A la ciutat de Barcelona hi ha centenars de centres d’estètica. N’hi ha i n’hi han hagut desde sempre, perquè la bellesa s’ha considerat un dels pilars fonamentals en la societat. El problema en els darrers anys és que un sector de la població, els vegans, han quedat exclosos d’aquests centres.
Quan sentim el concepte de veganisme moltes vegades ho relacionem amb aquelles persones que no mengen res que provingui dels animals, ni carn, ni peix, ni ous, ni llet, ni mel… però el veganisme va més enllà, i s’aplica a tot allò que provingui dels animals o en el que els animals es vegin implicats, és per això que els vegans no poden utilitzar el maquillatge que trobem a les botigues típiques, ni els sabons i desodorants que es venen als supermercats. I és que l’etiqueta de «testat en animals» es posa en contradicció directa amb l’ètica amb la qual es regeixen els vegans. I és que l’ètica vegana marca una vida sense productes que impliquin qualsevol forma d’exploració o crueltat cap els animals.
Amb l’auge del veganisme com a filosofia de vida i de les persones que ho segueixen, el mercat ha vist una oportunitat que actualment ja s’està explotant. És per això que no es estrany trobar-se cosmética vegana a botigues especialitzades de cosmètica, i fins i tot desodorants vegans en el supermercat.
Testat en animals, redundància o necessitat?
L’etiqueta de «testat amb animals» va ser prohibida el 2013 per la Unió Europea juntament amb la comercialització dels productes que la portessin. L’etiqueta 2003/15/CE prohibeix completament la venta i fabricació de productes cosmètics en la seva totalitat o algun dles ingredientss que contenen dins el territori de la Unió Europea. Hi ha excepcions però; en primer lloc, malgrat que la llei obligi a que cap ingredient s’hagi testat, aquells ingredients que formin part d’altres productes no emparats per la llei, poden ser utilitzats malgrat que siguin testats. China és la segona excepció, ja que molts dels productes del país, no només estan testats sinó que estan obligats a testar-los. La tercera excepció és per aquells productes que el mètode alternatiu de prova sigui massa complicat o no estigui homologat per l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Sabent això, les etiquetes “cruelty free” podem semblar redundants però, si analitzen en profunditat, trobem que són verdaderament útil. Les tres organitzacions de caràcter internacional més rellevants i conegudes en relació a les etiquetes que marquen els productes són People for Ethical Treatment of Animals (PETA), Choose Cruelty-Free i Cruelty-Free International. PETA té un cercador web on podem buscar mitjançant el nom de les companyies i productes si els productes d’”x” companyia són testats en animals. En relació amb Choose Cruelty-Free, veiem que distingeixen els productes cinc:
Al final veiem que malgrat no estar testat amb animal, hi ha encara molts productes que contenen traces d’animal com mel, llet o ou, o que l’exacció d’aqueste productes mata animals o el seu habit natural, com és el cas de l’oli de palma.
Per evitar aquesta explotació hi ha centres de cosmètica totalment vegans que utilitzen processos d’estètica, sigui per la pedicura o la depilació, en les que cap animal ha patit o ha estat mort per tal d’aconseguir els productes. Vegere és un centre de cosmètic vegà situat al barri de Gràcia de Barcelona. Des que van obrir fa dos anys, ofereixen els tractaments de bellesa que trobaríem en centres de cosmètica tradicionals, però fets a partir de productes cent per cent vegans, des de cremes a cera de depilació o maquillatge. Perquè tal com afirma la seva propietària, Mayte, Vegere va obrir amb el compromís d’oferir uns tractaments de bellesa que fessin sentir bé als seus clients, tractant de la mateixa forma respectuosa el medi ambient, com ho feien amb la seva pell i el seu cos. Perquè com defensen, el que és bo pel planeta és bo pel cos dels seus clients i «tot allò que pots menjar t’ho pots posar a la pell».
La cosmètica vegana, per tant, aposta per a un concepte de bellesa diferent utilitzant productes que porten per se aspectes d’alta qualitat alhora que són orgànics. Aquesta tipologia de cosmètica va guanyant popularitat en una població que busca respostes a les necessitats sorgides a partir d’un canvi de cosmovisió global cap a un món més ètic, conscient i responsable. Així doncs, la cosmètica vegana ofereix cuidar-nos i relaxar-nos de forma completa sense haver de fer patir altres éssers sintents.
Tot i l’actual auge d’aquest tipus de cosmètica en grans ciutats com Barcelona o Madrid, la presència d’aquesta no és vox populi. Existeix un desconeixement general en relació als productes cruelty free encara que la cosmètica i el maquillatge “amb consciència” en relació amb el medi ambient s’obren pas en el mercat.
De tu a tu
L’Èlia és una noia vegana de Girona de 20 anys. La jove estudiant de filologia castellana va decidir adoptar el veganisme com pauta dins la seva vida a l’edat de 18 anys, tot just començar la universitat. “Una vegada vaig començar la universitat, em vaig començar a relacionar amb gent que ho era [vegana] i des de llavors vaig iniciar la meva conscienciació pel que fa el veganisme”.
L’Èlia afirma que des de ben petita havia considerat deixar de banda aliments procedents d’animals, però no va ser una vegada es va introduir en el veganisme que va veure com d’ampli és el concepte. “Generalment pensem en veganisme com a merament deixar de menjar productes d’origen animal, però en realitat la cosa va més enllà. La cosmètica és un dels aspectes que el concepte abarca”.
Segons l’estudiant, per tal de consumir productes plenament cruelty free, s’ha de fer una recerca prèvia. “És difícil trobar productes a l’abast general i no en botigues especialitzades que siguin vegans. Això és un gran inconvenient, ja que no facilita que la gent s’afegeixi a aquesta onada de consciència general”.
Amb plena disconformitat amb el mercat, l’Èlia pensa que encara queda un gran camí per recórrer.
Read more
Cada cop més llums adornen les ciutats espanyoles, però a quin preu?
En dues setmanes les diverses ciutats espanyoles han anat encenent les llums de nadal. Arbres, boles, panells i totes les formes imaginables adornaran fins inics de gener les capitals espanyoles. Una tradició que fa anys que es celebra però que només ha fet que créixer. Créixer en nombre de bombetes i en quantitat de diners públics gastats. Una despesa que prové dels impostos de tots els ciutadans de les ciutats. D’aquells que creuen que les llums porten alegria i d’altres que pensen que les xifres han arribat a un punt de malbaratament; tres milions d’euros a Madrid i un milió a Vigo.
Els diferents regidors dels ajuntaments declaren que es tracta d’una inversió que serveix per incentivar el comerç i el turisme. Una inversió que ajuda a l’economia local i estatal. L’alcalde de Vigo, Abel Caballero, s’ha proposat públicament convertir Vigo en la ciutat millor il·luminada del planeta. Caballero s’ha dirigit als alcaldes de Nova York, Londres i París per demanar-los que vinguin a Vigo per veure «les millors llums del món». Unes llums que il·luminaran la neu que caurà aquest any gràcies als 62 canons que Caballero ha instal·lat al llarg de la ciutat, juntament amb una roda i les desenes d’arbres i boles i llums.
Segons Caballero, «gent de tota Espanya» aniran a visitar Vigo, i una «dotzena d’agències de viatge» estan preparant viatges. Tot perquè Vigo s’està consolidant com un «destí turístic nadalenc«, el que comporta «creixement de l’economia i creació de treball».
L’oposició i els experts però, afirmen que malgrat que pot influir a un augment del comerç i el turisme, els desavantatges d’aquesta super-il·luminació que passa els límits del barroc són més que l’alegria que porta.
Xifres que només fan que pujar
Davant aquestes xifres l’oposició i els mateixos veïns es queixen dels «egos dels alcaldes» i del pressupost innecessari destinat a l’enlluernat de nadal, que malgrat que pugui influenciar en el comerç -unes dades no comprovades-, provoquen més maldecaps i desavantatges que alegria, i això sí que està comprovat.
El regidor de Más Madrid, José Manuel Calvo, denuncia que «Almeida està tapant les seves vergonyes amb les llums de Nadal». Unes llums que serveixen per distreure la gent com si es tractés de panem et circenses de les retallades pressupostàries.
En la mateixa línia, el regidor d’Adelante Andalucía, Eduardo Zorrilla, ha reclamat que amb els 800.000 euros que l’ajuntament s’ha gastat «es podrien fer 15 allotjaments temporals per famílies desallotjades».
L’oganització FACUA-consumidors en acció considera que l’enlluernat de Nadal s’han convertit en «una competició entre alcaldes per veure qui gasta més diners públics en llums». Una competició que no té res a veure amb l’esperit nadalenc, segons argumenten. Per FAUCA el Nadal hauria de ser una època on s’ajudés a la gent. I potser Madrid, afirmen, hauria d’aplicar-ho i ajudar a les desenes de persones que estan dormint al carrer davant del centre de Samur Social.
Una Cimera del clima il·luminada de cap a peus
L’encesa de les llums coincideix amb l’inici de Cimera del Clima que es celebra a Madrid del 2 al 13 de febrer després que la ciutat acceptés allotjar-la quan no es va poder celebrar a Xile degut les protestes que s’han produït el mes de novembre. Irònic que potser aquesta sigui la cimera més il·luminada; de quina forma?, aquesta és una altra qüestió. Dins dels assistents que assitiaran a la cimera, l’experta en dret climàtic Marie Claire Cordonier-Segger ha alertat dels efectes que la contaminació lumínica té. Sobretot afegeix, quant a l’augment de la presència d’insectes a la ciutat, sobretot de mosquits portadors d’enfermetats. També ressalta que no es pot lluitar contra el canvi climàtic quan es té la ciutat il·luminada per bombetes que, malgrat ser LED prenen l’energia l’energia de fonts no renovables.
La Societat Gallega d’Història Natural (SGHN) també s’ha indignat davant el gran impacte ecològic que les instal·lacions de llum tenen, en aquest cas, les llums de la ciutat de Vigo. Sota el lema «Abel té poques llums» han volgut afirmar la «irresponsabilitat» de l’alcalde i han demanat contenció. També, han explicat el que suposa totes les llums que l’alcalde socialista ha instal·lat, tant en qüestió de consum elèctric, «que equival, almenys, al cost anual de 70 cases» com en qüestió ecològica, que com declaren, la contaminació lumínica és tan gran que equivaldria a si «s’apaguessin milers d’estrelles».
El fet que no es puguin veure les estrelles afegeixen, va en contra d’allò que defensa la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles de la UNESCO. A més a més, segons la SGHN aquesta contaminació lumínica també fa que les rutes migratòries d’aus es vegi greument afectada, molestant el funcionament dels ecosistemes de la zona.
Amb tants desavantatges doncs, potser la societat s’hauria de preguntar fins quint punt val la pena gastar tants milers d’euros de diners públics en unes llums que enlluernen tant que fan oblidar les cues a la sanitat pública, la gent dormint al carrer i la falta d’ajudes monetàries, malgrat que es continuï consumint i fent fotografies als arbres de nadal amb el «jingle bells» de fons.
Read more
Totes les estrenes dels cinemes catalans aquest mes de desmbre
El mes de desembre tanca l’any amb unes estres molt esperades i desitjades durant mesos, de tots els gèneres i per tots els gustos, la cartellera d’aquest més es presenta ben carregada. En el món cinematogràfic, les pel·lícules s’estrenen els dijous o el divendres de cada setmana. I, segons els cinemes, es podran veure unes, o unes altres. Dins el caos que això pot suposar, sempre és necessari saber quines són les estrenes que no es poden perdre per apuntar-les als calendaris. A continuació el recull de les dues estrenes més importants de les setmanes de novembre.
5 de desembre
Midway.- bèl·lic
Roland Emmerich, director de pel·lícules com Independence Day i 2012 deixa les hecatombes i es passa al cinema bèl·lic amb la pel·lícula Midway. Protagonitzada per Ed Skrein -el príncep Philippe de la darrera edició de Malèfica: Mestra del Mal– i Woody Harrelson -que també segueix en pantalla amb el seu paper en Zombieland: Mata i Remata-. Midway segueix la història de la batalla de la Segona Guerra Mundial entre japonesos i estatunidencs a l’illa que li dóna nom. Un film que «se centra en les estratègies militars» com valora Joshua Rothkopf per Time Out.
Els àngels de Charlie.- Acció
Dirigida per una dona, Elizabeth Banks -directora de Dando la Nota 2-, i protagonitzada per tres dones, els Àngels de Charlie. Kristen Stewart, Naomi Scott i Ella Balinska són els nous àngels més «feministes», més dures i més extremes que mai. Stewart intenta deixar el rol de Bella que set anys després encara la lliga pels espectadors. Scott vol «fer-se sentir» i després del seu rol com a Jasmine es passa a les pistoles i l’acció a l’estil ‘Bond’. Pel que fa a Balinska s’estrena a la pantalla amb aquest film, pel que s’haurà de veure com es mou en una pantalla que no és la seva.
13 de desembre
Jumanji: següent nivell.- Aventures
La saga continua en el «següent nivell» amb més riures, més aventures i més emocions. Malgrat que el reboot de la pel·lícula de 1995 estrenat el 2017 té una nota de 5,3 a FilmAffinity, els fans de l’original van sortir encantats amb l’humor que el trio: Dwayne Johnson, Jack Black i Kevin Hart protagonitzen juntament amb Karen Gillian, la dona forta i intel·ligent que dóna l’accent feminista al film. En aquesta seqüela els herois de l’illa de Jumanji tornen però amb avatars diferents, el que causarà confusió i més riures que caldrà veure si no es fan repetitius.
19 de desembre
Star Wars: l’ascens de Skywalker.- Acció
Star Wars torna amb la seva novena edició, en la que es veurà «l’ascens de Skywalker». J.J Abrams, director de l’última entrega, ‘Star Wars: el despertar de la força‘ tornarà a dirigir aquesta última part de la trilogia i intentarà pujar la valoració de la famosa saga i de la seva feina com a director de cinema per intentar aconseguir algun dels Oscars que la darrera part no va emportar-se.
Deu meu, què t’hem fet…ara?.- Comèdia
Cinc anys després ens tornen a preguntar una pregunta retòrica alguna cosa que moltes vegades nosaltres mateixos ens fem… deu meu, que t’hem fet? Suposo que tot de bo si hem aconseguit que Les films du 24 facin una seqüela d’aquesta primera pel·lícula. En aquesta segona part, la família Verneuil tornarà a tenir moments de crisi quan les filles decideixin marxar al país d’origen dels seus marits, tots fora de la Franca natal que els seus pares tant estimen. L’humor de Cristian Clavier i les seves companyes de repartiment intentaran aconseguir que aquesta segona edició faci riure als més de 12 milions d’espectadors que van gaudir de la primera part, i torni a ser la pel·lícula més taquillera de l’any.
23 de desembre
Cats.- Musical
El que necessitava el Nadal era un musical, Aquest any Cats, adaptació del musical d‘Andrew Lloyd Webber amb el mateix nom, serà l’encarregada de complaure els més amants d’aquest gènere amb una història que pren als felins com els seus protagonistes. Uns protagonistes innovadors perquè el repartiment format per figures com Francesca Hayward, Jennifer Hudson, Judi Dench i la popular Taylor Swift, prendran cos de gat per ballar i cantar gràcies a la tecnologia CGI. Si el repartiment no és suficient per amansir els crítics de cinema, la bona feina que el seu director Tom Hooper va fer dirigint la mítica pel·lícula de ‘Les Miserables‘ i ‘El Discurs del Rei‘ potser ho és.
Mujercitas.- Drama
Grega Gerwig torna a dirigir una pel·lícula a la pantalla gran després de dirigir ‘Lady Bird‘ amb Mujercitas, on també ha adaptat el guió de la novel·la amb el mateix nom de Louisa May Alcott. Protagonitzada per grans dones com són Saoirse Ronan, Emma Watson, Florence Pugh i Meryl Streep. A més a més de Thimothée Chalamet, nom molt escoltat en els darrers mesos davant l’estrena el pròxim any de la segona part de ‘Call me by your name‘, el seu paper a ‘The King‘ i a ‘Dia de pluja a Nova York‘, que encara es pot veure en pantalles, i la seva col·laboració amb la directora en ‘Lady Bird’. Mujercitas segueix la història de quatre germanes: Amy, Jo, Beth i Meg, quatre adolescents que travessant l’estat de Massachusetts en plena Guerra civil intentaran descobrir qui són, que significa ser dona i que és l’amor.
Vols recordar les estrenes més importants de Novembre?
Read more
Aquest 25 de novembre se celebra el dia mundial de l’eliminació de la violència contra la dona, un dia en el qual no es pot celebrar res si es miren les 51 dones mortes per violència de gènere en Espanya en el 2019 -malgrat que aquesta matinada s’ha trobat morta una dona que hauria estat presumptament assassinada per la seva parella, a Tenerife-, una dada que des del 2015 només ha fet que créixer.
Les víctimes dels femicidis però, no són les úniques víctimes de la violència masclista però, l’assetjament, la violència psicològica, la dependència econòmica imposada, la violència vicària o les mutilacions genitals femenines són algunes d’aquestes formes de violència masclista que a 2019 encara es segueixen donant arreu del món, cada cop més, i amb la pujada de l’extrema dreta als diferents països, cada cop més acceptades per certs sectors tradicionalistes, conservadors, i en paraules clares, masclistes.
51 mortes i 80.000 denuncieu que no arriben a mostrar tota la violència de gènere que es dóna cada dia a Espanya, i a tot el món. Per aquesta raó és necessari saber què es reivindcai i per què s’ha de reivindicar. Aquí van 5 de les moltes raons:
1. Dades que intenten il·lustrar la violència masclista el 2019
Des que el 2003 es va començar a fer el recompte de les víctimes de violència masclista, 1027 dones han mort assassinades. Aquestes morts però van més enllà, i és que amb aquestes agressions 275 infants han quedat orfes de mare, 34 morts per aquesta violència. Uns nens i unes nenes que moltes vegades queden oblidats quan es parla de la violència contra la dona, però que també són víctimes.
- 51 dones assassinades
- Andalusia és la comunitat autònoma en la qual més dones han estat assassinades, un 12 en total.
- De les 51 dones assassinades, 20 tenien entre 41 i 50 anys. Nou tenien entre 21 i 20 anys.
- 30 de les dones assassinades eren espanyoles.
- Només 11 dones havien denunciat prèviament el seu agressor.
- 5 dones tenien aplicades mesures de protecció prèvies.
- 32 dones vivien amb els seu agressors, fos parella o familiar.
- Segons estadístiques un 15% de les dones europees pateixen violència a les llars.
Hi ha molts casos de violència però que no estan registrades per les estadístiques però que existeixen i mereixen tenir veu.
2. La por a denunciar
De les 51 dones assassinades per violència de gènere aquest 2019 només 11, un 21,6% havia denunciat prèviament la seva situació de maltractament a les forces de seguretat. Una dada molt rellevant per observar un problema que no s’acaba de solucionar: la por a denunciar.
Ja sigui per l’estigma que pot acabar sorgint, o les represàlies que pugui haver-hi sobre ella o sobre els seus fills en el cas de tenir, el percentual de dones que fan el pas a denunciar el seu agressor no acaba d’estabilitzar-se.
A més a més, les denúncies rebudes pels jutjats espanyols aquest segon trimestre del 2019 per violència de gènere -sigui en la forma que sigui- ha baixat un 3,76% respecte el mateix període de l’any anterior segons les dades obtingudes per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènero del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
3. Una concepció obsoleta de la violència
La concepció de la violència masclista ha quedat obsoleta. Això s’ha vist en la reivindicació que al llarg dels anys es porta donant però que en el 25-N d’aquest any és encara més present. Violència masclista no és aquell abús físic i psicològic d’un home cap a una dona, si no totes les formes en les quals l’home oprimeix a la dona -la dona cisgènere europea, asiàtica, africana, heterosexual, asexual, transgènere i transsexual-. Ja sigui a través de la violència, de la dependència econòmica, de l’assetjament, de les amenaces… però també és violència masclista aquella foto d’un home despullat que s’envia a través d’aplicacions per trobar parella, el xantatge que s’exerceix sobre les dones amb els fills, el pesat que s’adopta massa en la discoteca… formes de violència que no són concebudes com a tal però que ho són. Els matrimonis forçats i les mutilacions genitals, pràctiques que a Espanya no són habituals però que en altres parts són una realitat present de la qual s’ha de conscienciar a la societat per tal de canviar les mentalitats més tradicionalistes. És per això que tots els grups i col·lectius que participen en aquest 25-N volen canviar aquesta concepció, per conscienciar, perquè la gent s’identifiqui i perquè es donin canvis legals. També per trencar l’estigma de víctima que pesa molt a alhora identificar-se i de denunciar.
4. El cas de la Manada, llum sobre els problemes judicials
El 21 de juny de 2019 el Tribunal Suprem va reconèixer que la violació d’una noia als Santfermins de 2016 per part de La Manada no era abús sino era violació. Una diferència molt important i que va més enllà de la terminologia. Aquesta diferenciació no només va fer justícia a la noia violada, sinó també a tot el col·lectiu femení que durant mesos havia reclamat amb aquest mateix crit, que no havia estat abús, sinó una violació. Un canvi que eleva a 15 anys de presó les condemnes Dels cinc membres de ‘la manada’ -Antonio Manuel Guerrero Escudero, Jesús Escudero, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, i Ángel Boza.
Aquest cas no és l’únic però, la condemna feta per l’Audiència de Barcelona de 10 anys per abús sexual a cinc dels membres de ‘La Manada de Manresa va tornar a aixecar la reivindicació del «no és abús sinó violació». Aquest grup d’homes va violar per torns a una menor de 14 anys veïna de Manresa l’octubre de 2016.
Aquests són dos dels casos que mostren la limitació que l’actual llei contra la violència de gènere presenta. Aquesta llei del 2004 va ser realitzada per govern de Zapatero, en un any on les dones mortes per violència de gènere van arribar a les 60, una dada només superada per l’any 2007. Aquesta llei 1/2004 té com a objectiu encarar la violència de gènere més enllà del codi penal, sensibilitzant a la societat.
«Com manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui sigui o hagin sigut els seus marits o de qui estiguin o hagin estat lligades a elles per relacions similars a l’efectivitat, tot i sense convivència».
Definició de la violència de gènere de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Aquesta llei malgrat recollir i emparar la violència física i psicològica cap a les dones, al igual que els agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de la llibertat, no empara aspectes que el Conveni d’Istambul, rectificat el 2014 pel Consell d’Europa, sí inclou. Aquests aspectes són els matrimonis forçats, les mutilacions genitals femenines, la trata, l’avortament i l’esterilització forçosa, l’assetjament sexual , la violència sexual, i l’assistència, complicitat i temptativa d’algunes d’aquestes accions. És per aquesta raó, que avui en dia, a Espanya, la prostitució forçada, l’assetjament sexual, l’abús i agressions a un familiar, no estan considerades com a un tipus de violència de gènere, i pel que quan un cas com el de la Manada de Manresa arriba al jutjat, es considera abús i no violació malgrat que sí ho sigui.
Davant aquestes situacions i la limitació que la llei espanyola contra la violència de gènere presenta actualment, les diferents associacions, col·lectius, partits i grups feministes demanen un canvi en el codi penal perquè es posi èmfasi en el consentiment verbal explícita mantenir una relació sexual, i s’elimini la consideració d’abús d’una violació en els casos que la víctima no hagi forcejat amb els agressors, pujant així les penes en aquests casos, com el de La Manada.
5. «Els homes també pateixen violència de gènere»
Malgrat que hi ha associacions que denuncien la desprotecció dels homes maltractats per dones davant l’actual llei de violència de gènere, com ho és l’Associació Europea d’Advocats de Família, que afirma que els homes pateixen igual que les dones, violència de gènere. Segons les dades donades pel Consell General del Poder Judicial, entre 2008 i 2015, 58 homes van morir en mans de les seves parelles o ex-parelles enfront de les 488 dones. Una diferència abismal que deixa veure que, malgrat existir homes maltractats per dones, és una minoria en comparació, al femicidi que es dóna en la societat actual.
En el 25-N d’aquest any a més, Espanya viu una situació delicada amb l’entrada amb 52 escons del partit ultraconservador i dretà, Vox. Un partit que es mostra a favor de l’eliminació de la llei de violència de gènere i que propaga missatges totalment masclistes. Així doncs, les diferents associacions, entitats i grups feministes han volgut fer que aquest 25-N no només sigui un dia de dol per les més de 1000 dones assassinades per violència masclista a Espanya des que el 2003 es va començar el recompte oficial. Si no també un dia de conscienciació social en la qual es dóna especialment veu en el paper que altres homes poden fer per frenar aquesta violència, sigui en la forma que sigui.
En aquesta línia va la campanya #ElPresenteEsFeminsta que Ada Colau, alcaldessa de Barcelona ha llançat aquesta darrera setmana en la capital catalana. La ciutat ara ondeja cartells en els quals es poden veure missatges dits per homes com: «tío, que la llames cada dos por tres para saber dónde está es control nivel 10» o «humillar así a tu parella es violencia machista», en els que se’ls interpel·la per recordar la seva responsabilitat per acabar amb la violència masclista.
Read more
L’associació Hazte Oír es torna a ficar a les escoles acusant-les d’adoctrinament de gènere.
Dins l’etern debat sobre qui ha de decidir sobre l’educació que reben els seus fills, el sistema educatiu o els pares; l’associació Hazte Oír s’ha tornat a ficar a les escoles per afirmar que els centres adoctrinen en qüestió de gènere als seus fills.
Ja l’any 2016, l’associació d’ideologia conservadora i tradicionalista va intentar inserir-se en el sistema educatiu per poder garantir, segons ells, imparcialitat en el sistema educatiu en el qual les futures generacions creixeran. Ho van fer amb l’excusa que cap professional del camp de l’educació té potestat a l’hora de mostrar una diversitat sexual que a parer seu és inexistent i ensenyar, o en paraules seves, adoctrinar als alumnes sobre aquesta diversitat.
Ara, 23.000 escoles arreu del territori espanyol han rebut un sobre que contenia un llibret sobre l’adoctrinament de gènere que es viu avui en dia a les escoles espanyoles i una sol·licitud per demanar als partits polítics de Ciutadans (Cs), el Partit Popular (PP) i Vox que s’instauri el que ells anomenen el ‘Pin Parental’, que permet als pares escollir a quines xerrades o activitats i tallers participen els seus fills per així poder garantir la “imparcialitat educativa” que anhelen.
La presidenta de la Federació Espanyola LGTB, Visi González, considera però que no pot haver-hi una educació a la carta:
L’escola Salvador Sant Romà de Llinars del Vallès (Barcelona) és una de les escoles que també ha rebut aquest sobre a nom de la direcció i no comparteix el missatge que aquesta organització està propagant. La cap d’estudis del centre, Sílvia Díaz ha raonat que considera que aquesta acusació és una «mal interpretació de la realitat», i que en la seva escola, com en la majoria de la zona i de Catalunya, només fan l’aplicació al currículum d’allò que marca al departament. En el currículum afirma, només s’ensenya que totes les persones són iguals, i no es tracta el gènere ni el sexe, almenys a la primària. Díaz va més enllà i ressalta que si fessin incidència cap a una banda, seria «una més tradicional».
La cap d’estudis raona que en el moment que algú apunta el teu fill a una escola i firma la carta de compromís, acceptant el projecte educatiu del centre. Partint d’això, Díaz no creu que s’hagi de fer una “educació a la carta”, ja que el currículum docent el marca el Ministeri d’Educació per totes les escoles i aquest és una garantia de professionalitat.
A la seva escola, un alumne transgènere va viure aquesta transformació fora de l’escola. A dins, com a escola inclusiva en totes les matèries i aspectes, han d’acceptar a tots els membres de la comunitat educativa en tota la seva varietat. Díaz explica que hi ha hagut una diversificació de la societat que es plasma en les escoles, raó per la qual aquestes s’han d’adaptar i acceptar totes les formes de diversitat. Així mateix, la Cap d’Estudis del centre considera que l’associació d’Hazte Oír plasma uns valors de família tradicionalistes i conservadors que no s’adapten a aquest avanç, fent que la minoria que els dóna suport tampoc es vulgui adaptar.
A més, es posa accent en el paper de la dona per crear nous valors en els més joves per tal de vetllar per la igualtat en totes les seves formes. També declara que en els llibres de texts d’editorials grans, que són els que es compren generalment en les escoles, no es mostren imatges de persones transsexuals tal com afirma Hazte Oír. L’explicació que els professors com a subjectes amb les seves ideologies puguin fer, és un tema a part. Però ressalta que un cop els nens són suficientment madurs, ja a segon cicle dels instituts, les xerrades sobre LGTBI s’haurien de fer. Però no a primària on els nens encara no entenen les mateixes coses, ja que no es pot donar suficientment informació a nens que encara no estan preparats per entendre qüestions que van més enllà del visible. Díaz explica que a primària no es fan xerrades de sexualitat, però si xerrades amb llevadores per parlar de la menstruació.
Tot i els arguments que els centres educatius afirmen per defensar-se de les acusacions, Hazte Oír declara que han rebut 300 denúncies de pares de diversos centres que es queixen perquè els seus fills estaven sent adoctrinats dins el sistema educatiu en qüestió de gènere.
A la ciutat de Barcelona trobem una denúncia a l’Escola Turó Blau de Sant Andreu. Es tracta d’un centre educatiu que es guia per una educació marcada pel projecte Escoles Rainbow. Aquest projecte neix com a resultat del compromís de l’Associació Famílies Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals i Intersexual creada l’any 2012 i vol impulsar la celebració de la diversitat afectiva, sexual i de gènere a les escoles de Catalunya. Amb un programa educatiu marcat per la coeducació, el projecte proporciona al professional docent les eines per garantir un vessant més igualitària. L’Escola Turó Blau va ser el primer centre a formar part d’aquest projecte l’any 2017 implementant el respecte a la diversitat mitjançant un pla educatiu transversal.
Sota la creixent preocupació que els membres d’Hazte Oír afirmen que existeix en relació amb la qüestió de gènere i l’adoctrinament, l’associació es reafirma dient que les lleis autonòmiques promocionen el tan suposadament donat adoctrinament LGTB sota la falsa intenció de promoure el respecte en la societat, cosa que veuen exemplificada, segons ells, mitjançant jocs de caràcter eròtic, segons els membres de l’associació, a menors d’entre zero i sis anys. D’aquest fet, no hi ha cap prova física o empírica.
| Lleis d’àmbit autonòmic: Catalunya, 2004 → Ley para garantizar los derechos de lesbianas, gays, bisexuales, transgénero e intersexuales y para erradicar la homofobia, la bifobia y la transfobia. |
| Artículo 12.4 Ley C.Cat: “Los contenidos de los materiales escolares educativos y formativos, en cualquier formato, y el lenguaje que se utilice en los mismos deben tener en cuenta la diversidad en lo relativo a la orientación sexual, la identidad de género y la expresión de género y evitar cualquier tipo de discriminación por este motivo. |
| Ley Estatal (2017): proposición de Ley contra la discriminación por orientación sexual, identidad o expresión de género y características sexuales, y de igualdad social de lesbianas, gais, bisexuales, transexuales, transgénero e intersexuales. |
Tal com es veu, el desitjat progrés que la majoria d’una societat vol, pot ser mitigat per part d’un grup reduït de persones intolerants que creu convençuda que la legislació existent no garanteix el respecte. Un respecte que les escoles i el sistema educatiu tenen el deure d’assegurar i promoure dins la seva funció per la consolidació de la democràcia i una societat respectuosa. Pel que han de ser els centres educatius, els encarregats, com a professionals que són de marcar els valors que s’ensenyen, i no els pares i les seves ideologies personals.
Read more
El dimecres 13 de novembre un home va cometre un atac suïcida en una comissaria de Medan, ciutat de l’illa de Sumatra, en la que va explotar-se, ferint a sis persones. La policia indonèsia no ha torbat vincles amb cap dels grups jihadistes que des de fa anys actuen en l’arxipèlag sud-asiàtic.
Aquest atac es dona un mes després que un home amb vincles a grups islamistes radicals apunyales al ministre de seguretat indonesi Wiranto. L’atac va ser el primer acte contra un oficial del govern indonesi que un grup islamista ha aconseguit realitzar. L‘atacant va ser identificat com a Syahrial Alamsyah, un membre de Jamaah Ansharul Daulah (JAD), el grup pro-Estat Islàmic més gran d’Indonèsia, que actualment està dividit en motles cèl·lules que dificulten la feina dels policies per eliminar-les. El JAD va ser el grup darrere dels diversos atacs bomba contra esglésies catòliques al maig del 2018.
La República d’Indonèsia està formada per 17.508 illes, el que dificulta la seguretat dels civils davant dels grups terroristes de caràcter jihadista que han anat apareixent a les ultimes dues dècades en el país. Un dels primers grups islamistes radical va ser Darul Islam, que a la dècada dels anys 50 va intentar instaurar un califat islàmic a Indonèsia a través de varies rebel·lions que van acabar fracassades.
Malgrat els atacs terroristes que han afectat turistes, civils i membres del govern, Indonèsia és un dels països que més ajudes materials dóna a l’Estat Islàmic. A més a més, segons han informat fonts de l’Agència Nacional contra el Terrorisme (BNPT), més de 700 indonesis s’hi han afiliat al grup terrorista. Mostres del gran nucli de islamistes radicals que viu en el país.
Un nucli de radicals que s’ha de diferenciar dels 200 milions de musulmans -un 88% de la població, que es divideix en les diferents branques d’aquesta religió- que viuen a Indonèsia, la major part d’ells, moderats, sent el país amb major població musulmana del món, un 13% del total.
Un 88% de la població indonèsia és musulmana, la majoria moderada
Entre el 2000 i el 2010 es van matar 55 persones acusades de ser radicals, i se n’han arrestat 583, segons la policia indonèsia. El govern va crear el 2003 el Densus 88, una unitat per parar el terrorisme en col·laboració amb els Estats Units i Austràlia, i que ha aconseguit debilitar el grup Jema’ah Islamiyah.
Davant aquesta situació, el portaveu del govern Fadjroel Rahman, va afirmar que «els grups terroristes serien perseguits, capturats i portats a la justícia». Aquesta situació de vigilància costant es va iniciar l’octubre de 2019 quan uns 50 guerrillers indonesis i les seves famílies, que havien estat prèviament preses a Síria quan estaven lluitant amb l’Estat Islàmic, van escapar de la presó amb la invasió turca de la zona kurda de Síria, segons va informar un soldat del bàndol contrari al Post. Esperant una retornada d’aquests 700 indonesis al país, el govern de Widodo va ampliar la seguretat i els controls als aeroports per tal d’evitar la seva tornada, que com afirma l’expert en lluita contra el terrorisme Noor Huda Ismail, podria energitzar les cèl·lules d’EI existents.
Davant l’atac a la comissaria de Medan, la policia de la província ha arrestat a un jove de 24 anys, a Depok, a la província de West Java. Es creu que Wiji Joko Santoso, està lligat amb el grup Free Syria Army (FSA) i que hi ha viatjat a Síria el 2012 amb líders del grup Jemaah Islamiah, on se’l va instruir en matèria de bombes, a més d’anar a un camp paramilitar al sud de les Filipines -un dels altres països més afectats pel terrorisme islàmic-.
Davant aquest panorama el govern de Joko Widodo ha decidit iniciar un seguit de mesures per eliminar els grups islamistes que, els experts es qüestionen si serviran de res quan es conti finançant l’Estat Islàmic per interessos econòmics.
Read more
L’editorial asturiana Milky Way anunciava aquest octubre les seves noves llicències. Quatre mangues i un webtoon. Unes novetats que a simple vista seguien la línia d’aposta per autors independents i històries amb gran rerefons de mangakes japonesos. El webtoon ‘Killing stalking’ però, és el funeral d’aquestes «cuatro bodas»
I el terme «funeral» li queda bé al webtoon i és que aquesta història, amb guió i dibuix de l’artista coreana Koogi segueix la història de Yoon Bum, un noi tímid enamorat d’Oh Sangwoo, el noi popular de classe. Aquest enamorament desenvoluparà en una obsessió que el porta a colarse a casa d’Oh Sangwoo. A sorpresa de Yoon Bum – i dels lectors-, Sangwoo decidirà prendre captiu a Bum. Aquesta escena marca l’inici d’una història de tortura i relacions tòxiques en les quals el lector pateix amb el thriller psicològic i de terror en el qual es converteix aquesta història, que va deixar a més de — seguidores en un estat d’estupefacció, major que els assistents d’un funeral.
‘Killing Stalking’ s’ha publicat durant dos anys i mig en la plataforma Lezhin Comics, on s’ha convertit en el webtoon més llegit de la seva història. Lezhin Comics és una web fundada pel blogger sud-coreà Han Hee-sung el 2013 en la que es poden llegir més de 900 webtoons . La majoria d’ells d’artistes coreans, japonesos i xinesos, malgrat que també hi ha obres d’artistes d’arreu del planeta, que es poden llegir en coreà, japonès i anglès. Aquesta gran varietat d’obres cobreix tots els gèneres, des dels més tradicionals com el terror, fantasia o romàntic, fins als gèneres més característics del món del manga i el webtoon com el BL -o yaoi- I el GL -o yuri-, els gèneres que enquadren les històries en les quals la relació protagonista és entre nois i entre noies, respectivament.
Del manwha al webtoon, evolució i digitalització
El webtoon, o popularment conegut com a ‘manwha’ és el terme que defineix aquelles històries il·lustrades no animades que es pengen en línia i que estan dissenyades per ordinador. O simplement, aquelles històries il·lustrades produïdes a Corea.
El ‘manwha’ apareix al voltant del 1920, quan la península coreana estava ocupada per l’imperi japonès. Arran de l’ocupació, la influència cultural japonesa va arrelar en la cultura coreana, que va començar a produir el seu tipus de manga, fins i tot com a forma d’expressió contra l’ocupació nipona. Al principi el «manhwa» seguia l’estil del manga japonès deixant fins i tot expressions i són en japonès. Tot això ha anat evolucionant i, finalitzada la Guerra Civil Coreana la 1953 i amb la ràpida evolució tecnologia que va partir Corea del Sud, s’ha anat produint una digitalització del manwha.
El webtoon fa un pas més enllà i s’adapta a les noves tendències digitals i de consum de pantalla amb il·lustracions digitalitzades
Amb la tercera generació de manwhas consolidada a Corea del Sud, el manwha s’ha digitalitzat i ha evolucionat al webtoon, permetent una nova forma d’expressió i una nova forma de consum de les històries a través de l’ordinador o el mòbil gràcies a les aplicacions i plataformes que han anat sorgint.
Actualment hi ha tres plataformes principals en què es pot llegir webtoon, les tres de propietat coreana i amb un model de negoci en el qual els usuaris compren monedes virtuals amb les quals compren els capítols, que els autors i autores publiquen directament i de forma exclusiva en una de les plataformes. LINE Webtoon i Daum Webtoon són les dues primeres plataformes, la primera propietat del navegador principal del país, Naver, i la segona propietat del navegador Daum. Lezhin Còmics és però l’única plataforma que ofereix webtoons en hangul -llengua coreana-, japonès i anglès, el que ha permès que la seva presència global s’hagi consolidat i la presenti com a pionera en la indústria del webtoon, indústria que està contribuint a l’expansió de la cultura hallyu -nom amb el que es coneix la cultura popular sud-coreana.
Segons l’Institut de Recerca d’Economia i Adminstració de Corea, el valor del mercat de webtoon corea consisteix en 900 bilions de won anuals, dividit entre les plataformes de Line, Daum, Lezhin, Kakao Page i Tapas.
Un nou mercat: el webtoon en paper
A Espanya, la digitalització encara no és present. L’editorial Ivrea va començar a editar el 2006 vàries sagues de manwha com Wild School i Metal Heart. El 2009 però, van anunciar que deixarien d’editar manwha, malgrat que acabarien d’editar els volums de les sagues ja començades. Panini Ediciones també va editar el 2008 ‘Seducció’, i Planeta Deagostini va editar Lotto Blues el 2010. Manwhes en paper, llicenciats a Espanya quan el mercat encara no estava consolidat, el que ha fet que les històries il·lustrades coreanes hagin arribat a la península però sense quedar-se.
Nou anys després que l’últim manwha es publiqués, Milky Way ha decidit ser la primera editorial en fer un pas endavant al comprar la llicència del primer webtoon coreà en tota Espanya, i en tota Europa.
Un fet noticiós, ja que no només marca l’inici de la conquesta del mercat dels webtoon, que es podrien sumar al boom del manga que s’està vivint a Espanya, sinó que podria obrir un nou mercat a explorar. Un mercat que no es consumeix generalment en paper, ja que trenca amb l’essència del digital que va de la mà amb aquest tipus d’il·lustracions, però que podria establir una nova tendència de consum a la que molts s’han sumat.
Read more
Totes les estrenes dels cinemes catalans aquest mes de novembre
El mes de novembre es presenta d’allò més cinematogràfic amb una cartellera repleta d’estrenes molt esperades i amb bones crítiques, o al menys, la majoria. En el món cinematogràfic, les pel·lícules s’estrenen els dijous o el divendres de cada setmana. I, segons els cinemes, es podran veure unes, o unes altres. Dins el caos que això pot suposar, sempre és necessari saber quines són les estrenes que no es poden perdre per apuntar-les als calendaris. A continuació el recull de les dues estrenes més importants de les setmanes de novembre.
8 de novembre
‘Aventatges de viatjar en tren’.- thriller/comedia negre
‘Avantatges de viatjar en tren‘ és una pel·lícula espanyola dirigida per Artiz Moreno, basada en la novel·la d’Antonio Orejudo. En la pel·lícula, Helga, una editora que està passant per una mala època, interna el seu marit en un manicomi. En el tren de tornada a casa coneix un desconegut que es presenta com a Àngel Sanagustí, un psiquiatre que treballa en la mateixa clínica en la qual hi ha ingressat el seu marit, estudiant els trastorns dels pacients a través del que escriuen. Àngel explicarà a Helga la història de Martín Urales de Úbeda, la història d’un paranoic perillós obsessionat amb les escombraries.
‘Estafadores de Wall Street’.- drama/comedia
‘Estafadores de Wall Street‘ és l’estrena que ens porta la directora Lorene Scafaria i protagonitzada per Jennifer Lopez, Constance Wu i Lili Reinhart -protegonista de ‘Riverdale‘-. Inspirada en fets reals, la pel·lícula explica la història d’un grup de stripers que estafa els seus clients, la majoria rics de Wall Street. Quan una periodista del New York Magazine comença a investigar el que fan, les coses es complicaran per les ballarines.
‘El hoyo’.- ciència ficció/thriller
‘El hoyo‘ és una pel·lícula dirigida pel director basc Galder Gaztelu-Urrutia, que ha aconseguit guanyar el premi a millor pel·lícula i director del Festival de Sitges, la primera espanyola a fer-ho en solitari. El film segueix la història dels habitants d’una presó situada en una torre en la qual segons en el nivell en què et situes menges un festí o les restes que han deixat els de dalt. El nivell en el qual se situen els protagonistes és aleatori i canviant constantment. Una pel·lícula utòpica que frega el terror quan s’explora el desig de supervivència portat a l’extrem i lligat amb l’egoisme pur de l’home salvatge i tancat.
15 de novembre
Le Mans ’66.- Acció
Basada en fets reals, ‘Le Mans ’66‘ és la nova pel·lícula protagonitzada per Matt Damon i Christian Bale segueix l’excèntric equip d’enginyers automobilístics i el seu corredor britànic, que tindran la missió de construir des de zero un nou cotxe, amb la missió de treure el domini a Ferrari en el Campionat Mundial de Le Mans el 1966.
L’irlandès.- Thriller/Drama
Protagonitzada per estrelles com Robert De Niro i Al Pacino, dirigida per Martin Scorsese -director d‘El llop de Wall Street’, i produïda per la creixent productora Netflix, l’ ‘Irlandès‘ excel·la en totes les crítiques amb l’adaptació del llibre ‘Et vaig sentir pintar cases‘ de Charles Brandt. L’ ‘Irlandès’ fa una crònica sobre la desaparició del sindicalista Jimmy Hoffa, en un laberint d’organitzacions criminals i polítics en el que el gran estafador del segle XX, Frank Sheeran participa.
22 de novembre
Frozen II.- Animació
Potser la que és una de les pel·lícules més esperades per grans i petits, Frozen II arriba sis anys després amb la continuació de les germanes Elsa i Anna, amb una història més madura que els més petits de la casa podran seguir, però que els més grans podran explorar els missatges, d’amistat, superació, fidelitat i el concepte de família que els directors Chris Buck i Jennifer Lee exploren gràcies a la productora Disney.
Adiós.- Thriller
Mario Casas protagonitza el nou film de Paco Cabezas -que torna dels Estats Units a la seva terra natal-, ‘Adiós‘, que segueix la història de Juan, un pres i pare de família que aconsegueix el permís per assistir a la comunió de la seva filla a les 300 viviendas de Sevilla. La mort accidental de la nena destaparà un cas de corrupció policial i de narcotràfic en la ciutat, i farà que Juan, destrossat, vulgui prendre’s la justícia per la seva mà.
29 de novembre
Punyals per l’esquena.- Acció
Rian Johnson, director de la sèrie Breaking Bad i Star Wars: els últims Jedi, torna a la pantalla gran després de dos anys amb ‘Punyals per l’esquena‘, la història de la mort d’un famós novel·lista de misteri el dia del seu 85 aniversari, que serà investigada el detectiu Benoit Blanc, a qui el britànic Daniel Craig dona vida. Aquesta història d’intriga i misteri que recorda a plantejaments com el d’ ‘Assassinat en l’orient exprés‘, exhala en el ritme d’acció, comèdia i misteri; un elenc format per actors com Chris Evans, Ana de Armas i Jamie Lee Curtis.
Last Christmas.- Romàntica
S’apropa el nadal, i amb això, les ciutats s’omplen de decoració i les sales de cinema de pel·lícules que exploren, o exploten, el tòpic del nadal. ‘Last Christmas‘ no ho fa d’una forma original, sinó que es queda en la història de Kate, interpretada per Emilia Clarke – la exDaenerys-, una jove que es troba una mica perduda. La seva vida canviarà quan conegui a Tom, interpretat per Henry Golding. Una pel·lícula encantadora per uns i massa ensucrada per altres.
El 3 de novembre es va tancar la vint-i-cinquena edició del saló del manga -que a partir d’aquest any s’anomena Manga Barcelona– després d’haver venut totes les entrades pels quatre dies que ha durat l’experiència més otaku de la ciutat comtal.
Amb 300 metres quadrats més d’instal·lacions de la fira de Barcelona, l’edició d’aquest any ha comptat amb 152.000 visitants, una xifra rècord que supera el nombre de 2018, en el que 150.000 persones van assistir-hi, convertint-se en el segons festival cultural amb més visitants de la ciutat per darrere del Primavera Sound.
Meritxell Puig, directora general de Ficomic, entitat organitzadora del saló, explicava en la roda de premsa realitzada a l’estiu que en l’edició d’aquest any es volia donar més importància real al públic. Patrici Tixis, president de Ficomic remarcava un cop es va fer el ‘sold out’ d’entrades, el bon moment que viu el manga a Espanya. Ara ja ha acabat i mirant amb retrospectiva s’enten l’èxit que durant mitja dècada ha acompanyat aquest saló i que any rere any aumenta de popularitat, mantenint els fans que porten més de dues edicions a les seves esquenes.
Les editorials de manga, Tomodomo és una de les editorials més importants a Espanya però no disposen de botiga física en tot el territori. És per això que un esdeveniment com el Saló del Manga els permet no només vendre en físic i presentar-se a gent que no els coneixia anteriorment, sinó també tenir contacte. Així ho explicava una de les editores, mentre les seves companyes atenien a les lectores que s’apropaven a comprar les novetats presentades al saló –‘Pájaro que trina no vuela‘ i ‘Merry Checker‘- o el manga més venut, ‘Rèquiem pel rei de la rosa‘, d’Aya Kanno, autora convidada per l’editorial en la sessió de firmes, gran atracció per les lectores.
Pòsters, samarretes, figuretes i molt més
A més a més dels estancs de les editorials, botigues d’arreu del territori espanyol aprofiten l’oportunitat que ofereix el saló del manga per arribar a major públic i aprofitar l’esdeveniment per vendre. Malgrat haver venut totes les entrades pels quatre dies de fira, els botiguers que han omplert el palau 1 de la fira comenten que malgrat venir més gent, les vendes no han acabat d’aumentar. Per raons que no saben apuntar, una de les col·laboradores de —– apuntava que les vendes s’han complicat amb l’augment de la competència, tant aquella que està dins del saló, com l’enorme enemic d’internet, que ofereix uns preus tan reduïts amb els que «és impossible competir».
Anima-T, una botiga de Mataró (Barcelona) de jocs de taula, manga i figuretes, considera que el saló del manga és una oportunitat per trobar nova gent que després acaba visitant la botiga física la resta de l’any. Sobre les ventes, opinen que varia segons els anys, però «quan més, quan menys, el Saló sempre ajuda a vendre».
Pels més fans dels videojocs, el manga Barcelona també ha comptat amb l’espai nintendo, en el que els visitants han pogut provar novetats en el món de la consola com el nou joc de Pókemon, ‘Espada y escudo‘, la nova edició del JustDance 2020, amb les cançons més escoltades d’aquest any i aquelles més mítiques de la dècada; el nou joc del famós personatge de l’univers de Mario, Luigi Mansion’s 3; com també els videojocs The Legend of Zelda: Link’s Awakening i Mario & Sonic en los Juegos Olímpicos de Tokio 2020. Aquest espai, malgrat les enormes cues que es fan per poder jugar als jocs, permet conèixer novetats o jocs que aquells que no estan tant endinsats en el món dels videojocs. Una oportunitat de captar nou públic que Nintendo aprofita, i així es veu si s’observa la feina dels diferents treballadors de l’espai, que donen consells del lloc, recomanacions i, fins i tot, aprofiten per vendre les noves consoles.
Espai Nintendo al saló 
Gent fent cua al espai Nintendo 
Gent observant un nen jugant a ‘Pokémon: escudo y espada’
Una edició plena de novetats
Quant a exposicions, aquest any el saló ha comptat amb l’exposició única del manga ‘Blue Period‘, en el que s’han exposat còpies inèdites del volum 2 encara no publicat. Una de les exposicions que més ha agradat ha esta la de Doraemon, en la que s’han exposat cinc figures a mida real d’aquest gat-robot. Una de les altres joies d’exposició ha estat la Dragon Ball World Adventure, en la que els més fans de Goku han pogut endinsar-se en l’univers. Aquesta exposició inèdita a Espanya, ha passat per Barcelona en la seva gira mundial, atraient amb el seu drac Shanron els més fans, que han pogut realitzar una jimcana d’activitats on han pogut recrear escenas, fotografiar-se amb les figures i comprar figures exclusives de la sèrie.
A més a més s’ha pogut visitar l’exposició sobre l’anomenat «deu del manga», Osamu Tezuka, creador del famós Astro Boy, a qui el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dedica una exposició molt completa sobre l’aportació de Tezuka a la vinyeta japonesa.
Autors i autores de totes les editorials han visitat el saló per firmar les seves obres al llarg dels quatre dies de durada. Una gran atracció única pels lectors de les obres.
Masayuki Sato i Hiroyuki Sakurada, creadors de One Piece, han assistit al saló per presentar per primer cop a Espanya la pel·lícula, One Piece: Estampida, que ha tancat el darrer matí del saló. La pel·lícula dirigida per Takashi Otsuka va ser tot un èxit en les sales de cinema nipones, convertint-se en el film més taquiller de la productora Toei Animaiton i un dels més esperats a Espanya, on només es podrà veure en el Saló del Manga si no es vol esperar fins final de novembre, que sortirà en certes sales de cinema si no es torna a postposar.
La música ha estat un element que no ha faltat en el saló, amb els concerts de les famoses AKB48, Keisho Ohno, l’intèrpret de shamisen -un instrument típic japonès del qual ell és mestre acreditat-, la banda de rock nipona The 5.6.7.8’s, famosa per participar en la banda sonora de ‘Kill Bill’.
A més a més dels concerts, els assistents fans també del K-pop -pop de Corea del Sud- han pogut participar o fer d’espectadors del Just Dance&K-Pop i dels Random K-Pop Dance que s’organitzen i en els que els grups de ballarins participen per ensenyar les seves coreografies dels temes més populars del moment. Les fans del k-pop són un públic que cada cop és més present al saló, raó per la qual cada cop és més habitual trobar botigues de merchandising i discos dels grups de nois i noies coreanes que més agraden. Una tendència que malgrat atreure a nou públic i aconseguir moltes vendes no agrada a certa gent, que malgrat respectar-ho, considera que s’està perdent l’essència original del saló: el manga i l’anime japonès.
Records de mitja dècada de manga
Meritxell Puig va presentar a l’agost el nou espai del saló, en el que es vol fer «recordar a la gent els moments que han viscut en les 24 edicions anteriors». Un espai que ha comptat amb exposicions sobre les darreres edicions, photocalls perquè els visitants es prenguessin una foto de rècord i parets per explicar les seves anècdotes i memòries de l’edició d’aquest any i les dels altres.
Exposició Manga Revival. Andrea Cuesta. 
Visitants de l’exposició Manga:Revival. Andrea Cuesta.
I és que un saló que es presentava fa 25 anys com un esdeveniment puntual o una moda passatgera s’ha convertit en veritat en un dels esdeveniments culturals més importants que aconseguir atreure a joves i grans una edició rere una altra.
Tant és així que a la cua del saló no és estrany trobar-se amb persones que repeteixen per quart cop, o fins i tot que vénen des que tenien 12 anys. otakus -nom dels fans que prenen els fans del manga i l’anime-, amb històries i preferències diferents però amb una cosa en comú, el seu amor per la cultura japonesa, el manga i l’anime. Però també l’oportunitat que aquest saló els ofereix de sentir-se bé amb ells mateixos, conèixer gent amb gustos semblants, i sobretot, poder-se expressar un cop a l’any com volen sense sentir-se jutjats.
«Sóc otaku»: recull de veus i experiències al saló
Accessibilitat, tecnologia i acceptació són tres conceptes que moltes vegades es donen per fet en ciutats considerades com a cosmopolites i modernes. Però per les persones amb mobilitat reduïda o discapacitades això no és tan clar.
Estacions sense ascensors o sortides accessibles, semàfors no adaptats per la gent invident, o llocs de treball que no ofereixen la possibilitat i estudis, com el realitzat per l’Observatori de Discapacitat Física que afirma que 100.000 persones no surten de casa per no tenir accessos adaptats són alguns dels exemples reals que avui en dia la gent amb una discapacitat física viuen.
En aquest context i amb aquests problemes en ment, aquesta setmana s’ha celebrat al centre de Convencions Internacional de Barcelona el Primer Congrés sobre el Dret a l’Autonomia Personal , una iniciativa proposada i organitzada per la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat (Cocemfe).
El president de la confederació, Joan Clos ha ressaltat la voluntat d’aquest congrés d’aconseguir garantir els drets i la plena inclusió de les persones amb discapacitat, en una societat que s’ha d’adaptar a les noves tecnologies. Per això les xerrades realitzades s’han fet al voltant de quatre eixos principals: els drets en totes les etapes vitals, la ciutat com a espai de convivència, la tecnologia per millorar, i les dades com a instrument de transformació social.
Un dels factors més innovadors d’aquest congrés és l’accent que han volgut posar en les malalties degeneratives, i l’autonomia d’aquestes persones a l’hora de poder viure i treballar soles, sense la necessitat d’un familiar o una cuidadora.
En el congrés ha volgut presentar la ciutat, com un espai de convivència que s’ha d’adaptar i ha d’assegurar les necessitats de tothom, entre elles els ciutadans amb mobilitat reduïda.
Per aconseguir aquesta plena inclusió, en el congrés han participat personal sanitari d’hospitals i centres especials, personal assistencial i de mobilitat, però també persones del tercer sector, com botiguers i artesans. Un sector que mostra la voluntat de tractar la inclusió del col·lectiu des de totes les àrees.
Projectes per la inclusió
La Núria Bartomeu és la presidenta de l’entitat ‘Corcrenata‘, una entitat que porta a terme projectes per persones amb diversitat funcional ens explica el seu projecte, ‘Jo dic sí’, destinat a la inclusió laboral de les dones amb discapacitat a través de la costura.
- 1
- 2