El Banc dels Aliments l’any passat va recollir gairebé 18 milions de quilos

CLARA VICENÇ I ROMAGUERA (@claravromaguera)

La Fundació del Banc dels Aliments va gestionar durant l’any passat 17,9 milions de quilos, tal com han explicat aquest matí els responsables de l’institució. La principal font d’aquesta recaptació continua essent la recuperació dels excedents alimentaris, que representen 8,5 milions de quilos de la xifra total. Gràcies a això, la distribució dels aliments va beneficiar 137.156 C_8Iw63UwAAT8dSpersones de mitjana, una xifra inferior l’any 2016 però més del doble de la que hi havia abans de la crisi.

Més de 320 entitats socials van ser les encarregades de repartir els aliments, que serveixen per a cobrir només el 27% de la dieta estàndard d’una persona. És per això que des del Banc s’ha fet una crida per a seguir rebent el suport de la ciutadana, per així poder augmentar el seu abast. Des de l’inici de la crisi, aquest any passat va ser el primer que van disminuir els beneficiaris però això no es pot considerar un indicador de la disminució de la crisi, ja que hi ha moltes entitats han trobat altres mecanismes per ajudar a les persones amb situació de vulnerabilitat.

Deixant de banda la recuperació dels excedents, l’entitat també busca lluitar contra el malbaratament alimentari i conscienciar a la població. A més, també aconsegueix aliments a través del Gran Recapte i les ajudes econòmiques de les institucions. No obstant això, Eduard Arruga, president de la Fundació, ha defensat que les institucions haurien d’impulsar més polítiques econòmiques per tenir sous estables i dignes que evitin la cronificació de la pobresa.

Per aquest any 2017, el Banc s’ha proposat reforçar programes especials d’alimentació donant proteïnes (ous), més llet i productes especials per a intolerants i al·lèrgics. A més, durant els mesos d’estiu tornaran a dur a terme la campanya “La fam no fa vacances» per a aprovisionar més de 700 entitats d’ajuda social com casals, clubs o centres cívics.

Des de fa 30 anys la Fundació està «aprofitanr aliments de manera solidària» amb el principal objectiu d’ajudar a les persones amb risc de pobresa perquè hagin de dedicar el mínim possible als aliments – i així puguin destinar els diners a altres necessitats com l’habitatge, la sanitat o l’educació. Aquesta tasca social és possible gràcies a la col·laboració de tots els voluntaris, que fan que la distribució dels aliments només costi a la societat 4 cèntims el quilo.

 

Read more

Els escoltes i guies gironins participen en una assemblea històrica

Descarrega’t l’article en PDF

CLARA VICENÇ I ROMAGEURA (@claravromaguera)

Pineda de Mar va acollir diumenge passar l’Assemblea de la Demarcació de Girona, on van participar 249 caps provinents dels 26 dels 29 agrupaments que formen la demarcació. El plenari és un dels espais de decisió que té Minyons Escoltes i Guies de Catalunya i va ser un dels més multitudinaris dels últims anys. No són monitors d’esplai ni boys scouts, són caps i formen part del moviment juvenil més gran del món. L’Escoltisme i el Guiatge, que a Catalunya representa un 0’3% de la població, inclou 16.000 infants i 4.000 joves voluntaris que dediquen incomptables hores en educar en el lleure. Voluntariat i compromís són algunes de les paraules que descriuen aquest moviment, que a més està obert a qualsevol persona (sense distinció de nacionalitat, sexe o creença).

dsc_0878Una altra de les característiques d’aquesta organització sense ànim de lucre és la seva horitzontalitat. És a dir, tot i que hi ha uns representants del moviment, cada cap forma part de la presa de decisions a través de diferents reunions (anomenats consells) i assemblees. És per això que tots els voluntaris es reuneixen anualment per a decidir coses relatives al moviment. Una d’aquestes trobades anuals es va produir diumenge passat a Pineda de Mar on hi va haver l’assemblea dels escoltes i guies de la demarcació de Girona (una de les delegacions territorials que té el moviment a Catalunya). Com a màxim òrgan de decisió de la demarcació, a l’assemblea es van aprovar l’estat de comptes del curs passat i els pressupostos del curs 2016/2017. A part, però, també es va llegir l’informe crític del curs passat (que és una revisió de les coses que es poden millorar) i es van establir les línies del curs (molt relacionades amb les mancances i les bones accions mencionades anteriorment).

Tot i tractar-se d’una entitat sense ànim de lucre, el gran nombre d’afiliats i les nombroses despeses provoca que els pressupostos siguin un dels temes més importants de l’Assemblea. La presentació dels comptes de l’any anterior, a través d’un vídeo interactiu, va provocar un dels moments més curiosos de la jornada: els assistents contenien la respiració i aplaudien quan observaven que no hi havia hagut pèrdues. En canvi, els pressupostos del pròxim curs van provocar més tensions, que es van traduir en nombroses intervencions que hi va haver. En el cas que no haguessin estat aprovats per la majoria dels assistents, s’hauria hagut de fer una Assemblea Extraordinària. Els pressupostos van ser aprovats per 169 persones, amb 8 vots en contra i 39 en blanc. L’Assemblea també va tenir la participació de dos membres de la TAEX– la Taula Executiva que s’encarrega de coordinar i dinamitzar l’associació. En la seva intervenció, van recordar que aquest curs hi hauria una gran trobada entre tots els escoltes i guies catalans, la Jamborinada, on es trobaran unes 13.000 persones de les tres associacions que formen l’escoltisme i el guiatge català. A més, també van parlar del procés d’unió que han començat aquestes tres entitats.

A part d’aquestes qüestions més “burocràtiques”, la trobada també va incloure la presentació dels equips de demarcació, que s’encarreguen de les for

Els equips de Demarcació del curs 2016-2017

Els equips de Demarcació del curs 2016-2017

macions dels caps o de crear continguts de l’escoltisme gironí (com per exemple el programa del Castor Radiofònic). A més, també es va determinar, per iniciativa del projecte Lleure cap a Grècia, que es demanaria a l’AGO (l’Assemblea General Ordinària de tot el moviment) que com a Minyons i Guies es donés més suport a iniciatives sorgides dels caps de l’entitat.

El moment més aplaudit del matí, però, va ser quan es va veure que només hi hauria dos precs i preguntes: en tractar-se d’un lloc on cada persona té el mateix pes, aquest punt de l’acte sol ser un dels més llargs del plenari. Per sort de tots els assistents, i davant de la incredulitat de tothom, l’últim punt va ser el més breu. La sala va esclatar d’alegria quan es va produir aquest fet i fins i tot el moderador Pep Basart, amb llarga experiència en assemblees, recordava que mai hi havia hagut tan pocs precs i preguntes. “És històric!”, exclamava sorprès.

Però el moment més esperat encara no havia arribat i va ser molt ben rebuda l’entrega dels premis del concurs de fotos de la Demarcació. Després d’uns quantes expressions de “Oh!”, “Uau” i d’alguns crits de broma de “Tongo”, es van entregar els tres premis que van demostrar que l’escoltisme és molt més que treball i compromís i que la fotografia és una de les millors maneres de captar que, com els escoltes, intenten sempre deixar (i fer) el món millor del que l’han trobat. El millor resum de la jornada, però, el va fer Basart que va afirmar que el plenari demostrava “que la Demarcació de Girona continua tenint molta salut”.

 

Read more

Parlant de novel·la gràfica

La conferència anomenada “Un nom vell per a un art nou” va servir per a donar el tret d’inici al cicle “Novel·la gràfica”, que es farà a l’Ateneu Barcelonès durant aquest novembre. Les sessions estan organitzades per Arts Visuals i giraran al voltant de la novel·la gràfica i els diferents productes de l’evolució de l’art de les vinyetes de còmic.

Portada de l'assaig de Santiago Garcia

Portada de l’assaig de Santiago Garcia

La primera xerrada la va fer Santiago Garcia, Premi Nacional de Còmic 2015. Encara que la sessió tractés principalment sobre com evolucionen les vinyetes avui en dia, l’autor de còmics va voler dedicar una part de la conferència a explicar la història d’aquest gènere. De fet, Garcia va fer un estudi sobre aquesta temàtica fa uns anys dins del doctorat en història de l’art, que li va donar molts de coneixements sobre els antecedents i les influències de la novel·la gràfica. Així doncs, en la xerrada es va analitzar tant el passat com el futur d’aquest gènere. A part, el conferenciant també va voler remarcar la idea que la novel·la gràfica ha sigut capaç d’obtenir un lloc propi dins del món artístic però que encara li faltaria distanciar-se una mica de la novel·la literària tradicional per a poder ser totalment independent. És per això que va afirmar que actualment, uns 7 anys després de l’aparició del terme, s’està entrant en una etapa “post novel·la gràfica”.

Les pròximes sessions del cicle també giraran al voltant d’aquest gènere artístic però des de vessant diferents. D’una banda, hi haurà una conversa entre diversos autors de novel·la gràfica: Lluís Juste de Nin, Miguel Gallardo i Sagar Forniés. D’altra banda, es produirà una xerrada entre diversos editors i docents: Catalina Mejía (de Salamandra Graphic), Octavio Botana (de Sapristi) i Salva Rubio. En aquesta última sessió, el tema principal serà tot el que implica el món de les vinyetes, és a dir, les escoles, la indústria…

En definitiva, el cicle serà l’oportunitat per descobrir de més aprop el món de les novel·les gràfiques -que no són el mateix que els còmics (com recordava Santiago Garcia)-. I si les tires de premsa (com Mafalda), els còmics de Marvel o Astèrix són el passat, Necropolis (2015) o Barcelona, los vagabundos de la chatarra (2015) són el present. No obstant, com deia Santiago Garcia en la seva xerrada, cal treballar dur perquè aquest gènere tingui el futur: “Ha arribat un moment on ens hem de deixar de preguntar si la novel·la gràfica pot triomfar i començar a fer que triomfi”.

Read more

Maria Vergés: “L’experiència en el camp de refugiats va ser positiva però dura”

Maria Vergés va estar aquest estiu de voluntària al camp grec d’Skaramagas. Allà va participar en el projecte «Lleure cap a Grècia», que tenia l’objectiu de portar l’educació en el lleure entre els infants i els joves refugiats.

Imatge cedida per "Lleure cap a Grècia"

Una de les activitats dels voluntaris. Imatge cedida per «Lleure cap a Grècia»

  • D’on va sortir la iniciativa de Lleure cap a Grècia?

La idea va sortir d’alguns caps de l’AEIG Vista Alegre de Girona perquè coneixíem força gent que havia estat en camps de refugiats, era un tema que sortia molt a les notícies… Tot això junt ens va fer pensar: “estem en el món del lleure, hem de fer alguna cosa”. A partir d’aquí van anar buscant més gent i es va incorporar més gent d’altres caus, esplais…

  • Quin era l’objectiu principal d’aquest voluntariat?
    img_18581x

    Maria Vergés

L’objectiu principal era portar el lleure allà però a més, que s’hi quedés. És a dir, aconseguir que els joves d’un camp de refugiats fossin capaços de dinamitzar activitats quan nosaltres ja no hi fóssim. O sigui, no només volíem anar allà per jugar i prou sinó que tingués un futur. Al principi volíem anar al camp d’Idomeni però el van tancar i en vam haver de buscar un altre. Després de mirar molt vam escollir el camp d’Skaramagas, que està a Atenes.

  • Com va ser el procés previ d’organització?

El més difícil va ser l’organització pel que fa a les activitats. Per preparar-ho tot vam fer diferents comissions: d’activitats, per preparar el dossier…

El tema de recollir diners es va dividir per sectors ja que som de diferents llocs del territori [Anglès, Blanes, Calella, Castalla, Figueres, Fornells, Girona, La Cellera]. Cada sector va organitzar actes a la seva zona com, per exemple, xerrades, neteja de cotxes…

I per donar-nos a conèixer van fer servir sobretot les xarxes socials.

  • Quant vau recaptar i en què ho vau destinar?

Vam arribar a un màxim de 4.500 i sense cap subvenció. Tots els diners van ser donacions de particulars amb el micromecenatge i els actes que vam fer per recollir diners. Aquests diners els vam invertir en material pels infants però ens n’han sobrat. A part, cada un de nosaltres es va pagar el vol, l’estada i el menjar.

  • Quants de joves vau anar al camp?

En total érem uns 20 però no tots vam coincidir en el mateix espai de temps. El màxim nombre que vam estar allà em sembla que vam ser 18.

Imatge cedida per "Lleure cap a Grècia"

Els voluntaris jugant amb els infants. Imatge cedida per «Lleure cap a Grècia»

  • Com van rebre els joves d’Skaramagas el vostre projecte?

Súper bé. A nivell de participació els nens i nenes estaven “a tope”. No vam aconseguir que els joves es quedessin amb la idea d’organitzar i dinamitzar les activitats però quan nosaltres érem allà ens van ajudar moltíssim. Sense ells no haguéssim pogut fer moltes coses a nivell d’organització, de traducció…

  • Com definiries l’experiència?

Positiva però dura. Potser va ser més dura del que m’esperava. No només hi ha la situació dels nens i els joves, que tots ja ens esperàvem, sinó que em va sorprendre la mala organització que hi havia allà.

  • En veure les condicions d’Skaramagas, vau haver de modificar el projecte?

Sí. El vam anar modificant quan vam anar veient les necessitats puntuals del camp. El projecte de portar el lleure allà es va realitzar però hi va haver altres coses que ens van sortir, per exemple, potenciar que els nens anessin a l’escola, que les nenes fessin alguna cosa…

  • Ara que heu tornat, quin és el vostre objectiu?

Primer de tot difusió: que la gent sàpiga el que està passant, la seva situació i el que vam anar a fer.

Aleshores, estem pensant què fer dels diners ens va sobrar. Per ara hem creat tres comissions: una mira projectes de solidaritat a curt termini, una altra mira projectes a llarg termini (que incloguin el lleure) i l’altre mira un possible retorn de “Lleure cap a Grècia 2”. Després valorarem totes les opcions i decidirem alguna cosa.

  • Parlant del retorn, teniu intenció de tornar al camp?

Hi ha hagut un parell de persones que ja hi han tornat però a nivell personal i no en nom del projecte. Nosaltres estem parlant de tornar però no “per tornar-hi” i ja està. No seria només anar a veure els joves i els infants, volem que hi hagi un projecte al darrere. Segurament, però, no podrem tornar a Skaramagas i haurem de canviar de camp. Aleshores haurem d’identificar les necessitats dels altres camps, veure com són…

Per a més informació del projecte, es pot visitar la seva web o al Facebook.

Infant dibuixant el símbol de la Pau en el camp d’Skaramagas. Imatge cedida per «Lleure cap a Grècia»

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies