Reivindicació a través del dibuix

Cada vegada són més les l·lustradores feministes que difonen els seus missatges a través de l’art i les xarxes socials

Un reportatge televisiu d’Amàlia Garcia, Olma Giró i Josep Tàssies, adaptat a Internet per Cristina Batlle i Anna Reig.

Un dels canals principals a través dels quals difonen la seva feina i il·lustracions és Instagram.

Read more

Micromasclismes o masclismes invisibilitzats?

Avui dia encara hi ha moltes formes del masclisme que es mostren de manera subtil, però que no per això s’han de menystenir

Un reportatge de: Cristina Batlle i Anna Reig

“Quin vestit més curt. Tapa’t una mica! Deixa alguna cosa a la imaginació. Estàs massa prima, menja més, ets tot ossos. Estàs massa gorda. No mengis tant. Fes alguna dieta. Quin cul! Fiu fiu! Ei, perquè vas sola? Ja tens nòvio? Tu ets l’esposa de qui? Encara no tens fills? Ets molt autoritària. No tens prou caràcter. Sigues més femenina, més educada, més elegant”. Quina dona no haurà escoltat algun d’aquests comentaris? Són moltes les situacions de la vida quotidiana en què les actituds masclistes s’accepten amb normalitat, fins i tot per part de les dones.

Els solem anomenar “micromasclismes” o “masclismes invisibles”, ja que són aquelles formes de violència que es mostren de manera menys explícita o que fins i tot estan camuflades. Tot i això, són aquests comportaments i la seva normalització el que perpetua el sistema patriarcal i justifica altres tipus de violència més greu.

Aquestes actituds mostren fins a quin punt el masclisme s’arrela a la nostra societat i a la nostra forma de veure el món. És necessari visibilitzar aquestes dificultats, discriminacions i formes de violència que pateixen les dones habitualment, i a les quals no es presta prou atenció. Es tracta d’un problema estructural de la societat, però tot i això, no se’n parla suficientment. Per tant, el primer pas per a fer-los visibles és ser-ne conscients i parlar-ne. Tal com va dir l’escriptora i activista feminista Victoria Sau: “El llenguatge, la paraula, és una forma més de poder, una de les moltes que ens ha estat prohibides”. 

Els masclismes invisibilitzats contribueixen a exercir el control i la violència contra les dones. Són la base i la justificació de la violència de gènere que se’ns fa visible amb els abusos sexuals, les violacions i els assassinats. Són l’origen i el camí que porta als feminicidis. Una forma d’il·lustrar com aquesta part menys visible del masclisme sustenta la part visible és a través de la «piràmide de la violència de gènere».

La «pseudoigualtat»

Avui dia, generalment és mal vist o “políticament incorrecte” considerar-se públicament masclista o defensar el “masclisme”, és a dir, acceptar obertament la superioritat de l’home envers la dona. Ningú posa en dubte que les dones puguin votar o treballar fora de casa, però la societat patriarcal segueix viva. Ens trobem en un estat de  “pseudoigualtat”, és a dir, hi ha igualtat en el discurs, però no en la pràctica. L’escriptora Núria Varela, al llibre Feminismo para principiantes, explica que al llarg de la història s’ha produït una manipulació dels drets i els poders de les dones: “Per exemple, quan el feminisme va començar a exigir igual representació en política, es va col·locar a dones a les llistes electorals, però en les posicions del final, així se sabia que anaven a ser escollides. […] Un altre exemple es el que passa actualment a les societats occidentals. Les dones han aconseguit el dretn a la educació i al treball, però la majoria de les que treballen fora de casa seva […] continuen encarregant-se majoritàriament del treball domèstic i de la cura dels fills”.

Els estereotips de gènere

Els estereotips són masclisme en ells mateixos, consoliden i perpetuen la desigualtat”, afirma Júlia Mas, sociòloga feminista i cofundadora del projecte «Ella». Des de que som nens, anem rebent tot de imputs que fomenten la desigualtat entre homes i dones. Tant des de l’escola, des de la família o des dels mitjans de comunicació. Trobem dos focus principals: la imatge de la dona basada en la bellesa i els rols de gènere. Per exemple, a l’escola, la majoria de nens juguen a futbol ocupant tot el pati, en canvi, les nenes juguen en un racó. Mentre les nenes juguen a «cuinetes», els nens juguen a fer de «superherois». A més, clarament les tasques domèstiques de la llar històricament sempre han estat associades a la dona, la qual cosa es reflecteix per exemple, en els anuncis de productes de neteja.

Les dones es veuen sotmeses a una cosificació constant, la qual cosa provoca que el seu aspecte físic sigui una de les seves preocupacions més grans. S’han de complir uns cànons de bellesa irreals, que veiem constantment reflectits en els anuncis, les pel·lícules o els programes de televisió. És veritat que també afecten al gènere masculí, però la pressió per assolir-los és més forta en les dones. L’escriptora Bel Olid, al llibre Feminisme de butxaca, denuncia: “No hi ha comparació possible entre la quantitat de dones “guapes” i homes “guapos” que veiem al cap del dia a la televisió, la publicitat o el cine. Dels models de dona que veiem als mitjans, la proporció de dones que no semblen models de passarel·la és ínfima”. Moltes vegades les dones són jutjades pel seu aspecte físic, mentre que els homes per les seves habilitats i la seva intel·ligència.

Aquest ideal inassolible de bellesa (ex. no tenir estries ni cel·lulitis, tenir un cos totalment depilat i esvelt, un rostre sense cap arruga ni imperfecció, etc.) provoca molts complexos entre el gènere femení. Això és reflexteix en què el 90% de les persones que pateixen trastorns alimentaris són noies joves, i el 88% de les persones que recorren a la cirurgia estètica a Espanya també són dones. Núria Varela declara: “No s’obliga a cap dona a fer-se una operació de cirurgia estètica o a passar gana, simplement es rebutja a qui no encaixa en el model imposat”. 

Cap a la visibilització

Davant de tot el que hem vist, quina és la solució? Segons Raquel Gómez, psicòloga de violències masclistes al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitatshi ha una part de la societat que sap que existeixen (els masclismes invisibilitzats), però que la seva funció és negar-los perquè es perpetuïn. Per això és important que hi hagi polítiques i accions, perquè la societat sigui conscient que es tracta d’un problema estructural”. És a dir, cal voluntat política, recursos econòmics i gent formada per incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits de la nostra vida. Ens queda molt camí per recórrer, però la lluita per la igualtat no ha de ser només de les dones, ha de ser la lluita de totes i de tots. 

Read more

Una pràctica que reneix: La compra a granel

ANNA REIG, JÚLIA MEZQUIDA, IMANOL OLITE i ELENA LÓPEZ

LLençar les escombraries és una acció quotidiana, però darrere d’aquest simple gest s’hi amaga una de les causes principals de la crisi medioambiental. La contaminació per plàstic augmenta any rere any, de fet, un envàs pot trigar fins a 1000 anys en descomposar-se. Davant d’aquest repte han sorgit diverses iniciatives per fer-hi front.

Una d’aquestes alternatives locals i sense plàstic és la Graneria de Poblenou, que ofereix tota mena de productes d’origen i a granel. A més, tots els clients i les clientes poden portar de casa seva els pots de vidre o recipients i utilitzar-los a l’hora de comprar.

Reporatge de televisió realitzat per Elena López, Imanol Olite i Júlia Mezquida

Read more

Clinton, protagonista a la Berlinale

L’excandidata a la Casa Blanca presenta un documental de quatre hores sobre la seva vida

Mariona Sales i Anna Reig

L’edició d’enguany del festival cinematogràfic alemany Berlinale ha rebut a l’exsecretària dels Estats Units, que ha presentat una sèrie documental en la qual es parla de la seva vida, la seva condició de dona i les seves intimitats, odis i penediments. Clinton no ha desaprofitat l’esdeveniment cinematogràfic per fer declaracions punyents en contra de l’actual president nord-americà així com protestes contra Putin o Weinstein.

«La lliçó més gran de la meva vida ha estat encaixar les crítiques sense prendre-m’ho a nivell personal», així descrivia la política la seva situació quan presentava el documental Hillary al festival. Acompanyada de la directora de la producció, Nanette Burstein, Clinton afirmava que és un film que la descriu de manera excel·lent des de totes les perspectives.

No només parla de la seva vida sinó que aborda un gran nombre de temes com la política, la qüestió del gènere en la seva feina i en la de moltes altres dones i, en general, mostra els diferents desafiaments de la vida d’una persona. Ensenya qui hi ha darrere de Hillary Clinton, tocant tots els àmbits de la seva vida, des del cas Lewinsky fins a esdeveniments molt més íntims com són les nombroses infidelitats del seu marit.

Tràiler del documental Hillary

Crítica amb un món d’homes

La sèrie documental conté forces materials inèdits, entre ells algunes trobades amb el seu rival dins el partit, Bernie Sanders. Quan se li va preguntar sobre l’assumpte, Clinton va afirmar, sense nomenar el seu nom, que recolzarà a qui surti escollit a les primàries. És el primer cop que se la sent referir-se a Sanders sense dir coses negatives. El motiu: el seu principal objectiu és fer fora a Trump. Segons ella, és imprescindible que deixi de governar perquè «la campanya de Trump ha encoratjat a líders autoritaris i una política d’insults» que té com a objectiu a col·lectius discriminats; immigrants, minories, homosexuals, etc.

També va aprofitar per arremetre contra Putin, del qual va dir que estava segura que no l’havia malinterpretat i que havia anat contra ella per perquè la volia «derrotar».  Quan va ser preguntada pel tema de violació i agressió sexual de Weinstein, l’excandidata demòcrata va celebrar la condemna ressaltant que s’han de posar fi a aquest tipus de comportaments.

“La campanya de Trump ha alentat a líders autoritaris i una política d’insults»

Clinton no va deixar indiferent la catifa vermella de Berlín i, volent deixar molt clar que queden moltes coses per fer al seu país, va afirmar que, de moment, no té pensat retirar-se i que vol seguir a la vida política un temps més, tot i passar ja la setantena d’anys.

Amb la intenció de fer un retrat profund i humà, tal com descriu la seva directora, amb el film es mostra aquest caràcter fort i lluitador que la caracteritza i que la fa ser tan idolatrada per alguns però tan criticada per alguns altres.

Read more

La Molina instal·la un sistema digital a les màquines per anivellar els gruixos de neu

L’objectiu que busca la implementació d’aquest sistema, anomenat Snowsat, és estalviar en innivació artificial i oferir un millor servei de pistes als esquiadors

Anna Reig i Cristina Batlle

L’estació esquí La Molina ha implementat aquesta temporada un sistema digital que permet parametritzar les pistes per tal que les màquines trepitjaneu puguin mesurar amb exactitud els gruixos de neu. D’aquesta manera, es possibilita que es pugui desplaçar la neu dels llocs on hi ha més acumulació als llocs on en falta i així equilibrar el mantell sense la necessitat de fer un ús excessiu de la innivació artificial. La informació que recull aquest sistema, que s’anomena Snowsat, es transmet a la resta de màquines trepitjaneu que estan treballant tot el domini esquiable per tal de que la neu sigui distribuïda de forma equilibrada en tota l’estació.

Aquest sistema es va començar a utilitzar al Pirineu la temporada passada i a les pistes de l’estació Baqueira Beret, a la Vall d’Aran. Aquesta temporada, amb la incorporació de la Molina, ja són dues les estacions d’esquí que l’han posat en funcionament. Segons el president de FGC, Ricard Font, l’objectiu que es busca amb la implementació d’aquesta tecnologia és ser més «eficients» en els sistemes de producció de neu i que es puguin obtenir els mateixos resultats però produint menys quantitat de neu i gastant menys litres d’aigua. També explica que fins al moment aquest càlcul del gruix de neu «es feia a ull», de manera que el càlcul era bastant imprecís.

Una altra fórmula que està aplicant La Molina és un sistema de treball mitjançant tauletes digitals a cada trepitjaneu, en el qual on s’informa del comunicat de treball de cada maquinista per tal que no hi hagi duplicitat a l’hora de passar per damunt de les pistes. Amb aquest sistema, segons el director de la Molina, Xavier Perpinyà, han aconseguit un estalvi de fins a 20.000 euros anuals en carburant en algunes de les pistes més llargues de l’estació, com la de la Volta a la Muntanya Sagrada. Paral·lelament, està previst que aquesta mateixa setmana també s’incorpori una màquina híbrida per tal d’anar eliminant progressivament el gasoil. Aquesta nova màquina comptarà també amb el sistema Snowsat.

El director de la Molina, Xavier Perpinyà, explica el funcionament del programa Snowsat.

Sistema Snowsat

En els seus inicis, el sistema Snowsat consistia només en la gestió i el mesurament de les màquines llevaneu. Però amb els anys, cada cop s’han afegit més funcions pràctiques. Per exemple, SNOWsat ToDo, una eina d’assignació i administració ràpida i senzilla de les tasques a mesura que es van plantejant. Es busca un control 100% digital de tots els processos que tenen lloc en les àrees d’esquí.

Read more

Barcelona: una ciutat literària

Com conèixer Barcelona a través d’aquells indrets que ens remeten a la literatura?

Anna Reig i Cristina Batlle

Quan pensem en la ciutat de Barcelona, ens venen a la ment llocs com la Sagrada Família, la Barceloneta o la Rambla. Però el que potser no tenim tant clar quan passegem per aquests indrets, és que han inspirat a milers d’escriptors i ha protagonitzat centenars de novel·les. Barcelona és una ciutat turística, però també és una «ciutat literària», reconeguda per la UNESCO el 2015. Com deia la filòsofa María Zambrano, «una ciutat sense escriptors queda buidada de la seva essència». Contràriament, Barcelona és una ciutat plena de racons literaris. Des del mar que veuen Don Quixot i Sancho Panza, passant per la Plaça del Diamant on ballen la Colometa i en Quimet, fins al Bar de las Delicias que Pijoaparte i Teresa sovintejen.

Aquests racons ens demostren que la literatura ha estat durant segles un dels pilars culturals de la ciutat, tant en llengua catalana com castellana. Entre els autors més destacats trobem Miguel de Cervantes, Eduardo Mendoza, Mercè Rodoreda o Josep Maria de Segarra. Però també hi ha hagut autors estrangers que han descrit Barcelona, com George Orwell quan narrava els seus dies de militant al partit comunista del POUM durant la Guerra Civil.

Literatura i geografia urbana

Però, afecta als lectors la visió de Barcelona que els autors projecten a les seves novel·les? Segons Ignasi Moreta, professor i director literari de Fragmenta Editorial, els escriptors duen a terme una “apropiació de la realitat”. D’aquesta manera, el lector retorna als llocs influït per les percepcions d’un autor concret. Tan gran és la influència que té la literatura sobre la nostra manera de veure la ciutat que, per exemple, la basílica de Santa Maria del Mar ara és molt més coneguda amb el nom de “Catedral del Mar”, el títol de la novel·la d’Ildefonso Falcones. 

Parlem amb Ignasi Moreta, editor de fragmenta i professor universitari

Literatura i història

Tanmateix, la literatura barcelonina també té correspondències amb la seva història. Maria Ocaña, historiadora i directora del Museu de L’Esquerda, ens explica que evidentment, és difícil que un autor sigui objectiu i expliqui la realitat històrica tal com va ser. Tot i això, la literatura pot tenir un paper positiu a l’hora de conèixer la història de Barcelona, perquè pot fer que el lector s’interessi per descobrir un determinat període, com per exemple l’auge de la industrialització de la ciutat relatada per Eduardo Mendoza a La ciutat dels prodigisPer, altra banda, hi ha el risc que es produeixin biaixos històrics, com passa a la Plaça de Sant Felip Neri, que apareix a La sombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. L’autor parla dels “impactes de foc d’una ametralladora” fets durant la Guerra Civil la paret de l’església, però aquests van ser provocats realment per una bomba. 

Parlem amb Maria Ocaña, directora del museu històric Esquerda

10 racons literàris de Barcelona

Com hem vist, passejar per Barcelona amb un llibre a la mà és fer infinita la ciutat. Trobem carrers i racons que han sigut habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques. Però també escultures, plaques de memòria, llibreries, biblioteques i fundacions dedicades a la difusió de la literatura. Fins i tot trobem poemes urbans, que van ser creats expressament per lluir al mig de la ciutat, com l’Homenatge al llibre de Joan Brossa. A continuació, presentem un mapa interactiu amb 10 racons literaris destacats.

Començant per la Barceloneta, veiem que l’actual poc té a veure amb la que descrivia Miguel de Cervantes a Don Quijote de la Manchapublicat el 1615. On ara trobem la Facultat de Nàutica, s’alçava el Portal del Mar. Des d’allà, Don Quixot va veure per primer cop el mar, i va recuperar el seny després d’haver estat vençut pel Cavaller de la Blanca Lluna. Deixant enrere el mar i endinsant- nos en el barri Gòtic, trobem la Plaça de Sant Felip Neri i el bar dels Quatre Gats, que apareixen a la famosa novel·la La sombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. Molt a prop, trobem l’església de Santa Maria del Mar, que protagonitza la novel·la de Ildefonso Falcones. Aquesta explica com l’església anterior a la basílica de Santa Maria del Mar, i es va decidir reconstruir-la, com sempre ho van fer “els rics, amb els seus diners, i els humils amb el seu treball”. Els dos bestsellersLa sombra del vent i la Catedral del Mar, han inspirat rutes literàries a la zona,i aquests racons amagats de la ciutat s’han convertit en llocs molt concorreguts i turístics. 

A continuació, passegem per la famosa Rambla, de la qual tants autors han escrit. Però en particular, ens interessa la visió de Josep Maria de Segarra. L’autor descriu La Rambla de les Floristes de 1867, un any abans de la Revolució La Gloriosa. Més endavant, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Gran Via de les Corts Catalanes trobem L’Homenatge al llibrede Joan Brossa. El significat essencial d’aquest poema urbà és que el llibre és com un saltamartí: sempre pot redreçar-se, recuperar la seva posició inicial, superant tots els obstacles. Per altra banda, destaquem l’Arc de Triomf, construït arran de l’Exposició Universal de 1888, del qual Mendoza parla a La ciutat dels prodigisDes d’allà, podem entreveure les torres de la Sagrada Família, l’espai on es desenvolupa l’acció de la novel·la Origen de Dan Brown, autor del Código da Vinci. 

Al barri de Gràcia, trobem una dels indrets més emblemàtics de l’obra de Mercè Rodoreda, la plaça del Diamant. Allà hi podem trobar l’escultura La Colometa, de Xavier Medina-Campeny, erigida el 1984 en homenatge a la novel·la. Per últim, al barri del Carmel trobem El bar de las delicias, que apareix a Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé. L’autor ens descriu el barri dels anys cinquanta, un barri de cases autoconstruïdes i barraques, completament ignorat per la ciutat. Contràriament, avui en dia els búnquers de Can Baró són una parada imprescindible pels turistes.

Altres rutes literàries de Barcelona

A Barcelona, l’oferta de rutes literàries és molt àmplia. Marga Arnedo, fundadora de ConèixerBcn, explica que “Barcelona és una marca molt cridanera pel turisme literari i que encara li queda molt potencial per explotar a l’hora d’obrir-se a clients internacionals”. Atribueix aquest èxit a escriptors com Carlos Ruiz Zafón, ja que es coneix molt arreu d’Europa i Amèrica. També assegura que tot i que la marca Barcelona és molt potent i té un ampli ventall d’ofertes turístiques, “precisament per això, l’oferta de les rutes literàries ha de buscar-se un lloc al mercat per tenir èxit”. A la seva empresa, les estratègies se centren sobretot en clubs de lectura de biblioteques, els centres d’ensenyament, el boca-orella i les xarxes socials.

Tot i això, també hi ha altres agències i centres culturals que es dediquen a l’organització de rutes literàries a través de la ciutat. Aquí en tenim alguns exemples.

Així, acabem veient com Barcelona és una ciutat que no només es pot trepitjar, sinó que també es pot llegir. La ciutat forma part de milers de novel·les, i acaba essent, per ella mateixa, una novel·la més. 

Read more

Els llibres més venuts a Catalunya aquest 2019

Enguany destaquen en català autors com ara Rafael Nadal i Xavier Bosch, mentre que en castellà són Santiago Lorenzo i Dolores Redondo

Anna Reig i Cristina Batlle

El Gremi d’Editors ja ha fet pública la llista definitiva dels llibres més venuts l’any 2019 a Catalunya. En català, el llibre de ficció més venut ha estat la novel·la de Rafel Nadal ‘El fill de l’italià’ . Pel que fa a la no-ficció, el títol que va tenir més èxit va ser “Contes des de la Presó”, d’Oriol Junqueras i Neus Bramona. Dels títols escrits en castellà, la ficció més celebrada el passat 2019 va ser “Los asquerosos”, novel·la escrita per Santiago Lorenzo. En l’àmbit de la no ficció va triomfar “Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso”, de Gonzalo Boye. 

Respecte a Sant Jordi, la novel·la “Aprendre a parlar amb les plantes” de Marta Orriols ha passat de la quarta posició a la segona. Contràriament, “El millor d’anar és tornar” d’Albert Espinosa ocupa el setè lloc en comptes del cinquè, l’edició castellana de la novel·la, se situa en vuitè lloc, però per Sant Jordi s’havia posicionat en el primer. Aquesta davallada sorprèn perquè Espinosa es va posicionar com el més venut de la diada, si sumem les edicions catalana i castellana. 

Pel que fa als llibres de ficció en castellà, han irromput en el panorama lector diverses novel·les. Per exemple, La cara norte del corazón de Dolores Redondo (en segona posició), Lectura fácil de Cristina Morales (en tercera posició), Largo pétalo de mar de Isabel Allende (en cinquena posició) o Terra Alta de Javier Cercas (en setena posició). 

Pocs canvis en la llista definitiva de no ficció en català, el procés independentista segueix essent el tema més popular. Oriol Junqueras encapçala de nou el rànquing amb Contes des de la presó, seguit per Ferran Casas i Atienza Anchustegui amb Tota la veritat, Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart i Esperança i llibertat de Raül Romeva. Una de les lleugeres variacions és el descens de Tres dies a la presó, de Cuixart i Gemma Nierga, de la segona a la quarta posició.

Preferències lectores dels ciutadans

Hem parlat dels llibres més llegits a Catalunya en català i castellà l’any 2019. Però quines són les preferències dels ciutadans del carrer? Encara que hi hagi certes tendències lectores a la societat i hi hagi llibres que destaquin per sobre els altres per les ventes, els gustos dels ciutadans són molt diferents i variats. Escoltem les seves opinions.

Read more

L’eficiència de les mascaretes davant el coronavirus

Viròlegs afirmen que les mascaretes no són una protecció efectiva contra els virus transportats per l’aire

Serena Iordache i Anna Reig

El comité d’emergència de la Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest dijous l’emergència internacional pel brot del Coronavirus. D’aquesta forma ho ha anunciat el director general de l’organització, Adhanom Ghebreyesus, afirmant que es tracta d’una “acció global” per tal de contenir l’expansió del virus. 

Tot i així, en la seva intervenció el director ha volgut fer èmfasi en què això no ha de comportar “un vot de desconfiança cap a la Xina”, sinó que es tracta d’una mesura per protegir aquells països que “davant la possible arribada del virus no compten amb els recursos per controlar-lo”. 

Dels 5.997 casos confirmats a la Xina fins el 29 de gener, un 21% dels casos han estat molt greus i solament el 2’2% d’aquests ha acabat en mort. No obstant, per les seves característiques, el coronavirus té possibilitats d’extender-se i de causar una pandèmia.

La propagació del coronavirus ha fet que algunes farmàcies de països europeus hagin viscut un augment desmesurat de les vendes de mascaretes, solucions hidroalcohòliques i esprais desinfectants. Aquest fet també s’ha produït al nostre país i concretament a Barcelona. Encara que els dos casos sospitosos de ser coronavirus a Espanya han resultat ser negatius, i que el Ministeri de Sanitat ha afirmat que el risc de contagi al país és baix, l’ús de les mascaretes ha esdevingut un tema d’interès. Però, són realment eficaces a l’hora de protegir-nos? 

El viròleg David Carrington, de l’Hospital londinenc St. George, ha afirmat a la BBC que les mascaretes no són una protecció efectiva contra els virus o les bacteries transportades per l’aire, ja que no tenen filtres d’aire i deixen els ulls exposats. Tanmateix, admet que sí disminueix el risc de contraure el virus a través de esternuts i tos. 

També cal destacar que l’efectivitat d’una mascareta es medeix en funció de la precisió amb què retenen les partícules més petites. En aquest sentit, els models amb classificació FFP3 i N95 són els més recomanables. Per últim cal que la mascareta tingui forma ergonòmica i s’ajusti al rostre sense permetre l’entrada d’aire per les vores.

A continucació podeu escoltar la versió de la notícia realitzada pels companys d’UPF Ràdio: Gina Agustina, Adrian Soler, Cristina Poyato, Ariadna Ruiz i Elena Urbán.

Read more

David Caminada, una gran pèrdua pel periodisme barceloní

CRISTINA BATLLE I ANNA REIG

Resultat d'imatges per a "david caminada""
Font: Arxiu

El periodista David Caminada va morir ahir a l’Hospital Clínic a causa de les ferides causades per l’apunyalament que va rebre el dilluns. Aquest va tenir lloc a tocar de Plaça Sant Jaume a les quatre de la tarda, quan sortia de la feina. Caminada es trobava ingressat a la UCI, on havia estat operat d’una ganivetada al cor. Els Mossos van atribuir a l’autor de l’apunyalament dues morts més que van tenir lloc en poc més d’una hora el mateix dilluns a menys d’un quilòmetre de distància: la mort d’una dona en un pis incendiat i la d’una altra al portal del carrer Arc de Sant Vicenç, a pocs metres d’allà.

Una vida dedicada al Periodisme i la docència

De cinquanta-dos anys d’edat, Caminada treballava com a tècnic en informació digital a l’Ajuntament de Barcelona. Era doctor en comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i també llicenciat en Dret i Ciències de la Informació per la UAB. Va néixer a Mataró, i durant 17 anys va estar treballant pel diari Avui, on va desenvolupar gran part de la seva carrera professional. Allà va exercir de subcap de la secció d’internacional entre 1993 i 2010 i també va ser cap d’Opinió. Durant aquests anys, va cobrir els atemptats de l’11-S de Nova York i el procés de pau d’Irlanda del Nord, entre altres notícies, com a enviat especial. A més, va col·laborar amb La Vanguardia, l’agència EFE i el trisetmanari Crònica de Mataró. En l’àmbit de la docència va ser professor a la UPF, la UViC i a l’ECS de Brussel·les.

Segons El País, companys de feina del Departament de continguts digitals el descrivien com un home “discret, era d’aquella gent que passa desapercebuda, que no destaca, però a la que tothom té molt afecte”. Tal com expliquen dues companyes seves, no era el perfil en el que algú pensa quan escolta paraules com mencions, notorietat o impactes: “Venia de la cultura del periodisme de paper i va entrar a la batalla de les xarxes socials. Però va fer un enorme esforç de reciclatge, i mentre la gent més jove de l’equip li va ensenyar aquest món, amb la immediatesa que comporta, ell va aportar experiència i anàlisi”. 

Jordi Panyella, periodista amb qui va compartir una etapa a l’Avui, explica que Caminada era “una persona molt tranquila, molt cuidadosa i molt professional”. A més, afegeix que era “pacífic” i que tenia “molt clares les injustícies”. Panyella també va ser subcap de la secció d’internacional i responsable de opinió. Per altra banda, Sònia Pau, una altra companya de l’Avui, explica que “si hi havia algun problema, era dels que organitzava un berenar per solucionar-lo”. 

Reaccions a les xarxes

La seva mort ha commocionat el món del periodisme barceloní. El decés el va comunicar la seva companya Cristina Palomar via Twitter, i un cop sabuda la notícia, aquest s’ha omplert de reaccions.

Acte d’homenatge al periodista

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va encapçalar el dijous un minut de silenci a la Plaça Sant Jaume en homenatge al periodista i treballador de l’ajuntament.

Escoltem la crònica de l’acte d’homenatge.

Read more

L’assassinat de la periodista Daphne Caruana segueix tacant el govern de Malta

La periodista anticorrupció va ser assassinada amb una bomba al seu cotxe per haver revelat que el país s’havia convertit en un paradís fiscal

Anna Reig, Júlia Claramunt

El president de Malta, Joseph Muscat, va dimitir el passat 13 de gener a causa de les seves possibles implicacions en l’assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, comès el 16 d’octubre de 2017. Aquesta setmana, l’advocat Robert Abela ha estat escollit com a nou líder del Partit Laborista i serà l’encarregat de substituir-lo. 

El passat novembre, el taxista Melvin Theuma va ser arrestat per la seva connexió amb un cas de blanqueig de capital independent del cas de Caruana Galiza. Però va donar informació a la policia sobre aquest últim a canvi d’immunitat. Segons ell, Yorgen Fenech va ser l’instigador de l’assassinat i hi havia membres del govern que estaven al corrent de la conspiració. El 26 de novembre de 2019 tant Keith Schembri com Konrad Mizzi van anunciar la seva dimissió com a ministres i Christian Cardona va suspendre les seves funcions fins que la investigació policial s’acabi. Va ser poc després de saber-se aquesta informació que Muscat anunciava que la seva retirada es duria a terme a meitat de gener. 

La periodista Daphne Caruana Galizia va ser assassinada amb un cotxe bomba el 16 d’octubre de 2017, a pocs metres de casa seva. A l’edat de 53 anys, Caruana era la periodista més reconeguda de Malta: el seu blog Running Commentary era el més influent de l’illa i la reportera s’havia encarregat de destapar diversos i complexos escàndols de corrupció, entre ells la branca maltesa dels Papers de Panamà. La seva implicació en aquesta investigació, que involucrava a membres del govern maltès, li va valdre la 26a posició a la llista de “Les 28 persones qui fan moure Europa”, del diari Politico Europa. Tanmateix, també va ser la principal suposada causa del seu assassinat, tot i que el cas encara no té conclusions definitives.

Anna Reig i Júlia Claramunt

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies