Millennials i Capaços – #1

CARLOTA RUBIO

A Millennials i Capaços parlem d’actualitat des d’una òptica millennial. El nostre objectiu és acostar la complexa cultura millennial a tots aquells qui la desconeixen i que els propis millennials s’entenguin més a sí mateixos. A més, recuperem les cançons que més han marcat aquesta generació tan criticada. Ens preocupa una miqueta que arribi el dia en què el món estigui en mans dels millennials. Som la Mar Vallverdú, la Carlota Rubio, l’Ignasi Estivill i la Mariona Rodríguez. Sou capaços d’escoltar-nos??

 

Read more

TVE i el seu (des)interès pel feminisme

El programa ¿Cómo lo ves? convida Salvador Sostres, conegut pels seus polèmics articles masclistes, a opinar sobre l’assetjament sexual

CARLOTA RUBIO (@carlotarubio12)

Quan TVE va anunciar que un dels convidats al programa ¿Cómo lo ves? de Carlos Herrera dedicat a l’assetjament sexual era Salvador Sostres, la xarxa ja es va encendre. Comprensible, tenint en compte que el periodista compta amb un historial de frases cèlebres del nivell de: “un noi normal de 21 anys que està enamorat de la seva parella embarassada és normal que perdi el cor i el cap” (parlant d’un feminicidi l’any 2011). O també conegut pel seu moment de glòria en un descans d’un programa a Telemadrid, quan va ser gravat parlant de les vagines de les noies de 17 anys com “el lloc on hi ha la màgia, quan encara no fan olor a àcid úric”, com es pot veure en el següent vídeo:

Al programa (important remarcar que finançat amb diners públics i emès en prime time), Sostres seia acompanyat de Santiago Segura i Pepe Navarro en el sector masculí. Al davant, Isabel Gemio, Marta Robles i Cayetana Guillén Cuervo. La lògica de selecció de persones convidades, clarament més enfocada a l’espectacle que a fer qualsevol tipus de pedagogia útil sobre el tema, va aconseguir el seu objectiu: una hora de cridòria en la qual comentaris del tipus “la llei de violència de gènere espanyola és feixista” (Sostres, minut 12) van passar amb impunitat.

(Si no funciona el vídeo incrustat pots fer clic a aquest enllaç)

L’opinió de les tres dones del programa va ser constantment menystinguda pels seus companys convidats i pel presentador, els quals en nombroses ocasions les van interrompre de forma descarada. Demostrant la falta de coneixement o reflexió en l’àmbit, tant Pepe Navarro com Santiago Segura es van entestar a considerar l’assetjament una malaltia, anant en contra d’allò que les tres dones i el doctor en psicologia al qual consultaven en algunes ocasions (òbviament, home) no deixaven de negar. En una ocasió, Isabel Gemio el va interrompre per fer-li-ho notar, i la resposta de l’actor va ser cridar-li “ets irritant, i t’ho dic com si fossis un home, que sinó encara m’acusaran de micromasclisme” (minut 38). Aquest comentari, lluny de ser penalitzat de cap manera com es podria esperar, va portar als riures de Navarro, Sostres i Herrera; de fet, aquest últim va anar al costat d’una humiliada Gemio exclamant a Segura: “no et preocupis, jo la tinc continguda!”.

El to de broma entre els quatre homes va ser una constant. Fins i tot, va haver-hi moments d’espectacle públic de masculinitat en directe, quan Herrera va dirigir-se als altres tres homes per deixar clar que qualsevol d’ells no dubtaria en “arrancar el cap a qualsevol que gosés assetjar o molestar a les seves filles”. A continuació va explicar que ell ha educat la seva en “l’odi als homes”, ensenyant-li a “portar-los fermes perquè la prenguin seriosament”. No cal dir que els riures còmplices dels tres convidats no haguessin sigut els mateixos si aquesta intervenció hagués sortit de la boca d’una dona i no d’Herrera.

La patologització de l’assetjament no va ser la única irresponsabilitat que es va cometre al programa. Constantment es va posar sobre la víctima el deure d’actuar i denunciar davant qualsevol cas d’agressió (segons Guillén Cuervo, sempre amb bones maneres). Sostres va apel·lar en diverses ocasions a la subjectivitat a l’hora de decidir si una acció es tracta d’assetjament i, fins i tot, va “animar a tothom a no dir mentides”, al·ludint a les falses denúncies. Quan les dones van intentar respondre-li que el percentatge de denúncies falses és ínfim, van ser altre cop interrompudes.

Dins el despropòsit general, només la veu d’Isabel Gemio va destacar en la defensa d’una ideologia amb perspectiva de gènere, conscient de la desigualtat estructural. Això, però, li va fer guanyar-se les crítiques, insults i interrupcions constants dels seus companys masculins i, fins i tot, d’una part de l’audiència a les xarxes. Perquè el seu paper va fer que els homes se sentissin incòmodes i qüestionats, com passa cada cop que algú posa el feminisme sobre la taula. El moment de màxim surrealisme va arribar quan el mateix presentador del programa va aturar un principi de discussió entre Gemio i Sostres de forma taxant exclamant “no m’interessa gens un debat sobre feminisme”. Ni que ho digui, senyor Herrera.

Read more

«He escoltat música jamaicana caminant pels carrers de Barcelona»

La cara darrere d’Adala, la sensació del reggae català

CARLOTA RUBIO (@carlotarubio12)

Guillem Simó és el jove que, sota el nom artístic Adala, ha esdevingut un dels últims fenòmens de la música catalana. En una entrevista per Cetrencada, l’artista parla del seu projecte, el qual en menys de dos anys ja li ha donat un nom dins la nova generació de reggae català.

Aquí es pot escoltar l’entrevista sencera:

 

Vivint el dia a dia, gaudint de la música i creant a partir de la intuïció. Així és com funciona Guillem Simó, de 21 anys. Ell mateix explica que el significat del seu nom artístic ha nascut de la casualitat: “El vaig inventar fonèticament, buscant que sonés bé i vaig pensar que ja li posaria jo el significat. Més tard vaig saber que adalah vol dir justícia, un dels cinc pilars de l’islam. Jo sóc balança i tot va prendre sentit”.

La trajectòria de Simó comença com a trompetista de l’A4 Reggae Orchestra, la qual crea versions reggae de cançons de diferents gèneres. El desembre de 2015 va decidir iniciar el seu projecte personal amb el llançament del single Temps de Guerra, coproduït amb el seu germà, King Siva, a través de la discogràfica La Panchita Records.

Al mateix mes de desembre, Simó va reunir una banda sota el nom The Cold December per produir el seu primer EP, Born (Maig 2016, La Panchita Records). Poc després va sortir Cel (Gener 2017, La Panchita Records), i ara es troba en procés de producció d’Ona, amb el qual finalitzarà la trilogia Borncelona. El conjunt recupera l’estètica del Roots Reggae dels anys 70 i 80 però carregada de denúncia social: “he escoltat música jamaicana caminant pels carrers de Barcelona i adaptant-la al que veig”, explica Simó. Avui l’artista ha tret Hibarnan, un nou tema que compta amb la col·laboració de King Horror Sound.

Pel que fa al seu futur, Adala té molt clar què és el que vol: “No necessito arribar a Nova York cantant en anglès, el que m’agrada és cantar per la meva ciutat, pels meus veïns i amics”. La seva música, però, està abastant cada cop més i ja l’ha portat a diferents punts d’Espanya i a festivals clau del món del reggae com és el Rototom.

Read more

La despesa militar espanyola augmenta un 32%

La xifra de 2017 ascendeix a 17.776 milions d’euros, un 1,65% del PIB

CARLOTA RUBIO (@carlotarubio12)

Per primer cop en l’última dècada, la despesa militar espanyola ascendeix a 18.776 milions d’euros, segons un informe elaborat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Aquesta xifra suposa un increment del 32% respecte a la de l’any passat i un 1,65% del PIB, molt per damunt de l’1% que afirma la ministra de defensa, María Dolores de Cospedal.

Segons l’informe titulat Els despropòsits de la despesa militar. Anàlisi del pressupost de defensa d’Espanya de 2017, aquest augment és conseqüència de la continuada ocultació dels pressupostos reals per part del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el qual “des del 2012 va decidir no incloure el pagament dels Programes Especials d’Armament al pressupost, per a després, recórrer a l’aprovació al Consell de Ministres d’un crèdit extraordinari”. D’aquesta manera, durant els últims anys ha semblat que el pressupost militar anava disminuint quan en realitat creixia més de 2000 milions d’euros de forma encoberta.

Arran de la denúncia d’aquesta pràctica pel Centre Delàs, el Tribunal Constitucional va decretar que la despesa havia de ser aprovada de forma total (és a dir, amb els Programes Especials d’Armament inclosos) al Congrés de Diputats i és per això que l’any 2017 la despesa ha augmentat de forma tan desmesurada. Tot i això, l’informe apunta que aquesta incorporació dels PEA al pressupost no ha garantit la transparència: continua existint la partida de les missions militars a l’exterior, “a les quals s’assigna un crèdit de 14,3 milions tots els anys, quan en realitat gasten entre 800 i 1.000 milions”. Aquesta diferència és extreta d’un fons de contingència anomenat “Imprevistos i funcions classificades”.

taula defensa

 

 

 

 

 

 

 

Despesa militar inicial d’Espanya (anys 2016-2017), Centre Delàs

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies