Menú por el planeta ja és una realitat a la Universitat Pompeu Fabra

Anna Ariño, Anna Calderón i Alicia Salvatella

Des del passat dilluns 2 de març, la Universitat Pompeu Fabra ofereix l’opció de demanar un menú d’orígen 100% vegetal a les cafeteries de tots els seus campus. Així doncs, la UPF és la primera universitat de l’estat espanyol en sumar-se a Menú por el planeta, una iniciativa impulsada per un grup d’estudiants que demana a les universitats que ofereixin l’opció de demanar un menú sostenible. 

Si voleu saber més sobre aquesta iniciativa, els motius dels estudiants que l’han impulsat o com ha estat el procés d’implementació, aquí teniu un reportatge de televisió fet per Anna Ariño, Anna Calderón i Alicia Salvatella.

Read more

La banda sonora de Barcelona

Júlia Mezquida i Alicia Salvatella

La banda sonora de Barcelona Read more

Feminismes, en plural

El passat dimecres, a l’Auditori del Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra es va parlar de feminisme interseccional. En el marc de la Setmana de la igualtat, deba-t.org va organitzar una taula rodona amb la participació de Desirée Bela-Lobedde, activista afrofeminista i comunicadora, Míriam Hatibi, consultora de comunicació i Jessica Sala, advocada i activista de l’Asociació Guineo Catalana Bisilia. Però, faltava una quarta ponent. La periodista Anna Pacheco no va poder assistir a l’acte tal i com estava previst per “el ciberassetjament que ha patit a les xarxes socials en els darrers dies”, segons va comunicar la Olympia Arango, moderadora de la taula.

Què és el feminisme interseccional?

La paraula interseccionalitat fa referència al fenomen pel qual cada persona pateix opressió o ostenta privilegi en base a la seva pertinença a diferents categories socials, entre les quals trobem gènere, raça, classe, ètnia, discapacitat, sexualitat, religió, etc. Segons aquest enfocament, la relació entre les múltiples identitats d’una persona té més importància que cadascuna d’elles de manera individual i aïllada.

Així doncs, el feminisme interseccional és un feminisme que lluita pels drets de totes les dones, però sense oblidar que una dona blanca, cisheterosexual, amb poder econòmic i accés a l’educació té privilegis per sobre les demés. 

Un feminisme que reconegui l’heterogeneïtat 

“Al principi veia que el feminisme no em representava”, va dir Jessica Sala només començar la taula rodona, afirmació amb la que les dues altres ponents hi van coincidir. La idea que més es va repetir durant l’acte i el missatge clau que es va intentar transmetre va ser que el feminisme és un moviment plural i divers que “respon a realitats diferents però amb un únic objectiu”. En aquest sentit, les ponents van estar d’acord en que el feminisme hegemònic no pot parlar per totes i ha de desfer-se del paternalisme que actualment exerceix cap a altres formes de lluita feminista, per tal de construir aliances.

Les ponents van afirmar que falta que aquest feminisme hegemònic reconegui que hi ha altres realitats i que no deixi fora a les dones que estan afectades per la intersecció d’altres opressions. Així doncs, les tres van considerar que aquest és el camí a seguir: una lluita feminista inclusiva. Perquè té més sentit parlar de feminismes, en plural, que d’un sol moviment feminista.

Per una banda, Jessica Sala va remarcar el paper del “feminisme blanc” com a és necessari sempre i quan les dones sàpiguin aprofitar els privilegis que tenen en bé de totes. Va utilitzar d’exemple aportacions com l’informe On són les dones, que ha ajudat a veure no solament la participació de les dones en els mitjans de comunicació, sinó també la participació de les dones en funció de la seva raça. En sentit contrari, Hatibi també va reivindicar que les dones racialitzades poden parlar sobre altres coses que no siguin feminisme interseccional. Va esmentar a la Sílvia Agüero, lacto-activista, gitana i feminista, “que té coses molt interessants a dir sobre la maternitat.” I és que totes van coincidir en que hi ha una manca de referents.

Per això, un altre tema que també va estar damunt la taula va ser el de les quotes de gènere. Desirée Bela va qualificar aquest mètode “d’acció positiva” o “mesura de correcció”, ja que les quotes no pretenen ser una finalitat en si mateixes sinó un mitjà, i de moment “es necessiten per diversificar, perquè es reconegui el talent i la presència de persones diverses en tots els àmbits”. En aquest àmbit va posar d’exemple l’artícle de la Lucía Mbomío, Pon una negra en tu vida.

Feminisme de km 0

Jessica Sala va dir que quan es parla de feminisme afro, sempre es fa referència a feministes d’EEUU i ella “necessita les seves referents catalanes”. En aquest sentit, Desireé Bela va introduir el concepte “activisme kilometre 0”. És a dir, la necessitat de visibilitzar i escoltar a referents més properes. Així doncs, durant la taula rodona van mencionar a diferents dones de Remei Sipi, escriptora i activista per la causa de la dona africana, i Silvia Agüero.

«Jo no soc el 8m»

«La meva vida no és el 8 de març», va dir Jessica Sala, en arribar al final de la xerrada. Amb aquesta afirmació va llençar un missatge molt clar: el que és realment important és «el dia a dia» i el «ser conscients de que som persones». Va reivindicar que troba a faltar que quan, per exemple, un professor insulta a una nena pel fet de ser negra, algú aixequi la mà. El mateix passa amb les xarxes socials, on molts som inactius quan hi ha un comentari racista. Així doncs, va recordar que està a les nostres mans el poder de canviar les coses i d’assenyalar i reconèixer que hi ha comportaments discriminatoris, que malgrat tinguem assumits, hem d’erradicar.

Aquí adjuntem la tertúlia de UPF Ràdio que es va fer després de la taula rodona, en la que participen Laura Casserres, Serena Iordache i Olympia Arango, moderadora de la taula. Podcast editat per Adrian Soler.

Read more

Josep Maria Queraltó, la màgia del cinema a Poblenou

«Aquesta és la meva afició: veure una cosa que es belluga, que fa córrer un cel·luloide, i com allò es projecta a la pantalla”, explica en Josep Maria Queraltó, el màxim col·leccionista de material cinematogràfic d’Europa. El seu petit magatzem de Poblenou acull fins a 6.000 màquines cinematogràfiques, però això és només una tercera part de la seva col·lecció. Gràcies a la seva afició, Queraltó ha recopilat més de 20.000 aparells d’orígens i històries molt diferents, entre els quals destaca la càmera original dels germans Lumière (1895) que donà origen al cinematògraf. 

Però l’excepcionalitat de la seva col·lecció va més enllà de la quantitat: el que la fa realment extraordinària és el fet que totes les màquines funcionen, ja que des que es va jubilar, el 2008 – ara té 82 anys – en Josep Maria s’ha dedicat a arreglar i “tornar a la vida” les màquines que ha recopilat al llarg dels anys. 

Si voleu conèixer una mica més a Josep Maria Queraltó i endinsar-vos en el seu món per uns instants, aquí teniu un reportatge de televisió fet per Anna Calderón, Anna Ariño i Josep Tàssies.

Read more

El rugbi, un esport amb valors i per a tothom

Marta Bieto, Ainara Valadez i Alicia Salvatella

“El rugbi és per a tothom”  Aquest és el missatge que donen les jugadores de l’equip CEU de Barcelona. “Siguis com siguis, estaràs aportant”. A més, afirmen que es tracta d’un esport que promou valors com el respecte, la solidaritat i la constància.

Tot això contrasta amb els prejudicis que hi ha al voltant del rugbi. Per a aquelles persones que no hi juguen, el rugbi pot semblar un esport violent. A més, com també altres esports, el rugbi sempre s’ha associat als homes i a l’ideal masculí: força, agressivitat, potència.. i són molts els estereotips de gènere que condicionen a les persones a l’hora de practicar-lo.

Read more

Netejar les platges per conscienciar a la població

Inés Rey, Aroa Tort i Alicia Salvatella

Cada setmana, hi ha diverses organitzacions o iniciatives que es reuneixen per netejar les platges de Barcelona. A part d’evitar que els residus acabin al mar, un dels objectius d’aquestes accions és, sobretot, conscienciar a la població.

Aquest és el cas de la iniciativa Clean Beach Initiative, que es reuneix cada dissabte a les onze del matí a l’Espigó del Gas, a la platja de la Barceloneta. 

Tanmateix, no és l’única organització que ho fa. Per exemple, Pure Clean Earth es reuneix cada diumenge a les quatre de la tarda a la Plaça del Mar.

Es tracta d’una manera molt visual de conscienciar a la gent que el problema és real. Podem trobar residus plàstics a cada racó del mar Mediterrani, i aquests tenen un greu impacte en la biodiversitat marina. 

Read more

Protestes a Lesbos per la situació al camp de refugiats de Moria

Alicia Salvatella

Oblit, inseguretat i incertesa són algunes de les paraules que poden definir la situació als camps de refugiats de les illes gregues.  Aquests estan habitats molt per sobre de la seva capacitat i no disposen dels mínims serveis i les mínimes condicions de vida.

Els camps de refugiats d’aquestes cinc illes gregues acullen gairebé 40.000 persones

Aquesta setmana, la policia grega ha reprimit amb violència i gas lacrimògen una manifestació de 2.000 refugiats. Marxaven de Moria a Mitileni per protestar per les condicions en les quals es troben i per reclamar llibertat. 

El camp de Moria se situa a l’illa de Lesbos i està preparat per a acollir gairebé 3.000 persones. El juliol passat n’hi havia 6.000 i actualment, n’hi ha més de 20.000. Aquestes persones esperen una resposta a la seva sol·licitud d’asil, un procés lent i amb molts tràmits, que pot durar mesos o anys. De fet, d’acord amb el tractat que van signar la Unió Europea i Turquia l’any 2016, no es poden moure de la illa fins que es resolgui aquesta sol·licitud.

La falta de serveis d’assistència mèdica, d’aigua, d’electricitat,  de seguretat… fa que les condicions de vida al camp siguin molt dures; a més del fred, el vent i la mala gestió dels residus. Segons Sophie McCann, responsable d’Incidència de Metges Sense Fronteres (MSF) a Grècia, en una entrevista a Público, a Moria hi ha un lavabo per  noranta persones i una dutxa per cada cent. Així doncs, es formen llargues cues per anar al lavabo. També hi ha llargues cues per rentar els plats o la roba.  

El passat 17 de gener hi va haver una protesta per la situació d’inseguretat al camp, ja que la nit anterior, un noi somali de 19 anys va ser apunyalat. A causa de les condicions de vida, hi ha més tensions entre comunitats. A més, tal i com afirma la periodista Anna Surinyach, a la crònica «Grecia: esperando el asilo entre la basura», publicada a la Revista 5W, moltes dones se senten desprotegides y afirmen que els hi dona por anar al lavabo soles durant la nit, ja que temen patir agressions sexuals.

Ianza Apóstolos Veizis, coordinador de programes de Metges Sense Fronteres (MSF), en un article publicat a La Vanguardia, nega que el que està passant a Grècia sigui una crisi migratòria i parla d’una “crisi de gestió”, en la qual falta voluntat política. 

Read more

Porters i conserges: la realitat d’un ofici que lluita per mantenir-se

La professió s’està tornant a valorar, malgrat l’actual tendència a desparèixer

Júlia Mezquida i Alicia Salvatella

“M’agrada tenir porter perquè em dona sensació que l’escala està viva, és alegre i està encesa”. Anna Huelin, veïna d’un edifici del carrer Muntaner assegura que tenir un porter la fa “feliç”. 

El porter o portera és la persona que en les comunitats de veïns s’encarrega de guardar, tancar i obrir el portal, vigilar l’entrada i sortida de persones i de la neteja de l’edifici. Es tractava d’una figura del tot habitual en la Barcelona del segle passat. Avui en dia però, és possible que si ens fixem en els edificis del carrer on vivim, ens adonem que molts d’ells ja no tenen porter.

Una professió amb molta història

La professió de porter té més de cent anys d’història. El primer intent de regulació d’aquest treball es remunta al Real Decret de 1908, que conferia als porters de caràcter d’agent de l’autoritat. Així doncs, al principi, la  funció dels porters era el manteniment de la seguretat: s’encarregaven de la vigilància i d’impedir que es cometessin delictes dins les finques. 

En els seus inicis, les condicions en què vivien i treballaven els porters i porteres eren molt precàries. Estaven servei les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i habitaven a l’àtic, que no tenia ascensor, o bé a un semisoterrani. Margarita Blanch, presidenta de l’Associació Sindical d’Empleats de Finques Urbanes, és portera en una finca que té cent deu anys. Explica que la primera portera que hi va haver a l’edifici on treballa vivia sota les escales amb els seus quatre fills. 

Als inicis de la professió, els porters i porteres eren generalment gent d’arreu d’Espanya que fugia de la misèria dels pobles i venia a les ciutats, on trobava un lloc per viure i un petit sou. A part de vigilar l’edifici, els porters i porteres realitzaven altres activitats per subsistir, com per exemple cosir per a altres persones. 

A principis de l’any 1971 es firma l’Ordenança Nacional de Treball per Empleats de Finques Urbanes, que va consolidar l’activitat dels porters com una verdadera professió i que va harmonitzar la normativa en l’àmbit nacional. Es regulaven les vacances, amb una duració de 25 dies anuals, les pagues extraordinàries, i la remuneració en funció dels serveis de la finca. 

Els porters i conserges sempre han passat moltes hores dins l’edifici i inevitablement saben tot el que passa: coneixen els veïns, saben qui hi entra, qui en surt, les seves companyies… Encara que no estiguin dins de casa seva, coneixen moltes coses d’ells. El franquisme es va aprofitar aquesta figura i els utilitzava com a «xivatos». Margarita Blanch, explica que més endavant, al voltant dels anys noranta, la policia li va donar fotografies de membres de l’organització terrorista ETA i un telèfon al qual havia de trucar en cas de veure’n algun dins l’edifici.  

Què diferencia un porter d’un conserge? 

Sovint no es coneix la diferència entre la figura del porter i la del conserge. Ambdues realitzen funcions molt semblants, gairebé les mateixes. S’encarreguen de la vigilància de l’edifici, de l’obertura i tancament del portal, de la neteja, de la correspondència,  dels avisos per als veïns i propietaris… La diferència rau en el fet que el porter viu en un habitatge que li facilita la comunitat. A canvi, si hi ha una urgència greu durant la nit, aquest ha d’atendre els veïns. A diferència, el conserge es desplaça cada dia a l’edifici on treballa.

Francesca Sendrós, fa més de 23 anys que és portera a un edifici del carrer Muntaner. Considera que la seva feina és tan important com qualsevol altra, sobretot perquè ofereix un gran servei a la comunitat i als veïns. Descobrim una mica més del seu dia a dia. 

José Luís Monja és el conserge d’un edifici del carrer Sant Gervasi de Cassoles, ja porta gairebé  dos anys a la finca. És inevitable adonar-se que li agrada la seva feina, cuidar als veïns i fer-se càrrec del benestar de l’edifici. 

Regulació de la professió

Actualment, el Conveni Col·lectiu per als empleats de finques urbanes 2018-2019 regula les condicions de treball i d’ocupació dels porters i conserges.

Aquest conveni s’aplica a tots els porters i conserges d’arreu de Catalunya. La seva vigència era fins al passat 31 de gener de 2019 i aquest febrer s’iniciaran les negociacions entre el patronat i els sindicats per a un nou conveni col·lectiu. En cas que no arribés a un acord (a Catalunya mai s’ha donat el cas), el conveni actual seguiria vigent. Això implicaria que no hi hauria millores en les condicions laborals dels treballadors. 

A Madrid, en canvi, el conveni col·lectiu que regula les condicions laborals dels porters i conserges és el de l’any 2001. Des de llavors, que no es negocia un nou conveni.

El Sindicat d’empleats de finques urbanes

Els porters i conserges sovint es troben sols davant la comunitat de propietaris. Per tal d’organitzar-se com a col·lectiu i negociar millors condicions de treball, existeix l’Associació Sindical d’Empleats de Finques Urbanes de Barcelona i Província

Les empreses de serveis auxiliars 

Avui en dia, moltes finques decideixen recórrer a una empresa de serveis auxiliars, que els proporciona personal de consergeria, seguretat, neteja o manteniment. Les empreses prometen eficiència, professionalitat, i la reducció de costos per a les comunitats de veïns. 

La presidenta de l’Associació sindical d’empleats de finques urbanes, Margarita Blanch, considera que aquestes empreses plantegen un problema. Els treballadors són considerats auxiliars de serveis i per tant, encara que realitzin la mateixa feina que un conserge no se’ls aplica el conveni col·lectiu. A més, Blanch no creu que els veïns s’estalviïn diners en contractar una empresa de serveis, ja que aquests, a més de pagar al treballador, han de pagar a l’empresa contractada. 

Quin és el futur de la professió?

Els darrers anys, la figura tradicional del porter que viu en la comunitat de veïns ha anat desapareixent. Quan un porter es jubila, moltes comunitats de veïns decideixen llogar el pis d’aquest per treure’n rendiment econòmic, i contracten una empresa de serveis auxiliars, que s’ocupi de la neteja o la vigilància. 

Així doncs, la professió de porter tendeix a desaparèixer. De fet, ja no queden porters que visquin a l’àtic de l’edifici. Tanmateix, Blanch, llença un missatge esperançador cap al col·lectiu i assegura que la professió es va mantenint: “la gent comença una altra vegada a valorar la feina del conserge o del porter”. 

Hi ha moltes finques que exigeixen tenir conserge. Al barri de l’Eixample, per exemple, la gran presència d’apartaments turístics, despatxos d’advocats, oficines o consultes de metges requereixen una persona que s’encarregui de rebre les persones, recollir els paquets o certificats i controlar la comunitat. A més, l’auge de la compra online també ha evidenciat la necessitat de disposar de porter o conserge. 

La feina dels porters i conserges sovint passa per desapercebuda i fins i tot, arriba a infravalorar-se. Això no vol dir que no sigui important, al contrari, els porters i conserges duen a terme moltes de les tasques indispensables per assegurar la seguretat i el benestar de la comunitat de veïns: vigilància, la neteja de tota l’escala, rebre la correspondència i els paquets; atenen els veïns i reben les persones que venen de fora. I el més important, procuren fer-ho sempre amb un somriure a la cara, guanyant-se  la complicitat dels veïns. I és que al final, a part de treballar per a la comunitat, els porters i conserges formen part del dia a dia dels veïns i són una peça més de l’edifici. 

Per tot això, malgrat les dificultats a les quals s’enfronta, es tracta d’una professió que es manté, que en els darrers anys s’està revaloritzant i que segueix lluitant pels seus drets

Read more

Sánchez, Torra i Colau encaren el repte de l’emergència climàtica

Emili Serra Gironès i Alicia Salvatella Serra

La Generalitat de Catalunya va declarar l’emergència climàtica el passat 14 de maig de 2019. El 15 de gener de 2020 ho va fer l’Ajuntament de Barcelona i una setmana després, el 21 de gener, ho fa el Govern d’Espanya. 

La finalitat principal d’aquestes declaracions és reduir l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, per tal d’arribar a un escenari de zero emissions l’any 2050 i evitar que la temperatura mitjana global augmenti 1,5ºC. Així doncs, les tres administracions constaten la necessitat d’actuar i proposen un seguit de mesures per fer front al canvi climàtic. 

La Generalitat, la primera en sumar-se a la iniciativa

La primera institució en declarar l’emergència climàtica va ser la Generalitat de Catalunya. El Govern de Quim Torra va fer-ho el maig de l’any passat, tot i que la declaració remet a la Llei del canvi climàtic, aprovada l’estiu del 2017. 

D’aquesta manera, el govern català es va comprometre a incrementar els incentius i prioritzar els recursos públics per a un model energètic 100% renovable. També es va apostar per l’economia circular, el transport públic i el vehicle compartit, així com els vehicles d’emissió zero. Altres iniciatives que es van assenyalar són l’adopció de mesures per aturar la pèrdua de la diversitat, implantar instal·lacions d’energia renovable i detectar les mancances de la legislació vigent pel que fa al canvi climàtic.

A banda d’això, divendres passat es va celebrar la primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica al Teatre Nacional de Catalunya. L’acte va servir al Govern per llançar de nou compromisos globals i sectorials perquè empreses, institucions i altres organitzacions els assumeixen davant la situació actual. Les accions, però, són voluntàries. Les empreses que vulguin s’hi podran adherir mitjançant un formulari. Alguns dels reptes que va plantejar la cimera són assolir la neutralitat del carboni el 2050; impulsar la transició energètica i reduir l’impacte de la mobilitat.

El mateix divendres, a l’exterior del Teatre Nacional, es van aplegar entitats ecologistes que protestaven perquè no se’ls havia convidat. Van remarcar que són ells els qui més han fet per col·locar l’emergència climàtica a l’agenda pública. Damià Calvet, Conseller de Territori i Sostenibilitat, va dir que en les properes setmanes s’adreçaran la resta de sectors implicats.

Barcelona declara l’emergència climàtica

Barcelona pretén ser neutre en carboni l’any 2050. L’objectiu per a l’any 2030 és la reducció d’un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en relació amb les emissions de 1990, el que implica reduir entorn dos milions de tones de gasos. 

El text afirma que és necessari anar més enllà de la reducció d’emissions de l’acord de París. A més, amb aquesta declaració es  vol reforçar les més de 240 accions previstes en el Pla Clima 2018-2030 de Barcelona. 

Principals emissors de gasos amb efecte hivernacle a Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona.

Així doncs, la ciutat es planteja set grans canvis de model i dues adaptacions. Les dues adaptacions són tenir cura de la salut, el benestar i la qualitat ambiental i tenir cura de l’aigua, i els set grans canvis són:

  1. Un canvi de model urbà, tot incrementant les zones verdes i transformant l’espai destinat al vehicle privat a l’ús social.
  2. Un canvi de model de mobilitat i infraestructures en el qual es redueixi l’ús del vehicle privat monitoritzat, millorar les condicions del transport públic i reduir l’impacte climàtic del port i l’aeroport.
  3. Un canvi de l’actual model d’energia cap a un model energètic renovable i on es prioritzi l’autogeneració i l’autoconsum.
  4. Un canvi de model econòmic, per tal que aquest sigui més just i sostenible
  5. Un canvi de model de consum en el qual la ciutadania faci un consum crític i responsable amb un model d’economia circular on els residus hi tinguin cabuda.
  6. Un canvi de model d’alimentació, tot promovent aliments locals i ecològics i productes de proximitat i temporada.
  7. Un canvi de model cultural i educatiu que afermi l’educació per la sostenibilitat i la justícia global, a més d’augmentar la recerca en clima per millorar el coneixement sobre el canvi climàtic a la ciutat. 

Les mesures proposades suposen canvis d’hàbits, de costums i de prioritats que afecten els àmbits principals de la nostra vida quotidiana i a més, requereixen la implicació de tots els agents: la ciutadania, les administracions, el sector econòmic, les altres ciutats, tots els estats… A l’hora de definir-les, més de 200 organitzacions cíviques i ecologistes han participat. 

Algunes de les accions previstes són la reducció del plàstic d’un sol ús, l’augment dels carrils bicis i les zones verdes.  També es pretén eliminar el pont aeri Barcelona-Madrid i suprimir aquells vols curts que tinguin una alternativa ferroviària. A més de la zona de baixes emissions, que prohibeix la circulació als vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT, i el nou sistema de tarifes de transport públic per potenciar-ne l’ús habitual, que van entrar en vigor el passat 1 de gener. 

La inversió per dur a terme tot això serà de 563 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona podrà desplegar algunes de les mesures sense la col·laboració de cap altra administració. Tanmateix altres projectes requereixen la implicació de la Generalitat o del Govern Espanyol.

La proposta de Sánchez

El Consell de Ministres del Govern de Pedro Sánchez va aprovar l’acord per declarar l’emergència climàtica el passat dilluns. En ell, l’executiu es compromet a adoptar 30 línies d’acció prioritàries, cinc d’elles en els primers 100 dies, per tal de combatre el canvi climàtic. 

L’Executiu es compromet a executar cinc de les 30 mesures en els primers 100 dies de Govern. Entre elles, el projecte de Llei de Canvi Climàtic, la descarbonització a llarg termini per assegurar la neutralitat climàtica en 2050 i la creació d’una Assemblea Ciutadana per al Canvi Climàtic que inclourà la participació dels joves. L’acord respon també a la petició de la majoria del Congrés dels Diputats que, el passat mes de setembre, va instar l’Executiu a declarar l’emergència.

En línies generals, des de la Moncloa es coincideix amb un la idea de crear un sistema elèctric 100% renovable; vehicles comercials amb emissions de 0 grams de CO2 per quilòmetre; un sistema agrari neutre en emissions de CO2 equivalent, i un sistema fiscal, pressupostari i financer compatibles amb la necessària descarbonització.

Segons l’executiu, Espanya ja és en el «camí correcte» per aconseguir que la generació elèctrica sigui 100% renovable el 2050, ja que, en la pròxima dècada, s’eliminaran una de cada tres tones de CO2 emeses actualment. Així doncs, el 2030 s’haurà duplicant el consum final d’energia renovable i, en el cas de l’electricitat, el 74% serà d’origen net. 

Read more

Com afecten els incendis d’Austràlia a la seva biodiversitat?

LAIA SOLÉ MIRALLES, JÚLIA MEZQUIDA PEDROLA I ALICIA SALVATELLA SERRA

Des de setembre, Austràlia està vivint el que molts consideren una de les pitjors temporades d’incendis documentades. Fins al moment, s’han cremat 10 milions d’hectàrees, una superfície que equival a 30 vegades l’illa de Mallorca. Conseqüentment, la biodiversitat australiana, única en el món, està sent greument afectada. El 80 % de la fauna i el 90 % de la flora australiana són endèmiques, és a dir, no es troben a cap altre lloc del planeta, cosa que ha fet saltar les alarmes globalment.

A part dels koales i cangurs, altres espècies com la guineu voladora o el quokka, entre d’altres, estan patint els efectes de les flames.

Tot i que s’ha parlat extensament de la situació dels ecosistemes terrestre, cal tenir en compte l’afectació que pateixen també els ecosistemes marins, i més, sabent que Austràlia està envoltada per l’oceà Índic i el Pacífic.


Read more

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies