Els estudiants catalans finalitzen la Selectivitat mentre a gran part d’Espanya ja coneixen els resultats

34.547 estudiants catalans s’han examinat de les proves d’accés a la Universitat (PAU) des de dimecres fins ahir divendres, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat (33.916), segons dades del Departament d’Educació. Del total d’alumnes matriculats, un 82% corresponen a estudiants que han acabat aquest curs el batxillerat, un 10% són estudiants de matrícula lliure –procedents de batxillerat d’altres anys que no van fer les PAU o que volen millorar la nota– i la resta, un 8%, procedeixen de cicles formatius de grau superior.

Les proves van començar amb els exàmens de llengua de la fase general o obligatòria. El primer va ser el de Llengua castellana, examen en què els alumnes van poder escollir entre un text de Lola Pons, professora d’Història de la Llengua de la Universitat de Sevilla, titulat Lo que nadie quiere, publicat fa un any a El País, i un fragment d’El disco, de Jorge Luis Borges. A segona hora va ser el torn de la prova de Llengua catalana, en la qual els alumnes van poder triar entre un fragment de la novel·la Laia, de Salvador Espriu, i un text sobre l’extinció de les abelles a Europa.

Dijous van acabar les proves de la fase obligatòria amb els exàmens d’Història i Llengua estrangera. En total 5 exàmens de la fase general, comptant l’assignatura a escollir entre Matemàtiques (també aplicades a les Ciències Social), Llatí i Fonaments de les Arts.  Després de dinar, van continuar amb les proves de la fase específica o no obligatòria, ja iniciades la tarda abans. Un ventall de 22 matèries a escollir que permeten als alumnes augmentar la seva nota d’admissió a la universitat fins a 4 punts més.

Aquest any hi ha hagut dues novetats en relació a les proves a Catalunya. Per una banda, l’examen d’Història s’ha pogut realitzar en aranès, i per altra, els alumnes d’Andorra que ho han desitjat han pogut fer la fase específica de les PAU a la Seu d’Urgell, sense necessitat de desplaçar-se a Lleida. Pel que fa a la fase general, al Principat realitzen la Prova Oficial de Batxillerat (POB), que computa fins a un màxim de deu punts.

Catalunya i  Galícia han estat les últimes comunitats autònomes on s’han realitzat aquestes proves, ja que a la resta es van dur a terme la primera setmana de juny. A moltes zones d’Espanya, ahir ja es van conèixer els resultats, i en totes elles el percentatge d’aprovats supera el 90%. Tot i això, continua el debat sobre la variabilitat de la dificultat de l’examen segons el territori, que ha portat a partits com el PP i Ciutadans, i a associacions d’alumnes a demanar que aquesta prova obligatòria per accedir a la Universitat sigui igual per a tota Espanya, ja que després els estudiants competeixen per unes mateixes places. Arran d’això la ministra d’Educació en funcions, Isabel Celaá va anunciar que el Ministeri d’Educació, les comunitats i les universitats formaran un grup de treball per estudiar si existeixen aquestes diferències.

https://twitter.com/populares/status/1137349967876710403

«La dificultat d’un examen no pot dependre d’on visqui cada u». Vídeo de la proposta del PP al Congrés per implantar una Selectivitat única a tota Espanya.

 

 

Read more

L’onada verda: la nova força del Parlament Europeu

Les eleccions Europees del 26 de maig han posat de manifest que el missatge de milers d’adolescents que durant mesos s’han manifestat a tot Europa contra el canvi climàtic ha arribat al Parlament. Els Verds, grup format per més d’una trentena de partits, han aconseguit 70 escons, gairebé 20 més que el 2014, passant de ser la sisena força parlamentària a ser la quarta. El grup, liderat per l’alemanya Ska Keller, es converteix en un bloc clau per legislar la Unió Europea, després d’unes eleccions en què la majoria bipartidista entre populars i socialistes suma menys de la meitat dels escons del Parlament. Udo Bullmann, líder dels socialdemòcrates en el Parlament Europeu, ha afirmat que els socialistes europeus estarien disposats a incloure a Verds i Liberals en una coalició que ampliï el centre esquerre. Així mateix, el president francès Emmanuel Macron, amb República en Marxa com a referent dels Liberals, també ha suggerit a la premsa belga que Els Verds podrien formar part d’una «coalició progressista».

La força del moviment Fridays for Future, que reclama mesures urgents per protegir el medi ambient, ha estat especialment rellevant en els països on va néixer, en el nord d’Europa. Per sorpresa, però, Alemanya ha estat el país on els ecologistes han experimentat el creixement més significatiu. La formació ha pujat més de 10 punts, situant-se al 20,7%, xifra que es tradueix en 22 escons dels 96 que li corresponen al país. De fet han aconseguit la segona posició, per darrere de la formació de l’actual cancellera Angela Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana alemanya (UDC).

A Alemanya els dies previs a les eleccions, els youtubers més coneguts del país van fer trontollar l’estratègia electoral dels grans partits, en especial un d’ells, conegut amb el sobrenom de Rezo, que el 18 de maig va publicar un vídeo de gairebé una hora de durada on criticava durament la UCD. Arran d’aquest vídeo, més de 70 youtubers van decidir dir la seva, gravant vídeos on demanaven el boicot als partits de la gran coalició, principalment per la seva passivitat davant la crisi climàtica.

Així mateix, a França, en una situació de divisió política entre l’extrema dreta de Marine Le Pen i el centrisme d’Emmanuel Macron, Els Verds han aconseguit situar-se en tercera posició, obtenint d’aquesta manera 13 escons. Al Regne Unit, el partit verd, que és europeista, ha superat al partit conservador, quedant-se amb la quarta posició, darrere de les laboristes, amb més d’un 12% dels vots. A Irlanda, els ecologistes, que fins ara no havien tingut representació, han quedat empatats en segona posició amb l’Esquerra Comunitària Europea, amb el 15% dels vots, que es tradueixen en dos escons. El passat dissabte, el primer ministre conservador Leo Varadkar va felicitar a la formació a través del seu compte de Twitter i es va comprometre a incorporar diverses de les seves peticions climàtiques a la seva agenda.

Els Verds també han crescut a Bèlgica (tres escons) i Luxemburg (un escó), i han entrat amb denominació pròpia a la delegació de Portugal (un escó).

El moviment verd, però, no ha vist aquest creixement a les antigues repúbliques soviètiques ni a la majoria de països mediterranis de sud, ja que en alguns d’aquests països el debat públic ha estat centrat en aspectes com la immigració, fent que les alternatives verdes hagin estat absorbides per opcions d’esquerra, com en el cas d’Espanya.

Tot i això, amb aquests resultats, Els Verds podran aspirar a càrrecs en el nou repartiment de presidències de les institucions europees, fet que es traduirà en més poder d’acció. Segons ha avançat el líder de la formació d’Holanda Bas Eickhout «l’acció climàtica, la justícia social i la democràcia» seran els tres pilars inamovibles de les negociacions, ja que són les preocupacions principals dels seus votants, molt d’ells cridats a les urnes per primera vegada, i no els volen decebre.

Read more

Conclou el DocsBarcelona, una cita per reflexionar sobre el món en què vivim

Avui, dissabte 25 de maig, com a cloenda de la 22a edició del Festival Internacional de Cinema Documental DocsBarcelona es projectarà El Pepe, una vida suprema, un documental en el qual el cineasta Emir Kusturica fa un retrat de l’expresident d’Uruguay Pepe Mujica, un personatge amb un passat guerriller i activista, convençut que el món sempre pot ser millor.

Sota el lema “Miradas inquietas” el festival ha presentat en la seva cartellera el millAquarelaor cinema documental premiat internacionalment. El 15 de maig Victor Kossakovsky va inaugurar el festival amb Aquarela un viatge visual sobre la bellesa transformadora i la força omnipotent de l’aigua. Des d’aleshores, i en aquests 11 dies de Festival, s’han projectat a les sales d’Aribau Multicines i al CCCB, 41 documentals produïts a 26 països diferents. A més a més, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Barcelona, tres de les produccions, CachadaOperació Globus i  Avec un sourire, la révolution també s’han projectat a altres localitats catalanes, en total 12, entre elles Berga, Gavà, Granollers, Mataró, Manresa i Vilanova i la Geltrú. Al festival hi han assistit els directors dels documentals per presentar les seves pel·lícules, juntament amb alguns dels protagonistes de les seves històries.

Els temes que han destacat en aquesta edició han estat la política, la naturalesa i el feminisme. De fet, enguany, ha destacat la presència de directores dones, 20, la xifra més alta en tot l’historial del festival. A més a més, 13 de les produccions presentades compten amb dones protagonistes i amb un fil narratiu que reivindica el poder de les dones lluitadores. Pel que fa a política, destaquen Avec un sourire, la revolution! d’Alexandre Chartland, la primera producció internacional sobre el procés, I Had a Dream, radiografia de la política italiana de la directora Claudia Tossi, i Putin’s Witnesses, una anàlisi de l’ascens de Vladimir Putin al poder, obra del cineasta rus exiliat Vitaly Mansky.

Putin's Witnesses
Els documentals presentats s’articulen en tres seccions oficials competitives: Panorama, Latitud DocsBarcelona i What The Doc!, que competeixen per un palmarès de set premis, entre ells el Premi del Públic, patrocinat per Moritz, que s’anunciarà aquesta tarda a les 19 h en la cerimònia de clausura.  

Vot del Públic 2019

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A més a més de les projeccions, en el marc del festival s’han organitzat diverses activitats com 7 PLANS 7 on un convidat reflexiona sobre el cinema documental a partir de 7 plans o seqüències de la seva filmografia. Aquest any el protagonista ha estat Audrius Stonys director de Bridges of Time. Així mateix, aquest any el festival ha inaugurat el Campus DocsBarcelona, que acompanyarà la trajectòria de 12 projectes llatinoamericans durant nou mesos.

Read more

A un partit de fer història

CLÀUDIA LLENA PLACES

Dades Bàsiques

Aquest dissabte 18 de Maig el Barça s’enfronta amb l’Olympique de Lyon en la final de la UEFA Champions League Femenina.

L’equip barceloní va vèncer al Cèltic de Glasgow a vuitens de final, al Kvinner a quarts de final, i finalment al Bayern de Munich a la semifinal, batent el rècord d’assistència en el camp en un partit de l’equip català com a local. En els últims set partits europeus, el Barça i la seva portera Sandra Paños han mantingut la porteria a zero i han marcat 17 gols.

L’Olympique, però, ha guanyat cinc campionats, tres dels quals han estat consecutius. En aquestes tres victòries, l’equip ha necessitat penals (2016 i 2017) i pròrroga (2018). Així mateix, en els últims set anys, ha estat semifinalista dos cops.

Campions UEFA Champions League Femenina

Campiones de les edicions anteriors

El partit tindrà lloc al Ferencváros Stadium de Budapest, un estadi que té una capacitat per a 22.000 persones aproximadament, sent la primera final que no es juga a la mateixa ciutat que la final de la Champions masculina. Començarà a les 18 h, finalment no coincidint amb el partit de final de LaLiga masculina entre el Barça i l’Eibar, que es jugarà el diumenge a la tarda, ja que com no hi ha res en joc, no es farà al mateix temps que la resta de partits del campionat.

L’equip català disputarà la final amb algunes baixes, entre elles Kheira Hamraoui, exjugadora de l’Olympique, que va ser sancionada amb targeta vermella a la tornada de la semifinal contra el Bayern de Munich.

Jugadores

Sigui quin sigui el resultat, el Barça ja ha fet història, ja que és la primera vegada que un equip espanyol arriba a la final de la Champions femenina, unint-se a la llista que inclou Alemanya, França, Suècia, Rússia, Anglaterra i Dinamarca. Així mateix, si guanyés la final, seria l’únic club en la història en guanyar la final de la Champions femenina i masculina.

El club català ha reservat 100 places de l’estadi pels seguidors de l’equip, al preu simbòlic de 3,13 euros. Així mateix, es podrà seguir el partit des de casa a través de Gol i Goltelevision.com.

Read more

L’aerolínia australiana Qantas es posa al capdavant dels vols d’ultra llarga distància

CLÀUDIA LLENA (@claudiallena)

En la nostra societat sovint l’economia marca els avenços tecnològics, i el sector de les companyies aèries no n’és l’excepció. En els últims anys les companyies de baix cost han anat guanyant terreny, fent que la resta de companyies es replantegin el seu model de negoci. En aquest sentit, diverses companyies aèries de tot el món estan estudiant la viabilitat d’incloure en les seves rutes, vols d’ultra llarga distància (ULHF), especialment populars entre les persones que viatgen per feina. D’aquesta manera, sense haver de fer escales, podrien reduir les seves tarifes fins a un 20%.

Avió de la companyia australiana QantasUna d’elles és l’australiana Qantas, la companya més sòlida en matèria de seguretat aèria segons el rànquing d’Airline Ratings de l’any 2019, que ha anunciat el seu projecte de connectar Sidney i Londres en un vol directe de 21 hores. Aquesta proposta, però, topa amb dos obstacles: aconseguir que els pilots acceptin treballar en un vol de duració sense precedents, i que la regulació d’aviació australiana doni el seu vistiplau.

Els pilots de la companyia coincideixen que cal estudiar els riscos de fatiga en un vol tan llarg, ja que segons un estudi de l’Oficina de Seguretat del Transport d’Austràlia, el 60% dels pilots de vols de llarga distància havien experimentat un cansament considerable en el seu vol més recent. A més a més, creuen que cal debatre si els vols nocturns, que són els més còmodes pels passatgers, ja que faciliten la seva adaptació a l’hora local del destí, són els més adequats per evitar la fatiga.

Com a resposta, la companyia ha proposat una sèrie de possibles mesures com serien incloure més tripulació de vol, posar llits per a la tripulació o allargar els descansos entre vols. Les condicions dels pilots, però, no són l’única preocupació de Qantas, que també ha volgut replantejar-se com tractar els seus passatgers en vols tan llargs. És per això que, en col·laboració amb la Universitat de Sydney, l’aerolínia va col·locar a diversos passatgers d’un dels seus vols, sensors per mesurar els seus patrons de son, hidratació i alimentació, abans, durant, i després del viatge.

Per a la companyia australiana aquesta no seria la primera ruta que uniria sense escales el país i el Regne Unit, ja que des de fa un any, Qantas opera un vol de 17 hores entre Perth i Londres. Actualment, però, aquest no és el vol comercial directe més llarg. Qatar Airways, amb la seva ruta Auckland-Doha, supera a l’australiana. Segons Bertrand Saillet, director a Àsia de l’agència de vols FCM Travel Solutions, amb la tecnologia actual probablement no sorgiran nous vols sense escales molt més llargs, i els avions més ràpids, com els supersònics, s’utilitzaran per reduir la duració de les rutes.

Les rutes del mapa no coincideixen amb el recorregut real

Les rutes del mapa no coincideixen amb el recorregut real.

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies