La Batalla de l’Ebre: silencis que compleixen 80 anys

ELENA SANTÍN i ORIOL JOVÉ

Veure el reportatge sencer

Un 16 de novembre d’ara fa exactament 80 anys, l’any 1938, va acabar la batalla més duradora i mortífera de la Guerra Civil, la Batalla de l’Ebre. Començada el 25 de juliol de 1938, es va allargar 115 dies. Van ser jornades de desgast que van marcar la caiguda de Catalunya i el final de la guerra. Segons l’historiador Francesc Xavier Hernández, a partir d’aquesta batalla res va tornar a ser igual: “Es decideix el futur de la República i la Guerra. Per Catalunya és una derrota tant o més gran que l’11-S”.

Read more

Reforma horària: afectaria la televisió?

SILVIA VEGA, ELENA SANTIN I ORIOL JOVÉ 

Veure el reportatge sencer

La nit del dissabte 27 d’octubre al diumenge 28 s’endarrereix una hora el rellotge. S’adopta així l’horari d’hivern, amb el qual es conviu fins al març, quan es passa al d’estiu. Enmig del debat sobre la reforma horària, quin paper juga la televisió? Podria imposar uns nous hàbits amb la graella o acompanyaria la societat si aquesta canviés? Amb nous horaris, la programació, els continguts, l’audiència i el prime time serien els mateixos? La televisió fa la seva funció social en aquest cas, vetllant per la salut pública en relació als horaris?

Read more

WomenZ: la generació de joves feministes s’apodera de Barcelona

Gemma Navarro

«Són curioses, naturalistes, viatgeres, culturetes, fiesteres i tecnològiques. Però les WomenZ no volen etiquetes, estan encara en plena recerca de la seva identitat i el seu lloc en el món». Cristina Salvador concloïa així el seu discurs sobre les dones de la generació Z, motiu i protagonistes del seu projecte, CultHunting, que es va dur a terme el passat dijous a la Sala Apolo de Barcelona. CultHunting WomenZ es tracta d’una iniciativa que neix amb la intenció de prestigiar nous talents i reflexionar sobre la nova etapa que haurà de viure la gent jove nascuda després del boom d’internet, disposant d’una nova forma de comunicar-se i entendre el món.

Cristina Salvador conduïnt l'acte.

Cristina Salvador, conduïnt l’acte.

L’esdeveniment es va dividir en dues jornades. La primera, durant el matí de 9 a 14 h va incloure diversos debats i xerrades inspiradores. Entre elles la de «com ens dirigim a les WomenZ», on es va reflexionar sobre el caràcter reivindicatiu d’aquestes joves. «No callen, no accepten els fets tal com són», va explicar Lina Sananes, responsable de Bijoux indiscrets. «Cuiden la seva imatge social i les xarxes, perquè són capaces de veure d’una forma ràpida què és el que volen transmetre i com de poderosa pot arribar a ser l’estètica per aconseguir-ho».

Montse Serrano, directora de RRHH, per la seva part, va aportar una reflexió sobre el moviment que més importància ha cobrat en la nostra societat en els últims anys: el feminisme. «Tres de cada quatre WomenZ es declara feminista. Però en el moment en què algú et pregunta si ets feminista, inconscientment es crea una diferencia entre tu i aquella persona que ho pregunta. No s’hauria de qüestionar. Tothom ho ha de ser, s’ha de portar a l’ADN i no en una pancarta«.

D'esquerra a dreta: Cristina Salvador, Belén Badia, Montse Serrano, Yolanda Menal i Maite Poyos, a la Sala Apolo.

D’esquerra a dreta: Cristina Salvador, Belén Badia, Montse Serrano, Yolanda Menal i Maite Poyos, a la Sala Apolo.

Yolanda Menal, directora de RRHH Unilever, va començar la seva reflexió per “com les empreses atreuen i fidelitzen el talent Z”. Segons Menal, totes les companyies tracten de seduir el talent de la generació Z per la seva gran capacitat de filtrar informació, ser pragmàtiques i realistes, crítiques amb la publicitat i el màrqueting i per la seva brillant creativitat. Belén Badia, directora d’IT d’Uriach, en aquest sentit, va aclarir que els grans canvis mundials dels últims anys provenen de joves inconformistes. «Ara les WomenZ ja no volen treballar per a algú, són emprenedores i líders. Ja no només són els caps els que lideren, tothom ha de tenir la capacitat de guiar la gent del seu voltant».

Els conceptes clau que s’anaven narrant eren il·lustrats per una artista a temps real.

Els conceptes clau que s’anaven narrant eren il·lustrats per una artista a temps real.

A partir de les 19.00 hores la finalitat del projecte va passar a ser donar visibilitat a artistes femenines que estan començant la seva trajectòria i no tenen una gran plataforma o mitjans per donar-se a conèixer. D’altra banda volien familiaritzar les noves generacions amb les figures de dones empoderades i independents. «També pretenem crear un ambient on els joves se sentin lliures de vestir-se, ballar i actuar com vulguin, ser ells mateixos sense prejudicis ni normes preestablertes per la societat«. Aquest és un concepte que lliga molt amb aquesta generació, pionera pel que respecta a tolerància i acceptació de la diferència i la llibertat sexual, de gènere, identitat i raça.

Resum sobre la filosofia que es va apoderar de la sessió de tarda: llibertat artística i d’expressió.

Resum sobre la filosofia que es va apoderar de la sessió de tarda: llibertat artística i d’expressió.

La selecció d’artistes es va fer amb el requisit que fossin artistes locals, que trenquessin amb allò convencional, i incloguessin tot tipus de gènere. Laia Vehí amb una sensibilitat especial, Bea Pelea amb el seu “reggaeton que agrada a les noies”, María José Llergo amb un estil flamenc prometedor, Pinpilinpussies aportant el seu toc de rock and roll alternatiu i Shee Benito les ballarines independendents, han estat algunes de les actuacions que han sonat a la sala entre aclamacions i aplaudiments.

 

Read more

Els llibres d’ocasió marxen del Passeig de Gràcia amb regust agredolç

llibreocasio

Segons alguns llibreters, la Fira del Llibre d’ocasió antic i Modern de Barcelona, que va acabar el diumenge 7 d’octubre l’edició d’enguany, no està en els seus millors moments i en qüestionen la continuïtat. Per exemple, el propietari de Llibreia Ela, Francesc Requena, va dir que «ha anat millor que l’any passat (per les manifestacions), però no estem per tirar coets”. El llibreter Guifré Serra, confessa que les vendes «han anat molt fluixetes» i ha vist «poca gent i poc interessada«. D’altres, simplement, diuen que han complert amb les expectatives de venda.

Com a novetat, en aquesta edició es van organitzar dues xerrades, ambdues per recordar personalitats del món de la llengua i la literatura. Per una banda, es va parlar de Manuel de Pedrolo, amb motiu del centenari del seu naixement i, per l’altra, a Pompeu Fabra, ara que en fa 150 anys.

La 67a edició del certamen que organitza el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya es va inaugurar el divendres 21 de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè, amb un pregó de l’escriptora Olga Xirinacs. Xirinacs va confessar ser una “gran generadora de llibres de segona mà” i va elogiar els llibreters de la fira per “allargar la vida dels llibres”. En acabar, va estampar la seva firma als peus del llibre gegant que hi ha a la cruïlla entre Passeig de Gràcia i Gran Via. Aquest monument de Joan Brossa homenatja la lectura i va ser un encàrrec que el gremi va fer el 1994 a l’artista.

Hi han participat 37 llibreriesamb un estand cada una, i majoritàriament són de Barcelona, però també d’altres territoris de Catalunya. L’oferta total de llibre era de més de 50.000 exemplars. Les paradetes estaven al Passeig de Gràcia i han obert els 17 dies de celebració de deu del matí a dos quarts de nou de la nit.

En aquesta Fira es pot trobar tota mena de lectures i per a tot el públic, des dels més petits fins als més entesos, passant per amants dels còmics o col·leccionistes. Es pot trobar des d’una butlla papal de Pius VII, que ronda els mil euros, fins a llibres de l’antiga col·lecció Austral o de butxaca d’Alzina per tres euros. Tampoc hi falten els clàssics, des de Josep Pla o Rodoreda fins a Cervantes o Shakespeare. Fins i tot, hi ha un exemplar del Diari de Barcelona del segle XIX o un cartell original de la rua de Carnaval de Barcelona de 1930.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Els orígens de la Fira es remunten a mitjans del segle passat. Durant la Segona República, va néixer l’Associació Professional de Llibreters de Vell de Catalunya però la seva activitat fou dissolta amb l’entrada de les forces franquistes a Barcelona. Amb la dictadura, alguns llibreters catalans es van integrar en el Gremio de Libreros del Sindicato de Artes Gráficas. D’altres, però, van dur a terme activitats autònomes o clandestines. L’any 1951 un grup de llibreters van decidir posar-se a vendre llibres en català de segona mà al carrer. Aquesta va ser la llavor de la Fira. Actualment és la fira de carrer més antiga d’Europa i enguany ha complert 67 anys.

Read more

La preocupació per la immigració puja fins al 15%, segons el CIS

Aquest mes de setembre la preocupació dels espanyols per la immigració se situa amb una puntuació de 15.6, deu punts més que en el mateix mes de l’any passat. De fet, ha superat els percentatges dels darrers mesos, que se situen entre el 2% i el 5%.

Aquest mes de setembre, el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha actualitzat les seves dades pel que fa les preocupacions principals dels espanyols. L’atur, els partits polítics, l’economia i la corrupció són les qüestions que sempre han destacat. Però la tendència aquest darrer mes de setembre és la següent; la immigració s’ha situat entre les cinc preocupacions principals dels espanyols. Aquesta inquietud ha augmentat 12.3 punts respecte al maig d’enguany, xifra rècord des de 2010. Només al 2005 la mitjana sobre la preocupació vers la immigració va arribar al 24.2 punts.

Espanya és un dels països que més immigrants acull. Durant l’any 2017, la quota d’immigració va superar la xifra de 532.482 persones, més que el darrer any, és a dir que va augmentar un 28,4% respectivament. Aquesta pujada ha comportat un canvi d’actitud en les opinions.

Segons el professor i sociòleg de la universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Jordi Guiu, tres factors explicarien aquest increment pel que fa la preocupació vers la immigració entre els ciutadans espanyols. Es poden resumir en “el context internacional”, “la presència creixent d’aquest tema als mitjans de comunicació ” i, per últim, “una contaminació de l’escenari internacional”. A més, apel·la a una “realitat hispànica” juntament amb l’”aparició en les pantalles de televisió” i “la utilització política que se’n fa de l’oposició d’aquesta qüestió”.

En referència a l’escenari internacional que comentava el professor, l’auge de l’extrema dreta s’ha fet evident sobretot a Europa, amb les eleccions de Suècia, Holanda i Alemanya. Els Demòcrates suecs van guanyar el 17,6% dels vots a les últimes eleccions d’enguany, mentre que a Holanda, el candidat d’extrema dreta Wilders va aconseguir ser la segona formació al parlament l’any 2017.  La política migratoria espanyola també ha canviat degut a la pressió des de l’oposició pel que fa a casos com el vaixell Aquarius i l’arribada de refugiats a costes espanyoles.

Al mateix temps, de facto, les persones que arriben sense papers a Espanya no arriben gairebé al milió de persones, mentre que la població estrangera que resideix actualment en plens poders com a ciutadans ronda la xifra de 4.572.807, és a dir, un 10,1 % de la població total. La majoria de la població actual estrangera prové del Marroc, seguida de Romania.

Read more

Barcelona, la tercera ciutat espanyola més cara per fer la compra

 

2

Supermercat Alcampo, de Diagonal Mar. 

L’últim estudi anual sobre supermercats i preus de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), revela que Barcelona és la tercera ciutat més cara d’Espanya a l’hora d’omplir el carretó d’anar a comprar, per darrere de Palma de Mallorca i Getxo, Biscaia. L’estudi, que recull les dades d’aquest darrer mes de setembre, s’ha fet 64 ciutats espanyoles. Està basat en un total de 242 productes que reflecteixen els hàbits de consum de les llars, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadístic, és el que anomenen ‘la cistella de compra OCU’.

No obstant que la ciutat comtal sigui la tercera més cara, és la segona on es poden trobar més possibilitats d’estalvi, arribant fins a un estalvi de 1.547 euros l’any. La bretxa més àmplia rau en Madrid, on l’estalvi pot arribar fins als 3.065 euros anuals, mentre que en Puertollano, a Ciutat Real, la bretxa tan sols és de 257 euros, sent aquest el canvi més petit de tot l’Estat. L’estudi matisa que Barcelona és un 11% més cara que Jerez de la Frontera, a Cadis, que és la ciutat més barata, i tan sols un 1% menys cara que les seves antecessores Palma de Mallorca i Getxo.

 

D’entre tots els supermercats barcelonesos estudiats, el que surt més econòmic és el Consum de l’Avinguda Icària 160-170, mentre que el Suma de Guinardó 210 és el més car, havent-hi entre ells una diferència del 36% entre els respectius preus dels productes. De mitjana, a tot l’Estat espanyol es poden estalviar 947 anys anuals, si tenim en compte la diferència entre la botiga més cara i la més econòmica. El supermercat de la cadena Dani de la plaça Doctor López Neyra 2, a Granada, és el més barat d’un total de 1.176 comerços que han estat avaluats en l’estudi. D’altra banda, la cadena madrilenya Sánchez Romero agrupa els quatre supermercats més cars de tota Espanya i estan localitzats a Madrid tots ells. Entre totes, les tres ciutats espanyoles més barates per fer la compra són, en aquest ordre, Jerez de la Frontera, Puertollano i Ciutat Real capital.

La tendència general arreu del país és que si en una ciutat hi ha un supermercat d’Alcampo, serà el més barat, si no, ho serà Mercadona, segons diuen els resultats.

Read more

Les dates que van marcar la tardor més calenta a Catalunya

27 d'octubre, Declaració Unilateral d'Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

27 d’octubre, Declaració Unilateral d’Independència. A les escales del Parlament, el govern i els alcaldes amb les seves vares.

Fa dies que som a la tardor, una tardor que pot portar records amargs i emocionants a tots els catalans. La tardor de l’any passat ha ocupat i ocuparà sempre un espai a la memòria dels ciutadans i és per això que hem fet una recopilació dels dies clau i més importants de la tardor més calenta que Catalunya ha viscut, la tardor del 2017.

Captura   Captura.PNG2

Per accedir al calendari,  feu clic aquí.

Després de tots aquests dies, es va obrir un procés complicat. Els partits sobiranistes van intentar investir a Puigdemont, sense èxit, però també van temptejar amb altres candidatures, com la de Turull o Jordi Sánchez. L’Estat espanyol i el jutge Llarena van fer impossible les investidures i els ciutadans es van mobilitzar per fer-se sentir i reivindicar la República votada el primer d’octubre i el govern que ells havien escollit el 21-D.

Finalment, un candidat sorpresa va sortir a la llum. Quim Torra va ser triat el 131é President de la Generalitat de Catalunya. Quan va ser investit se’l va titllar de xenòfob i racista per part de l’oposició i del govern espanyol per uns articles que havia fet molts anys enrere. També va rebre crítiques per ser el titella de Puigdemont, exiliat a Bèlgica i molt compromès amb donar vida al Procés per tot Europa.

A un any de la tardor del 2017 les coses han canviat molt, tot i estar igual d’enrocats que al principi. Pedro Sánchez és el nou president d’Espanya i això fa que hi hagi un diàleg entre les dues parts. El problema persisteix i encara s’agreuja més pel fet de que encara hi hagi polítics a la presó i a l’exili, que d’aquí pocs dies ja farà any que hi són, esperant un judici que es presenta polèmic.

Aquells quatre mesos van ser, sense dubte, uns mesos moguts. Un any després que comencés tot, la situació continua tensa i passen les estacions, fins que, algun dia, sigui història.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies