Què ha passat amb la música que escoltem?

Sarah Ardite, estudiosa de cultures mitjançant la música, emfatitza la problemàtica que suposa la globalització per les músiques populars

DSC_0031-min

Sarah Ardite és una viatgera empedreïda i exploradora d’identitats i cultures a través de la música popular. És seleccionadora musical, també coneguda com a DJ Congas. Eventualment redacta articles sobre música que li inspiren. A més, condueix el programa Músiques Sospitoses a Ràdio Contrabanda i ha col·laborat amb Pa African Space Station, RAMag, Groovalización i Afribuku, entre altres mitjans.

ANDREA LÓPEZ PASTOR (andrealopezpast)
En una entrevista amb Cetrencada, Sara Ardite va parlar de com la globalització està afectant notablement a la música del mercat musical actual, creant una jerarquització musical. La música comercial anglosaxona s’està col·locant al cim d’aquesta piràmide, deixant en segon pla tots els altres gèneres, especialment aquells que deixen entreveure les identitats culturals pròpies de cada país. “És evident que la indústria musical anglosaxona s’aprofita de les estructures que es creen a nivell global per donar suport a aquest tipus d’indústria que idiotitza les masses”, afegia.

“Hi ha una deseducació musical molt clara i estratègica”, diu de manera convincent, a causa de l’auge d’aquestes músiques en les quals es prioritzen les ventes a allò que poden aportar a qui ho escolta. “Es pot veure en els missatges del pop i el rock anglosaxó, que domina la indústria a nivell d’ingressos. El mateix passa amb el reggaeton, que té un efecte similar al de les músiques anglosaxones al món llatí.”

El seu objecte d’estudi sempre ha estat la música, per estudiar així de manera indirecte les cultures de cada país. Segons ella, tant les músiques com els missatges actuals són “pobres i simples”, de manera que comporten un “gran missatge d’ignorància  a nivell musical” en la nostra societat. Tot i així, afegeix que també hi ha “moltes plataformes que mostren el treball de música conscient i interessant”.

Aquestes són només algunes de les reflexions de Sarah Ardite respecte la música actual i l’impacte de la globalització i la societat capitalista del moment. Per saber-ne més sobre el tema, el proper divendres 17 de novembre Cetrencada publicarà un reportatge al respecte, on es podrà veure el vídeo de l’entrevista completa de Sarah Ardite i l’opinió –contràries, fins i tot- d’altres experts en el tema, com sociòlegs de la música, persones de renom dins el món musical, o fins i tot algun que altre artista català.

Read more

Esport i política, on està el límit?

La situació política catalana no va mantenir-se al marge del partit del Barça jugat al Camp Nou contra l’Olympiacos

 

ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast)

Els clams a favor de la independència i les estelades són sempre presents en els esdeveniments esportius en terres catalanes. Tot i així, el minut 18 del partit de Champions al Camp Nou contra l’Olympiacos va evidenciar que el límit entre política i esport no està tant clar. Com de costum, al minut 17.14, el camp es va omplir d’ovacions i xiscles a favor del procés independentista. En aquesta ocasió, però, els clams van quedar fusionats amb els crits eufòrics pel gol en pròpia de Nikolaou, creant així una literària unió de crits polítics i esportius units en un mateix interval de temps.

A tan sols unes hores que Puigdemont enviés la resposta a la Moncloa que desencadenaria l’aplicació de l’article 155 el proper dissabte, la directiva del Barça va decidir iniciar la trobada amb un gest que incités a la negociació. Amb l’himne de la Champions League de fons, el Camp Nou va desplegar una pancarta de 45×46 metres pactada amb la UEFA, amb el lema “Diàleg, respecte i esport” sota l’escut de l’equip català.

No obstant això, aquesta no era la pancarta que l’Assamblea Nacional Catalana  i Òmnium Cultural volien mostrar, ja que volien incloure una imatge dels presidents d’ambdues plataformes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, després de ser enviats a presó sense fiança. Per això, davant la negativa de la UEFA i la nova pancarta, van decidir rebutjar la invitació al camp.

Tot i que el temporal no acompanyava gaire la trobada, els ruixats no van robar l’entusiasme d’aquells que sí van decidir anar al camp. Els clamors que exigien independència i llibertat van ser constants durant tot el partit, així com les pancartes del sí o de democràcia. Tampoc va faltar un gran cartell de l’afició blaugrana amb el lema “Llibertat Jordis”. Alhora, els aficionats no van voler fer ulls grossos als incendis de Galicia, pel que també es va acompanyar la trobada amb un altre cartell amb el lema “Forza Galizia”.

Si encara ens quedava algun dubte de si hi ha un lligam real entre esport i política, minuts abans del partit una guia exposa a un grup de turistes asiàtics com l’equip blaugrana és “més que un club” perquè inclou un component cultural més enllà del caire esportiu. Alhora, també els hi justifica que la rivalitat entre el Barça i el Real Madrid ve per les diferències entre Catalunya i Espanya.

Després de la tensió política al partit contra l’Olympiacos, com es viurà aquest cap de setmana el partit de Lliga contra el Màlaga després de l’aplicació de l’article 155? Haurem d’esperar per veure-ho.

 

Read more

Et consideres addicte a les xarxes socials?

ANDREA LÓPEZ PASTOR (@andrealopezpast)

Les hores mortes esperant el tren mirant a l’horitzó ja són coses del passat. Ara les xarxes socials s’han convertit en el dia a dia de moltes persones. Una manera d’emplenar aquell temps improductiu.  Ja no hi ha qui s’imagini sense consultar Whatsapp, Instagram o Twitter. Però, on està el límit entre incloure les noves tecnologies a la vida quotidiana i fer que elles siguin un pilar indispensable per l’establitat emocional? En parlem amb Marc Masip, psicòleg i director de l’Institut psicològic Desconect@, expert en addiccions contemporànies. 

 

 

 

L’auge d’Instagram en els darrers mesos és inqüestionable. La gent, en especial els més joves, viuen la seva vida pensant contínuament en com reproduir-la a les xarxes socials. S’ha passat a tenir una doble vida, la real i la virtual; aquella que construeix un mateix mitjançant la vida que vol aparentar tenir, i Instagram s’ha convertit en la millor plataforma per fer-ho. La capacitat de donar importància a la imatge per sobre del text, fa d’Instagram la plataforma ideal per vendre una vida idíl·lica i superficial. Per això també s’ha convertit en la xarxa preferida d’influencers i persones que es volen obrir pas dins el món de la fama virtual.

Per conèixer quin a estat exactament l’auge d’Instagram, quins han estat els seus motius i fins a quin punt això ha desencadenat una addició, podeu donar una ullada al reportatge que es publicarà el pròxim 27 d’octubre.

 

 

 

Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies