Els treballadors d’El Periódico, en vaga contra una reducció del 16% del sou

ANDREU AUSÀS-I-CALL 

Ni aquest dimarts ni durant els pròxims cinc dies es podrà trobar als quioscos El Periódico de Catalunya. Des de dilluns els treballadors d’aquest diari fan vaga per recuperar el 16% de sou que l’empresa els rebaixa de manera unilateral des de l’abril, quan va caducar l’Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) que havien acordat. Aquest dimarts només un 9% dels treballadors del Grupo Zeta han anat a treballar. El diari Sport tampoc s’ha publicat dimarts ni ho farà dimecres.

Tot comença quan fa 6 anys treballadors i empresa acorden un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) pel qual perden un 8% del sou. Fa tres anys, en un ERTO, la retallada salarial augmenta fins al 16%, però aquest nou expedient va acabar el 31 de març. A l’abril havien de recuperar el salari, però l’empresa els va comunicar que no ho podrien fer. D’aquesta manera, els treballadors continuen amb el sou retallat fora del període establert.

Els treballadors d'El Periódico, en vaga

Els treballadors d’El Periódico, en vaga (Fotografia: Andreu Ausàs-i-Call)

Rubén Casas, del Comitè d’Empresa Intercentres d’El Periódico, explica que l’últim cop que es van reunir amb l’empresa va ser diumenge. «Ens pensàvem que ens farien alguna proposta, però només ens van demanar que aturéssim la vaga. Per aturar-la, exigim que ens tornin aquest 16%», argumenta. Alguns treballadors diuen que entenen que la situació econòmica del mitjà no és bona i volen parlar-ne amb l’empresa. Ara bé, el que no poden admetre de cap manera és la retallada del mes d’abril.

Una altra de les crítiques dels treballadors l’expressa el periodista Óscar Hernández: «l’empresa té beneficis, però els camufla imposant a El Periódico que pagui el lloguer de la redacció, per exemple. Una redacció que és de la mateixa empresa!». El Comitè d’Empresa demana que es posi tota la informació damunt la taula.

Txerra Cirbián, un dels redactors més veterans del diari, considera que els treballadors passen per un dels moments més greus de la història del mitjà. «És una vaga inèdita, la primera que fem només els treballadors d’El Periódico, i ha de durar cinc dies, perquè un no sembla ser suficient per pressionar l’empresa», explica. Casas, del Comitè d’Empresa, sentencia: «ara toca esperar; nosaltres ja hem dit el que havíem de dir i l’empresa és qui ha de moure fitxa«. Cirbián no entén que l’empresa no reaccioni, «és una ruïna econòmica per ells tants dies de vaga. Sembla que vulguin enfonsar El Periódico«.

Gala del Català de l’Any, suspesa

Una altra decisió unilateral segons els treballadors és la cancel·lació de la gala del Premi Català de l’Any, que s’havia de celebrar dimarts i que enguany s’havia d’emetre pel circuit català de Televisión Española. «Ells diuen que la suspensió és culpa dels treballadors quan és culpa seva i, a més, així eviten que durant la gala hi hagi protestes«, afegeix un membre d’administració del Comitè d’Empresa. Cirbián conclou: «nosaltres seguirem lluitant, però cal que les noves generacions no es conformin amb aquests sous de misèria i sou vosaltres, els periodistes del futur, els que n’heu de ser conscients».

Els treballadors han imitat el Català de l'Any fent el Xoriço de l'Any (Fotografia: Andreu Ausàs-i-Call)

Els treballadors han imitat el Català de l’Any fent el Xoriço de l’Any (Fotografia: Andreu Ausàs-i-Call)

Read more

L’odissea de trobar un pis de lloguer a Barcelona

L’encariment dels habitatges de lloguer dificulta que els estudiants de fora de Barcelona puguin anar-hi a viure

 

per Júlia Massagué Castells i Andreu Ausàs i Call

“Cada dia vaig de Girona a Barcelona per anar a la universitat. I al vespre, un altre cop cap a Girona. Per què? Perquè els lloguers a Barcelona són massa cars i encara no he pogut trobar pis!”. La Mariona Grau, estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, resumeix amb aquestes paraules una situació cada cop més habitual entre els que han de traslladar-se a la capital catalana per estudiar. L’increment en els preus del lloguer dificulta l’accés a l’habitatge als barcelonins però també complica encara més l’accés a la universitat als estudiants que viuen lluny de Barcelona.

Declaracions afectats per l'augment dels lloguers a Barcelona

La Mariona esperava trobar algun pis amb un preu més reduït després de mig any buscant-ne, però la situació ha empitjorat. “Truquem immediatament als pisos que estan bé, però com que hi ha tanta demanda els propietaris apugen el preu i, tot i així, abans d’una hora ja l’han llogat”, explica.

Com la Mariona, també la Maria Falcón, que amb 24 anys cursa un segon grau, s’ha trobat amb molts problemes per trobar pis. “Com que som estudiants i funcionem amb avals, molts propietaris no es refiaven de nosaltres i no ens donaven ni cita per veure el pis”, explica. A més, quan en podien visitar algun, es trobaven amb “visites grupals que semblaven els “jocs de la fam” per signar el contracte allà mateix”.

També són freqüents els intents d’estafa. En molts casos, el “propietari” del pis els explica que el lloga perquè ha hagut de tornar al seu país. L’habitatge en qüestió resulta ser una “ganga”, ben situat, nou i bé de preu…, amb l’únic inconvenient que no existeix. L’Albert Aguilera, estudiant d’un grau superior de So, va trobar un pis perfecte a Sants d’una suposada londinenca que, segons ella, tenia pis a Barcelona perquè hi havia treballat. Quan l’Albert tenia concertada la cita per anar-lo a veure, li va dir que havia de fer una transferència internacional. L’Albert i el seu company van dir-li que la farien quan els lliuressin les claus i aleshores la “senyora” va treure l’anunci i va desaparèixer.

 

Emergència habitacional
Barcelona és la ciutat que té el preu per metre quadrat més elevat de tot l’Estat, molt per davant de Madrid, segons l’informe de Tecnocasa del primer semestre del 2016. A més, segons aquest informe, el preu dels habitatges usats s’ha encarit un 9,45% respecte al primer semestre de l’any passat. Aquest fet es deu al desequilibri que hi ha entre l’oferta de pisos de lloguer, cada cop més reduïda, i la gran demanda que tenen, fet que n’encareix el preu. Aquest desequilibri s’explica sobretot per l’arribada d’inversors i per la millora d’expectatives de venda d’habitatges.

Preus dels lloguers a cada barri de Barcelona

L’oferta de pisos es redueix, ja que la capital catalana atreu cada cop més inversors, que compren pisos per revendre’ls o posar-los en lloguer turístic perquè és més rendible. Això disminueix l’oferta de pisos de lloguer per a estudiants i famílies, que els troben massa cars, i alhora provoca que els pocs que queden pugin de preu. Segons l’informe de Tecnocasa, aquest primer semestre el 40% dels pisos a Barcelona els han comprat inversors, mentre que la mitjana espanyola se situa en el 25%.

La reducció de l’oferta de pisos de lloguer s’explica també perquè una gran part d’aquesta oferta procedia d’habitatges que no s’havien pogut vendre durant els pitjors anys de la crisi. Segons l’expert immobiliari Julio Rodríguez, “en millorar les expectatives de venda, aquests pisos es retiren del mercat de lloguer, accentuant així el desequilibri entre la demanda i l’oferta”.

L’augment dels preus de lloguer afecta directament els estudiants que van a estudiar a la capital catalana, ja que l’afluència més gran es tradueix també en una alça de preus. Segons el portal Idealista, les habitacions de lloguer per a estudiants tenen un preu mitjà de 368 euros, quasi un 7% més que l’any passat, i és el més elevat de totes les capitals del país. Una possible alternativa seria una residència d’estudiants que, tot i que estalvia l’odissea per trobar un pis, sol ser una opció bastant més cara.

Possibles alternatives
L’Ajuntament de Barcelona impulsa programes de captació de pisos buits i construeix nous habitatges de lloguer social, per tal de posar solució a l’emergència habitacional. Aquesta última mesura, però, no donarà resultats immediatament. El consistori també va proposar restringir el preu del lloguer en el mercat privat, tot i que la majoria d’experts ho desaconsellen perquè seria un nou impediment per als propietaris, que preferirien vendre en lloc de llogar i es reduiria encara més l’oferta. L’expert Julio Rodríguez expressa que “aquesta mesura només es justificaria en circumstàncies excepcionals i amb una duració molt limitada”.

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies