Rap contra la repressió

JAVIER DE LA SOTILLA | ÈLIA GEA  

El hip-hop espanyol s’uneix per reivindicar la llibertat d’expressió davant les condemnes a Valtonyc, Pablo Hasél i La Insurgencia per enaltiment del terrorisme i calúmnies. El front comú de protesta, emmarcat dins la plataforma No Callarem, ha col·laborat en una cançó anomenada ‘Los borbones son unos ladrones’, títol homònim a la cançó per la qual s’imputa a Valtonyc per injúries a la corona. La peça musical de protesta ja suma més d’un milió i mig de reproduccions a Youtube, tres dies després de la seva publicació.

 

Artistes de renom com Rapsusklei, Frank T, Los Chikos del Maíz, La Raíz, Ira Feminista o Elphomega han fet un videoclip conjunt gravat a l’antiga presó Model de Barcelona. La lletra està composta de versos de la cançó de Valtonyc i altres d’elaboració pròpia de cada cantant. Advoquen, d’aquesta manera, per un Estat espanyol que no inclogui com a delicte les injúries a la Corona, pel qual el Tribunal Suprem va condemnar al raper mallorquí.  La música és de la pianista Clara Peya, Juan Pablo Balcázar, Antonio Torres i Roger Martínez.

En un comunicat, afirmen que es tracta d’una “resposta antirrepresiva que busca la seva força en estendre i assumir de manera col·lectiva i solidària les responsabilitats penals de rapejar”. Consideren, doncs, que a Espanya s’està violant greument el dret a la llibertat d’expressió i alerten del perill que té aquest fet. Si queda sense resposta, l’“acció repressiva de l’Estat” continuarà vigent, segons afirmen.

La iniciativa de fer aquesta cançó sorgeix a Twitter el mateix dia en què es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem contra Valtonyc. El raper Pau Llonch, component del grup català At Versaris, va proposar el següent: “agafem la lletra i la rapegem a l’uníson o en fragments entre molts artistes, escriptors, MC’s, etc.”

Des d’aleshores, s’hi han unit grups i cantants de diversos gèneres, com el cantant César Strawberry de Def Con Dos, també perseguit per la justícia. El vocalista està condemnat a un any de presó per tuits en què ironitzava sobre ETA o la mort de Carrero Blanco, i apareix al videoclip amb una cadena a la boca.

El projecte s’emmarca en la Setmana per la Llibertat d’Expressió, que se celebra des d’aquest dilluns a Barcelona, organitzada per la plataforma d’activistes culturals #NoCallarem. Es preveuen, entre altres activitats, actuacions, debats i exposicions al voltant de la presó Model, en relació a aquesta temàtica. Hi participaran, a més dels que han participat en aquest videoclip, persones de diversos col·lectius i mitjans de comunicació, com Fernando Rapa, director d’Art de la revista Mongolia.

 

Read more

Les dones s’aturen en tots els sectors econòmics

ÈLIA GEA i JAVIER DE LA SOTILLA

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona (8 de març), tot el sector laboral femení va ser cridat a fer vaga i a parades de dues hores. Des de CCOO i UGT calculen que la participació ha estat d’uns sis milions de treballadores. El secretari general d’UGT afirma que el dia de vaga “marcarà un abans i un després” a l’hora de negociar convenis col·lectius i plans d’igualtat.

La vaga era una demanda per acabar amb la violència masclista i un reclam per la igualtat i la fi de la la precarietat laboral femenina i la bretxa salarial. A les parades s’hi han sumat les principals empreses de la indústria, els serveis i les administracions públiques, que és precisament on s’ha notat més l’impacte. El sindicat CGT -una de les organitzacions convocants de la vaga general- ha qualificat la jornada d’un “absolut triomf”.  ha estat en sectors estratègics com l’ensenyament, la sanitat o el transport.

 

Tanmateix, no hi ha hagut un consens entre els principals sindicats. Els dos majoritaris -CCOO i UGT- han fet una convocatòria de dues hores, com ha passat, en general, a Europa.  Han estat un total de 6 milions de dones les que han secundat l’aturada de dues hores. Però molts altres sindicats -com CGT, IAC, CSC i CNT- han considerat que no era suficient, cridant a les dones a abandonar els llocs de treball al llarg de tota la jornada.

S’ha de tenir en compte que moltes dones amb treball precari no s’han pogut sumar a la convocatòria. La Comissió 8 de març recorda que “hi ha companyes que no poden participar perquè, si ho fan, demà les acomiaden”. De la mateixa manera, moltes dones han de mantenir una família amb només el seu sou, i moltes empreses no han ho han posat fàcil a les vaguistes, de manera que no s’han pogut permetre perdre el sou del dia d’ahir.

 

 

DEMANDES

Cures.- Un dels objectius de la vaga va ser alliberar a moltes dones, almenys per un dia, de les feines de cures que duen a terme a casa. Un treball domèstic associat tradicionalment al gènere femení i que no es troba valorat en la societat. Així, molts homes involucrats en el moviment feminista es van unir en centres socials per cuidar els fills d’aquelles dones que volien fer vaga i no tenien altra opció. I és que la divisió del treball és un dels problemes de fons de l’existència del patriarcat modern.

Fa uns dies, Silvia Federici, en una entrevista a eldiario.es, explicava la seva proposta relativa a aquesta qüestió, afirmant que “és un engany que el treball assalariat sigui la clau per alliberar les dones”. En la seva opinió, remunerar el treball domèstic seria un pas important cap a la igualtat: es valorarien les feines de cura en la societat i això implicaria que molts homes el realitzessin de la mateixa manera. Aquesta mesura, afirma Federici, acabaria amb l’actual model patriarcal, on “les dones han de ser dues coses: productores i reproductores al mateix temps, una espiral que acaba consumint tota seva vida”.

Precarietat laboral. – El líder d’UGT, Pepe Álvarez, en un comunicat públic a la Plaza de Cibeles de Madrid, ha reclamat la derogació de la reforma laboral del 2012, ja que segons el líder sindical es tracta d’un “element de discriminació que arracona les dones”, en “obligar” a milers de dones a acceptar treballs parcials de quatre hores o salaris de misèria per sota del mínim exigit per la llei. Carmen Arenas, responsable de l’Àrea de la Dona a Comissions Obreres, també ha remarcat la necessitat de “canviar les polítiques de retallades” que condemnen a les dones a “treballs temporals i precaris, on la promoció i formació és nul·la”.

Bretxa salarial. – Al conjunt d’Espanya, un home cobra de mitja 27.727 € anuals, mentre que la dona en cobra 19.745, és a dir, fins a un 23% menys.

No obstant això, en alguns sectors aquesta bretxa augmenta. Les dones que formen part de consell d’administració d’empreses cotitzants en Borsa -a més d’estar en clara minoria, ja que suposen només un 17%– cobren fins a un 40% menys que els seus companys homes: elles cobren 130.000 euros de mitja, i ells 322.000.

Read more

Colau engega una campanya contra l’assetjament sexual

L’oci nocturn sol anar acompanyat de violència masclista, que queda impune per la manca de detecció i resposta dels responsables de les festes. És per això que el consistori de Barcelona ha impulsat el protocol ‘No Callem’, una iniciativa per prevenir i gestionar casos d’agressió o d’assetjament sexual en locals d’oci nocturn. Es tracta d’una mesura pionera a l’estat espanyol, a la qual s’hi han sumat les principals sales de concerts i festivals de la capital catalana.

“Aquest protocol reserva un paper destacat a les persones responsables dels locals d’oci nocturn”, asseguren des del consistori. El personal rebrà formació per saber com actuar en cada cas. D’aquesta manera, tenen les eines necessàries per detectar possibles assetjaments i per oferir l’atenció adequada a qui ha patit una agressió. Els locals també tindran la senyalització ‘No Callem’ per facilitar ajuda a qui la necessiti. Així, l’Ajuntament i el sector empresarial tenen una responsabilitat compartida “perquè a la ciutat es pugui gaudir de l’oci nocturn en clau d’igualtat”.

'No callem' és la nova campanya de l'Ajuntament contra l'assetjament sexual

‘No callem’ és la nova campanya de l’Ajuntament contra l’assetjament sexual

Segons l’Enquesta de violència masclista de Catalunya 2016, el 55,52% dels tocaments sexuals amb violència es van produir a l’espai públic, concretament el 29,29% d’aquests es van donar en espais d’oci.

Més enllà del protocol, les sales adherides -com és Apolo, Razzmatazz o Jamboree- assumeixen el compromís d’evitar criteris discriminatoris o sexistes d’accés a la sala, com serien els preus diferenciats segons el sexe, així com limitar l’accés d’aquelles persones en qui s’observin actituds o comportaments assetjadors. Des del consistori asseguren que els agressors solen ser homes, però les víctimes són d’ambdós gèneres, per tant el protocol “s’aplicarà tant si la persona que pateix l’agressió és una dona o un home”.

No es tracta però de l’única mesura que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra el masclisme. També ha creat una app per detectar i actuar sobre les agressions que es produeixen a l’espai públic, i ha realitzat campanyes de conscienciació al transport públic, els comerços i els espais esportius. “Hem de ser proactius per no normalitzar les agressions sexuals”, ha afirmat aquest matí Ada Colau.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies