Megan Rapinoe agafa el relleu d’Ada Hegerberg

La capitana del Reign FC s’imposa davant les 20 candidates finals i guanya la Pilota d’Or femenina 2019

CRISTINA POYATO SANTIAGO

Megan Rapinoe, davantera del Reign FC ha guanyat per primer cop la Pilota d’Or, un premi que concedeix la revista France Football. Amb aquest guardó, el grup francès ha volgut destacar tres aspectes de la futbolista al llarg del 2019: les actuacions individuals i col·lectives, el talent i fair play (competició honesta i correcte davant els oponents, arbitres i assistents al partit) i el seu recorregut professional.

La jugadora americana ha aconseguit diversos premis durant aquest any. Entre ells la Copa Mundial Femenina de la FIFA (a França), la Bota d’Or i el premi The Best, que atorga també la FIFA. A més, del reconeixement destacat per aconseguir acabar el mundial amb marques importants (sis gols i tres assistències), Rapinoe sempre ha cridat l’atenció per la seva lluita amb el col·lectiu LGTB, i per participar amb diverses causes socials.

És el segon any que s’entrega aquest premi. El primer va ser entregat l’any passat a Ada Hegerberg, davantera de l’Olympique de Lyon. Una futbolista que el 2016 ja va ser reconeguda per la UEFA com a Millor Jugadora d’Europa. Aquest any, però, ha quedat com a quarta classificada, tant darrere de Rapinoe, com de Lucy Bronze, defensa del mateix equip, i Alex Morgan, davantera de l’Orlando Pride.

Al llarg de la cerimònia

Rapinoe no ha pogut estar a la celebració i, després d’anunciar-la com a guanyadora de la Pilota d’Or, li han dedicat un vídeo amb la participació de la seva família. Després del moment d’emoció dels seus pares, l’organització de la gala ha dedicat un petit homenatge a algunes de les futbolistes també candidates a aquest guardó. A l’escenari, hem pogut veure a 8 jugadores de l’Oympique de Lyon: Wendie Renard i Amandine Henry, entre altres.

Tot i això, la gala ha estat més enfocada al premi masculí. La 64 edició del premi de la revista francesa ha incorporat un reconeixement més al seu llistat. Aquest any, han estat atorgats quatre premis: la Pilota d’Or masculina i la femenina, el Trofeu Kopa (al millor jugador menor de 21 anys) i el Trofeu Yashin (al millor porter de la temporada). Aquest últim és la nova incorporació del 2019, i té una dedicació especial a Lev Yashin, porter pioner que va assolir títols importants amb la Unió Soviètica. A més de ser campió olímpic el 1956 i europeu al 1960, va ser i continua sent l’únic porter que ha guanyat la Pilota d’Or, el 1963.

Els trofeus més innovadors, Kopa i Yashin, han estat entregats a Matthijs de Ligt, defensa central de la Juventus F. C., i Alisson Becker, porter del Liverpool, respectivament. Pel que fa a la Pilota d’Or masculina, ha estat guanyat per Lionel Messi, davanter del F. C. Barcelona. Gràcies a aquest premi, el futbolista argentí en té ja sis, aconseguint ser el jugador amb més Pilotes d’Or del món. Un reconeixement establert en una dècada, ja que el primer premi el va aconseguir el 2009. Així, ha posat fi al podi que compartia amb el davanter de la Juventus, Cristiano Ronaldo, que en té cinc.

Read more

Allargapenis i ibuprofè: l’altra cara de les farmàcies

PAU REQUENA  – CRISTINA POYATO – ARIANA RUIZ – SERGI PERALTA

Al carrer del Clot, els qui passegen es topen amb fins a cinc farmàcies en un tram de poc més de 200 metres. Segons dades de l’IDESCAT (2017) al Barcelonès n’hi havia 1.223, és a dir, una farmàcia per cada 1800 habitants, xifra per sobre de la mitjana catalana.

Catalunya és la tercera comunitat amb un major nombre de col·legiats (11.248), segons xifres del 2018. En relació amb el 2017, la regió ha viscut un augment del 15,2%.

Nou model de control

L’arribada de la nova regulació augmenta el nombre de medicaments que, per a ser dispensats, requereixen recepta mèdica. Si abans no era necessari presentar recepta per a adquirir fàrmacs d’ús habitual, com és el cas d’analgèsics o vitamines, amb l’entrada en vigor del nou model sí que és preceptiu aportar la justificació corresponent. Aquesta recent restricció, segons sembla, dóna lloc a tot mena d’escenes picaresques.

Talonaris robats o metges ficticis

Les receptes falses són una realitat. Almenys, així ho manifesten des de diverses farmàcies. Segons explica Raquel Baldrich —de la farmàcia Silvia Muñio— és més comú que es presentin receptes falsificades durant els caps de setmana, atès que és la franja a la qual moltes farmàcies tanquen; és per això que l’afluència de clients augmenta a aquelles d’horari més dilatat i l’intent d’engany resulta més senzill: «és més fàcil colar-les», comenta Baldrich.

Els farmacèutics consultats convenen en una qüestió: a moltes de les receptes suposadament falses hi constava el nom d’un mateix metge. Aquest fenomen pot donar-se per diferents factors: per una banda, el robatori de talonaris a metges col·legiats en actiu. Una de les facultatives consultades —prefereix no facilitar el nom— afirma que han rebut missatges del Col·legi de farmacèutics als quals s’alertava d’aquestes sostraccions. Una altra tesi és la falsificació total a la qual el metge que dispensa el fàrmac ni tan sols existeix.

Des d’aquesta farmàcia també comenten com sorprèn un nou perfil de sol·licitant de fàrmacs sedants (benzodiazepines) —com el conegut Trankimazin— mitjançant la recepta falsificada: l’anciana amb una relació addictiva a aquests medicaments. També destaquen la codeïna com a substància cotitzada per a usos indeguts.

Vendes estacionals, factors geogràfics

Núria Riera, de la farmàcia 22@, destaca com afecta les vendes el fet que el local estigui situat a una zona eminentment laboral. Els fàrmacs més venuts, segons comenta, són analgèsics i, arran de l’època hivernal, els antigripals. En resposta a les falsificacions, comenta que també s’han trobat amb aquests casos. També ressenya que sol tractar-se d’una «mateixa persona» sol·licitant «medicaments molt específics».

La consulta del farmacèutic

Els farmacèutics s’enfronten a tota classe de casos. Com a mostra, citar el senyor d’edat provecta que pregunta —sorprès— si l’oïda pot rentar-se. Segons sembla, certs clients, amb l’observació de la bata blanca com a requisit, plantegen tota mena de casuístiques com si de la consulta del doctor es tractés.

Carolina García del Cerro —titular a farmàcia García del Cerro— exposa, contenint el riure, que no pot revelar les peticions més esperpèntiques. Finalment dona a conèixer una de les consultes que considera més ressenyables: la petició d’assessorament del client que vol allargar el seu penis. En contraposició, la farmacèutica posa sobre la taula la necessarietat d’un control a la dispensa de determinats medicaments. «Hi ha gent molt medicada», afirma Baldrich en resposta a si són habituals les escenes d’incoherència entre els clients per excés d’ingesta de substàncies.

Sanitat estudia intervenir en les farmàcies

Les farmàcies, a part del marge de beneficis establert per llei en un 23%, obtenen un benefici indirecte extraordinari a través de descomptes oferts per les marques, que aconsegueixen que les farmàcies disposin d’uns productes en lloc d’uns altres. Segons un informe de la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), el marge addicional de beneficis gràcies a aquests descomptes és d’un 40% sobre el preu final.

La CNMC aplaudeix el fet que el Ministeri de Sanitat estudiï quedar-se amb una part d’aquests rèdits oferts pels laboratoris, que podrien enfilar-se als 800 milions d’euros anuals.

3.000 farmàcies espanyoles, en risc de fallida

El passat dimarts, l’assessoria Aspime va presentar el seu informe anual sobre la salut econòmica del sector farmacèutic. Els resultats han millorat lleugerament respecte de l’any passat, però hi ha una alerta en el concepte de la «línia roja de la rendibilitat».

El document revela que unes 4.000 farmàcies espanyoles (un 18% del total) tenen una facturació total per sota del mínim que marca el conveni, és a dir, que guanyen menys de 300.000 euros anuals. D’aquestes, però, només 858 serien considerades «inviables» oficialment (ingressos per sota dels 200.000 €) i rebrien ajudes estatals. I la majoria d’aquestes, tal com recull el periòdic especialitzat en farmàcia El Global, pertanyen a l’àmbit rural. «Tot i les possibles compensacions, el farmacèutic titular d’una farmàcia rural, assumint les responsabilitats i riscos inherents a la seva titularitat, […] segueix obtenint un benefici inferior al salari per conveni», alerta la institució.

Read more

Educant en colors

L’escola barcelonina El Turó Blau és pionera en l’aplicació del Programa Educatiu d’Escoles Rainbow, que educa els alumnes en la diversitat per prevenir conductes lgtbifòbiques

CRISTINA POYATO, EMILI SERRA – La identitat de gènere i la orientació sexual són encara motius de discriminació i assetjament per al 47% de les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Unió Europea. Així ho constata l’Agència Europea dels Drets Fonamentals en una enquesta en què també es rebel·la que un de cada quatre membres del col·lectiu ha estat agredit o amenaçat en els últims cinc anys i que les dues terceres parts procuren no agafar de la mà a la seva parella per por que les assetgin. Els enquestats també revelen que l’etapa més difícil són els anys escolars. El 60% reconeixen haver estat víctimes de conductes negatives pel fet de ser homosexuals i més del 80% recorden haver-ne estat testimonis.

En la preadolescència, amb l’inici de les relacions afectives i sexuals, es poden donar situacions de rebuig cap a aquests infants o joves per motiu de la seva orientació afectivo-sexual, la qual cosa genera un sentiment d’incomprensió i solitud per l’infant o jove que les pateix. L’adolescència és una època de canvis, de descoberta, de construcció de la pròpia identitat i la iniciació a les relacions afectivo-sexuals. A més dels evidents canvis físics i psíquics, hi ha un procés d’acceptació d’un mateix i una lluita per defensar la singularitat que esdevenen complexos si l’entorn proper, el grup d’iguals, no accepta la diversitat.

És per això que el 2017 el Departament d’Ensenyament va posar en marxa el Protocol de Prevenció, Detecció i Intervenció Enfront l’Assetjament Escolar a Persones LGTBI. S’aplica seguint la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, “per a garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia” i hauria de ser efectiu en tot el sistema educatiu. Per tant, s’han de posar eines i recursos específics per tal de promoure la conscienciació i la prevenció de l’assetjament a persones LGTBI dins de tota la comunitat educativa.

L’aplicació d’aquest protocol és encara més important si es tenen en compte les xifres que va donar a conèixer l’Observatori Contra l’Homofòbia el passat mes de juny, les quals indicaven que les agressions homòfobes havien augmentat un 40% a Barcelona respecte l’any passat. Des de l’1 de gener del 2019, a Catalunya s’han comès 129 incidències discriminatòries a causa de l’orientació o identitat sexual dels afectats.

Una escola pionera

Un exemple d’avenç en la normalització de l’educació sexual, en tots els sentits, el trobem al districte de Sant Andreu, a Barcelona. L’escola, d’infantil i primària, Turó Blau porta tres anys impartint un sistema de coeducació. Una proposta amb origen a l’associació de Famílies LGTBI que ha estat finançada per la Filadora, una associació de En Comú Podem. El pla que segueix l’escola Turó Blau és el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), que tal i com el seu nom indica, té l’objectiu de crear centres inclusius en l’àmbit de la diversitat afectiva i de gènere. L’actual director de l’escola, Ferran Català, va aclarir que l’objectiu principal és “que cap nen o nena ho passi malament per la seva identitat sexual o per la seva família”. 

A part dels augments de les agressions LGTBIfòbiques, un altre factor decisiu per la incorporació del PEER al Turó Blau va ser la manca de consciència en situacions com la separació dels lavabos entre els de nenes i els de nens. “No pensàvem que això fos un  problema, però si un nen o nena té la identitat canviada es veu obligat a anar al lavabo que no toca”, va explicar el director, afirmant que abans d’incorporar aquest programa no s’havia adonat de problemes com aquests. Detalls que la societat amb el temps ha normalitzat, com els pòsters dels nens jugant amb cotxes o de les nenes jugant amb nines. Com diu Català “són coses que si no tens la formació adequada no hi caus” i això pot provocar que es tracti el tema amb el nen o nena en qüestió de manera separada.

Prendre consciència

L’Associació recomana que totes les possibilitats es deixin obertes, per tal que els alumnes se sentin còmodes i aprenguin a conviure amb tot tipus de situacions. No sempre els nens viuen a casa amb un pare i una mare, i això s’ha de tenir en compte. El director del centre va expressar que “s’ha de parlar del tema, perquè si se’n parla molt, es converteix en una cosa habitual”, i hi ha diferents maneres de fer-ho. Al Turó Blau, per exemple, van fer un codi igualitari per classe i després un conjunt, on es donaven a conèixer totes les realitats. Són situacions que a les escoles s’eviten de manera involuntària, Català va assegurar que “si no ho tens a classe no ho tractes”. El director del centre va explicar que, mentre sí s’ha avançat en la conscienciació de la discriminació racial, “de la identitat gai o lesbiana o de l’orientació sexual no se’n sol parlar”. I es vol aconseguir que les paraules gai i lesbiana “siguin una cosa habitual i no insults”.

Per introduir el PEER a l’escola de Sant Andreu els professors van fer una formació de 15 hores dirigida per l’Associació de Famílies LGTBI. El primer que volien tractar al centre era el poder ajudar als alumnes donant-los les eines necessàries per fer-ho habitual: “si un nen es vol posar un vestit, que se’l posi tranquil·lament i que no se’n riguin d’ell”, el director del centre va aclarir que aquest és un dels primers passos per tal que en arribar a secundària ho trobin molt més habitual. Tant l’associació com Català consideren que l’ensenyament basat en la coeducació a les escoles és crucial. És a dir, educar de tal manera que es potenciï la igualtat d’oportunitats i que s’elimini la discriminació per qualsevol raó.

Els alumnes de Turó Blau  representen cada any una obra de teatre inclusiva, tenen una biblioteca  que inclou contes on es tracta  la diversitat sexual i van fer un projecte de plàstica basat en les obres de l’artista homosexual Keith Haring. ANNA HERNÀNDEZ

Amb projectes d’aquest caire sempre hi poden haver queixes, tant per part d’altres associacions com per part d’algunes famílies. Però aquest no va ser el cas al Turó Blau. Segons el director de l’escola, cap família es va queixar ni es va sentir ofesa, “sí que va haver un pare que es va sorprendre” va explicar, però això va ser degut a que la notícia va ser publicada primer a la gaseta de l’Ajuntament. En canvi, l’escola Turó Blau ocupa un lloc a la llista negra de l’organització Hazte Oír, una organització qualificada “d’ultracatòlica”. El director va comentar que els hi va arribar el llibre i no sabien perquè, fins que van veure que hi sortien. “Ens tenen com un exemple d’adoctrinament sexual”, va explicar, però davant això no van donar-los publicitat; van fer com si no hagués passat res i van seguir amb el seu projecte.

L’estructura del programa

El Programa Educatiu Escoles Rainbow va dirigit a tothom que estigui relacionat amb el sector educatiu, tant personal docent com no. L’Associació de Famílies LGTBI, per la seva banda, ha de proporcionar les eines possibles per poder establir el PEER a les escoles, tant eines didàctiques com pedagògiques. Ha d’avaluar els resultats i veure si són els mateixos que els desitjats per després difondre’ls en un informe web. Per implementar aquest programa educatiu calen dos anys entre els quals es reparteixen dues fases: el primer any es destina a una formació inicial i a la creació d’un grup que donarà els recursos necessaris; i el segon any es basa en l’aprofundiment en el coneixement d’aquest àmbit, la creació d’un Projecte Didàctic i l’avaluació final. A més, és necessària la intervenció de 3 formadors, 2 becaris universitaris i 1 dissenyador web.

Amb tot, el principal problema és que la realitat LGTBI no existeix en la consciència dels nens si abans no ho han parlat o no ho han tractat, i és per això que poden sobtar-se quan s’hi troben per primer cop a la preadolescència. Com explica Ferran Català, a la majoria d’escoles, tot i conèixer el protocol difòs pel Departament d’Ensenyament, si no hi ha implicació directa dels alumnes, no tracten el tema. El mateix passava abans d’introduir el sistema PEER a l’escola Turó Blau, però una vegada imposat, aquesta realitat va començar a formar part del seu dia a dia. 

Imposar aquest projecte no és fàcil, a més és necessària la subvenció de la Filadora i encara que té moltes demandes, no pot arribar a tot arreu. Per avançar en aquest aspecte caldria que institucions amb més poder aprovessin projectes d’aquest caire i dotessin les escoles i instituts dels recursos convenients. El director de l’escola reconeix que rep molts missatges d’escoles d’arreu de Catalunya que volen informar-se sobre el programa. Això no obsant, la realitat és que a Barcelona tan sols es fa a una escola més, la Sant Felip Neri.

Read more

La Guàrdia Urbana intensifica el control de bicis a la plaça Glòries

CRISTINA POYATO I PAU REQUENA

Els ciclistes que solen circular per la zona de les pistes de ping-pong de la Diagonal en direcció Glòries s’han trobat un augment de la presència de controls de la Guàrdia Urbana. A primera hora del dia d’avui, desenes de barcelonins s’han creuat amb quatre motos del cos policial.

Part de la població barcelonina no s’acaba d’acostumar a la nova normativa de circulació de bicis que es va posar en marxa a principis d’any. Alguns testimonis ens expliquen que els han multat per circular per uns antics carrils que «no queda clar que no es puguin fer servir».

A mig matí, per exemple, han tingut lloc cinc multes en un període de mitja hora: dues a ciclistes de Glovo, dues a noies amb nens petits i una a un noi que circulava sense mans. El lloc on es concentren és a l’encreuament del carrer de Cartagena amb l’avinguda Diagonal, on el ciclista, acostumat a circular sense problema, és sorprès per la policia.

A pocs metres d’allà, també hi ha una zona que genera confusió. Davant del Museu del Disseny encara circulen molts ciclistes seguint les marques de l’antic carril bici. La policia, però, en aquest cas és menys estricte i en la major part dels casos es limita a informar per on s’ha de circular correctament.

Read more

Salut Pública anima a la societat a adherir-se a la campanya de conscienciació del consum d’alcohol

El segell Q de festa! ha estat impulsat per garantir la seguretat i bona distribució de l’alcohol a diferents locals, festivals i festes que actuen a l’oci nocturn

Cristina Poyato i Aroa Tort

«L’alcohol és responsabilitat de tothom» és el lema que dóna nom a la Setmana de Sensibilització sobre els Riscos del Consum d’Alcohol. Una campanya que fa sis anys que està en funcionament, i que mobilitza els professionals de la salut i altres entitats a conscienciar sobre els problemes que ocasiona aquesta substància. A un mes de donar per finalitzat el 2019, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha remarcat l’èxit que està tenint la campanya, destacant que ja són 64 organitzacions al territori distingides amb el segell Q de festa! Nits de qualitat, atorgat quan es garanteixen serveis de salut pel seu públic. Entre aquestes entitats reconegudes amb el distintiu es troben locals d’oci, festivals, festes majors i festes universitàries,

Cada any, la campanya es focalitza en un àmbit concret. El 2019 ha estat destinat a treballar en el món de l’oci nocturn, un món que crea un triangle entre cultura i tradició, indústria recreativa i festa. Per no trencar aquest triangle, Joan Guix i Joan Colom, secretari de Salut Pública i subdirector General de Drogodependències, respectivament, han donat a conèixer la guia que han de seguir les entitats amb el segell Q, on es parla de la distribució i consum de l’alcohol a les festes locals. Les normes o passos a seguir, estan explicades a partir d’un «decàleg senzill», segons ha comentat Colom a la roda de premsa convocada, que comprèn els 10 punts clau per poder «afavorir, valorar i distingir les entitats de l’oci nocturn que s’impliquen amb les polítiques de la salut pública».

Qui és «tothom»?

Colom, que ha estat el portaveu principal, ha deixat clar que l’alcohol i el seu consum no són només responsabilitat dels qui treuen algun tipus de profit d’ell. Hi ha un gran llistat de persones, col·lectius i entitats que en major o menor mesura tenen part de la responsabilitat: administració, municipis, empreses productores, comerciants, cossos de seguretat, centres educatius i professionals de la salut, mitjans de comunicació, famílies i grups d’amistats i, per últim, un mateix. Tots aquests són responsables de xifres «impactants», que segons els experts podrien disminuir. Han identificat que pel 2030, aproximadament, podrien assolir-se 14 dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, i on l’alcohol té alguna cosa a veure.

Per tal que això sigui possible, és necessària l’ajuda i involucració de tots els agents que d’una manera o altra són responsables. Una ajuda que es pot aconseguir de diferents formes, com per exemple amb la formació en dispensació responsable al personal de barres i locals, aquestes persones poden utilitzar el decàleg de Q de festa!. Una altra iniciativa de la campanya va ser un vídeo sota el nom «I tu, t’hi adhereixes?» on personatges reconeguts, com Sergi Roberto, Mònica Terribas o Jordi Basté, i no tan reconeguts, animen als usuaris a adherir-se a la campanya. Sota el hashtag #Responsabilitatdetothom, Salut Pública intenta «viralitzar i generalitzar un compromís amb la societat», incloent-hi gent de tots els àmbits: ONG’s, ajuntaments, universitats, periodistes, famílies…

Un consum irresponsable a Catalunya

Segons l’estudi fet al territori català, l’edat d’inici de consum d’alcohol es troba sobre els 13,9 anys, però «això no vol dir que no hi hagi nens que consumeixen amb menys edat», ha destacat Colom, ja que el consum entre els menors és un problema greu. Aproximadament, 1 de 3 menors fa un consum intensiu, i observant les dades, es pot afirmar que aquests fan un elevat «consum associat» d’altres drogues. A més, també ha destacat el fet que persones que no haurien de consumir aquesta substància, com embarassades, persones amb malalties cròniques o que prenen fàrmacs, ho fan. Per tant, hi ha «molt marge per treballar», ha reconegut Colom.

El subdirector de Drogodependències ha fet un crit a la societat, perquè considera que «tenim molt interioritzat el consum d’alcohol» i, cosa que provoca que «no veiem necessari demanar consulta o tractament» quan, en realitat, la taxa de consum és problemàtica i preocupant. L’any 2018, es va registrar que el 56,7% de les urgències hospitalàries a Catalunya relacionades amb el consum de substàncies estaven relacionades amb el consum d’alcohol, segons Salut Pública. Això equival a 27 urgències al dia, de mitjana. També s’ha constatat que en 1 de cada 3 morts en accidents de trànsit es troba present el consum d’alcohol. Al territori català, l’alcohol és la substància més consumida, ja que segons l’estudi realitzat, només un 9% dels enquestats entre 15 i 64 anys, es declaren abstemis, és a dir, que no consumeixen cap tipus d’alcohol. I, en total, el 2016, el consum d’alcohol per persona i any va ser de 9,5 litres.

Read more

La Fundació Vicki Bernadet celebra una roda de premsa a Barcelona amb motiu de prevenir l’abús sexual infantil

Davant l’augment de les denúncies dels casos d’abús infantil, la fundadora de Vicki Bernadet junt amb la companyia Ogilvy han fet un crit a la societat

CRISTINA POYATO SANTIAGO

Avui 19 de Novembre, se celebra el Dia Mundial per la prevenció de l’abús infantil. La Fundació Vicki Bernadet és una entitat que participa d’aquest tema dia a dia, des de 1997 treballen en l’atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals a menors. Una fundació que gràcies a la lluita per protegir als infants va guanyar l’any 2016 la «Medalla d’Honor de Barcelona», i avui, amb motiu del significat del dia, ha convocat una roda de premsa al Teatre Romea de Barcelona sota el hashtag #LaInfànciaNOesToca.

L’acte ha estat convocat a les 11.30 al teatre que al 2006 ja va acollir una presentació de l’entitat en qüestió. Han intervingut: Mercè Puy (productora teatral), Gemma Gutiérrez (directora general d’Ogilvy), Lidia Pujol (cantant i col·laboradora) i Gabriel García de Oro (director creatiu executiu d’Ogilvy). Tots ells han tingut un paper important a l’hora de desenvolupar aquesta campanya i la pròxima, un concert solidari que tindrà lloc el dilluns 25 de Novembre a la Sala Barts de Barcelona.

La celebració de la roda de premsa ha tingut lloc avui, de manera intencionada, per donar a conèixer la campanya que té com a objectiu «visibilitzar els nens que estan en aquesta bossa de silenci i que són fruit de la por que tenim com a societat de poder parlar d’aquest tema», segons les paraules de Bernadet. D’aquesta manera demana l’ajuda per part de la societat remarcant sobretot la prevenció que tot i que no «es veu als resultats a curt termini, és molt important».

Amb les intervencions de Gemma i Gabriel, s’ha donat a conèixer la importància d’una societat conscienciada en temes com és l’abús sexual d’infants, sobretot a l’àmbit familiar o cercle de confiança dels nens. Ogilvy ha ajudat en aquesta campanya per la dificultat que té la fundació, «no ho tenen fàcil» ha remarcat Gutiérrez. Per trencar amb aquest silenci mediàtic i social, l’empresa que ajuda al creixement d’altres empreses inferiors, ha creat un spot o film que aconsegueixi transmetre el missatge.

Tant Lidia Pujol com Mercè Puy s’han centrat a fer un crit a la població i aconseguir que el màxim de persones possibles s’hi sumin a aquesta causa. Han destacat el pròxim concert solidari al recinte Barts, on Pujol actuarà. «És un espectacle que parla de tots i cadascun de vosaltres», ha expressat la cantant al públic de la roda de premsa, format per periodistes i simpatitzants de la fundació. Un concert que tot i «tenir un to festiu, també té un to reivindicatiu» ha aclarit Puy, donant pas a les últimes declaracions de Bernadet.

Cartell del concert organitzat per la Fundació Vicki Bernadet a la Sala Barts.

Per acabar, s’ha donat peu a la ronda de preguntes i Bernadet ha volgut destacar la visibilització que els mitjans haurien de fer d’un tema com els abusos sexuals a menors, ha confessat que creu que els mitjans haurien de parlar amb les famílies «i això és el que més costa». Ha concretat que l’augment de les denúncies en el primer semestre de 2019 ha estat de 754 i el total de 2018 van ser 1139, representant un augment que sobrepassa la meitat de casos de l’any anterior.

Ha denunciat els pocs recursos dels quals disposa la fundació, destacant el «pressupost precari», cosa que els va portar a tenir una llista d’espera d’aproximadament un any. Aquest problema, però, s’ha aconseguit reduir amb el pas del temps i actualment la llista d’espera ronda les 30-40 persones, això si, cap cas d’infants, «per aquests no hi ha llista d’espera». «La infància no està a l’agenda política dels partits, ni en aquest cas ni en cap altre», Bernadet, a més, ha volgut denunciar la falta d’importància que es dóna en aquest àmbit, i els canvis que s’haurien de fer.

Read more

PSOE-Podem: quins suports poden rebre?

IÑAKI MARTÍNEZ – CRISTINA POYATO – SERGI PERALTA – ARIANA RUIZ

El pacte per formar govern progresista necessita l’aprovació dels grups minoritaris i d’ERC per aconseguir la majoria absoluta

Encara amb la ressaca de les eleccions del 10-N, la incertesa torna a sobrevolar el panorama polític espanyol i els records del passat mes d’abril afloren. El PSOE de Pedro Sánchez va guanyar, un cop més, les eleccions, però necessitarà suports externs per disposar de majoria absoluta. Què ha canviat des de llavors? Dos escenaris similars i, alhora, diferents, on tres formacions jugaran un paper protagonista per garantir —o bloquejar— la governabilitat: ERC, PNV i Ciutadans.

Partit Nacionalista Basc

Després dels resultats de les eleccions d’abril, en les que els nacionalistes bascos van aconseguir 6 escons, el suport a la investidura de Pedro Sánchez no es veia prou clar. Un possible govern sustentat per les bases proclamades per PP i Cs, tenia la negativa del PNV des d’un primer moment.

Durant el debat que va tenir lloc per la seva investidura, Aitor Esteban, diputat del PNV, va deixar clar que tots els partits tenen pressions i aquestes “no es poden fer servir com excusa pel desacord de les negociacions” que en aquell moment hi havia entre PSOE i Unides Podem. Els nacionalistes bascos van deixar clar que el seu vot era l’abstenció. Una abstenció sempre “disposada al diàleg”.

Avui dia, sembla que hi ha un avenç pel PNV. Amb les eleccions de novembre han augmentat un escó. Davant el preacord entre Sánchez i Iglesias, els nacionalistes bascos deixen entreveure un possible suport, però sempre darrere el “hem de parlar, per tant, no podem dir que farem amb la investidura”, que expressa Esteban a una entrevista amb RTVE.

Han de parlar amb tothom. Negociar amb uns i altres, i saber quin serà el desenvolupament de l’acord entre PSOE i Unides Podem, i veure que respostes reben les seves sol·licituds “perfectament assumibles”. Una d’aquestes, i l’única que exposen clarament, és la cerca de solucions pels “problemes d’encaix territorial” que hi ha tant a Catalunya com al País Basc. Tot i això, asseguren que ells no seran els qui facin ensopegar les possibilitats d’aquest preacord.

Esquerra Republicana de Catalunya

La posició d’ERC durant el primer intent d’investidura de Sánchez va ser la de votar en contra. «Vèncer és convèncer i s’ha de convèncer, sobretot, però no es pot convèncer l’odi que no deixa lloc a la compassió. S’ha parlat de catalans i bascs dient-los antiEspanya. Vencereu però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada la força bruta, però no convencereu perquè no teniu raó i dret» va exposar Rufián en un intent d’homenatge a Miguel de Unamuno. Aquesta posició contrària a la consecució de la investidura va canviar durant el segon debat, al qual la formació independentista va optar per l’abstenció.

«Estan jugant a la ruleta russa donant-li una segona oportunitat a Casado, Rivera i Abascal (…) Estem donant una oportunitat històrica a la paraula front l’odi, i, si nosaltres en som capaços, vostès també» va sentenciar Rufián.

Aquest matí, el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès, en declaracions a Onda Cero, ha afirmat que «la solució és un referèndum d’autodeterminació», ja que «el futur de Catalunya han de decidir-lo els ciutadans». «Catalunya no acceptarà una imposició de l’Estat. O s’entén que la solució política ha d’estar al marc que decideixi la societat catalana o no podrem avançar». Durant l’entrevista d’ahir a Catalunya Ràdio, Aragonès va obrir la possibilitat d’una potencial abstenció: “Ara estem al no, i quan es moguin, veurem”, va afirmar.

Ciutadans

Després d’un descens històric, on s’ha passat de tenir 57 escons a només 10, i la dimissió d’Albert Rivera com a líder del partit, el partit taronja ha perdut protagonisme en l’escenari polític. De ser considerat una possible alternativa de govern a haver de jugar com a segona espasa. 

Al juliol, Ciutadans va votar en contra de la investidura de Pedro Sánchez, postura inamovible si seguia disposat a pactar amb els partits “separatistes”, com declarà Inés Arrimadas a ABC. L’actual portaveu al Congrés no dubtà en qualificar el govern en funcions de “sectarisme sanchista” i “un perill per a Espanya”. 

En aquell moment, Albert Rivera va criticar la falta d’entesa entre Sánchez i Iglesias, que, segons ell, van tractar Espanya com un “botí a repartir-se” i va lamentar que es paralitzés el país “només per un ministeri”. 

Per ara, sembla que Ciutadans es mantindrà ferm a la seva postura del mes d’abril i segueix sense plantejar-se la possibilitat d’unir forces amb els socialistes. José Manuel Villegas, secretari general del partit, va deixar clar davant dels mitjans que votaran “no” a la investidura de Sánchez després del preacord “nefast per a Espanya” que va signar amb Unides Podem. El president en funcions podia, segons Villegas, “mirar al centre i a la moderació, però ha escollit mirar als populistes i nacionalistes”. 

Tot i això, no és un “no” rotund, sinó que es limita a un no “a un govern dolent per a Espanya”. Villegas ha demanat a Sánchez que rectifiqui i trenqui les seves relacions amb Pablo Iglesias i els partits nacionalistes regionals. Com a alternativa, ha proposat una coalició a tres bandes entre PSOE, PP i Cs a canvi del decàleg de 10 reformes proposat per Rivera abans de les eleccions i que afecta camps com la sanitat, la família o l’educació. Aquest pacte ajudaria a establir un govern en minoria, però la formació taronja té la intenció de quedar-se a l’oposició i arribar a acords puntuals per garantir la governabilitat.

Read more

El Constitucional suspèn la moció d’autodeterminació però aquesta se celebra

CRISTINA POYATO – ARIANA RUIZ

El ple arrenca amb les queixes dels grups C’s, PP i PSC sobre el canvi “injustificat” d’horari —que ha estat titllat de “xanxullo”— i ha generat controvèrsia entre el Parlament i el Govern. Un canvi que, a més, ha prioritzat el punt 6 de la moció sobre el primer punt d’aquesta, i que Carlos Carrizosa, representant de Ciutadans, ha qualificat d «il·legalitat». Tot i escoltar les queixes dels representants d’aquests partits, Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, ha deixat clar que cap requeriment del Tribunal Constitucional havia arribat i que en el moment en que aquest arribés es traslladaria al conjunt de la cambra. El problema ha estat que el Constitucional havia suspès la tramitació de la moció abans que aquesta comencés, però quan es va iniciar no havia donat temps a notificar la paralització.

Eva Granados, representant del PSC, juntament amb Carrizosa han fet costat a la proposta dels populars, basada en l’ampliació de l’ordre del dia per tractar «la compareixença del president de la Generalitat i aclarir la relació amb els CDR». També ha aprofitat per a sol·licitar una junta de portaveus abans que tingués lloc el debat de la moció, la qual ha estat recolzada pel representant del PP, Santi Rodríguez. Totes dues sol·licituds han estat sotmeses a votació i a ambdós casos han estat aprovades sense cap abstenció (70 vots a favor de la modificació de l’ordre del dia; 63 vots a favor de la sol·licitud de la junta de portaveus).

Un debat mogut

El canvi d’horari del ple on s’ha tractat la moció sobre l’autodeterminació només ha tingut el rebuig de C’s, PP i PSC. La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha comunicat a través d’una carta que ha enviat a Torrent el descontent del Govern (president Torra i consellers diputats), ja que el nou horari coincidia amb la reunió del Consell Executiu que es fa setmanalment. Budó ha destacat el canvi «sense previ avís ni consens i de manera sobtada» que ha generat una alteració a l’agenda institucional, i que ha fet impossible la participació de dos membres del govern a les votacions, un d’ells el propi president de la Generalitat, Quim Torra.

Durant tot el ple ha estat present el desacord dels diferents partits sobre la seva realització. Tant el diputat del PSC, David Pérez, com el de Ciutadans, Joan García, han deixat clara la seva postura davant la moció que afecta el dret de l’autodeterminació. Pérez l’ha catalogat d'»inconstitucional» i ha denunciat la seva votació; alhora García ha recordat que el Tribunal Constitucional havia avisat de les possibles responsabilitats penals que suposava el debat, per així evitar «el victimisme». A mesura que ha avançat le debat i s’han tractat els diferents punts, més diputats han parlat. «Diuen que no els deixen parlar, però porten set anys parlant del mateix», ha estat part de la intervenció del popular Alejandro Fernández, que ha qualificat el debat de «pèrdua de temps» i ha resumit l’acte en un «atropellament parlamentari».

En mig del debat i just quan es procedia a votar els punts de la moció, Carrizosa ha intervingut per preguntar si havia arribat informació del Constitucional. Davant la negativa de Torrent, que ha dit que no havien rebut cap notificació, els diputats de C’s s’han aixecat i han marxat de la cambra.

La violència a la política

Susana Segovia, representant de En Comú Podem, ha enfocat els seus arguments a la denúncia de «l’ús desmesurat de la força per part de la policia». Destancant els incidents del passat mes d’octubre, on hi havia «ulls perduts». Un discurs amb base a la condemna de la violència, «la violència no és la solució» i ha destacat que a Catalunya no hi ha cap problema de «convivència cívica». Seguint amb el mateix tema, la diputada de la CUP, Maria Sirvent, ha parlat de la importància que es dóna «a la imatge del país» i la poca que es dóna a la violència «patida per les dones».

Les declaracions de Fernández han anat enfocades a la violència del president Torra i del seu govern, i a la condemna que aquests haurien d’acceptar. «Sembla difícil ser independentista a Catalunya, sembla que a la Terra només vostès són demòcrates i la resta del planeta s’han fet fatxes», ha estat la justificació del popular pel punt 3 a tractar, fent costat a les forces de seguretat i a les seves actuacions. D’altra banda, la socialista Alícia Romero ha condemnat el poc cas que es fan els uns als altres al Parlament, i ha tingut arguments per rebatre tothom. «Per tenir un govern d’esquerres cal aprendre a escoltar, dialogar i acordar», Romero ha fet un crit per la falta d’aquests aspectes necessaris al govern català com espanyol.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies