però, es veuen afectats per l’actualitat. En aquest cas, la crisi del coronavirus, una pandèmia que està cada vegada a més gent arreu del món. Per causes com aquesta, hi ha persones que s’han vist obligats a tornar a casa.

És tot un Erasmus?

La terminologia i l’ús del llenguatge és essencial també a l’hora de parlar de les estades a l’estranger.

La universitat, un fre de mà per la muntanya russa emocional

Marxar a l’estranger a fer una part de la carrera és un pas molt important i totes les decisions que això implica requereixen un assessorament concret. Ruth Rodríguez, coordinadora dels programes Erasmus i altres plans d’intercanvi a la Universitat Pompeu Fabra ens explica un seguit de recomanacions que ella fa als alumnes durant aquest procés de tràmits i dubtes.

La coordinadora Ruth Rodríguez també fa molt d’incís en el fet que ara l’Erasmus o altres opcions similars són cada cop més freqüents. En aquest sentit però, no es pot ampliar més l’oferta pel que fa a les xifres, però sí que busquen ampliar els convenis amb més universitats que tinguin una bona aposta en l’àmbit acadèmic.

A la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, que engloba els graus de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques, prop de 100 alumnes han marxat o marxaran aquest curs a estudiar a l’estranger una part dels seus crèdits.

En aquest sentit, la facultat té dos òrgans que s’encarreguen de gestionar tots els tràmits burocràtics: la Secretaria de la Facultat i l’Oficina de Mobilitat i Acollida (OMA).

Read more

El masclisme s’infiltra a les cançons infantils

Els infants reprodueixen algunes lletres plenes de continguts sexistes que denigren el paper de la dona i banalitzen l’abús sexual i la violència de gènere

Anna Hernàndez, Elisenda Rovira i Bruno Fortea

A casa i a l’escola, els pares i els mestres eduquen la canalla en la igualtat entre homes i dones. Però a l’hora de cantar, aquest discurs s’escapça. Algunes de les cançons més cantades pels infants al parc i al pati de l’escola contenen de manera implícita continguts sexistes que cosifiquen la dona i banalitzen la violència masclista. Les lletres de melodies com La lluna, la pruna o Don Federico exemplifiquen a la perfecció aquesta realitat. El reportatge d’UPF Ràdio «El masclisme a les cançons infantils», produït per Anna Hernàndez, Elisenda Rovira i Bruno Fortea, desemmascara les lletres masclistes que reprodueixen els infants i parla amb docents, pedagogs i animadors de festes perquè expressin els seus punts de vista.

Read more

El Barça tindria contractada una empresa per carregar contra ‘els seus’

La Cadena SER ha revelat que la directiva de Bartomeu estaria ocultant els errors de la seva gestió a través d’una empresa que emet continguts desfavorables a mitjans, precandidats a la presidència i jugadors i exjugadors del club blaugrana


L’espai La Llotja de SER Catalunya va informar ahir d’una investigació que acusa el Barça d’haver contractat una empresa externa, I3 Ventures, per millorar la imatge de la directiva i del president Bartomeu i, a més, desprestigiar persones que es consideren opositores, com Víctor Font, Laporta, Jaume Roures, Guardiola i Xavi.

Segons la investigació, el Barça hauria gastat al voltant d’un milió d’euros perquè aquesta empresa creés comptes falsos “no oficials” a xarxes socials com Twitter i Facebook amb publicacions que danyaven la imatge de persones contràries a la directiva i, fins i tot, els jugadors de l’actual primera plantilla Piqué i Messi i l’ANC i Òmnium Cultural.

El pagament del prop d’un milió d’euros invertit s’ha fet de manera fragmentada, dividit en sis factures diferents abonades des de diferents departaments. Els investigadors argumenten que aquesta forma de pagaments, amb abonaments de menys de 200.000 euros, permet fer despeses sense passar per la Junta Directiva, on s’haurien de justificar.

Un cas documentat

La mateixa SER va publicar un informe de Nicestream, la companyia que alberga també I3 Ventures, que l’empresa hauria enviat al Barça i que demostra que I3 Ventures és la propietària de la web Respeto y deporte, associada a la pàgina de Facebook amb el mateix nom i que seria un d’aquests comptes falsos. 

Sique Rodríguez, cap d’esports de la Cadena SER Catalunya, ha fet incís en què la parella de periodistes Adrià Soldevila i Sergi Escudero porten treballant en el cas més d’un any i mig.

Altres comptes com Sport Leaks, Justicia y Diálogo en el Deporte, Respeto y Deporte i Alter Sports són exemples d’altres comptes presumptament controlats per I3 Ventures. L’empresa encara no s’ha pronunciat respecte de les informacions, però tant la seva pàgina web com la de Nicestream han estat suspeses al llarg d’aquesta nit, tot i que actualment ja estan en funcionament.

Les reaccions

La primera informació del migdia de dilluns 17 va ser desmentida pel FC Barcelona en un comunicat, on es reconeixia que I3 Venture és una empresa contractada pel club, però es negava “qualsevol vincle amb aquests comptes i, si es demostrés algun tipus de relació, el club rescindiria immediatament la seva relació contractual”. No obstant, 24 hores després de que aquestes acusacions veiessin la llum, el FC Barcelona ha rescindit el contracte amb l’empresa en qüestió. El dirigent del club blaugrana s’ha reafirmat en la intenció que tenia el contracte signat amb I3 Ventures.

Cap jugador del club s’ha pronunciat al respecte i tampoc ho han fet membres amb passat al club esquitxats com Xavi, Puyol i Guardiola. En canvi, el diverses vegades candidat a la presidència Agustí Benedito, també va demanar la dimissió del president i hi va afegir: “no quedaran impunes”.

Nou incendi a Can Barça

Des de l’inici de l’any 2020, la polèmica ha envoltat constantment el Barça i la seva Junta Directiva. Tot va començar amb la Supercopa i tot el que va envoltar la destitució d’Ernesto Valverde. La visita a Xavi a Qatar i tot el ball de noms que van sonar per la banqueta perquè finalment acabés arribant Setién, va generar moltes crítiques sobre el projecte d’equip.

Tot i la contractació del nou tècnic, l’ambient no es va calmar, ja que l’equip es trobava en ple mercat d’hivern de fitxatges. El debat sobre la contractació d’un davanter centre i les vendes de jugadors de la cantera per fer calaix van seguir cultivant la mala maror. Tot va esclatar a principis de mes, quan Abidal va donar una entrevista al diari Sport on acusava als jugadors de ser poc professionals, fet que va provocar la rèplica del capità Messi a Instagram.

Tot plegat, un nou sisme que ha agitat la sales de decisió del club. Caldrà veure ara si la directiva blaugrana es planteja emprendre accions legals com ja ha apuntat aquest dimarts, davant d’unes acusacions que posen realment en entredit la gestió de Bartomeu i el seu equip.

Read more

El primer hola i l’últim adeu

La mort perinatal continua sent un tema invisibilitzat en la nostra societat. Cada vegada hi ha més figures que treballen per trencar el silenci i acompanyar el dol de les famílies que pateixen la mort d’un infant durant la gestió o els primers dies de vida

Elisenda Rovira i Poblet / Anna Hernàndez i Garriga

«Tant mare és una dona que porta els seus fills al parc com una mare que els plora i no els té», segons la doula de dol Noelia Sánchez. Cada dia es produeixen a Espanya unes 6 morts gestacionals i neonatals, és a dir, entre les 22 setmanes de gestació i els 28 primers dies d’edat segons l’Institut Nacional d’Estadística. Una xifra que s’enfila fins als 2.500 al final de l’any. No obstant, es calcula que en serien moltes més, si es comptessin aquelles pèrdues anteriors a les 22 setmanes. Moltes d’aquestes morts no són verbalitzades per part de les famílies per motius culturals i per tant, se’ls fa complicat fer una bona gestió del dol i la pèrdua.

Dades extretes del portal Umamanita, a partir de les informacions de l’INE.

Arran d’aquest dol i de l’anhel de visibilitzar-lo, neix la figura especialitzada de la doula de dol. Tenint en compte que una doula és aquella dona que acompanya una altra durant la gestació, part i postpart, la doula de dol ha agafat el rol d’orientar i fer costat a les mares que han vist interromput el seu embaràs per la mort del bebè. És el cas de la Noelia Sánchez, una treballadora social que després de la mort de la seva primera filla Cora, va començar a formar-se en aquest àmbit.

Em vaig formar per poder repartir entre les mares tot l’amor que no li vaig poder donar a la meva filla.

Noèlia Sànchez, doula de dol.

Noelia Sánchez treballa en un local a Barcelona, Cor a Cor (nom dedicat a la seva primera filla Cora), on atén famílies que han patit i viuen la mort d’algun fill. En les seves sessions, acompanya la benvinguda i el comiat del nadó, cosa que molts pares que han patit una pèrdua no fan i que, segons Sánchez, és un procés primordial per integrar aquest dol en la seva vida.

La doula de dol també reivindica que aquest servei hauria d’estar integrat en els hospitals públics perquè des que es comunica als pares que ja no hi ha batec del fill o filla que esperaven, rebessin automàticament l’assistència i acompanyament d’una figura – en aquest cas, una doula de dol- per conèixer tot el ventall de possibilitats que des d’aleshores poden seguir.

Fragment de l’entrevista a Noelia Sánchez, doula de dol a Barcelona

Clicar aquí per veure l’entrevista completa

Com es gestiona amb la parella?

Tot i que és la mare biològica qui viu el procés de la pèrdua de manera física, podent passar per intervencions quirúrgiques i altres dolors, normalment hi ha una parella, home o dona, que també esperava aquest infant. «Una pèrdua pot unir molt però també pot separar molt». Així ho exposava Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en teràpies de parella i que també ha passat per un dol perinatal. Ara també treballa amb parelles que han perdut els fills, donant-los eines per cuidar-se i acomiadar conjuntament aquell infant.

Una de les causes que pot incidir negativament en la relació, i que Iglesias remarca que cal treballar, és que la parella pugui quedar en segon pla durant la pèrdua i el dol. També el fet de passar per fases del dol diferents pot generar incomprensió i distanciament entre els pares.

No diguis per la mort d’un fill [que ha nascut mort] el que no diries per la mort d’un avi.

Carlota Iglesias, psicòloga especialitzada en les parelles.

Iglesias ja tenia una filla de poc més de dos anys quan va perdre el seu segon fill. Des de l’experiència pròpia, encoratja a les famílies que ja tenen altres fills que expliquin també la mort del seu germà o germana. Per una banda, això pot facilitar la integració del dol a la família perquè els més petits «no tenen la concepció del mai més», segons la psicòloga. En aquest sentit, comenta que cal adequar l’explicació sobre la mort a cada edat, però mai s’hauria d’amagar: privar els infants d’aquesta informació no és una manera de protegir-los, sinó tot el contrari.

Associar-se pel dol

Un altre pilar que és essencial per aquest tema, del qual se’n parla poc per la inseguretat social que genera, és el de les associacions: famílies que han patit la pèrdua d’un infant i que es troben per canalitzar el seu dol i acompanyar noves famílies que passin per la mateixa situació. Hi ha associacions pel dol perinatal per tot el territori i la de la Cataluya Central s’anomena Little Stars. Una de les fundadores és Núria Caberol juntament amb el seu marit que, després de perdre la seva filla Aina al cap de pocs dies de néixer, va trobar a faltar aquest servei a la seva comarca.

Entre altres activitats, Little Stars ha desenvolupat un projecte que s’anomena “L’arbre dels records”, un espai als cementiris locals dedicat al record als infants no nascuts o morts durant els primers mesos de vida. S’hi planta un ametller, ja que és una espècie que tarda nou mesos a fer el seu fruit i que, històricament ha estat símbol d’alegria, felicitat i protecció. “Un ametller que tots els pares podran veure créixer, cosa que no han pogut veure a fer els seus infants”, sentencia Caberol.

Altres cementiris catalans estan implantant aquesta mesura que serveix per plorar i exercir el dol d’aquestes famílies.

Crear l’associació m’ha ajudat a poder parlar de la meva filla i a poder anar tancant el meu dol

Núria Caberol, cofundadora de l’associació Little Stars

Feina feta i tota la que queda per fer

Entre totes aquestes, són moltes les eines que ara mateix estan a l’abast de les famílies que passen per la mort d’un fill. Amb l’esperança que cada vegada es faci més visible la gestió d’aquest dol, les diferents figures estan satisfetes de la feina feta, tant en l’àmbit de la visibilització com de la gestió emocional de les pèrdues.

El llenguatge més enllà de les paraules

Tots els actors que treballen al voltant d’aquesta causa, fan incís en la importància d’utilitzar unes paraules concretes i evitar-ne d’altres per tal de cuidar l’espai de benestar de les famílies que viuen aquest dol.

Per Noelia Sánchez, és imprescindible tenir cura de les paraules que s’utilitzen a l’hora de parlar de temes com la mort i del dol. Tenint en compte que són uns fets que causen molt dolor a les famílies que ho pateixen, l’especialista en dol perinatal assegura que part de la teràpia consisteix a analitzar el llenguatge i canviar aquelles paraules que impedeixen desenvolupar el dol de la manera més sanadora possible.

El següent interactiu mostra un conjunt de paraules o expressions que s’acostumen a fer servir de manera interpersonal (fora d’un ambient mèdic) i que, segons Sánchez, caldria analitzar com s’utilitzen i si és realment adient fer-les servir.

Tota aquesta informació pot no ser compartida per a tothom, sinó que es fonamenta en l’opinió basada en l’experiència vital i professional de la doula de dol Noèlia Sánchez.

Read more

Dos planters de més que un club

L’alineació del primer equip del Barça manté les jugadores del planter però incorpora més fitxatges

El Barça ha fet doblet aquest cap de setmana. L’equip masculí va guanyar contra el Levante (2-1) amb una convocatòria sorprenent, on la meitat dels jugadors eren de la Masia. Més que un Club. El motiu? Les lesions de tres titulars i les vendes al mercat d’hivern que van acabar sense cap compra. Es necessitaven jugadors i van anar a buscar jugadors del B, un recurs habitual en molts clubs. L’equip femení també va guanyar, aquesta vegada contra el Sevilla (3-0). La seva convocatòria també estava formada amb la meitat de jugadores de la Masia. Tanmateix, això no va sorprendre. El Barça femení té fama de ser fidel a les tradicions del Barça: la Masia per a l’equip.

Durant els últims cinc anys, el primer equip femení ha fet pujar moltes de les seves jugadores, en canvi, el masculí ha creat diverses polèmiques per les vendes dels “de dins” i les compres dels “de fora”. La Masia no es toca. Les darreres dues temporades, en relació amb el context social, fan pensar que la fidelitat del conjunt femení al Club és, en gran part, per les condicions econòmiques que estan augmentant en el mercat de les futbolistes.

Dijous 6 de febrer, les jugadores de futbol professional espanyoles han fet un ultimàtum per millorar les seves condicions laborals i reconeixement professional. Tot això després de la vaga de futbolistes (dones) a principi de la temporada que va acabar amb un pacte que no ha estat suficient. Una dada: el primer equip femení del Barça té un pressupost de 2,5 milions d’euros, el filial masculí 47 milions. Això fa pensar que les inversions augmentaran.

El primer equip femení del Barça té un pressupost de 2,5 milions d’euros, el filial masculí 47 milions

En aquest context, l’equip català no es vol quedar enrere i les dues últimes temporades ha fitxat a les jugadores més preuades del mercat com Kheira Hamraoui, Asisat Oshoala o Ana-Maria Crnogorčević. 

No obstant això, les jugadores dels equips inferiors continuen pujant. Els últims exemples són Jana Fernández qui, la temporada passada només amb 16 anys, ja va jugar amb el primer equip; i Bruna Vilamala, una jove de 17 anys que va debutar els últims minuts del partit de Lliga contra el Sevilla. Les dues jugadores van començar des de ben petites, quan el futbol femení encara no estava professionalitzat i mancaven les jugadores referents. Això no va aturar el desig de convertir-se en futbolistes professionals. 

Estudiants de la Masia i jugadores del Barça B femení, Fernández i Puig continuaran a l’equip, com a mínim fins a l’any que ve, quan finalitza el seu contracte. Aleshores es veurà si el Barça femení seguirà fidel a l’essència del Club o continuarà pel camí que ha decidit adoptar l’equip masculí. 

Read more

Des de lluny i per uns instants

Els presos independentistes surten de la presó per assistir a la Comissió d’investigació del 155.

Junqueras, Forn, Bassa, Romeva, Rull i Turull van tornar aquest dimarts 28 de gener al Parlament de Catalunya. Aquesta vegada però ho van fer en el marc de la comissió d’investigació de l’article 155 de la carta magna espanyola. A les 8 del matí, ja hi havia una concentració convocada per l’ANC per «rebre amb escalf» els presos i també quan aquests han enfilat l’escala d’honor de la institució catalana, un grup nombrós de funcionaris va sortir a donar-los la benvinguda.

La jornada de dimarts va deixar un nou episodi de política de gestos, quan els diputats de Ciutadans van atacar el líder d’Esquerra i van aixecar-se abans de sentir la seva rèplica. Mentrestant, els líders catalans presos van reiterar, cadascú en el seu torn, la seva voluntat de dialogar, convençuts, però, que l’1-O no va ser cap error.

Per alguns dels presos, la de dimarts no va ser la primera vegada que van poder sortir per motius polític. Junqueras ja va sortir de la presó per acudir a una cambra parlamentària. Va ser el 22 de maig del 2019, quan encara estava en presó provisional a Soto del Real, que va sol·licitar assistir a la jornada de constitució de les Corts espanyoles.

Records de fa 30 anys

Aquests dos episodis en què polítics empresonats surten del centre penitenciari per assistir a jornades polítiques que requereixen la seva presència no són casos aïllats. A Espanya hi ha hagut altres persones que també han pogut sortir de presó per motius com el que ocupa a Catalunya des de 2017.

En aquest cas, els altres casos que s’han donat a Espanya s’han concentrat, majoritàriament, al País Basc:

El febrer de 1987, Juan Carlos Yoldi, un exparlamentari d’Herri Batasuna que va formar part del grup terrorista ETA, va arribar en furgó policial a la sessió d’investidura del País Basc perquè, des de la posició de presó provisional, s’havia presentat a les eleccions.

Dos anys abans, el 1985, Yoldi va ser detingut per presumpte col·laborador en atemptats terroristes contra infraestructures ferroviàries a Goyerri, Guipúscoa.

Estant en presó provisional, va ser inclòs a les llistes electorals d’Herri Batasuna, un partit d’esquerra abertzale (patriota en euskera), objectius del qual eren la independència socialista per a Euskal Herria. I no només va ser inclòs en les llistes, sinó que va ser proposat com a candidat a lehendakari per aquest mateix partit. Yoldi es va convertir, aleshores, en el primer i únic rival de José Antonio Ardanza, del Partit Nacionalita Vasc.

Finalment Ardanza va guanyar les eleccions i Yoldi va haver de tornar a presó, on s’hi va passar els següents 16 anys de la seva vida sota una condemna que, inicialment era de 25 anys. Durant aquest període no va poder tornar a cap sessió del Parlament i va haver de cedir el seu escó a José Luís Elkoro, després que, el 1988, la sentència del Suprem passés a adquirir la condició de sentència ferma.

Yoldi recordava, tot just fa un any, la seva experiència com a candidat a la presidència des de la presó en una entrevista a TV3:

Els casos d’excraceració, però, no acaben amb Yoldi. El 1989, Ángel Alcalde es converteix en diputat mentre estava en presó provisional. En aquest cas, Alcalde va poder sortir de la presó el dia 1 de desembre per poder assistir a la sessió d’investidura que es feia tres dies més tard per fer president a Felipe Gonzalez.

En aquella sessió era necessària la seva presència perquè, tot i fer més d’un any que es trobava en presó preventiva per presumpta col·laboració amb ETA, es va convertir en número 2 a les llistes, també d’Herri Batasuna, per Biscaia. Inicialment, Alcalde es trobava en quarta posició, però la renúncia d’un diputat electe i l’assassinat del seu company de partit Josu Muguruza van fer-lo escalar dos llocs fins a poder ocupar un escó al Congrés i quedar en llibertat.

Tanmateix, després de jurar la constitució, va perdre la immunitat, cosa que el podia fer retornar a la presó. No va ser així perquè es va fugar.

Finalment, un altre cas que també es va donar en territori basc va ser el d’Ángel Figueroa, el 1995. El seu cas va ser similar al de Yoldi, ja que el basc va ser excarcerat temporalment per poder complir les seves tasques com a candidat a la presidència.

Figueroa és el que més anys de condemna acumulava, amb un total de 67. Una condemna que va acabar marcant el final de la seva vida, ja que el març de 2013 va morir per una malaltia. No obstant això, l’exetarra va poder morir a casa seva perquè des de 2008 i a causa de la seva condició de salut, va obtenir el tercer grau que li permetia estar al seu domicili.

Figueroa va ser condemnat per l’Audiència Nacional per la col·locació de tres artefactes explosius, tinença d’armes i falsificació de documentació oficial.

Recuperem la noticia d’Eitb recodant aquests 3 casos del País Basc.

Read more

Adéu a una vida de lletres i llibertat

Un repàs a la trajectòria de la escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, que va morir el passat 13 de gener a causa d’una esclerosi

Isabel-Clara Simó ha estat considerada una de les grans defensores de la cultura i la llengua catalanes. A part, se li reconeix un paper molt actiu en la política catalana com membre de Solidaritat Catalana per la Independència. Són vàries, les entitats i organitzacions que li reten homenatge durant la setmana de la seva mort. El seu poble natal, Alcoi, va decretar dos dies de dol. El festival Tiana Negra, que se celebra a la població del Maresme el divendres 17 i el dissabte 18 de gener, li dedicarà l’edició d’enguany.

Fem un recordatori de la seva trajectòria.

La seva bibliografia és molt extensa. Ha treballat els diferents gèneres literaris des de les novel·les, reculls de contes o poesia fins a obres de teatre. També va escriure guions per ràdio i televisió i va col·laborar amb diferents mitjans de la premsa escrita, com El Punt Avui o El País, amb articles periodístics i d’opinió. A continuació, us deixem un recull d’algunes de les seves obres publicades més rellevants.

Aquestes han estat algunes de les reaccions a les xarxes socials després de la mort de la reconeguda escriptora.

Escolta la versió radiofònica d’aquest reportatge d’Isabel-Clara Simó.

Un reportatge de Cristina Batlle, Elisenda Rovira i Emili Serra.

Read more

MINUT A MINUT: La investidura

Segueix en directe la sessió d’investidura i les votacions del candidat a la presidència del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

12:00 – COMENÇA el ple i Pedro Sánchez demana el suport de la cambra a l’estrada del Congrés. Assegura que «és l’única opció de govern possible després de cinc eleccions».

12:07 – LA PRESIDENTA del Congrés crida a l’ordre al diputat Juan José Matarí davant la interrupció, juntament amb la resta de diputats del Partit Popular, del discurs de Sánchez.

12:11- PEDRO Sánchez fa un repàs de totes les accions que promet dur a terme al llarg de la seva legislatura pel que fa a salut, educació, transport, canvi climàtic economia i igualtat entre homes i dones empresaris, entre d’altres.

12:17 – ACABA el discurs del candidat a la presidència: «tinc l’esperança que sigui possible aquest clima tòxic pe convertir-lo en constructiu». La bancada dels diputats del PSOE i d’Unidas Podemos i Mas País s’aixequen per aplaudir la intervenció de Sánchez.

12:18 – ELS GRUPS parlamentaris de l’oposició tindran 5 minuts per respondre a la intervenció de Pedro Sánchez. La durada d’aquesta part serà breu -es calcula que durarà fins les 12:45h per l’absència de rèpliques. Encenta els torns el Partit Popular, i puja a l’estrada Pablo Casado.

12:23 – PABLO Casado, molt crític amb Sánchez: «vostè ha acceptat mantenir-se al govern al preu de canviar el règim, de desbordar el sistema del 78 no perquè no funcioni, sinó perquè funciona». «Vostè i tots els que li donen suport son ultres que volen trencar la solidaritat entre espanyols».

12:27 – PABLO Casado: » Si trenca amb els seus socis antisistema trencarà espanya, sinó, anirà al carrer i tothom sap que no acabarà bé. Hauria de ser inacceptable per vostè que els seus socis parin de la constitució com si fos un candau». A continuació, recorda el procés de creació del document durant la transició, la qual diu que «no va ser un pacte entre persones que oblidaven, sinó de persones que es penedien».

12:30 – ACABA el torn de Casado: «volem conquerir Espanya amb projectes, sense que vingui l’esquerra a destrossar-los. Mica en mica aconseguirem recuperar el somni dels espanyols».

12:33 – PUJA a l’estrada el candidat de VOX, Santiago Abascal. Comença el seu discurs fent una enumeració de les violacions a dones en manada en els primers dies de l’any a mans d’estrangers: «el 69% de tots els homes imputats per violacions són estrangers».

12:36 – ABASCAL retreu a Sánchez la mala gestió davant la inhabilitació de Torra i la «humiliació» d’Europa davant la suspenció de l’euroordre i la declaració d’immunitat de Junqueres.

12:40 – El líder de VOX acaba el discurs. Els candidats de Vox criden, a l’uníson, «Viva el rey y viva España».

12.40 – COMENÇA el torn del candidat a la vicepresidència i líder d’Unidas Podemos, Pablo Casado. Agraeix, en primer lloc, la presència d’Aina Vidal, després que aquesta anunciés que pateix càncer i que això la impedeix assistir a totes les sessions plenàries.

12.43 – IGLESIAS llegeix un missatge que la filla d’Ernest Lluch, assassinat per ETA el novembre del 2000, li ha enviat en què exigeix a Casado no utilitzar més les víctimes d’ETA per formar els seus discursos. » Les víctimes d’ETA hem apostat per la reconciliació, no per l’odi».

12:47 – Breu discurs d’IGLESIAS, acaba el discurs demanant a Sánchez un bon govern: «Li demano, senyor Pedro Sánchex que vers els intolerants i els provocadors tingui la major fermesa democràtica».

12:48 – LAURA Borràs, cap del partit Junts per Catalunya, puja a l’estrada.

12:53 – BORRÀS: «Estem convençuts que insistint ho aconseguirem».

12:52 – TORN d’Íñigo Herrejón. Lamenta que «aquest govern havia d’haver-se produït fa quatre anys» i agraeix a Sánchez el pas que ha donat per fer possible la coalició amb Podemos.

12:54 – TÉ la paraula Joan Baldoví, del partit Compromís. El Valencià assegura que compliran amb la viabilitat de governació del pròxim govern. El diputat rep escarnis dels parlamentaris del PP i VOX i els retreu el seu mal comportament en la primera sessió d’investidura: «sóc professor d’educació física i el primer que ensenyo als meus alumnes és aprendre a perdre».

12:58- ACABA Baldoví i pren la paraula la líder de Coalició Canària, Ana Oramas. Demana disculpes per haver contribuït a les faltes de respecte i mals comportaments del debat d’investidura del dia 5 de gener. Disculpant-se als seus companys i a les bases, reafirma el seu ‘no’ a Pedro Sánchez. «Sóc una diputada senzilla. Ni som trànsfugues ni som terroristes».

13:00 – NUEVA Canarias fa la seva intervenció a mans de Pedro Quevedo.

13:02 – El BNG intervé reafirmant el seu suport a la investidura de Sánchez: «davant aquesta dreta que avança i cada cop amenaça més drets, no caben vacil·lacions. Esperem i reclamem fermesa en aquest nou govern»

13:07 – José María Mazón, del Partit Regionalista de Cantabria: «volem un govern estable per Cantàbria, només volem que es compleixin els compromisos per al territori però no a qualsevol preu».

13:09 – El diputat del PRC abandona l’estrada i intercanvia paraules amb Carmen Calvo mentre retorna al seu escó.

13:08 – Hora de Teruel Existe i el seu líder Tomás Guitarte. » És hora de respondre a les demandes de Teruel». Després de les pressoins i amenaces rebudes, el diputat exposa el seu suport a la investidura.

13:11 – Montse Bassa, diputada d’ERC i germana de Dolors Bassa, reivindica la condició de presa de l’ex-consellera: «Senyor Sánchez, li parlo com a familiar d’una presa política»

13:13 – BASSA: «està en les seves mans fer i canviar les lleis i si la meva germana i la resta de presos politics estan a la presó és perquè vostès volen que estiguin allà».

13:14 – La candidata lamenta que «la meitat d’aquest hemicicle s’alegra del nostre dolor, i que a més el voldrien encara més gran», i alguns dels diputats en fan mofa. Tot seguit, apel·la la complicitat i passivitat del PSOE davant d’aquesta situació.

13: 16 – Aplaudida pels diputats d’ERC, Bassa assegura que «m’importa un pepino la governabilitat d’Espanya».

13.17 – El discurs de Bassa encén el Congrés i la presidenta del Parlament ha de cridar a l’ordre a quatre persones en els dos minuts de duració del discurs de la diputada d’ERC.

13:18 – BASSA: «donem la nostra abstenció al govern de Sánchez per donar una oportunitat al diàleg i exigim la immediata alliberació d’Oriol Junqueres».

13:19 – Torn de rèplica per Inés Arrimadas de Ciudadanos: «està regalant una consulta sobre Catalunya a persones que et diuen a la cara que els importa un pepino la governabilitat d’Espanya».

13:22 – ARRIMADAS: «no tidrem estabilitat, no tindrem un govern sensat ni un equip de govern que pensi en Espanya».

13:25- La candidata de Ciudadanos afirma que Sánchez vol trinxeres i que cal una alternativa de sentit comú i de centre: «pactar amb Bildu i amb ERC no és nacionalisme, és Sanchisme. És desigualtat. Ara més que mai necessitem centre».

13:28 – TORN del PNB. El seu líder, Aitor Esteban, mostra la seva esperança perquè el govern que ve sigui legítim. A continuació carrega contra Ciutadans, PP i VOX pel fet que «esteneu la idea que aquest govern és il·legítim». Per últim, reafirma el seu ‘sí’ a la investidura.

13:34 – ABANDONEN l’hemicicle els candidats de VOX i Ciudadanos abans de l’intervenció d’Oskar Matute, d’EH Bildu. El basc recorda «la injustícia dels joves d’Altsasu» i demana, per a totes les víctimes del nacionalisme espanyol «veritat, justícia i reparació».

13:41 – Tornen a entrar els diputats de VOX i C’s abans que comenci la intervenció de Mireia Vehí, de la CUP. La líder del partit català es mostra convençuda que la repressió de la dreta no pararà. «Tenen un problema amb la democràcia. No soporten la pluralitat, ni la intel·ligència ni la dissidència. Per això es refugien als tribunals».

13:53 – Tanca els torns d’intervenció la diputada del PSOE Adriana Lastra i dona les gràcies als grups que han donat suport a la investidura, sobretot a Guitarte, que no ha pogut dormir a la seva residència degudes les amenaces que ha rebut. Lastra tanca el discurs agraïda al seu líder, Pedro Sánchez.

13:56 – LA VOTACIÓ començarà per ordre alfabètic per la diputada Dolores Narváez, escollida per sorteig.

14:00 – COMENÇA la votació. Els diputats seran cridats de manera individual i exerciran el vot de manera nominal. El candidat a la presidència del Govern necessita el suport de la majoria simple de la cambra baixa: més vots a favor que en contra. Pedro Sánchez presenta la seva candidatura amb el suport teòric de 167 vots, 165 en contra i 18 abstencions -d’ERC i EH Bildu-.

14:28 – INVESTIT. Pedro Sánchez és reescollit com a president del Govern espanyol amb les xifres que es preveien: 167 vots a favor, 165 vots en contra i 18 abstencions. A partir d’avui PSOE i Unidas Podemos començaran a configurar el primer govern de coalició d’aquesta etapa democràtica a Espanya.

Read more

El bàsquet europeu no accepta males conductes esportives

L’esforç de la comunitat esportiva per millorar les conductes xoquen amb polèmiques contràries, com la del metge del Real Madrid

ELISENDA ROVIRA I IÑAKI MARTINEZ — La tensió de l’últim clàssic de bàsquet era més que previsible, però no que aquesta fossi de la mà del metge del Real Madrid, en Miguel Ángel López. S’havia de guanyar “a la colla més gran de rates de l’Eurolliga”, deia als jugadors. Aquestes declaracions es van emetre per directe per Real Madrid TV. Desafortunades. Van comportar un expedient disciplinari al membre de l’staff tècnic del Real Madrid.

El club Blaugrana va lamentar les expressions d’en López, al·legant que “aquest tipus d’expressions no fan més que fomentar un odi que rebutgen completament”. El FC Barcelona va deixar en mans de l’Eurolliga la gestió del cas, i l’òrgan no va trigar ni 24 hores a emetre mesures contra el tècnic.

Tots aquests episodis de violència verbal, que es repeteixen sovint en enfrontaments decisius del món de l’esport, són indesitjats per aquells professionals que s’hi dediquen. Així, cada cop són més les iniciatives que pretenen sancionar aquestes conductes i deixar les discussions únicament a un àmbit tècnic i esportiu.

No és la primera vegada que l’Eurolliga emprèn mesures per sancionar conductes antiesportives. L’Eurolliga va sancionar l’any 2013 el Panathinaikos per un excés d’aforament a l’estadi, sanció que es va agreujar per l’ús de bengales, llums làser i sirenes il·legals durant un partit d’eliminatòria contra el Barça Regal. Els grecs van haver de jugar 4 partits a porta tancada i assumir 100.000 euros de multa. I és que l’Eurolliga penalitza tant els comportaments individuals com els col·lectius.

Un altre exemple de l’aposta pel joc net és la campanya que va llençar contra “tot tipus de violència i discriminació” l’any 2017, que sota el lema Not in my House recordava a la campanya de la UEFA contra el racisme en el futbol de l’any anterior.


Codi de conducta

Tots els clubs que juguen a la màxima competició europea de bàsquet i també els de l’Eurocup, van aprovar al juliol d’aquest any un nou Codi de Conducta en Pavellons. Una iniciativa que pretén regular i garantir el respecte als seguidors, jugadors, entrenadors així com equip tècnic, àrbitres i personal del camp, alhora que vol evitar certs comportaments i agressions verbals.

Les sancions de la competició europea van més enllà de factors merament esportius, ja que també disposa d’un Reglament d’Estabilitat i Fair Play Financer -que ja fa anys que està en funcionament- i permet protegir la sostenibilitat dels clubs i la competitivitat de la Turkish Airlines Euroleague i del 7Days EuroCup.

Els jugadors també parlen

Una altra mostra d’aquesta voluntat de consens i entesa dins es competicions és l’EuroLeague Players Association (ELPA). El sindicat de jugadors de la competició que va consituir-se el juny de l’any passat. També els jugadors van posicionar-se en contra de les declaracions de l’staff López.

https://twitter.com/the_ELPA/status/1195364054296137728

L’òrgan treballa per defensar els drets individuals i col·lectius dels jugadors. Una de les seves accions més recents ha estat la d’aprovar el calendari de la lliga europea 2019-20 d’acord amb els canvis sol·licitats pel sindicat.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies