Gerard Jané, CEO de Game Square: “Emprendre en un àmbit què no és el teu significa fer cada pas a cegues”

El Gerard Jané és un tarragoní que va venir a Barcelona per cursar Ciències Polítiquies a la Universitat Pompeu Fabra. Quan va començar el grau no es podia imaginar que acabaria ficat dins el món de l’emprenedoria. I molt menys que s’embarcaria en la creació d’una aplicació que no té res a veure amb els seus estudis: Game Square, una plataforma de compra – venda de videojocs de segona mà. Com molts de joves i universitaris, en els darrers anys s’ha vist ficat en el món de les acceleradores i incubadores. Es tracta d’empreses que s’encarreguen de donar suport financer i logístic a aquesta classe de projectes.

Recentment, el Gerard va participar en el concurs d’EO SGEA, on va quedar finalista. EO GSEA (Global Student Entrepreneur Awards) es tracta d’una competició global dirigida als joves que combinen els estudis i la tasca d’impulsar els seus propis negocis. Està organitzada per la EO (Entrepeneur’s Organization) un programa iniciat el 1998 a la Universitat de Sant Louis i que pretén donar suport als nous emprenedors.

-Bé, primer de tot, en què consisteix Game Square?
L’aplicació és un lloc per vendre i comprar videojocs de 2a mà. Tot i parèixer un Wallapop, nosaltres funcionem d’una altra manera. El que diferència la nostra plataforma és que, en el moment que una persona posi en venda un producte, ja tingui algú que li compri instantàniament. Això funció a través d’un sistema basat en el registre de preferències dels usuaris i de seguiment del mercat. Per al moment és tot el que puc explicar.

– Com va sorgir la idea ?
La idea va sortir un dia que em vaig replantejar la manera que tenim de comprar productes de 2a mà. Vaig pensar; i si fem alguna cosa més dinàmica i immediata? Al cap de 10 segons estava enviant un àudio al meu germà explicant-li la idea i ell es va emocionar tant com jo. A partir d’aquí vam decidir enfocar l’aplicació cap al món dels videojocs perquè sempre ha estat la nostra passió.

– Quins sou els membres de l’equip?
Actualment estem el meu germà, Jaume Jané i jo, que som els creadors del projecte. El Jaume és llicenciat en telecomunicacions i s’encarrega de la part tecnològica, mentre que jo sóc la cara visible. I a part, està el Martín Simón, que és estudiant d’International Bussines a la UPF, i ell s’encarrega dels nombres de l’empresa.

– I actualment, en quin estat es troba l’aplicació?
Actualment l’aplicació està en la fase de programació: tenim la majoria dels dissenys fets per l’aplicació per a Android i IOS i el nostre objectiu és sortir al mercat en un mes i mig aproximadament.

– Ha estat un camí llarg, no?
Des del febrer de 2017, què és quan vam arrencar no hem parat. Els primers mesos vam dissenyar les pantalles de l’aplicació i ens vam posar en contacte amb la UPF Bussines Shuttle. Aquí vam presentar per primera vegada el projecte davant d’una acceleradora, i ens van destrossar la idea. Literalment (riu). Però vam canviar l’enfocament de l’aplicació i vam seguir treballant. Així és com vam aconseguir quedar segons a la primera edició dels premis Hack Lab de la UPF. Allò ens va animar molt i vam decidir buscar una incubadora, fins que vam donar amb Magis Team. Amb la qual estam treballant actualment.

-Va ser fàcil què la incubadora us agafés?
Bé, va ser punt d’inflexió per nosaltres, ja que havíem de passar un procés de selecció on es van presentar 70 projectes de tota Europa. De tots aquests sols n’agafaven quatre, i nosaltres vàrem ser un dels afortunats.

– Com va ser participar en un concurs de nivell estatal com els EO GSEA?
He de reconèixer que quan ens van comunicar que havíem estat seleccionats com un dels 6 finalistes a escala nacional em vaig quedar en estat de xoc, completament petrificat i tremolant de por. Me’n recordo perfectament de l’última frase que em va dir el membre de l’organització abans de penjar el telèfon: «Preparaos bien el pitch y que os quede chulo, que es un auditorio de 400 personas y queremos llenarlo». Clar, en sentir això com et quedes? A més, el nivell dels projectes que van participar era impressiona. Hi havia des de projectes que fabricaven motxilles al Nepal empoderant la gent local fins a projectes que imprimien òrgans amb impressores 3D per ajudar als cirurgians a preparar operacions d’alt risc. Al final, no va haver-hi sort i no ens vam endur cap premi, però estem molt satisfets per la feina realitzada.

– D’estudiar polítiques a dissenyar una aplicació, com va ser?
Un repte, i continua sent-ho avui en dia. Emprendre en un àmbit què no és el teu significa fer cada pas a cegues, és complicat.

– Es fa difícil combinar ambdues vides?
He de reconèixer que està sent un petit infern combinar la feina amb els estudis, especialment ara que hem passat a la fase final del programa de la incubadora. Sobretot perquè estem a un mes i mig de treure la plataforma. Així que està sent molt complicat combinar la carrera amb el projecte, sobretot quan t’omple i t’apassiona tant. És complicat trobar l’equilibri.

– Creus que qualsevol persona pot emprendre?
M’agradaria pensar que sí, però en realitat no és així. Jo em puc permetre el luxe d’emprendre perquè visc en una bombolla actualment on tinc totes les meves necessitats cobertes. Emprendre així, encara que no tinguis cap tipus d’experiència, és fàcil. Per això considero que ara mateix és un luxe que no tothom se’l pot permetre. Una persona que treballa a jornada completa més hores extres i que s’ha de preocupar de pagar les factures cada mes no té les mateixes condicions que jo per començar un projecte. Per això, encara que ens vulguin vendre el discurs que «si vols pots, tot depèn de la teva actitud», crec que és una mentida. Jo estic fent això perquè no m’he de preocupar per res, però si cada dia tornés als vespres de treballar l’última cosa que voldria seria posar-me a fer més feina.

Read more

La Guàrdia Civil entra a les seus d’Òmnium Cultural i l’ANC

ANTÒNIA CRESPÍ

Avui cap a les 9 del matí, agents de paisà de la Guàrdia Civil s’han presentat a les seus de les associacions sobiranistes per fer un bolcatge dels correus de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Tot i que aquestes no havien estat notificades, es tractava d’una actuació sota ordre judicial del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. L’objectiu ha estat fer una còpia dels correus electrònics de Sánchez i Cuixart dins del marc de la causa del Govern espanyol contra els «Jordis».

Durant el matí algunes persones s’han acostat a les seus, encara que des de les associacions sobiranistes, s’ha fet una crida a la tranquil·litat. Demanant a la gent que no es desplacés fins a les seus. Per altra banda, cap a les 9:30 la Guàrdia Civil també s’ha presentat al Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI), però a hores d’ara encara no se sap que estan buscant.

A la seu de l’ANC, poc temps després què hi irrompessin els agents, s’hi ha presenciat el vicepresident de l’associació Agustí Alcoberro, el qual ha fet una crida a la tranquil·litat. Cap a les 12:30 la Guàrdia civil ha marxat amb la còpia dels correus electrònics de Jordi Sánchez compresos entre l’abril del 2016 i l’octubre del 2017. Des del compte oficial de Twitter han emès un comunicat per cridar a la tranquil·litat i recordar com l’actuació dels agents coincidia amb els 100 dies d’empresonament dels Jordis.

Pel que fa a Òmnium Cultural, després que es presenciés el seu portaveu Marcel Mauri, ha comparegut també davant la premsa. El missatge que ha donat és similar al de l’ANC: cridar a la calma i demanar que ningú es desplacés a la seu d’Òmnium. A més, ha recalcat la coincidència de la irrupció amb els 100 dies d’empresonament.

 

Read more

Agents de paisà escorcollen les seus d’Òmnium i ANC

Fil actualització:

13:33 Des del compte de Twitter d’Òmnium Cultural, s’ha penjat un vídeo oficial on Marcel Mauri explica com no s’ha produit cap escorcoll ni que tampoc s’ha entrat al despatx de l’entitat.

12:39 L’ANC ha emès un vídeo oficial on Agustí Alcoberro remarca què es tracta d’una situació de tranquil·litat i què fa 100 dies que els Jordis són a la presó.

12:34 La Guàrdia Civil, segons informa Naciódigital, ha marxat poc abans de les 12:30 de la seu de l’ANC.

11:09 Segons el diari Ara, s’informa que des del CTTI s’ha confirmat l’arribada dels agents de la Guàrdia Civil i que a hores d’ara estan reunits amb la direcció del centre. Així i tot, no es sap que estan buscant ja que les diligències són secretes.

11:56 Segons informa VilaWeb, els correus electrònics de Cuixart i Sánchez, què els agents de la Guàrdia Civil han buidat, van de l’abril del 2016 a l’octubre de 2017

11:50 L’ANC emet un tuit amb les declaracions d’Alcoberro fetes davant la seu.  El vicepresident de l’Assemblea explica que el bolcatge forma part del procés judicial i dóna un missatge de tranquil·litat.

11:19 El centre de telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) també presneta plena normalitat. El CTTI ja havia estat escorcollat en altres ocassions pels correus del 1-O.

11:18 Marcel Mauri informa a Catalunya Ràdio que no a Òmnium Cultural no han estat notificats sobre l’ordre judicial de la policia.

11:15 Des d’Òminium Marcel Mauri, en directe a Catalunya Ràdio, envia també un missatge de tranquil·litat. Especifica com es tracta també d’un bolcatge dels correus de Jordi Cuixar i ha incidit en la casualitat de coincidir amb els 100 dies d’empresonament dels Jordis.

11:14 Agustí Alcoberro, vicepresident de l’ANC, explica que s’està produïnt amb normalitat i tranquil·litat el registre, i demana que la gen no es desplaci al llocs del fets.

11:13 En directe a Catalunya Ràdio es parla d’un triple escorcoll, no sols a les seus d’Òmnium Cultural i l’ANC, sinó també al Centre de Telecomunicacions.

10:57 L’ANC emet un tuit demanat a la gent que no es desplaci cap a la seva seu. Pel que es veu a la imatge sembla ser que s’hi ha acostat un grup reduït de persones.

10:45 Segons l’Ara, el  portaveu d’Òminum Marcel Mauri, ha arribat a la seu de l’entitat. Pel moment els agents de paissà estan a una sala, però no han escorcollat res.

10:41 La ANC emet un tuit on específica que no es tracta d’un escorcoll, sinó d’un «bolcat de certs correus electrònics». Es tracta de fer una còpia dels correus electrònics de Jordi Sánchez.

10:36 De moment des d’Òmnium s’ha demanat a la gent què no es desplaci als edifcis. Així, s’ha fet una crida a la tranquil·litat i a seguir informats.

Avui matí s’han presenciat la Guardia Civil a les seus dels grups sobiranistes a través d’una orde d’escorcoll tramesa per ordre judicial. Segons el periodista Roger Escapa, a els 10 del matí hi havia guàrdies civils de paisà a dins de la sèu de l’ANC per escorcollar el despatx de Jordi Sànchez.

Pel que fa la seu d’Omniun a l’entrada hi ha sis agents de paisà amb un ordre judicial, encara que de moment no hi ha escorcoll.

Avui matí Agustí Alcoberro, de l’ANC, a declarat a Catalunya Ràdio com es tracta d’una «conincidència curisoa que l’escorcoll es produeixi avui» , ja que es complien 100 dies de l’empressonament dels Jordis.

Read more

La UPF dóna un pas cap a la transversalització de gènere

La Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra està estudiant la implantació d’una assignatura sobre gènere

ANTÒNIA CRESPÍ | @Crespi_Antonia

La Universitat Pompeu Fabra està especulant sobre la creació d’una optativa sobre el tractament del gènere i la violència masclista al grau de Periodisme. Es tracta d’una proposta presentada pel delegat de tercer, Edgar Sapiña Manchado, i que la direcció de la universitat ha rebut favorablement. Sapiña explica com la idea sorgeix arran dels objectius presentats per la Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat UPF. Aquests formen part del Pla d’Igualat Isabel de Villena que va ser aprovat l’any 2008 i que comprèn tot un conjunt d’accions per eliminar els possibles biaixos de gènere a la comunitat universitària.

En principi, l’assignatura s’ha plantejat com una optativa que s’inclouria al pla docent de tercer i quart de Periodisme. Tot i així, és una qüestió que encara s’està debatent. Així mateix, la Ruth Rodríguez Martínez, cap d’estudis de Periodisme, explica com també seria interessant veure si es podria articular de manera més interdisciplinària arribant també als graus de Publicitat i Comunicació Audiovisual.
Per avaluar el seu interès s’està realitzant una enquesta als futurs estudiants de tercer i quart de Periodisme. Aquesta de moment «està sent rebuda amb molt èxit, i té una participació molt elevada», explica Sapiña.

Read more

Música per la igualtat d’oportunitats

Estopa, Ramon Mirabet i Judit Neddermann van actuar ahir a la Sala Barts en un concert solidari organitzat pel Casal dels Infants

El públic de la Sala Barts va emmudir quan tots els focus es van dirigir a l’escenari i van començar a sonar les cordes d’una guitarra. La veu dolça de Judit Neddermann va encetar el concert del Casal dels Infants. L’acte pretenia recordar la importància de la feina d’aquest tipus d’associacions i de la necessitat reclamar el dret a la igualtat d’oportunitats dels joves. Per això, al llarg de la nit es va anar reproduint-se vídeos on apareixen alguns dels nois i noies explicant la seva experiència a l’associació i el que aquesta significava per ells.

Tot i el to festiu, Neddermann va aprofitar el context de compromís social per protestar contra la impunitat policial de l’1O i el cas d’Ester Quintana. A mesura que la seva veu s’alçava cantant «no volem més cops» el públic se submergia en un silenci més espès i pesat. D’aquells que s’imposen quan els ulls miren cap a dins i fan memòria. Encara que aquesta serietat va durar poc. Tot va ser dir «Estopa» i com si s’hagués pronunciat una paraula màgica, la gent va embogir de cop. Els dos germans no havien tengut temps de sortir a l’escenari que tothom ja els estava corejant. No fa falta dir que era una de les actuacions més esperades de la nit. De fet, algú va aprofitar un moment de silenci al mig de «Pastillas para dormir», i va cridar-los «¡Os quiero!». Mostra d’afecte que els cantants van respondre.

Com a contrapunt a tot els salts i crits durant l’actuació d’Estopa, Ramon Mirabet es va plantar al mig de la pista amb un to més relaxat. El públic que mirava l’escenari a l’espera de l’aparició de Mirabet, es va trobar de cop i volta amb ell al seu costat. Immediatament la gent va deixar espai i es va asseure a terra, mentre l’artista començava a interpretar «Wake up». Blaumut i Els Amics de les Arts (aquests sí damunt l’escenari) van mantenir aguantar el ritme de la festa fins al final. Els Amics de les Arts, que eren els qui tancaven el concert, van remarcar la importància d’oblidar causes com aquestes, especialment en dies com els d’ara.

Els llums de la sala es van encendre i fou en aquell moment quan la gent va començar a aplaudir de veritat. Els nois del Casal havien pujat a l’escenari i ara saludaven a tot al públic. Molts d’ells havien protagonitzat els vídeos narrant com l’associació havia estat clau per ajudar-los a seguir endavant; ja fos amb reforços escolars, o bé a poder refer la seva vida.

Els germans i cantants d’Estopa, David i José Manuel Muñoz, durant el concert del Casal dels Infants. //Marina Ballester

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies